tag:blogger.com,1999:blog-70533462108946228252024-03-07T09:48:23.268-08:00El hombre del tiempo (¡histórico, no meteorológico!)
Un espacio para el encuentro con historiadores y apasionados por la Historia. Con los que se emocionan con la polémica historiográfica, con la divulgación o la investigación.
Y creen en la Historia como instrumento de compromiso social. Porque somos algo más que ratones de biblioteca o aprendices de erudito. Porque nuestro objeto de estudio son personas.ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.comBlogger431125tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-35080154781718561192022-04-09T13:46:00.002-07:002022-04-09T13:49:53.141-07:00LLAMATIVOS MEJUNJES RENACENTISTAS EN LISTAS SUPERVENTAS INDUCIDAS<p> </p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiUdFk2I-yDDyUfwF273BrajBF2ZK5_yoIm4oRycRfZ7tYq0w8K7PptjE1xjzuQMOPCMgQW_7sx03SfcTDE8Th8LV55KKaNGJuKTck5ymOtU4xtTyfER5liU2_AFlCXCmDOr23rbe60E2RWccDAIQl2F9vMZFhlCEcUM25s5_bKVUlI3UVpKSPtJ3y5=s951" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="622" data-original-width="951" height="418" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiUdFk2I-yDDyUfwF273BrajBF2ZK5_yoIm4oRycRfZ7tYq0w8K7PptjE1xjzuQMOPCMgQW_7sx03SfcTDE8Th8LV55KKaNGJuKTck5ymOtU4xtTyfER5liU2_AFlCXCmDOr23rbe60E2RWccDAIQl2F9vMZFhlCEcUM25s5_bKVUlI3UVpKSPtJ3y5=w640-h418" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Escribir sobre el Renacimiento italiano constituye un reto complicado. No sólo por la multitud de lecturas, personajes, escenarios y facetas que incluye, sino, como ha escrito Pedro Ruiz Pérez (Universidad de Córdoba), por la ausencia de manifiestos o pensadores oficiales. Entre los grandes humanistas del Renacimiento apenas podemos detectar una concepción negativa del tiempo anterior, que se manifiesta en la aparición de referencias a una presunta "modernidad"; y es que presentando sus aportaciones como el abandono de la oscuridad producida por el hundimiento del mundo antiguo, aquellos círculos eruditos periodizaron la Historia. Le sospechamos, por ejemplo, a Giorgio Vasari cierta consciencia histórica cuando habla de “<i>rinascita</i>”: los humanistas no veían en aquella época que quedaba “en medio” entre ellos, la supuesta "<i>rinascita</i>, y el mundo clásico, nada más que barbarie, ignorancia y superstición. Por eso buscaron con admiración en el mundo clásico referentes, y, así, fijaron el hábito de resituar los textos consagrados –incluidas las Sagradas Escrituras- en el momento histórico que las había visto nacer.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">Ese componente filológico del humanismo constituye el primer motor del Renacimiento. Por eso Eugenio Garin pudo decir que «<i>tutto l'inizio del Rinascimento è filologico</i>» y Robert Weiss, que fue inicialmente “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">una cuestión de libros: la corrección e interpretación de los ya conocidos, (…) y la búsqueda de otros que pudieran conservarse en lugares oscuros</i>». Sin embargo, el Renacimiento fue algo más que círculos eruditos preocupándose por escribir con una sintaxis latina pura, porque ese viaje intelectual en busca de las fuentes originales acabaría constituyendo una revolución del pensamiento con incontables aplicaciones prácticas. Pedro Ruíz Pérez lo dice de manera ejemplar: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">igual que el establecimiento de las leyes ópticas en la pintura permitió la correcta disposición de las figuras en el espacio del cuadro, el desarrollo de la perspectiva histórica aportado por la filología dotó al individuo renacentista de una visión de la Historia con secuencia temporal. Mientras que lo medieval incluyó un arraigado sentido de continuidad, el renacimiento volvió su atención a lo clásico con admiración y deseo de emulación, emparentándose con la antigüedad dando un salto por encima del período anterior</i>”. Así pues, la admiración por las ruinas y la contemplación de los despojos del mundo antiguo podría ser interpretado como otro retorno a las fuentes parecido al que –también siguiendo el método filológico- harán los reformadores con los textos sagrados a la búsqueda de la pureza de la iglesia primitiva.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg1dlnCYe2BaDx1g_CpFNd0QuPf2iouxU68Ah9CSZtRTtWMztZsSBQHoivvCLCVJDYZVNxDf7AFp-orl2eTkI_2kDYuVPd35QokxLh3iWaMC9wyUfcCr4GCJE0oiP_OZZUccgOK0bcCSDpJZhkamV5RncLTsrJlz2SB_jMJKUJaJg1XlwlaNtl2JsAg=s935" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="935" data-original-width="650" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg1dlnCYe2BaDx1g_CpFNd0QuPf2iouxU68Ah9CSZtRTtWMztZsSBQHoivvCLCVJDYZVNxDf7AFp-orl2eTkI_2kDYuVPd35QokxLh3iWaMC9wyUfcCr4GCJE0oiP_OZZUccgOK0bcCSDpJZhkamV5RncLTsrJlz2SB_jMJKUJaJg1XlwlaNtl2JsAg=s320" width="222" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">En cuanto escribes cuatro líneas sobre el Renacimiento, pues, aprecias la otra gran dificultad que implica; porque sumergirse en la crítica textual o en la teología requiere unos saberes y una sensibilidad sin la que un historiador generalista anda perdido. Sin ellas se queda en la periferia del tema histórico al que se enfrenta y queda muy alejado de de las claves que lo explican.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">Afortunadamente, contamos con grandes cosmovisiones del periodo desde que la historiografía positivista decimonónica lo periodizó. Al titular “<i>La Renaissance</i>” el séptimo volumen de su “<i>Historia de Francia</i>”, Jules Michelet inauguraba una visión del Renacimiento como “descubrimiento del mundo, del espacio y del hombre”, que afectaba a todos los ámbitos de la vida, no sólo al arte o al humanismo. Poco después, Burckhard sistematizaría esa concepción del Renacimiento como ruptura con lo medieval, y Heinrich Wölfflin (<i>Renaissance und Barock</i>, 1888) hizo lo mismo con su tiempo posterior: aunque se centraba en el arte y abandonaba las visiones globales, consagró una descripción del Renacimiento por oposición al barroco sucesor, convirtiéndolo en “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el arte de la belleza apacible… En sus creaciones perfectas no se encuentra ninguna pesantez ni ninguna traba, ninguna inquietud ni tampoco agitación</i>”. Desde entonces, el Renacimiento sería equilibrio y percepción, quietud y sosiego, en su belleza nada parecía “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">forzado, inhibido, desasosegado o agitado</i>”. En resumen, la historiografía decimonónica conceptualizó el Renacimiento como un período determinado de la secuencia histórica delimitado por contraste con las épocas contiguas. Y en tanto el optimismo científico empapaba la mirada de la burguesía decimonónica triunfante, se celebró el carácter racionalista, laico, liberal e ilustrado de aquel tiempo.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo68XXUc3pi3a6rfzMij8w9GWiqNaG3Ru1souUGm63gN-7OpvyScSgib4sug1AyMCgenLqvihHcfbuFbP7rFSeQ3rgCIpgQ9ggHFZJxe2Y_Lwf3ZzoA1sGE0hygVCdoO-VOy6CXbuY0ZXamHrrv4Y9Exxn1_F6f35lT1Ur02jI8vpvcIjYCJR74MfZ/s274/krist%20eller%20paul.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="274" data-original-width="184" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo68XXUc3pi3a6rfzMij8w9GWiqNaG3Ru1souUGm63gN-7OpvyScSgib4sug1AyMCgenLqvihHcfbuFbP7rFSeQ3rgCIpgQ9ggHFZJxe2Y_Lwf3ZzoA1sGE0hygVCdoO-VOy6CXbuY0ZXamHrrv4Y9Exxn1_F6f35lT1Ur02jI8vpvcIjYCJR74MfZ/s1600/krist%20eller%20paul.jpg" width="184" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Las catástrofes del siglo XX, que en cierto modo suponían el fracaso del racionalismo, agotaron esa visión historiográfica. El Renacimiento empezó a ser desacreditado: se celebraron sus aspectos cristianos (rebajando así su presunta esencia rupturista), sus continuidades respecto a los tiempos medievales (diluyendo sus límites) y sus variantes nacionales (imposibilitando cualquier paradigma). El giro cultural de los años ochenta acabaría diluyendo el concepto: los analistas del discurso decían que sobre el Renacimiento se había escrito un relato simbólico que usaba metáforas (como "despertar" o "renacer") para describir lo que en realidad sería un cambio de mentalidad muy lento, más progresivo que rupturista. Se descalificaba así a aquellos autores del XIX -Burckhard o Walter Peter- como si fueran una especie de aristocracia intelectual asustada por la democracia industrial, a la que veían destruir la belleza y el gusto artístico, y que habían buscado refugio en un mundo inventado de genios tan excéntricos, sofisticados y enfrentados a las ideas de su tiempo… ¡como ellos mismos! El Renacimiento habría nacido de una mirada hedonista de los placeres de los sentidos que celebraría la democracia limitada de las ciudades-estado italianas, el escepticismo religioso, la belleza artística y la superioridad europea... con una nostalgia enfermiza. </span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">Las dos interpretaciones del Renacimiento han venido enfrentándose hasta hoy, lo que explica que Paul Kristeler, para quien el humanismo apenas era un programa educativo basado en los <i style="mso-bidi-font-style: normal;">studia humanitatis</i> que nunca reemplazó la vieja escolástica medieval (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El pensamiento renacentistas y sus fuentes, </i><span style="mso-bidi-font-style: normal;">1979</span>), sostuviera una visión tan distinta a la de Eugenio Garin, que lo interpretaba como una reacción contra la vieja escolástica capaz de reivindicar la centralidad de la experiencia humana, por lo que podía hablar de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La revolución cultural del Renacimiento</i>”. Supongo que cansado de discutir, Peter Burke, que sigue siendo la “vaca sagrada” de obligatoria lectura si uno quiere acercarse al tema, acabaría diciendo que el Renacimiento era apenas un mito y alargaba su cronología entre 1300 y 1600 para buscar cambios progresivos, nunca rupturistas. El problema de esa relativización y su inclusión en ella de diásporas de artistas, cartas entre pensadores, opúsculos y partituras, grafitis, jarrones o recetas, es que el Renacimiento se ve en tantos detalles tan distantes, sutiles y contradictorios… que al final el concepto parece diluirse entre brumas.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmQMqVYhSx4rZ8S9-ZJE1y7eGwL56FXB08eKsldEzyI_L8M9047VwpnjWp2Zym1dLsN539o3cBPH6I-XI4OrYLDSFJ03HSCU0SjWckYl9F7bltt8vhKy8ZN0u7TwdLXcHdw63ZCHgMfeQnkaDdoU5Gjo0EhKF3qJ4tCs0psVKmvRrumdk9iwPcpYVc/s244/garineugeni.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="244" data-original-width="183" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmQMqVYhSx4rZ8S9-ZJE1y7eGwL56FXB08eKsldEzyI_L8M9047VwpnjWp2Zym1dLsN539o3cBPH6I-XI4OrYLDSFJ03HSCU0SjWckYl9F7bltt8vhKy8ZN0u7TwdLXcHdw63ZCHgMfeQnkaDdoU5Gjo0EhKF3qJ4tCs0psVKmvRrumdk9iwPcpYVc/w240-h320/garineugeni.jpg" width="240" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">Quizá eso es lo que ocurre con el libro de Catherine Fletcher: que gracias a esa historiografía disolvente cualquiera puede meter en el túrmix todo tipo de materiales mezclados para cocinar su propio consomé renacentista. La doctora británica estará acostumbrada a presentarle ese mejunje a sus compatriotas con inquietudes, los veraneantes que se recorren el continente </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">en pantalón corto, chanclas, calcetines y salacot. Quizá un público poco exigente pueda aplaudir ese <i>tótum revolutum</i> con entusiasmo, pero a mi me sorprende que la cubierta con la que se ha comercializado el libro no resulte confusa, incómoda y poco armoniosa a nadie. </span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">La </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">catedrática de la Manchester Metropolitan University ha publicado antes prometedores estudios sobre la diplomacia del Renacimiento y el Príncipe Negro de Florencia que no se han traducido. La cuidada selección de los temas me proporciona la impresión de que el desaguisado llamado “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">La belleza y el terror</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">” es culpa de la editorial: este nuevo ensayo se subtitula “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">una historia alternativa del Renacimiento italiano</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">” y el libro que Fletcher dedicó al divorcio de Enrique VIII ya publicitaba que era “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">The Untold Story</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”. O algún comercial con ínfulas está abusando de la misma estrategia de venta, o el libro era un compromiso editorial:</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; mso-spacerun: yes;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">cuando los agentes literarios ganan cuatro perras con un libro le piden al autor que escriba rápidamente otro, para aprovechar el tirón y ganarse cuatro perras más. La calidad les da lo mismo, algo de lo que no quiero acusarles en concreto porque, a fin de cuentas, les ocurre igual a las macro-granjas, la sanidad privada o los restaurantes de comida rápida: el cambio climático, nuestra salud o la procedencia de los ingredientes se la trae al pairo. Lo único que les preocupa es que les paguemos la mercancía con diligencia, y para eso se encargan de presentarlo con falsas promesas, envoltorios coloridos o jóvenes modelos desnudos. En el caso que me ocupa los técnicos de ventas se han lucido porque el título del libro es suficientemente llamativo como para hacer olvidar al comprador que no consigue reconocer qué narices hay dibujado en la portada.