¡Echando de menos la edición radiofónica!

¡Echando de menos la edición radiofónica!
"Sólo unos pocos prefieren la libertad; la mayoría de los hombres no busca más que buenos amos" (Salustio)

sábado, 4 de octubre de 2014

DAVID GESALÍ ("LA GUERRA CIVIL A L'AIRE"), MOLT AVIAT A FENT HISTÒRIA

El 10 de maig passat es va produir a Toulouse, als 97 anys, el traspàs de Josep Falcó. Aquest cognom podia semblar premonitori, però la veritat és que aquest combatent republicà va fer el servei militar a la marina. Solament quan l'esclat de la guerra va obligar la Generalitat a reclutar pilots, ell -bon tècnic- va ser admès. Format a Múrcia i destinat a Sabadell, va reunir-se amb els darrers avions republicans després la batalla de l'Ebre a l'aeròdrom de Vilajuïga, a Girona. Va ser allà on -responent un dels atacs de la Legión Cóndor- va protagonitzar el darrer combat aeri de la guerra civil a Catalunya, enguany fa 75 anys. A la biografia que li va dedicar el periodista francès Pierre Challier s'explica que aquell dia va abatre dos Messerschmitts Bf 109 de la Luftwaffe i que aquella gesta li va valer l'ascens a capità. Quan va ser restituït després de la dictadura, es va localitzar a Vilajuïga l'estela que els nazis havien deixat en memòria d'un dels pilots abatuts aquell dia de 1939, Heinrich Windemuth; des d'aleshores va anar de tant en tant a deixar-hi flors. Deia Indalecio Prieto en un discurs que la República necessitava “pits durs per al combat, però cors sensibles dins d'ells” i ens sembla que, en aquest sentit, aquest Falcó volava molt alt.

Per això a Fent Història volem recordar-lo enguany, quan s'acompleixen 75 anys del final de les llibertats republicanes, en representació de tants lluitadors que s'hi van deixar molt més que l'entusiasme. I per mirar amunt, per veure com va ser la guerra al cel, ningú millor que David Gesalí qui, juntament amb David Iñíguez, és autor de “La guerra civil des de l'aire” (Rafael Dalmau editor, 2012), un llibre important nascut d'anys de recerca en multitud d'arxius i de coneixement apassionat dels aviadors de l'ADAR (Asociación de Aviadores de la República). La seva visió de la guerra civil és plena de tantes històries heroiques com terribles i la seva lectura és obligada per aquells que troben insatisfactòria la guerra civil descrita en els manuals. La propera edició del butlletí de Fent Història incloura una entrevista suculenta, que vam realitzar l'Eva López i jo mateix, de la que us oferim un extracte:

David, condiciona l'estat i evolució de l'aviació el propi desenvolupament de la guerra?

Sí. També la guerra al mar condiciona molt l'evolució del conflicte, tot i que el discurs general no incorpora aquests factors. Però és cabdal. Pensa que els nacionals compren avions, no tancs, quan preparen el seu cop. Sabien que el futur de la guerra estava a l'aire. L'arma puntera als anys trenta i quaranta, la que havia de decidir els conflictes, és l'aviació. Flash Gordon va en avió! L'estratègia considerada moderna explica que -davant la victòria del Front Popular el febrer de 1936- s'iniciïn les compres d'avions a Itàlia i tota la planificació del cop d'estat, tal i com manifesten les factures que ha trobat recentment Ángel Viñas. Per tant, indirectament l'aviació ens permet saber alguna cosa sobre la naturalesa del cop: per una banda la seva premeditació, tot just quan s'han produït els resultats electorals de febrer de 1936; per altra banda el seu tarannà monàrquic. Hem de pensar que Franco era un africanista, no un monàrquic, que la trama va ser pensada per Mola, i que hem trobat avions que porten l'escarapel·la monàrquica. Aquells avions ens parlen de la voluntat de reinstauració monàrquica, demostren que la trama inicial és monàrquica, i quan els africanistes donen instrucció de tatxar aquella simbologia dels avions se'ns apareix el “cop dins del cop”!

En el llibre expliqueu un bon grapat d'històries individuals de joves combatents republicans. Per què creieu que cal donar-los tant protagonisme?

Sí, hem de recuperar-los, igual que estem fent amb els represaliats que s'havien quedat a les voreres de les carreteres. Hi ha un tabú que ens impedeix reivindicar els militars, cosa que sí ha fet per exemple el discurs historiogràfic anglosaxó. Mentre que Churchill va dir que “mai tants han degut tant a tant pocs”, en reconeixement de la lluita desigual que van sostenir contra els avions alemanys durant la Batalla d'Anglaterra, els nostres pilots republicans han desaparegut sense que ningú els reconegui les seves heroïcitats, que van permetre que milers de refugiats arribessin a França. L'exèrcit republicà va fer la tasca de contenció que va permetre milers de persones fugir. Per què ho feien? Mireu, potser és perquè la meva experiència professional com a bomber em condiciona, però soc capaç d'entendre que de vegades fem les coses per compromís, per responsabilitat, perquè sentim que ho hem de fer. Jo mateix he preguntat a alguns dels pilots “per què ho feies?”, per què agafaves l'avió i t'enlairaves i plantaves cara als avions italians? Ells t'expliquen que ganes de volar en tenien però que de por en tenien encara més. Ho feien perquè vivien “ a tope”, com demostra el fet que alguns han arribat als 96 anys sense deixar d'iniciar projectes, vivint com si mai no haguessin de morir; però sobre tot ho feien perquè sentien que ho havien de fer, perquè en aquell moment eren els únics que podien fer-ho.


L'entrevista inclou interessants interpretacions dels bombardejos sobre la població civil. La nostra modesta però trempada publicació es distribueix a biblioteques populars i universitàries, i entre els socis de l'entitat. No us la perdeu!

No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...