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Hay que decir, sin embargo, que ese título -“</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">La belleza y el terror</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”- quiere sugerirnos que aquellos tiempos estuvieron plagados de despiadadas matanzas, asesinatos, saqueos, violaciones y esclavitud como si la conquista británica de la India, la Guerra Fría en Latinoamérica, o la reforma religiosa de Akenatón fueran piscinas de bolas en una fiesta infantil, o un partido de petanca de amables jubilados extremeños. Sin embargo, es un anzuelo perfecto que ha permitido a la prensa recoger como noticia la publicación, titulando sus crónicas “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">un arte manchado de sangre</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”, </span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">“la cara oculta del renacimiento”</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"> y otros delirios de reporteros atribulados que deben alimentar su nómina a golpe de "clic" y “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">megusta</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">” de los despistados internautas. Como siempre, el récord se lo lleva la derecha: Libertad Digital tituló “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">el renacimiento fue más salvaje que Juego de Tronos</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”, y El Mundo “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">El marido de MonaLisa fue traficante de esclavos</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”. A La Vanguardia le disculparéque haya incluido el Mejunje renacentista en una lista de 25 sugerencias que regalar en Navidad, porque imagino que el pobre periodista que escribía la noticia debía estar tan desesperado buscando novedades editoriales de calidad que cuando llevaba 24 debía estar convencido de la inutilidad de la búsqueda. A fin de cuentas, en alguna ocasión yo también he regalado una corbata.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhB-xxQRIK3iKbVPX6lpx7Qaod2AtXgQYjKKAGVRrUkwORGUiXAwFcudkgJhqsWW55fWfShxB4QNStl9Cj_RDcxOkFQvA6uXUo6Zkmq5xyPOPIdkjr7oBmGLznxvBmBQuZBuLZ93tQLMrfkYe0zdcXYBfBLJ0-6BgHLJ98Vg5D-dmgktx7qfrYW3N8D=s366" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhB-xxQRIK3iKbVPX6lpx7Qaod2AtXgQYjKKAGVRrUkwORGUiXAwFcudkgJhqsWW55fWfShxB4QNStl9Cj_RDcxOkFQvA6uXUo6Zkmq5xyPOPIdkjr7oBmGLznxvBmBQuZBuLZ93tQLMrfkYe0zdcXYBfBLJ0-6BgHLJ98Vg5D-dmgktx7qfrYW3N8D=s320" width="200" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">Lo único que tiene de alternativa la historia que cuenta la señora Fletcher es que hubiera estado mejor cualquier otra alternativa cuando me dirigí a la caja de la librería. Los lectores compulsivos entenderán a qué me refiero: siempre tenemos libros por leer, y habernos equivocado al comprar –más que una pérdida de tiempo, que leer nunca lo es- ha supuesto una oportunidad perdida de comprar otro libro y hacer así una mejor inversión. Nada de lo que he leído en “La belleza y el terror” me ha parecido nuevo. Juntar con fundamento historias ya contadas podría tener su gracia, pero en este caso la única gracia que he encontrado es la presentación del papa Paulo III, que en resumidas cuentas fue el típico tarado de la Contra Reforma, un malnacido del mismo pelaje que Juan Pablo II: buen propagandista, pero con una excesiva propensión a encender el mechero en cuanto sospecha una herejía.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">Que una británica le reproche a un papa cierto exceso de celo, en este caso matar moscas con lanzallamas, tiene su lógica. De todos modos, las tribulaciones de los Tudor –que permiten a la dinastía superar la cualificación de familia desestructurada- no tienen nada que envidiarle a los Farnesio. Si el móvil del libro era la “sangre renacentista”, la autora podría echarle un vistazo a la corte de Enrique VIII. Sin embargo, su ensayo apenas sale de Italia cuando le conviene: para ver caer Constantinopla y escandalizarse con la conquista de América desde lejos. A los reparos que me producen las coordenadas geográficas con que se ha escrito “la belleza y el terror”, debo añadir las cronológicas: uno no acaba de entender que una historia general de Renacimiento italiano empiece en 1492, justo cuando se muere el gran mecenas de Florencia, dejando fuera del alcance de los lectores a Botticelli, Donatello o Brunelleschi. En el capítulo 2 se intenta justificar esas ausencias utilizando las Guerras de Italia como marco cronológico, pero luego, en lugar de acabar en Cateau-Cambresis (1559), la historia llega a Lepanto, sin que se dé sentido a que aquella batalla tenga más derecho a poner fin al Renacimiento que, por ejemplo, la Matanza de San Bartolomé, que tampoco estaría muy lejos de Italia ni del año de Lepanto… ¡pero no sale ni tan sólo citada, supongo que por acotar un ámbito geográfico del que, en cambio, sí se sale para visitar el campo de batalla en Mohaczs o acompañar a Leonardo camino de la corte de Francisco I!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 17.12px;">Para acabar debo decir que el libro contiene algunos errores sobre los Reyes Católicos: ni obtuvieron ese título por la conquista de Granada, ni la rendición culminó con una ceremonia majestuosa y humillante, ni la inquisición se dedicaba a perseguir a los judíos. En el caso que se trate de licencias literarias, por muy divulgativo que sea un ensayo creo que se deberían usar con más cuidado. Las hay bellísimas en los primeros párrafos de cada capítulo, siempre son atractivas y con fuerza inmersiva: la autora se sirve de la coronación de Federico III (capítulo 1), el caballo Sforza de Leonardo (3) o el viaje de Lutero a Roma (9), e incluye valoraciones muy interesantes sobre el matrimonio Arnolfini (2), los apartamentos Borgia en el Vaticano (4) o los “avatares del Cortesano”, que diría Burke (19). El problema del mejunje es que lo mismo habla de sexo que de armas con la misma superficialidad, por lo que cuando no tienes una base de alguno de los temas que aborda las referencias te parecen tan toscas que no acabas de encontrar qué sentido tienen. Hay varias descripciones de batallas que se hacen muy aburridas, y algunas semblanzas de personajes trazadas con una superficialidad desprovista de significado. Cubriendo tantos personajes y acontecimientos, uno se maravilla de que un libro pueda resultar aburrido. Quizá su principal mérito es que invita a leer más. Siembra la semilla, o te obliga a buscar para desmentir. </span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-54181020085489663512021-07-18T12:08:00.001-07:002021-07-18T12:08:22.343-07:00SPACAT2021 (13) – COM S’HA EXPLICAT LA GUERRA CIVIL (I)<p> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRYtUZJFejiNIw3GLVZvrqYLV9f2fzx_UKstCDcB4y3GxF9z4I4Awsc1J8pLDw3NIsw2HrptRyLERj8J9iGZGKxlrOWhC4W-aB2WTpHUq33QtPMNxMj0GGsyI86GzN6v39AgN7pP5mhx0/s1296/hemingway+por+quien.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="968" data-original-width="1296" height="478" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRYtUZJFejiNIw3GLVZvrqYLV9f2fzx_UKstCDcB4y3GxF9z4I4Awsc1J8pLDw3NIsw2HrptRyLERj8J9iGZGKxlrOWhC4W-aB2WTpHUq33QtPMNxMj0GGsyI86GzN6v39AgN7pP5mhx0/w640-h478/hemingway+por+quien.JPG" width="640" /></a></p><p><u style="text-align: justify;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Què pot haver
provocat que la guerra civil espanyola hagi estat –amb uns 30.000 títols- un
dels temes més estudiats de la història?</span></u><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="text-align: justify;"> Primer de tot
que, un cop ja acabada, va continuar enfrontant sobre el paper els victoriosos
i els exiliats. </span><span style="text-align: justify;"> </span><span style="text-align: justify;">Les opinions dividides sobre les raons de la derrota van debilitar la veu col·lectiva dels vençuts, però el debat sobre les responsabilitats que els separava va aportar un allau de records i memòries. </span><span style="text-align: justify;">En tant es pot considerar camp de proves de noves maneres de fer la guerra que després s'aplicarien sistemàticament durant la II Guerra Mundial, podria ser considerada el seu preludi i la formació dels blocs que combatrien està íntimament lligat amb el que havia passat a Espanya. De fet, la intervenció internacional en favor d’uns o altres va
provocar posicionaments i debats arreu del món, potser empentats pel prestigi
de la cultura espanyola del primer terç del segle XX, i el tema va entrar en tots
els cenacles. A més, la llarga vida del franquisme va necessitar de la
fidelitat d’uns sectors socials que per oportunisme, creença fidel o
circumstàncies, van compartir la seva sort amb el règim, i els records de la
guerra servien per refermar la seva vacil·lant lleialtat en una espècie de
“pacte de sang” que obligava a mantenir viu el record. També pot explicar la importància del tema el fet que el conflicte es va convertir en un símbol que
copsava les il·lusions democràtiques i revolucionàries de l’opinió pública
internacional, adquirint una importància que va marcar una generació.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span face="Calibri, sans-serif">Per això tants escriptors britànics
(Auden, Stephen Spender, Christopher Isherwood) s’hi van comprometre: John
Cornford i Julian Bell, que coquetejaven amb el comunisme a la Universitat de
Cambridge malgrat pertànyer a l’alta burgesia britànica, moririen en combat, i
George Orwell escriuria després </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">Homenatge a Catalunya</i><span face="Calibri, sans-serif">. La fotografia “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">Muerte de un Miliciano</i><span face="Calibri, sans-serif">” que Robert Cappa
va fer a Cerro Muriano (Còrdova) i va publicar a </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">Life</i><span face="Calibri, sans-serif"> va sensibilitzar l’opinió pública nord-americana. Ernst
Hemingway, que va estar a la península com a corresponsal, escriuria </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">For
whom the bell tolls</i><span face="Calibri, sans-serif">, i molts dels escriptors francesos que assistirien al
Congrés Internacional per a la Defensa de la Cultura que es va celebrar a
València (1937) s’implicarien en les operacions de guerra: és el cas d’André
Malraux, que participaria en 65 operacions aèries, seria ferit en dues
ocasions, i escriuria “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">L’espoir</i><span face="Calibri, sans-serif">”. La guerra inspiraria també el </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">Guernica</i><span face="Calibri, sans-serif">
de Picasso –que s’exposaria al costat del cartell de Miró </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">Aidez l’Espagne</i><span face="Calibri, sans-serif"> en el pavelló espanyol que Josep Lluís Sert va
construir per a l’Exposició Internacional de París de 1937- i novel·les com </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">Los
grandes cementerios bajo la luna</i><span face="Calibri, sans-serif"> de Georges Bernanos, o “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif;">El laberinto mágico</i><span face="Calibri, sans-serif">” de Max Aub.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Malgrat tantes
fonts, la guerra presenta molts problemes per al seu estudi:</span></u><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA"> el desig
generalitzat d’assegurar-se una transició pacífica a la democràcia va impulsar
un tàcit “pacte de l’oblit”, una espècie d’acord consistent a renunciar a qualsevol
ajustament de comptes després de la mort del dictador. És més: la derrota de
l’Eix i la captura pels aliats dels seus arxius va facilitar la tasca dels
investigadors, però la pervivència de la dictadura franquista va permetre
mantenir-los tancats i expurgar-los... la durada del règim també va consolidar
un discurs sobre el seu passat que encara plana i omple de tòpics la història
de la guerra civil. Amb la propaganda, el franquisme va aniquilar la història
com a disciplina acadèmica: amb els grans intel·lectuals a l’exili, la història
va caure en mans d’estrangers.</span></p>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXZYOisuk-md0lhsiZ8_FLVPYAU_oPbgCTqONy9SQL9Fm0GmEbx23gSTx-UDAvoDy2a1xgITTrHFlzuLsrR6yRikPL4bCUZjOfenZSrE5mlPILpwNC-Tuv2pIDtFIKo_yX-HIe84xbQxo/s640/escritores+g+civil.jpg" style="font-family: Calibri, sans-serif; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXZYOisuk-md0lhsiZ8_FLVPYAU_oPbgCTqONy9SQL9Fm0GmEbx23gSTx-UDAvoDy2a1xgITTrHFlzuLsrR6yRikPL4bCUZjOfenZSrE5mlPILpwNC-Tuv2pIDtFIKo_yX-HIe84xbQxo/w640-h480/escritores+g+civil.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">John Cornford, que era descendent de Darwin, i Julian Bell, nebot de Virginia Wolf</span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217);">LA GUERRA SEGONS
EL PRIMER FRANQUISME: UNA “GESTA HEROICA”. </span><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA">Per esborrar la
seva vinculació amb els feixismes i aconseguir el vistiplau aliat, el
franquisme va presentar Franco com una espècie de clarivident enemic del
comunisme. Les elits occidentals de la Guerra Freda aviat van oblidar que havia
lluitat contra el liberalisme i la democràcia parlamentària i van destacar el
seu paper de baluard de la defensa occidental contra l’amenaça soviètica.
Aquest és el missatge que mobilitza Luís de Galingosa quan escriu el 1956<i> Centinela de Occidente. Semblanza y
biografía de Francisco Franco</i>. En els llibres d’aquest període es deia que
la república havia estat il·legítima perquè havia nascut d’un falsejament
electoral (perquè van ser més votades les candidatures monàrquiques l’abril de
1931) i perquè havia establert una constitució excloent. Deien que el desordre
legal de la primavera de 1936 havia sumit el país en el terror revolucionari i
l’anarquia i que, per tant, la insurrecció no va ser un cop, sinó un acte
voluntari d’afirmació política del poble espanyol, un “plebiscit armat”, una
croada per salvar el cristianisme.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); mso-ansi-language: CA; text-align: justify;">LA GUERRA SEGONS
EL SEGON FRANQUISME: “UNA BOGERIA TRÀGICA”</span><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; text-align: justify;">. Quan el
franquisme va comprovar que els vells discursos que apel·laven a la victòria ja
no servien per legitimar el règim, l’apertura tecnocràtica va inspirar un canvi
de discurs. És en aquest moment que Manuel Fraga des del Ministeri d’Informació
i Turisme va obrir un segon moment historiogràfic que va abandonar la
presentació de la guerra com a “gesta heroica” per abraçar la seva
interpretació com una “bogeria tràgica”. Es va començar a fer servir
l’expressió “guerra d’Espanya” per superar el de “guerra d’alliberament”, en
una concepció igualment dualista, però que concebia la guerra com una tragèdia
vergonyant i vergonyosa. El màxim exponent d’aquesta tendència va ser el cinema
de reconciliació: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tierra de todos</i>
(Antonio Isasi Isasmendi, 1961) mostrava un soldat de cada bàndol que quedaven
aïllats plegats i, malgrat el seu odi, es veien obligats per les circumstàncies
a pernoctar i descobrir-se, assistint junts en un part, al final de la
pel·lícula, enmig d’una mortífera batalla... una nova Espanya! És solament un
exemple de com s’intentaven superar odis i rancúnies, i assumir una lectura moral
compartida que renunciava a la inculpació aliena per a reconèixer la
culpabilitat col·lectiva del comportament brutal dels espanyols. Per publicitar
aquesta visió del conflicte, Fraga va crear dins del ministeri una “secció
d’estudis de la guerra d’Espanya” i va posar-hi al capdavant Ricardo de la
Cierva. És en aquest context que la novel·la de Josep Maria de Gironella “<i>Los
cipreses creen en Dios</i>” (Planeta, 1963), la primera que mostrava l’existència
de republicans honestos, aconseguia el Premi Nacional de Literatura. En les
seves seqüeles, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un millón de muertos</i>”
i “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ha estallado la paz</i>”, també es
definia la guerra com una catàstrofe.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSxonsD1O_5gNkyUh0HcE3M4rRoOK-5bC_voNoqN7Rz2Y6Bn2ygPomEDdp3EcZNgt-fWkURdrFqSrZuSJc2QOoEbjvOcgZ8qDg4_zTj9CsHhZxi50cffTNSc3lETYovCS1krLoKyJSdeE/s259/mito+cruzada+franco.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="259" data-original-width="194" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSxonsD1O_5gNkyUh0HcE3M4rRoOK-5bC_voNoqN7Rz2Y6Bn2ygPomEDdp3EcZNgt-fWkURdrFqSrZuSJc2QOoEbjvOcgZ8qDg4_zTj9CsHhZxi50cffTNSc3lETYovCS1krLoKyJSdeE/w240-h320/mito+cruzada+franco.jpg" width="240" /></a></div>S’ha dit que la creació d’aquest
centre d’estudis podria ser una resposta a l’èxit obtingut per la nova
editorial <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ruedo Ibérico</i>, fundada a
París per José Martínez, que el 1965 començava a editar amb Fernando Cludín i
Jorge Semprún la revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cuadernos de
Ruedo Ibérico. </i>Hugh Thomas també va colpejar el relat tendenciós que tenia
el règim: construït amb entrevistes als protagonistes, literatura testimonial,
fonts hemerogràfiques i alguna primera consulta en algun arxiu espanyol, el seu
llibre –que entrava de contraban- va convertir la guerra en el resultat d’accions
i omissions de personatges i partits, i no com un fenomen exigit per l’evolució
orgànica d’estructures històriques anònimes. Un altre cop demolidor a la
propaganda del règim va ser la publicació per Herbert R. Soutworth d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El mito de la cruzada de Franco</i>.<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); mso-ansi-language: CA;">LA INTERPRETACIÓ
(LIBERAL) DELS HISPANISTES</span><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">. Els darrers llibres citats ja mostraven que la història
havia caigut en mans d’estrangers, sobre tot anglosaxons que tenien accés a les
publicacions republicanes a l’exili, i a les col·leccions hemerogràfiques dels
anys trenta. L’antecedent il·lustre havia estat Gerald Brenan, que havia viscut
“al sur de Granada” i havia comprès que la guerra havia estat –més que un
episodi local de lluita mundial entre feixisme i comunisme- un assumpte
essencialment espanyol lligat a la qüestió agrària i solament comprensible en
funció de l’evolució anterior del país. “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
laberint espanyol</i>” (1943) explicita l’oposició de l’oligarquia terratinent
a la república i al seu projecte de reforma agrària com a causa immediata de la
guerra.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM8M1Ta6Nf8lwLWJ2rm_ITWnIJYVLJYvNsaJ7UEzxoA5sWwAnbzFiNpzfwKv7PlbIPg3BGDpdqf7odSg_ecwwhC2ajQtNcVEwZnt1sC5TQgqeGs2w-1RbVrzRiZpl8Fq05l20fRDQwxDM/s1563/jackson+guerra+civl.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1563" data-original-width="1173" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM8M1Ta6Nf8lwLWJ2rm_ITWnIJYVLJYvNsaJ7UEzxoA5sWwAnbzFiNpzfwKv7PlbIPg3BGDpdqf7odSg_ecwwhC2ajQtNcVEwZnt1sC5TQgqeGs2w-1RbVrzRiZpl8Fq05l20fRDQwxDM/s320/jackson+guerra+civl.jpg" /></a></span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La lectura dels hispanistes, però,
seria més política que social: el manual de Raymond Carr, successivament
reeditat des de 1966, veia el desastre com una fallida més del intents del
liberalisme espanyol per a trencar la força de la vella oligarquia terratinent
amb l’objectiu de modernitzar política i econòmicament el país. D’aquest
període daten visions molt liberals, fins i tot progressistes, com la de
Gabriel Jackson (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Spanish Republic and
the Civil War,</i> 1967), o algunes sincerament reaccionàries: és el cas del
gal·lès Burnett Bolloten, consagrat a estudiar el presumpte silenciament, en
interès de la URSS, de la revolució impulsada pels comunistes a Espanya. El seu
llibre, <i>The Grand Camouflage</i> (1961), es va anar reeditant fins arribar
al 1991 amb el títol <i>The Spanish Civil War: Revolution and Counterrevolution
</i>(1991). En el capítol 1 justifica el títol inicial: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">aunque el estallido de la guerra civil española fue seguido por una
amplia revolución social en la zona antifranquista (más profunda en algunos
aspectos que la revolución bolechvique) millones de personas de criterio que
vivían fuera de España fueron mantenidas en la más completa ignorancia (…)
gracias a una política de duplicidad y disimulo de la que no existe paralelo en
la historia (…) los más destacados en la práctica de este engaño al mundo
entero y de desfigurar dentro de la propia España el verdadero carácter de la
revolución fueron los comunistas</i>”. El llibre no explica per què les
esquerres van amagar aquesta revolució comunista, justament perquè el van fer va
ser el contrari: intentar aturar-la. Bolloteen desenvolupa la teoria de que el
presumpte assalt al poder pels comunistes constituïa un assaig de la
proclamació de les democràcies populars el 1945; es la teoria de la “Tercera
república” que els espanyols no van votar. El llibre va ser instrumentalitzat
pel règim franquista: la dictadura entorpia la publicació dels hispanistes, i
encara el 1970 la censura havia prohibit i retirat de la circulació “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Banco de España, una historia econòmica</i>”
perquè una col·laboració de Juan Sardà sobre l’economia espanyola del segon
terç del segle concloïa que l’or lliurat a Moscou s’havia “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">gastat en la seva totalitat</i>”.<o:p></o:p></span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-30494885299219645732021-05-09T16:28:00.003-07:002021-05-09T16:28:44.407-07:00SPACAT2021 (12B) – CAP A FEBRER’36... I EL COP!<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5jdFjDHHDPdgW5_2abhnbYPOHY4hNgoRgCVdH4Dckofbx7bVguQAdATZ9e5kR6IRkw9BuMxR8JHrdlOxQ4hijXGSaSVWVei5v9zgPpVLErSXXIVjYcWJJZyc4KMw2rTJbF3YzWyAXI_A/s1024/Elecciones_1936_-_Infografia.svg.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5jdFjDHHDPdgW5_2abhnbYPOHY4hNgoRgCVdH4Dckofbx7bVguQAdATZ9e5kR6IRkw9BuMxR8JHrdlOxQ4hijXGSaSVWVei5v9zgPpVLErSXXIVjYcWJJZyc4KMw2rTJbF3YzWyAXI_A/w640-h360/Elecciones_1936_-_Infografia.svg.png" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">De Javier.ainet - Trabajo propio, CC BY-SA 3.0,<br />https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=15293971</span></td></tr></tbody></table></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">La repressió de la revolució d’octubre també va deixar
tocat el govern Lerroux, perquè encara que l’entrada dels ministres de la CEDA
podia donar-li certa estabilitat, la presa de decisions dins d’aquell govern no
seria fàcil. Un primer ministre d’agricultura de la CEDA, Manuel Giménez
Fernández, va mostrar sensibilitat pels problemes dels camperols i la justícia
social, però aviat va haver de dimitir per pressions dels propietaris, tota una
campanya contra ell que el criticava com si fos un “bolxevic blanc”. Un dels
seus successors en el càrrec, el latifundista Nicasio Velayos Velayos, va
expulsar milers de famílies de les terres que conreaven i va presentar una
reforma de la llei agrària que suprimia les expropiacions. La CEDA també va
presentar una proposta de reforma constitucional sense gaire acord amb els
radicals que l’acompanyaven en el govern: suggerien retallar autonomies,
anul·lar el principi de socialització de la propietat privada, escollir un senat
com a segona cambra i reformar els articles laics... la comissió encarregada de
discutir-la va ser un galimaties. Un tercer tema d’enfrontament va ser la
pròpia repressió: encara que es van acomplir dues de les 17 penes de mort
dictades pels fets d’Octubre, quan el president de la república va commutar la
pena de mort a dos dirigents socialistes (1935) alguns dels ministres de la
CEDA –que reclamava sentències més dures- van dimitir. Aquesta crisi de govern
va precipitar les eleccions de febrer de 1936. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1LUqtqR45K2wG9c_aNqBm9VAJsYTmJ7fx7G_9gKKBSNIpmgbmGe_8_Sybv175JkeBtNqsnekWoCrPMRZ49AlS7x51FlNMLf5f-93xgHEEzAjOaW47f8pEPN5OIelxeq2ff76wcruj8ak/s384/Santiago_Casares_Quiroga.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="210" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1LUqtqR45K2wG9c_aNqBm9VAJsYTmJ7fx7G_9gKKBSNIpmgbmGe_8_Sybv175JkeBtNqsnekWoCrPMRZ49AlS7x51FlNMLf5f-93xgHEEzAjOaW47f8pEPN5OIelxeq2ff76wcruj8ak/w219-h400/Santiago_Casares_Quiroga.jpg" width="219" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Santiago Casares Quiroga, <br />president del govern <br />(maig a juliol'36)</td></tr></tbody></table><br /></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">El resultat va ser una important victòria d’esquerres, la situació política
tornava a fer un gir</span></u></b><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">. Segur que hi van
influir l’empitjorament de la situació del proletariat amb el progressiu
impacte del crack, i l’efecte psicològic de la repressió d’Octubre, mitificada
quan la campanya electoral va retornar la llibertat de premsa. En plena
inflació, la premsa s’omple de notícies sobre els escàndols de corrupció del
govern Lerroux. Que Izquierda Republicana s’havia convertit en un fenomen de
masses ja ho havien demostrat els mítings de Mestalla (100.000 persones el
26-5-1935), Baracaldo (14-7-1935) i Comilla (200.000 el 20-10-1935); però les
reunions militars van fer córrer rumors que anunciaven la trama d’un
pronunciament també devien contribuir. L’aliança estratègica del partit d’Azaña
amb l’esquerra galleguista, els socialistes, la UGT, el PCE, el POUM i el partit
sindicalista d’Àngel Pestaña va concentrar el vot de tal manera que la victòria
va estar prou segura. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><b><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">De seguida que es va establir al poder, el Front Popular va desplegar un
munt de mesures que considera urgents per a restablir l’ordre republicà</span></u></b><b><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">:</span></b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> l’amnistia política, clamorosament exigida en noves manifestacions
espontànies d’alegria popular, va beneficiar 30.000 presos; es va reposar Companys,
la Generalitat, l’Estatut i el nivell d’autogovern anterior a 1934; van entrar a
les corts per a seva discussió l’estatut basc (que s’aprovaria l’octubre, ja començada
la guerra) i el gallec; es va publicar un decret de readmissió dels
treballadors acomiadats per les represàlies polítiques durant la revolució
d’octubre i es van impulsar les mesures encaminades a restaurar els projectes
reformistes alterats durant el segon bienni. Així va passar amb la reforma
agrària: en 4 mesos es van ocupar 232.199 Ha i es van assentar 71.919 colons,
molts més que en tot el període de vigència de la llei. Es va començar a
estudiar un augment progressiu dels impostos sobre la riquesa rústica (que
gravaria la concentració de propietat) i el rescat dels béns comunals dels municipis (una des-desamortització que volia revisar
l’espoli municipal del segle XIX). I també es va allunyar de la capital,
mitjançant noves destinacions, dels comandaments militars considerats proclius
al cop: Goded a Balears, Franco a Canàries, Mola a Pamplona. Potser ja era
tard, perquè el cop s’havia posat en marxa.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlfoWC-JOGLt8e6z_1uku8VudPQ9i1Z9mYYWh5vCKHHEE33dAAIkuIV8068xV1NKvpALJIJvEzmfZXzElsfgE8iWPfVza-IEmjV1J_UaykYC8IFjQopaTZHbtqqdqUil4U92sXUAuflgk/s692/Portada-19-07.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="692" height="458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlfoWC-JOGLt8e6z_1uku8VudPQ9i1Z9mYYWh5vCKHHEE33dAAIkuIV8068xV1NKvpALJIJvEzmfZXzElsfgE8iWPfVza-IEmjV1J_UaykYC8IFjQopaTZHbtqqdqUil4U92sXUAuflgk/w640-h458/Portada-19-07.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">El problema d’aquest cop és que la propaganda franquista,
repetida durant tants anys, ha deixat una imatge del cop com un “plebiscit
armat” contra una “revolució en marxa” després d’una “primavera revolucionària”
que hauria obligat l’exèrcit a posar-se unànimement en marxa per evitar la
deriva del país cap a un comunisme exterminador. La visió del cop està plena de
tòpics que tenen ben poc a veure amb la realitat... <u>Per començar, el cop no va
ser una operació organitzada per <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">tot </b>l’exèrcit,
sinó pels africanistes i els sectors més conservadors, reunits en la UME, la
Unión Militar Española</u>. De fet, dos de cada tres generals no hi van
col·laborar: els colpistes van ser, amb prou feines, 4 dels 14 generals de
divisió que hi havia, i 20 dels 58 generals de brigada. Tampoc no hi va
col·laborar el 70% dels coronels i tinents coronels. És cert que va tenir molt
més èxit entre tinents i capitans, però els colpistes van haver de construir un
discurs que desqualificava els militars que es van mantenir fidels a la
república com si fossin una minoria, i aquest discurs va triomfar perquè
encaixava amb l’antimilitarisme dels sectors més arrauxats de l’esquerra, que
el repetien amb delit. Molts dels que van participar havien cedit després de
votacions en les sales de banderes de les casernes: a la de Sant Andreu, per
exemple, el comandant Guillermo Reinlein (el seu fill fundaria la UMD el 1974)
es va unir per quedar en minoria i, empresonat a Montjuïc quan el cop va
fracassar a Barcelona, es va salvar pel seu passat conspirador contra el rei (i
hauria d’anar a la División Azul per fer-se perdonar)...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq5jess5-SdsnWnexyRbmVgB-phND1umotvBz7bjXr8OiSDUrMBqZKnGJeNCnrP2TI9k1zXFTk1e2ZOTEQKkTOY8SCEweFpJdGWbaNoXlrrlDu6h0Wz1rE1Dp8mfDh43XtrzeTEJpl2_g/s333/portada_los-mitos-del-18-de-julio_julio-arostegui-sanchez_201903281607.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="250" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq5jess5-SdsnWnexyRbmVgB-phND1umotvBz7bjXr8OiSDUrMBqZKnGJeNCnrP2TI9k1zXFTk1e2ZOTEQKkTOY8SCEweFpJdGWbaNoXlrrlDu6h0Wz1rE1Dp8mfDh43XtrzeTEJpl2_g/w300-h400/portada_los-mitos-del-18-de-julio_julio-arostegui-sanchez_201903281607.jpg" width="300" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tampoc no és una conxorxa estrictament militar</span></u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">. La importància de la trama militar no ens pot fer oblidar que hi havia
una important trama civil, que és principalment monàrquica i estava liderada
per Calvo Sotelo. El model era Grècia, on el 1935 els generals Metaxas i
Konditis havien enderrocat el republicà Tsaldris per forçar el retorn de Jordi
II. Els qui traslladen Franco de Canàries al Marroc –amb l’avió que Ignacio
Luca de Tena, propietari de l’ABC, encarrega llogar al seu corresponsal a
Londres, Luis Bolín, els qui firmaran els contractes d’aprovisionament d’armes
a Itàlia, i l’aval del financer mallorquí Juan March en son un exemple.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tampoc no va ser un cop domèstic</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">. Els contractes italians demostren que Mussolini està molt implicat des de
1933, però les sancions imposades per la SDN amb motiu de la invasió d’Etiòpia
aturen la seva importància fins que, superades les friccions per Àustria i
fixada l’amistat amb Alemanya, Mussolini pot tornar a concentrar-se en la
Mediterrània. Calvo Sotelo arriba a justificar el dictador italià en un article
a La Nación: i és que les estretes relacions amb el Duce van permetre la
signatura amb fabricants italians d’armament dels contractes que, segons Ángel
Viñas, rondarien els 40 milions de lires (uns 34 milions d’euros d’avui). Per
això Pablo Gil Vico diu que “no se iba a la Vicalvarada”.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">No hi ha cap participació de l’església en el disseny del
cop:</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> el problema religiós no sembla motor del cop, no es va
fer servir com a propaganda fins setmanes després. No sembla clar quin projecte
tenien, sembla que Mola pensava en una dictadura republicana, que –controlat
Madrid, dissoltes les corts, suspesa la constitució- jutjarien els polítics. Però,
sense suport de tot l’exèrcit, el cap d’estat o les forces de seguretat, com el
1923, la recerca de suports polítics i financers feia difícil fixar el
projecte. Mola necessitava els carlins (que preferien la monarquia tradicional
al retorn dels Borbons), i per això no es va concretar la forma d’estat.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">No és cert que el cop va ser una reacció a l’assassinat
de Calvo Sotelo, el 17 de juliol de 1936</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">. La trama s’havia posat en marxa ja en el moment en que va guanyar les
eleccions el Front Popular i la seva organització va ser molt primerenca. Ja
aquells dies de febrer Gil Robles pressionava Manuel Portela Valladares per
declarar l’estat de guerra i evitar la presa de possessió, igual que Franco va
fer amb Alcalà Zamora. Però el president del govern, del partit radical, va
demanar Alcalà Zamora el nomenament d’Azaña com a president en funcions per
accelerar la segona volta. Va ser en aquest context que el nou govern d’Izquierda
republicana va destinar lluny Goded (Balears), Franco (Canàries) i Mola
(Pamplona).</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyY8RyHhMLXCTv-XzdFZiR7ZgtV-9WYCKJryIKLQ8v764jiY5RKYk6wKjvitvJRDUAmX7gBU95MUYw6ms98UjoI7GwVueL4AyMOJybZYpOvsrg6gk6xZJZ5wmdlTtHQq7uDe1LXe8cFM4/s286/descarga.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="286" data-original-width="176" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyY8RyHhMLXCTv-XzdFZiR7ZgtV-9WYCKJryIKLQ8v764jiY5RKYk6wKjvitvJRDUAmX7gBU95MUYw6ms98UjoI7GwVueL4AyMOJybZYpOvsrg6gk6xZJZ5wmdlTtHQq7uDe1LXe8cFM4/w246-h400/descarga.jpg" width="246" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tampoc no és cert que els presumptes disturbis
esdevinguts durant aquella primavera fossin el motor del cop, amb prou feines
una excusa exagerada per a justificar-lo</span></u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>S’intenta parlar d’aquell moment
com una “revolució en marxa” estenia el “terror roig” amb el vistiplau del
govern. Per començar hem de dir que les xifres denunciades al parlament per
Calvo Sotelo i Gil-Robles, de febrer a abril, van ser exagerades. En un famós
discurs, van fer un inventari dels mesos de febrer, març i abril: 163 seus
polítiques i domicilis particulars havien estat assaltats, 106 esglésies
cremades, 11 vagues generals, 169 motins, 39 tirotejos, 85 agressions, 24
atracaments. El balanç d’aquesta violència ascendia a 345 ferits i 74 morts. Ni
les fonts provinents dels governs civils, ni registres de la guàrdia civil, ni la
pròpia premsa permeten contrastar aquestes dades, i això fa pensar en la
presumpta existència d’una estratègia de desestabilització que combina pistolers
falangistes amb discursos catastrofistes dels diputats ultres, que no sabem
fins a quin punt és una pinça conscient/preparada. L’anècdota per la que Azaña,
quan Niceto Alcalà-Zamora li parlava d’unes presumptes violacions, li responia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“¿Y qué tiene que ver el triunfo electoral
de las izquierdas, con el virgo de las mozas de Jumilla?</i>”, sembla insinuar
que s’atribuïen a la responsabilitat política del govern crims que poc hi
tenien a veure (si és que existien).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">És més: el recompte de les víctimes de la violència
política durant la primavera’36 desmenteix la inhibició del govern (la majoria
van estar per la duresa repressiva de l’estat republicà contra la mobilització
popular, obrera, camperola i sindical que desplegava un ample repertori
intimidatori contra propietaris i institucions en forma de vagues, manifestacions
o iconoclàstia). Rafael Cruz va observar la contradicció dels qui acusen de
despotisme la república alhora que denuncien la seva debilitat per mantenir
l’ordre al carrer.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Tampoc no permet parlar de cap “revolució en marxa” ni
“terror roig” el fet que en aquesta violència no es pot advertir cap dinàmica
d’extermini o assassinats d’enemics de classe: hi va haver més empresaris
assassinats durant el pistolerisme (i en aquell moment la situació es va
resoldre amb una dictadura convencional); de fet hi van haver tan poques
víctimes entre la gent d’ordre que Calvo Sotelo en seria, gairebé, l’excepció.</span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-87638630575276103622021-05-01T11:35:00.001-07:002021-05-01T11:35:14.919-07:00SPACAT2021 (12A) – LES CONSEQÜÈNCIES D’OCTUBRE’34 <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP0c8sMcO0znqLQ6pPo_J7QdSzi3Mg3v2I_W6iZDIVMoU6Md0jFu-_ZdRdDwKwXUo2b6WCJkSllBJPDODxb7ghNN3LBinPpGsCtCP_c_uDuwvusOqd4AeG-T_4DDPGXBfYQD7deTxSE3s/s799/Column_of_Guardias_Civiles_during_the_1934_Asturian_Revolution%252C_Bra%25C3%25B1osera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="582" data-original-width="799" height="466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP0c8sMcO0znqLQ6pPo_J7QdSzi3Mg3v2I_W6iZDIVMoU6Md0jFu-_ZdRdDwKwXUo2b6WCJkSllBJPDODxb7ghNN3LBinPpGsCtCP_c_uDuwvusOqd4AeG-T_4DDPGXBfYQD7deTxSE3s/w640-h466/Column_of_Guardias_Civiles_during_the_1934_Asturian_Revolution%252C_Bra%25C3%25B1osera.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; text-align: start;">Guardia civiles custodiando prisioneros de la huelga en Brañosera (Palencia)</span></span></td></tr></tbody></table><p><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Per tal de reprimir la revolta, el govern va enviar la
Legió, comandada pel general Franco, des del front colonial africà. La
resistència dels prop de 30.000 miners asturians va perllongar-se durant deu
dies i va anar acompanyada d’una terrible repressió. Més de mil minaires van
morir en la revolució asturiana en execucions sumaríssimes. A Catalunya,
l’estat català proclamat per Companys a l’espera del triomf de la vaga general
va durar 10 hores: sense el suport de la CNT ni massa interès per la població,
l’exèrcit va poder ocupar ràpidament els punts neuràlgics de Barcelona sota el
comandament del general Batet després de quatre canonades i alguna resistència
per part d’un grup nacionalista a les Rambles. Els caps de la revolta,
encapçalats pel president Companys, van ser empresonats al vaixell Uruguay;
també ho serien els alcaldes i regidors que havien donat suport a la
insurrecció i els dirigents més destacats dels partits i els sindicats
d’esquerres.</span></p><p>
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuUvLy_0luI63GAebwTrtgCv7-Xl8y7VtMAhyiA7ncSqk5oDqrzMOOOjNxlSx2nkASIcnxyAUe-LeVz6Sy-3MdrPSynq6rxLpkdD3HGV84L91zTWOBlQVCkddxgUR_EIKI4ThQsuzz84w/s488/fets34.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="488" data-original-width="360" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuUvLy_0luI63GAebwTrtgCv7-Xl8y7VtMAhyiA7ncSqk5oDqrzMOOOjNxlSx2nkASIcnxyAUe-LeVz6Sy-3MdrPSynq6rxLpkdD3HGV84L91zTWOBlQVCkddxgUR_EIKI4ThQsuzz84w/s320/fets34.jpg" /></a></div><p class="MsoBodyText"><u style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">La Revolució d’Octubre (els Fets d’Octubre a Catalunya) constitueixen un
tema historiogràficament molt polèmic. </span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: justify;">Encara podem trobar circulant una interpretació conservadora molt barroera,
que hi veu una revolta bolxevic per instal·lar-hi el GULAG, i acusa PSOE i ERC
d’haver iniciat aquí –com diu l’historietògraf Pío Moa- la guerra civil.
Aquesta visió carrega especialment les tintes contra Francisco Largo Caballero,
que presidia el PSOE en aquell moment i era, alhora, secretari general.</span></p><p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">- La definició d’aquest
sector del PSOE com a radicalitzat va néixer de la propaganda franquista
posterior, i encara la defensava durant la Transició Andrés de Blas (1978) quan
veia en Prieto un sector més reformista/moderat contra el qui Largo defensava impugnar
la democràcia per caminar cap al socialisme, en una “revisió leninista”.</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;"> </span></span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">- </span></span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">De manera semblant
s’expressava Marta Bizcarrondo (1975): deia que havia estat un convers sincer al
socialisme revolucionari que demana la inclusió en el programa del PSOE de la
dictadura del proletariat, però –contradictòriament- alhora li criticava “<i>falta de pes teòric marxista</i>”.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aquesta paradoxa també
es podia trobar en un llibre que Santos Juliá (1977) va dedicar a “La izquierda
del PSOE”: hi veia un reformista de discurs maximalista amb praxis no adequada
a la radicalitat que s’afirmava.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Malgrat constatar
la incoherència entre discurs i pràctica política, el tòpic de Largo Caballero
com un “Lenin espanyol” ha arribat fins avui, i explica el tracte desconsiderat
que li ha dispensat recentment, no sense polèmica, l’ajuntament de Madrid. De
la radicalitat dels discursos que es prenen com a font per a dissenyar aquesta
imatge intolerant no hi ha dubte: <i>El Socialista</i> en recollia un el 9-11-1933 en
el què –després d’un retret per defensar la dictadura del proletariat- Largo
responia “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pero ¿es que vivimos en una
democracia? Pues ¿qué hay hoy, más que una dictadura de burgueses? Se nos ataca
porque vamos contra la propiedad. Efectivamente. Vamos a echar abajo el régimen
de propiedad privada. No ocultamos que vamos a la revolución social. (…) Dudo
que se pueda conseguir el triunfo dentro de la legalidad. Y en tal caso,
camaradas habrá que obtenerlo por la violència</i>”. Una altra cosa és el que
significa la “dictadura del proletariat”, un concepte marxista que es refereix
al monopoli del poder amb què el proletariat havia de respondre al mateix
monopoli per part de la burgesia que es vivia a Occident (i que no era un règim
tirànic). Hem de vigilar no aplicar amb presentisme el que nosaltres sabem que
acabarà estant la URSS amb el que presumptament defensava l’esquerra dels anys
trenta... <o:p></o:p></span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdwJAGKXqQMtxQJf9bZRJKTm7fiW1NqnKbPXNGVRJ0Ml_R6ZqTjv0uuSeH9SSSJGppWiw9RD_qi28_TP23xktjVtJB5iN30sQO9kZ_wj_aDIrqTh6f0uKoe071sgg9FL_1yKNr1p1VYgk/s900/largo+caballero+libro.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdwJAGKXqQMtxQJf9bZRJKTm7fiW1NqnKbPXNGVRJ0Ml_R6ZqTjv0uuSeH9SSSJGppWiw9RD_qi28_TP23xktjVtJB5iN30sQO9kZ_wj_aDIrqTh6f0uKoe071sgg9FL_1yKNr1p1VYgk/s320/largo+caballero+libro.jpg" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">És més: prendre
al peu de la lletra la retòrica electoral ens obligaria a fer el mateix amb
altres partits, i la CEDA no sortiria massa ben parada. Per si fos poc, buidar
els discursos ens permetria trobar referències a les mesures impulsades per
Largo Caballero com a ministre de treball, defensades ja en aquell moment per
la OIT, que no són les polítiques pròpies de cap radical. El destí de la </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Rotes Wien</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> també omple els seus
discursos i els analistes les menystenen perquè farien comprensible el procés
de radicalització que viuen els sectors més joves i dinàmics del PSOE.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aquesta visió més
socialdemòcrata és la que va defensar el professor Julio Aróstegui en la
biografia que va escriure de Largo Caballero: aprofitant que el PSOE era un
partit tan democràtic que es pot fer una exegesi profunda de les actes de les
reunions (on es feien constar totes les posicions i debats), va donar-li menys
importància als discursos i la premsa. Apareix un personatge menys carismàtic,
que es remet contínuament a la classe i al partit, molt poc dogmàtic, més
proper a Pablo Iglesias que a cap ínfula comunista, i que –fent de mitjancer
entre militància i jerarquia del partit- participava de la necessitat de “fer
alguna cosa” davant l’ascens del feixisme. Les diferències amb Indalecio Prieto
no serien ideològiques, sinó sobre quins partits havia de pactar el PSOE en el
seu camí cap al socialisme: amb els republicans (com deia Prieto) o amb
l’esquerra (com deia Largo)?. Aróstegui no nega, però, la deficient
organització de la vaga general de 1934 i, lluny de justificar-la, la veu com
un greu error polític; però això no vol dir que l’esquerra hagi canviat massa
en la interpretació d’Octubre de 1934. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9qmOt_Fbm3jWalklQYYNaJ1uxN2ojMeltuMCnihWROH17m29lB7_Jmkpe9VuLmSw7OkW4cEwyp8xUY6czQo7KRkl9FwJWkDtMh6u9HXef8yOS061vlItZCmWajj0PamIjD30a6U5MjsY/s263/Els-fets-del-6-d-octubre-de-1934-i1n8439258.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="263" data-original-width="175" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9qmOt_Fbm3jWalklQYYNaJ1uxN2ojMeltuMCnihWROH17m29lB7_Jmkpe9VuLmSw7OkW4cEwyp8xUY6czQo7KRkl9FwJWkDtMh6u9HXef8yOS061vlItZCmWajj0PamIjD30a6U5MjsY/w266-h400/Els-fets-del-6-d-octubre-de-1934-i1n8439258.jpg" width="266" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><u style="text-align: left;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Des de l’esquerra s’ha volgut veure en el moviment una
defensa desesperada de la República violada per la dreta</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; text-align: left;"> malgrat que es va posar en marxa quan encara els ministres de la CEDA
convidats a entrar en el govern Lerroux encara no havien signat ni un paper. Es
justifica aquesta interpretació amb la intensitat creixent dels discursos de
Gil Robles, que ja el 29-11-1933 havia anunciat que les dretes havien de
preparar-se per a prendre el poder. <i>“¿Cuando?
Cuando se pueda. ¿Con qué régimen? Con el que sea</i>”.</span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span><span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal;"><b>
</b></span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><b>Manuel López Esteve</b> ha
volgut veure-hi també la resposta a la “guerra social” desencadenada per un
govern que encara no havia canviat les lleis però sí les condicions de vida
dels obrers i els camperols: el febrer de 1934 havia ordenat abandonar les
ocupacions provisionals i els ministre de Governació Rafael Salazar Alsonso va
declarar la collita un “servei nacional”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ja hem parlat de la
consigna “abans Viena que Berlín”, traduïble per “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">millor rebelar-se que esperar assegut el degollament</i>”. Per entendre
Octubre’34 caldria afegir que els esdeveniments de França van obrir la
possibilitat de resistència de la societat civil contra el feixisme: quan les
Lligues reaccionàries i parafeixistes de la Croix-de-Feu, Action Française i
les Jeunesses Patriotes van convocar manifestacions conjuntes que volien fer
caure el govern, les forces de seguretat hi van plantar cara en violents
enfrontaments que es van saldar amb 17 morts i més de 2.000 ferits. La dreta
parlamentària havia demanat la dimissió del govern i l’esquerra –interpretant
l’estratègia com un complot feixista- va convocar una contra-manifestació (9 de
febrer) que –a més de postergar l’amenaça- va permetre, de la mà de la barreja
de comitives sindicals, els primer contactes entre partits i sindicats per a
construir el Front Popular que guanyaria les eleccions a França. L’exemple
d’una societat civil aturant el feixisme, devia esperonar també un “hem de fer
alguna cosa” entre els sectors més arrauxats del moviment obrer espanyol. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="background: rgb(191, 191, 191); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">LES CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ
D’OCTUBRE</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">. Dels dos milers de víctimes, 1700 van ser minaires
caiguts en combat, la resta forces de l’ordre. Milers d’acomiadats per
participar en la revolta i 30.000 detinguts van marcar l’actualitat del país
durant el següents mesos. El balanç a Catalunya va ser també demolidor:
Companys i els seus consellers van ser condemnats a trenta anys de presó; l’estatut
de 1932 i la Generalitat van quedar suspesos (malgrat que la dreta demanava
derogar-los). Fins i tot Azaña –que es trobava a Barcelona per assistir al
funeral de Jaume Carner, el seu antic ministre d’Hisenda- va ser detingut, i
això –després de publicar “<i>Mi rebelión en Barcelona</i>”- va disparar el seu
prestigi. El seu nou partit, Izquierda Republicana, celebrarà grans mitings
massius radiats i a l’aire lliure: Mestalla a València, Baracaldo a Biscaia i
el Camp de Comillas a Madrid (1935).</span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGgg49nS8eVAUQgY_RBdtv0ta8L3sRYNA2RJjbH1D0I10DIYci2b7sLIZ0VPU7H_U-ZDOcfkwY8uwk_gilRRbGoWiJI7JkccJBXr25yNSpcFI3PeUtZXuQUD8aW2yxgmFg_-BeLKgniLc/s350/frente+popular+martin+ramos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGgg49nS8eVAUQgY_RBdtv0ta8L3sRYNA2RJjbH1D0I10DIYci2b7sLIZ0VPU7H_U-ZDOcfkwY8uwk_gilRRbGoWiJI7JkccJBXr25yNSpcFI3PeUtZXuQUD8aW2yxgmFg_-BeLKgniLc/s320/frente+popular+martin+ramos.jpg" /></a></div>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’exèrcit es va sentir desairat perquè esperava penes de
mort (i el president de la República va commutar les poques que es van dictar).
Per això Franco es retraurà sempre a 1934 quan dicti la seva justícia
sumaríssima. La dreta va sentir confirmades les seves sospites: els obrers
busquen la revolució, els republicans són dèbils per aturar-los i, com els fets
semblaven demostrar, l’única salvació havia de ser l’exèrcit. Això explica un
discurs posterior de Calvo Sotelo: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el
Ejército es el mismo honor de España. El señor Azaña decía que el Ejército no
es más que el brazo armado de la Patria. Falso, absurdo, sofístico: el Ejército
se ha visto ahora que es mucho más; no diré que sea el cerebro, porque no debe
serlo, pero es mucho más que el brazo, es la columna vertebral, y si se
quiebra, si se dobla, si cruje, se quiebra, se dobla o cruje con él España</i>”.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Per la seva banda, l’esquerra, conscient de que la
revolució no els permetria arribar al poder, va optar per la coalició electoral,
una aliança estratègica que acordava un govern de republicans amb suport extern
del PSOE i altres partits. José Luis Martín Ramos troba en el context
internacional el camí cap al Front Popular: per una banda la sortida de Hitler
de la SDN havia pressionat la URSS a demanar un sistema de seguretat
col·lectiva i, seguint el model que a França demanen les bases d’esquerra, la
III Internacional suggeria als partits comunistes buscar l’aliança amb
liberals, burgesos i socialdemòcrates. Tant Viena com Astúries demostraven que
la revolució era inviable, i calien aliances transversals interclassistes per
aturar el feixisme. Així doncs, no es pot dir que el Front Popular era cap
“cavall de Troia” del comunisme, sinó una tàctica de lluita antifeixista.
Llistes, candidatures i programa mostren hegemonia no obrera en el si de la
coalició: abolició pena de mort, sistema fiscal progressiu, sancions a la
patronal si incompleix legislació laboral, o seguretat social, eren
recomanacions coetànies expressades per l’OIT.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">La repressió de la revolució d’octubre també va deixar
tocat el govern Lerroux, perquè encara que l’entrada dels ministres de la CEDA podia
donar-li certa estabilitat, la presa de decisions dins d’aquell govern no seria
fàcil.</span></p><br /><p></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-55406730119578085882021-04-25T00:43:00.002-07:002021-04-25T00:43:37.533-07:00SPACAT2021 (11) – EL CANVI D'ORIENTACIÓ DE LA REPÚBLICA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt1tmua_G42kn-RW8bW2M8AbbCc5-sUPjFcsrd7JdlIrvKuioI-rrDzH3PoqStcra3FG8BPRFqwuvNWzWHnNkEVBOaKkI79zTU7qybSxABg-arNw_KDwysRhGhOPptkIfqPqcAK9KnQbw/s510/10445_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="295" data-original-width="510" height="370" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgt1tmua_G42kn-RW8bW2M8AbbCc5-sUPjFcsrd7JdlIrvKuioI-rrDzH3PoqStcra3FG8BPRFqwuvNWzWHnNkEVBOaKkI79zTU7qybSxABg-arNw_KDwysRhGhOPptkIfqPqcAK9KnQbw/w640-h370/10445_1.jpg" width="640" /></a></div><br /><b><u><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’OPOSICIÓ A LES REFORMES</span></u></b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">. Les reformes desplegades durant el primer bienni no solament van
despertar la fina crítica dels intel·lectuals i les dels partits de dretes que
defensaven els interessos de monàrquics, tradicionalistes o grans propietaris.
També van sorgir noves formes d’oposició, com les Juntes d’Ofensiva Nacional
Sindicalista (JONS), que amagaven darrera del jou i les fletxes dels Reis
Catòlics un programa anti-liberal, anti-marxista, anti-semita i imperialista, o
la Falange Espanyola que presentava el fill del dictador al Teatre de la
Comèdia de Madrid el dia que s’acomplien 11 anys de la Marxa sobre Roma que
havia dut Mussolini al poder: José Antonio Primo de Rivera defensava un
programa polític de 26 punts (un mes dels que havia defensat Hitler el 1920) que
semblava definir un projecte de tercera via: repudiava tant el marxisme com el
capitalisme per a inspirar una voluntat d’imperi i –sorprenentment- defensava
la reforma agrària radical i la nacionalització de la banca. El mateix José Antonio deia que el feixisme
era una fe “<i>ni de derechas, que en el
fondo aspira a conservarlo todo, incluso lo injusto, ni de izquierdas, que
aspira a destruirlo todo, hasta lo Bueno</i>”. Aquesta verborrea i l’escassa
projecció electoral del partit han permès la falangística més irredempta identificar
José Antonio com “el creador d’una doctrina original”, malgrat que els 26 punts
són la típica barreja inconsistent de confosos principis que, en l’inici dels
feixismes, atrau votants de tot arreu. Falange tindria, però, escàs resò: l’oposició de dretes més influent es va
organitzar entorn de la CEDA, la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes,
que –englobant agraris, monàrquics i tradicionalistes- amb prou feines van
poder redactar un programa comú de mínims basat en la revisió de la constitució
i les reformes (sobre tot les laïcistes), l’aturada de la reforma agrària i
l’amnistia per als participants de la Sanjurjada.</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> </span><p></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkLTiCYMMoqfctNZQVX3i5yiA4WWA341Zc8Nh7ZN23LqudfqRDOn7lJYeuMh02MY9zpEnVETJVlzEs3Xne-tg6mGk0GUoNKHYbg-NaX0ZYe7SKIY8g1cwwxXkRDM8RufxFRDH0CVE-jFw/s997/128976255.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="997" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkLTiCYMMoqfctNZQVX3i5yiA4WWA341Zc8Nh7ZN23LqudfqRDOn7lJYeuMh02MY9zpEnVETJVlzEs3Xne-tg6mGk0GUoNKHYbg-NaX0ZYe7SKIY8g1cwwxXkRDM8RufxFRDH0CVE-jFw/s320/128976255.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Lentitud i moderació de la reforma agrària també va impulsar l’oposició a l’esquerra</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">: la CNT va inspirar dures vagues rurals molt violentes: a Castillblanco
(Badajoz) a finals de 1931, a Armedo (Logronyo, el gener de 1932, amb 7
manifestants morts), a Castelar de Santiago (Ciudad Real, el desembre de
1932)... Però potser els successos de Casasviejas (gener de 1933) són els més
coneguts perquè provocarien la caiguda del govern Azaña. En aquesta població
gaditana quatre de cada cinc obrers estava en atur permanent, i en meitat d’una
vaga es va assaltar una caserna i es van assassinar dos guàrdies civils.
L’expedició de resposta per part de la guàrdia d’assalt va arrencar d’alguns
detinguts sospites dels fills de Francisco Cruz Gutiérrez, àlies Seisdedos, un
carboner de 72 anys que s’havia refugiat en una vella casa i –quan van provar
de forçar la porta- va disparar i matar un agent. Es va decidir cremar la casa perquè sortíssin, i sis persones van morir calcinades. El periodista Ramón J. Sender va suggerir
més tard que s’havien assassinat a posteriori altres sospitosos i la polèmica
va arribar amb duresa a la premsa. La dreta va aprofitar la tragèdia per
desgastar el govern; Azaña va haver de declarar com a testimoni en el judici
contra el capità responsable de la desmesurada repressió. Alcalá Zamora va
decidir convocar eleccions. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><b><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Les eleccions de novembre de 1933 les van guanyar la CEDA (115 diputats) i
el Partit Radical (102);</span></b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> l’esquerra es va
enfonsar. Encara que s’ha vinculat aquest resultat a la primera participació
femenina en la votació, presumptament conservadora per influència de
l’església, aquest argument no acaba de quadrar perquè en les eleccions
posteriors també van participar les dones i va guanyar l’esquerra. També s’ha
suggerint que l’abstenció que va recomanar la CNT per a castigar els partits
del govern podria haver estat decisiva, tot i que el desengany davant la
moderació i la lenta aplicació de les reformes podria haver desmobilitzat molts
més votants que els anarco-sindicalites. Del que no hi ha dubte és que la
desunió de l’esquerra va facilitar la victòria de la dreta que es presentava estratègicament
unida, i que aquesta victòria va inaugurar el BIENNI RADICAL-CEDISTA (11/1933 a
2/1936). Alcalá Zamora va encarregar formar govern a Lerroux, en tant la CEDA
no havia fet una declaració solemne d’adhesió republicana. Lerroux va
aconseguir el suport de la CEDA: el primer va justificar governar amb el seu
suport extern com a via per a incorporar la dreta catòlica a la república, la
CEDA com la millor manera per acostar-se al poder i poder reformar la
constitució. Això seria, per a Gil Robles, el primer pas d’una estratègia en
tres passos per a arribar al govern.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBLe-f4Neuhz7CXXZIhKVfQUv3AW88Klle8zaKFXqc-tQ9aMKXnr_YLnqSIrc6Fg9i27jsxmG095vQwEEw9t6mou3mAdgyz-UEcaWjg6yPfzTZbxrCgEhkqE0zD5eebLF799kTSiTmQQk/s512/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="350" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBLe-f4Neuhz7CXXZIhKVfQUv3AW88Klle8zaKFXqc-tQ9aMKXnr_YLnqSIrc6Fg9i27jsxmG095vQwEEw9t6mou3mAdgyz-UEcaWjg6yPfzTZbxrCgEhkqE0zD5eebLF799kTSiTmQQk/w274-h400/unnamed.jpg" width="274" /></a></b></div><p></p><p class="MsoBodyText"><b><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">AQUEST POLÈMIC BIENNI</span></b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> (per a uns “bienni negre”, per a d’altres “rectificador”) donaria a la
vida pública oficial un to molt conservador, i es pot subdividir en dues etapes
separades per la revolució d’octubre de 1934: en la primera el Partit Radical
governa amb suport extern de la CEDA, i des d’octubre de 1934 amb la CEDA dins
del govern. La principal característica del període és la reforma de la tasca
reformadora del bienni anterior. La paralització de la reforma agrària va crear
focus de tensió a Andalusia i Extremadura, i sense política econòmica expansiva
l’impacte del crack de 1929 va fer augmentar l’atur. Al conflicte social, que
anava fent més violentes les alteracions de l’ordre públic perquè l’actuació
del govern va sembrar la desconfiança de les classes treballadores, cal sumar
el conflicte polític que van significar les tensions entre el govern central i
el País Basc, i amb el govern de la Generalitat.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">En matèria religiosa</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">, la nova aliança del govern amb l’església li va permetre reobrir les
escoles parroquials i emprendre de nou l’ensenyament. El clergat va tornar a
cobrar el sou de l’estat, es van suprimir les normes laïcistes del primer
bienni (com el matrimoni civil i el divorci) i es van aturar les expropiacions
als ordes religiosos. <u>Pel que fa al problema militar</u>, quan Gil Robles
arribi a Ministre (5/1935) es va polititzar l’exèrcit amb l’augment del
pressupost i les promocions d’alguns militars africanistes (Franco arriba a cap
de l’Estat Major Central i Mola a Comandant Militar del Marroc). Es pot dir que
les concessions volien rebaixar la tensió sorgida en el si de l’exèrcit per les
reformes d’Azaña, però s’haurà de reconèixer que també van posar les bases de
la futura conspiració. <u>Finalment, pel que fa al problema agrari</u>, la
participació del Partit Agrari en la CEDA va obligar a aturar la reforma: es
van reduir el nombre de terres expropiables, es va suprimir l’inventari de
finques, base de l’IRA, i es van anul·lar les expropiacions previstes sense
indemnització. A més, en limitar-se el pressupost de l’IRA els canvis havien de
ser tan lents que la previsió de colons feta inicialment hauria trigat 150 anys.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><b><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Mentrestant, a Catalunya la Generalitat aprovava la Llei de Contractes de
Conreu</span></b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> per a superar la crispació que vivia el camp des que
l’arribada de la fil·loxera a finals del s. XIX havia trencat l’estabilitat que
venien mantenint des del segle XV els contractes de rabassa morta. La mort de
les vinyes va ser aprofitada pels propietaris per a exigir una pujada dels
lloguers que pagaven els rabassaires, generant un conflicte latent entre la
Unió de Rabassaires (el sindicat que els defensava) i l’Institut Agrícola de
Sant Isidre (que reunia els propietaris). Amb la llei es volia facilitar la
compra per part dels llogaters que venien treballant els camps des de més de 12
anys ençà posant en valor els lloguers pagats fins aleshores com a part del
valor de compra. Defensant els interessos dels propietaris, la Lliga va presentar
un recurs contra la llei en el Tribunal de Garanties Constitucionals, que va
sentenciar que la llei era inconstitucional i la va anul·lar. En senyal de
protesta, els diputats d’ERC van abandonar el Congrés dels Diputats, i els
diputats del PNB s’hi van sumar en solidaritat (i perquè el seu projecte
estatutari no havia estat aprovat).</span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGHwl2msyauXd9e61CbZQFxSpmklg4CPKdkcaTAtsac5U10Unhcxw4PYPlUa5LuCgqtr1HFbUyLCc5ZTl41K_Fhg8dnr4GlxdJ8Fkd06OVFo5B1Jb_fukRQOVby386c7p4LDBcSySpYVQ/s800/800px-01_eibar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="577" data-original-width="800" height="462" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGHwl2msyauXd9e61CbZQFxSpmklg4CPKdkcaTAtsac5U10Unhcxw4PYPlUa5LuCgqtr1HFbUyLCc5ZTl41K_Fhg8dnr4GlxdJ8Fkd06OVFo5B1Jb_fukRQOVby386c7p4LDBcSySpYVQ/w640-h462/800px-01_eibar.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 13.3px; text-align: start;">El referèndum de l'estatut basc-navarrés va ser el primer cop que van poder votar dones a Espanya; poques setmanes després ho farien en les eleccions generals de 11/1933</span></td></tr></tbody></table><p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Ja el 1931 l’alcalde de Getxo havia proclamat la
República, malgrat que el PNB no havia participat en el Pacte de Sant Sebastià;
i una assemblea d’ajuntaments bascos i navarresos (del PNB i Carlins) havien
redactat una proposta –l’Estatut d’Estella- que havia estat refusat per les
corts perquè alguns continguts foralistes, confederals i confessionals els
havien semblat de difícil encaix constitucional. Un tercer projecte, conegut
com a l’Estatut de les gestores perquè havia estat redactat per unes comissions
sorgides de les diputacions provincials (amb socialistes i republicans) havia
estat votat el novembre de 1933 amb indiferència del govern radical i dels
carlins navarresos. Però com que la població alabesa havia ignorat la votació,
el govern central va fer-ho servir d’excusa per evitar debatre’l a les corts.
Això va aproximar el PNB a Azaña i el PSOE...</span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8ne6BbjHIDPfwoWilVuP7s0CNCMCcVB-l4WZallS-f5-5hIoUiu8l9O_zq2yvKbLUDtJVBbZcwGZ-Cmhhyphenhyphen8aip5ZJFkUPZ4zij_zekUq4SYQChgReHdnkz_pMPFejZDfm_qjWSoQYGbY/s757/rev+soc+asturias.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="757" data-original-width="550" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8ne6BbjHIDPfwoWilVuP7s0CNCMCcVB-l4WZallS-f5-5hIoUiu8l9O_zq2yvKbLUDtJVBbZcwGZ-Cmhhyphenhyphen8aip5ZJFkUPZ4zij_zekUq4SYQChgReHdnkz_pMPFejZDfm_qjWSoQYGbY/w290-h400/rev+soc+asturias.jpg" width="290" /></a></div>
<p class="MsoBodyText"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Precisament els sectors més arrauxats d’aquest partit van començar a preparar
una vaga revolucionària</span></b><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">.</span></u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> La radicalització de l’ala més esquerranosa del socialisme va coincidir
amb la crisi del govern central quan un sector del Partit Radical encapçalat
per Diego Martínez Barrio –incòmode amb les cessions a la CEDA- va fundar el
Partit Radical Democràtic i es va endur amb ell 20 diputats. La dificultat de
Lerroux per governar va coincidir amb l’esclat d’un cas de corrupció, que la
premsa va batejar com “l’estraperlo” perquè els socis del seu nebot, que venia
ruletes falsejades als casinos, es deien Strauss i Pearl. Per resistir al front
del govern no li quedava més remei que repenjar-se més en la CEDA, que venia
exigint la seva entrada en el govern mentre demanava mà dura a Catalunya, on el
parlament acabava d’aprovar de nou una llei molt semblant a la de contractes de
conreu que havia estat declarada inconstitucional. Per si fos poc, la política
agrària del govern conservador facilitava els desnonaments (amb la fórmula “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">comed república</i>” que alguns propietaris
es ventaven de presumir).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">És en aquest context que s’entén l’esclat de la REVOLUCIÓ D’OCTUBRE</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">. El conflicte es va desenvolupar en tres escenaris: a les grans ciutats la
vaga general (triomfant a les províncies de Biscaia i Guipúscoa, i a Madrid) va
punxar en pocs dies per la pèssima planificació. El govern va declarar l’estat
de guerra i va mobilitzar l’exèrcit, reduint els focus de vaga. On la vaga
revolucionària va adquirir més projecció va a ser a Astúries, con el suport de
la CNT va permetre mobilitzar 20.000 minaires que van controlar la conca del
Nalón, Gijón i Avilés, van entrar a Oviedo i van proclamar la República
Socialista Asturiana. Organitzats en columnes, minaires armats i amb dinamita
atacaven casernes, esglésies i ajuntaments, formant un exèrcit que avançava cap
a Madrid mentre substituïen els ajuntaments per comitès revolucionaris. Alhora,
les autoritats catalanes s’hi sumaven quan Companys anunciava que trencava tota
relació amb les “institucions falsejades” i proclamava l’estat català “dins la
república federal ibèrica”, convidant a formar un govern provisional a
Barcelona.<o:p></o:p></span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-67046552869704664862021-04-17T01:36:00.006-07:002021-04-17T01:36:51.576-07:00SPACAT2021 (10B) – PRIMER BIENNI DE LA II REPÚBLICA (JUNY 1931 - NOVEMBRE 1933)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJzShHpSkAv0i3mUv03NSsyUH9qT3cTCLs_-5iE4svj0Q2GHnP7goWQ_nM9xmGJMynxJ0RMjo8BYrTtIVC3EXT0WQy3s5ah98X4_hcgjqB49YwFhVKv1yNv66YLe3s6brIvoAv96n8n4c/s640/CARDENAL+PEDRO+SEGURA+DETENIDO.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="640" height="524" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJzShHpSkAv0i3mUv03NSsyUH9qT3cTCLs_-5iE4svj0Q2GHnP7goWQ_nM9xmGJMynxJ0RMjo8BYrTtIVC3EXT0WQy3s5ah98X4_hcgjqB49YwFhVKv1yNv66YLe3s6brIvoAv96n8n4c/w640-h524/CARDENAL+PEDRO+SEGURA+DETENIDO.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><b><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">EL PROBLEMA RELIGIÓS</span></u></b><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;"> seria el més complicat al que s’enfrontaria la República. Hem de pensar
que el nombre de religiosos per habitant era el més alt del món després
d’Itàlia, i que l’església conservava un ingent poder econòmic: no solament per
les propietats que acumulava, sinó perquè s’emportava un percentatge molt alt
del pressupost de l’estat. Encara que l’escolarització era inferior al 50% de
la població infantil i juvenil, el poder de l’església també es feia valer en
el control de l’educació primària (a través de les escoles parroquials) i de la
secundària a través dels ordes religiosos. És cert que la visita a Macià per
part de l’arquebisbe de Tarragona, Vidal i Barraquer, ens permet reconèixer alguns
sectors de la jerarquia catòlica que havien acceptat la república, però
l’església havia convidat a votar pels partits monàrquics el 14 d’abril, i el
primat, el cardenal Pedro Segura, i l’arquebisbe de Tarazona, Gomà, van
publicar la pastoral “<i>Memòries de l’Espanya actual</i>” amb un encès elogi
d’Alfonso XIII.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicvMJSBKXnILAYHsJQ9HdQ2dDACeJB-tFYJBUOl3kgceRKDibA6-ukRywtEvZSgZPf05130pEZoDS7hh4LSrG5wQQS64DfagLSy3a9lUFmFDferGimbc9y9Ea6KyoxCZu05FxzMPnRkRc/s1000/Incendio.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="768" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicvMJSBKXnILAYHsJQ9HdQ2dDACeJB-tFYJBUOl3kgceRKDibA6-ukRywtEvZSgZPf05130pEZoDS7hh4LSrG5wQQS64DfagLSy3a9lUFmFDferGimbc9y9Ea6KyoxCZu05FxzMPnRkRc/w308-h400/Incendio.jpg" width="308" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">El 10 de maig, després d’entrevistar-se amb el rei a
Londres, Luca de Tena va fundar el Cercle Monàrquic. Acabada la primera
assemblea (anunciada a l’ABC) la Marxa Real des del balcó va acostar públic
enfadat que va interpel·lar-los. L’enfrontament va degenerar en la crema d’un
centenar d’esglésies i convents el dia 11 de maig. No hi va haver cap víctima,
però el govern va semblar còmplice perquè no va actuar, sembla que empès per
unes declaracions d’Azaña (en el sentit que tots els convents de Madrid no
valien la vida d’un republicà, segons record de Maura). Tancant la polèmica
sobre la pastoral, el 13 de maig el cardenal Segura abandonava el país...</span></p><p class="MsoBodyText"><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">El debat sobre l’article 26 de la constitució va tensar
un ambient ja incòmode per algunes disposicions del govern provisional com la
retirada dels crucifixos de les aules, l’obligació del títol de mestre per a
ensenyar, o el reconeixement de la llibertat de cultes. Ja l’article 3 havia
proclamat que “L’estat espanyol no té religió oficial”, però l’aprovació del 26
va simbolitzar la ruptura quan Azaña va declarar que “Espanya ha deixat de ser
catòlica” (referint-se a l’aparell administratiu de l’estat) i –abans de
retirar-se de la votació- Gil Robles (Acció Nacional) va respondre que “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Hoy, frente a la constitución se coloca la
España católica: Vosotros seréis los responsables de la guerra espiritual que
se va a desencadenar en España</i><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">”. El malestar dels catòlics aniria creixent
a mida que s’aprovaven les lleis que desenvolupaven el principi de laïcitat que
fixava la constitució, com el decret de secularització dels cementiris (1/1932)
o la llei de divorci i matrimoni civil... Pel que fa a la dissolució de la
Companyia de Jesús, embargava les seves seus per fer escoles, però no expulsava
els jesuïtes: podien exercir sense vinculació a un orde que per obediència a un
cap d’estat estranger (el quart vot) era percebuda com un perill. Finalment, la
LLEI DE CONFESSIONS I CONGREGACIONS RELIGIOSES (1933) extingia el pressupost de
culte, nacionalitzava el patrimoni eclesiàstic (tot i que el deixava a la seva
disposició) i tancava els centres d’ensenyament catòlics (aquesta darrera
mesura no arribaria a confirmar-se perquè l’adveniment de la dreta va suspendre
la seva aplicació).</span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijZnwUIqcHEfFImtRbPOXI6BkXCo3a67V1XJNk7upXnJZHoVzWzUI19NCXmjg0-4VfyoPrmmH0ss6p0PDY4u9CUAay6uldwh4_0iq7ttwjka4OWYP8W8QGCDQ58Qmjbvs2tPJNmj_2_XM/s449/md30826968869.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="449" data-original-width="300" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijZnwUIqcHEfFImtRbPOXI6BkXCo3a67V1XJNk7upXnJZHoVzWzUI19NCXmjg0-4VfyoPrmmH0ss6p0PDY4u9CUAay6uldwh4_0iq7ttwjka4OWYP8W8QGCDQ58Qmjbvs2tPJNmj_2_XM/s320/md30826968869.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">La historiografia ha tractat amb duresa les reformes
laïcistes: ja Fernando de Meer (1975) les definia com un excés que significava
la “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">abolición unilateral del concordato</i><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">”:
per ell, les reformes eren un “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">ajuste de
cuentas</i><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">”. És cert que la intransigència eclesiàstica va anar pujant el to
parlant d’una persecució; per això Frances Lannon (1986) va voler demostrar que
les relacions entre república i església no eren “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">les d’un agressor gratuït contra una víctima innocent</i><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">”, sinó que
l’església era un grup de poder de marcada empremta autoritària reticent a
qualsevol canvi, aterrat davant de la secularització de la societat que s’anava
produint (“la apostasia de las masas”, deia) i amb prou poder econòmic com per
a incomodar-se amb la reforma agrària. Poc ha quallat aquesta visió: Vicente
Cárcel Ortí titulava “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">la gran persecución</i><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">”
(2000) i Manuel Álvarez Tardío (2002) negava el clericalisme agressiu, adjudicava
el problema religiós a una atàvica fòbia del progressisme espanyol, i definia
les reformes republicanes com una espècie de “revolta religiosa” comparable a
la luterana (perquè feia del laïcisme una religió alternativa).</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">LA DIFÍCIL REFORMA AGRÀRIA.</span></u></b><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> El 1931 l’economia era fonamentalment rural: gairebé 4 milions de persones
tenien la seva feina al camp, representant el 45% de la població activa (uns
8,5 milions d’habitants), dels quals 2 eren obrers agrícoles sense terres, i la
resta propietaris minifundistes. Depenien de l’agricultura uns 24 milions de
persones (el 50% de la població) indirectament relacionades amb el treball del
camp. La desigual distribució de la propietat contrastava els minifundis al
nord, i els jornalers assalariats al sud. La situació era prou difícil com per
a poder entendre la importància dels decrets dictats per Largo Caballero com a
ministre de Treball del govern provisional: congelació d’arrendaments,
prioritat d’agrupacions d’obrers en l’arrendament de grans finques, reducció de
la jornada laboral a 8 hores (obligant a pagar un sobresou si es treballa “de
sol a sol”). Van ser especialment incòmodes el decret de treball forçós, que
prevenia els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lockouts</i> obligant a
continuar treballant les terres si no es volia que fossin expropiades, o el
decret de “termes municipales”, que prohibia els propietaris agrícoles contractar
treballadors d’altres municipis si en el poble havia aturats (neutralitzant
així la possibilitat de trencar vagues i mantenir els sous baixos fent servir
esquirols importats).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZyNGiTA4rxdL5h0Ef8hOBAGvlWWmXuBxrgv4TNW_PKLkFF4cmwWtp3GODI-4mUQ2mnLFtMRJkvX8ldV-lfjaEjmY7RZ0opqjFbwEFuJn16flLpS1-1Wtf_cav-xpSF0cbEvIcomAYes4/s472/fb3db918917200bc8879f4c9a1de5134.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="203" data-original-width="472" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZyNGiTA4rxdL5h0Ef8hOBAGvlWWmXuBxrgv4TNW_PKLkFF4cmwWtp3GODI-4mUQ2mnLFtMRJkvX8ldV-lfjaEjmY7RZ0opqjFbwEFuJn16flLpS1-1Wtf_cav-xpSF0cbEvIcomAYes4/w640-h276/fb3db918917200bc8879f4c9a1de5134.jpg" width="640" /></a></span></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La Comissió Tècnica encarregada pel govern provisional va
presentar un avantprojecte a les corts una setmana després de la seva apertura:
preveia l’ocupació temporal (sense data de finalització) d’aquelles propietats
que excedissin les 10 HA en regadiu i les 300 de secà, per famílies de
jornalers sense terres que les explotarien en cooperativa. La reforma es
finançaria amb un impost especial progressiu sobre latifundis, una proposta
massa radical per als propietaris i massa tèbia per a anarquistes i
socialistes. Aleshores, una comissió del ministeri d’agricultura va elaborar un
nou projecte que es va presentar a les corts el mes d’agost: proposava
expropiacions amb indemnització de terres abandonades i d’origen senyorial, mitjançant
un Institut per a la Reforma Agrària encarregat de repartir: també va ser
refusada. La proposta final (3/1932) elaborada per l’equip de Marcel·lí Domingo
volia evitar l’obstrucció de la dreta recollint els interessos dels
propietaris: suprimia l’impost sobre els latifundis i expropiava amb
indemnització les terres mal conreades, les de secà que podien regar-se, les
sistemàticament llogades. Solament deixava sense indemnització els vells
senyorius dels Grandes de España (mig milió d’Ha propietat de 65 aristòcrates).
La discussió de la llei a les corts es desencallaria amb la Sanjurjada:
s’aprovaria el 9/1932 per 318 vots a favor i 19 en contra (amb 120
abstencions). L’ aplicació seria lenta: quan la CEDA l’aturi amb prou feines
s’havien assentat 12.000 nous propietaris dels 75.000 esperats. A l’IRA li calia
més pressupost!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ2mH-_fYPUATLC_OnQmVhtXdIZfkybQ2BVmXPdEktz80RABRon3ig5yznUXl2kpNl1x_qZILmFM6T4k34YxpB-arcgKZYIrOqgFK1P9RnG1y83zr9HADgV_0IzKxePnqJ53vJaV2auq4/s1141/800px-General_Sanjurjo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1141" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ2mH-_fYPUATLC_OnQmVhtXdIZfkybQ2BVmXPdEktz80RABRon3ig5yznUXl2kpNl1x_qZILmFM6T4k34YxpB-arcgKZYIrOqgFK1P9RnG1y83zr9HADgV_0IzKxePnqJ53vJaV2auq4/s320/800px-General_Sanjurjo.jpg" /></a></span></div><p></p><p class="MsoBodyText"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La primera oposició a les reformes va ser la SANJURJADA</span></u></b><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">, el cop militar que va preparar el general Sanjurjo que, tot i que va
fracassar i amb prou feines va permetre resistir a Sevilla unes hores, ens demostra
la mala maror que havia contra les reformes en el sí de l’exèrcit. El general
va ser detingut i empresonat, jutjat i condemnat a mort, tot i que se li va
commutar la pena per la d’exili i va marxar a Portugal, des d’on –símbol de
l’oposició - estaria en contacte amb caps de l’exèrcit i polítics de la dreta.
És cert que la historiadora Carolyn O.Boyd (1990) va demostrar que no es volia
canviar el règim, sinó el govern, però no hem de relativitzar el cop presentant-lo
com un moviment aïllat, desconnectat de la dreta política. Se l’ha disculpat
dient que la República va patir més assalts des de l'esquerra, oblidant que la
Sanjurjada demostra que les conxorxes van començar des del mateix inici del
règim. També cal dir que, encara que en un primer moment el cop va consolidar
la república i va reforçar les esquerres, l’aprovació de la Llei de Defensa de
la República no era un bon símptoma, ja que demostrava que calia recórrer a
mesures d’excepció per protegir-la. La llei considera “agressió a l’estat”
massa coses: la desobediència a les lleis o les forces públiques de seguretat,
l'apologia del règim monàrquic, la possessió il·lícita d'armes, les vagues
salvatges i la coacció laboral, les pujades injustificades de preus, la negligència
professionals dels funcionaris públics... Una mesura d’excepció tan dura
solament demostra la debilitat del sistema.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-size: 11pt;">Una tercera conseqüència de la Sanjurjada va ser el desencallament
de les lleis de difícil aprovació parlamentària, com la reforma agrària i
l'estatut d'autonomia de Catalunya que s’havia redactat a Núria. La Generalitat
provisional havia convocat via ajuntaments una ponència de 36 membres
encarregada de redactar-lo (sense radicals ni lligaires). S’havien tancat en un
hotel de la Vall de Núria, d’on va sortir un text (6/1931) que es va
plebiscitar el mes següent en el miler d’ajuntaments catalans: 8.349 regidors
hi van votar favorablement, 4 en contra i 402 s’hi van abstenir. Després fou
votat en referèndum popular, amb prop de 600.000 vots a favor i poc de 3.000 en
contra, amb un 38% d’abstenció (similar a les eleccions anteriors). A Espanya
hi va haver una dura campanya en contra per pressionar les corts escollides el
juny de 1931, però –malgrat les crítiques d’Ortega, Lerroux o Maura- Azaña el
va defensar dient: “</span><i style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-style: normal;">podríamos decir que
en este estado hubiese triunfado en España una política de asimilación, de
unificación; podría ser que a alguien le parezca que esto hubiera valido más y
que ahora todos los españoles hablasen el mismo idioma, con el mismo acento, y
tuviesen la misma creencia, los mismos amores, los mismos signos y el mismo
modo de sentir la patria; podrá ser que esto a alquien le parezca mejor; a mi
me hubiera parecido un empobrecimiento de la riqueza espiritual de España. Pero
el caso es que esto, parezca bueno o malo, no ha ocurrido</i><span style="font-size: 11pt;">”. Calia, doncs, abordar
el sensible tema de la descentralització de l’estat.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Finalment va ser aprovat per 214 vots favorables, 24 en
contra i un centenar d’abstencions. L’avantprojecte de Núria havia estat
retallat i aigualit, però quan Azaña el va portar a Barcelona va ser rebut amb
entusiasme. L’article primer no feia de Catalunya un estat autònom sinó una “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">regió autònoma dins de l’estat espanyol,
d’acord amb la constitució de la república</i>”. No hi havia sobirania del
poble català, sinó un estat espanyol que reconeixia a Catalunya alguns drets
d’autogovern. L’article segon declarava el català i el castellà llengües
oficials i el dret a escollir un dels dos idiomes en les seves relacions amb
l’administració. Aprovat l’estatut la Generalitat va convocar eleccions per
crear el Parlament de Catalunya el novembre de 1932: ERC va obtenir 61 escons i
la lliga 15 amb una participació del 60%...<o:p></o:p></span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhO5rMlU-GF1u-o2pgGinNDpHBe5AKT3qq37eLRDUSPo6NzirGEZGV2kqQdwKvqA45DOQ1-TWG7U3GTVWYV1ck-mnn1VIs2XnKvmQmsYAgNiI-2L8Mg2ocKD-z7n4oOsNkY4_EeYsngJA/s630/les-corts-espanyoles-aproven-l-estatut-de-catalunya-manifestacio-a-barcelona-a-favor-de-l-aprovacio-del-text-integre-de-l-estatut-de-1932-font-ajuntament-de-barcelona.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="315" data-original-width="630" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhO5rMlU-GF1u-o2pgGinNDpHBe5AKT3qq37eLRDUSPo6NzirGEZGV2kqQdwKvqA45DOQ1-TWG7U3GTVWYV1ck-mnn1VIs2XnKvmQmsYAgNiI-2L8Mg2ocKD-z7n4oOsNkY4_EeYsngJA/w640-h320/les-corts-espanyoles-aproven-l-estatut-de-catalunya-manifestacio-a-barcelona-a-favor-de-l-aprovacio-del-text-integre-de-l-estatut-de-1932-font-ajuntament-de-barcelona.png" width="640" /></a></div><br /><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-40016918748856344002021-04-10T14:02:00.003-07:002021-04-10T14:02:31.183-07:00SPACAT2021 (10A) – GOVERN PROVISIONAL I PERÍODE CONSTITUENT <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil9XYaUByVKmpmH0pq7P53UJcpLMLc3G1xXeSW6hgeWyCVYX6if5vrzHc6POBS4EmaMwrZm3ErK_Yvhk50LUeW0-15O7iX4-_Xv5bqiCDSOjuOjQIUTjD5rWrJXUOlmMax4I_jO9pdxcY/s510/proclamacion-segunda-republica-510x286.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="286" data-original-width="510" height="358" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil9XYaUByVKmpmH0pq7P53UJcpLMLc3G1xXeSW6hgeWyCVYX6if5vrzHc6POBS4EmaMwrZm3ErK_Yvhk50LUeW0-15O7iX4-_Xv5bqiCDSOjuOjQIUTjD5rWrJXUOlmMax4I_jO9pdxcY/w640-h358/proclamacion-segunda-republica-510x286.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Del panorama polític que vam descriure solament ens
faltava referir-nos als carlins. La monarquia tradicional no semblava
responsable de la decadència passada, i això actualitzava les seves desfasades
apostes per la insurrecció. Tenia una important presència popular al País Basc
i Navarra, i el suport financer i intel·lectual del clergat (que formant els
joves facilitava la seva inclusió en una milícia armada, el Requetè, que des de
1907 –sota l’emblema de la Creu de Sant Andreu- organitza pràctiques de tir i
desfilades, amb uniformes i banderes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><b><u><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">EL GOVERN PROVISIONAL (ABRIL A JUNY 1931)</span></u></b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">. Sota la presidència de Niceto Alcalá Zamora i amb Miguel Maura de
Ministre de Governació (de la Derecha Liberal
Republicana), el govern comptava amb radicals (Alejandro Lerroux i Diego
Martínez Barrio), catalanistes (Lluís Nicolau d’Olwer era ministre d’economia),
Azaña (Guerra), Marcel·lí Domingo (Instrucció Pública) i tres ministres del
PSOE: Largo Caballero, Indalecio Prieto y Fernando de los Ríos, encarregats
respectivament de Treball, Hisenda i Justícia. Era una ampla i heterogènia
coalició, amb notables discrepàncies ideològiques que farien difícil el treball
col·legiat. A més, la poca experiència política (més enllà de la lluita
clandestina) no faria fàcil la convivència: eren intel·lectuals carregats de
grans principis i projectes però poc experts i sensibles a la deliberació, ja
que la seva aversió al parlamentarisme monàrquic els feia homes d’actuació més
que de pacte. Potser per això alguns ministres van ser especialment prolífics
legislant per decret...</span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYt2JekxpIreDcPIpuS_VZ1T-0di97GRST3xx798QCFReg1kQf-fQ9cafRhLkun2-wlL6GQsnhIILjDHrbuu-3k6Rx16ooFl1B0Fd-nK9_alHYnAcCRnusjqZUeiCvrnNzMM7NNDMy6AY/s1276/71axwxzygQL.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1276" data-original-width="801" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYt2JekxpIreDcPIpuS_VZ1T-0di97GRST3xx798QCFReg1kQf-fQ9cafRhLkun2-wlL6GQsnhIILjDHrbuu-3k6Rx16ooFl1B0Fd-nK9_alHYnAcCRnusjqZUeiCvrnNzMM7NNDMy6AY/w251-h400/71axwxzygQL.jpg" width="251" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">El ministre de Treball, Francisco Largo Caballero (PSOE)
va impulsar un allau de decrets que volien evitar insurreccions rurals i
preparar la reforma agrària: obligatorietat dels propietaris agrícoles d’oferir
feina, Institució de la jornada laboral de 8 h al camp, sou mínim i vacances
pagades, jurats mixtes per a arbitrar els sous industrials, prohibició temporal
de desnonaments</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">a arrendataris, incipients
assegurances de malaltia...</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Pel que fa a Marcel·lí Domingo, es va posar com a
objectiu –en tant ministre d’Intsrucció Pública- estendre la cultura a les
classes més desfavorides per a potenciar la modernització laica de la societat.
El balanç quantitatiu impressiona: 13.000 docents, 13.000 escoles primàries
quan solament hi havia 35.000 el 1930... I 31 instituts quan hi havia 80. El balanç
qualitatiu inclou novetats pedagògiques: la coeducació, les activitats a l’aire
lliure, la irrupció de la música i l’educació física a les escoles, i la
prohibició de càstigs físics i humiliants a l‘aula (desterrant la vara del
mestre i la coroça amb orelles de burro). L’objectiu era avançar en el projecte
d’una escola laica: les reformes volien reforçar la presència i el control, per
part de l’estat, d’un sector fins aleshores controlat per l’església.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">També Azaña, com a ministre de la guerra, va impulsar la
reforma de l’exèrcit reduint el nombre d’oficials amb una llei de retirs
extraordinaris (que oferia 30 dies a generals i oficials per a passar a la
reserva conservant el sou íntegre). Azaña també va centralitzar el Ministeri de
la Guerra i l’Estat Major Central, suprimint el Consell de Justícia Militar nascut
de la llei de jurisdiccions de 1906... L’administració militar del Marroc va
deixar pas a una de civil, l’Alt Comissariat, es va tancar l’Acadèmia Militar
de Saragossa el juny de 1931 (principal focus de crítica al règim). Es va fixar
l’obligació, abans de graduar un oficial, de cursar un any a la universitat, i
es va reduir el servei militar a un any (4 mesos d’instrucció als universitaris).
Azaña reduïa la macrocefàlia que patia l’exèrcit, però no el va despolititzar. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD9gHRi37stBueTRQG0PIrUZEA2n9idKYfooeYU9aV2TzFiCPZZGfVHvIdm3kXtAYU52RlPtBariyoRRqG0-OQadN4EylUe5QwydTjCC3G2wI8WVYiZPHhOERyrvALxRIeB4JhyaFGmno/s512/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="494" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD9gHRi37stBueTRQG0PIrUZEA2n9idKYfooeYU9aV2TzFiCPZZGfVHvIdm3kXtAYU52RlPtBariyoRRqG0-OQadN4EylUe5QwydTjCC3G2wI8WVYiZPHhOERyrvALxRIeB4JhyaFGmno/w386-h400/unnamed.jpg" width="386" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><b><u><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">EL PERÍODE CONSTITUENT (JUNY A DESEMBRE).</span></u></b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> De les eleccions convocades per al juny van sortir unes corts constituents
que confirmarien el govern i deixaven minúscules representacions als partits de
dretes. El PSOE (115 diputats), el Partit Radical (90), els Radicals
Socialistes (61), ERC (29), Acció Republicana (26) controlaven la cambra amb aquesta
aclaparadora majoria, que deixava amb prou feines 5 diputats a Acció Nacional,
4 als carlins o 2 a la Lliga. Potser per això la Comissió redactora que va
treballar aquell segon semestre inspirant-se en Weimar, va negociar el text més
democràtic de l’Europa del seu moment. Definia Espanya (article 1) com una
“república democràtica de treballadors de tota mena”, separava amb radicalitat
església i estat (article 26), fixava el monocameralisme (no hi ha cambra de
control) i incloïa el principi d’expropiació: l’article 44 proclamava la
“possibilitat de socialitzar la propietat”. Al definir la república com un
“estat integral compatible amb l’autonomia” fixava un principi de
descentralització administrativa, i incloïa una àmplia declaració de drets i
llibertats (religiosa, expressió, reunió, associació, lliure residència,
circulació, inviolabilitat de la correspondència i domicili...). Atorgava al
president de la República importants poders: podia vetar (excepte si una llei
s’havia aprovat amb més dels 2/3 de la cambra), nomenava el govern (amb el
vistiplau de les corts) i podia dissoldre la cambra (però solament dos cops). A
classe vam comentar la lluita de Clara Campoamor pel sufragi femení, <u>vocació
radicalment democràtica que no sempre ha estat considerada així...</u></span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Durant la Transició se la recordava com la més radical</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">. La fràgil posada en marxa de la democràcia obligava a buscar lliçons per
prevenir ruptures, i –amb aquella espasa de Damocles que era el record de la
guerra civil- Víctor Manuel Arbeloa reconeixia
que havia estat la més democràtica i popular, però també la més parcial; per
això recomanava moderar pretensions aconfessionals i evitar sectarismes. De
seguida havien aparegut, doncs, les dues visions amb què s’ha estudiat el text.
Més crític, el conservador Luis Sánchez Agesta definia la Restauració com un
sistema “conciliador” si el comparaves amb el turbulent segle XIX: per això la
constitució del 1931 li semblava un instrument revolucionari en mans de
jacobins. Quan el 1981 es commemorava el cinquantè aniversari es va publicar el
clàssic de Niceto Alcalá Zamora pendent dels seus defectes, que la qualificava
de “poc representativa de l’estable opinió espanyola” pel seu “anticlericalisme
rabiós””.</span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPWnlx1EwWBoWL581R5WPWRzhnm7RLpCr5h3bS_h8nNyBNt1eq7cKtwb1R5YgOSmjWY8HcVloRKPb-EdTvILDuiQBqffBK8KBtsHyZJ6WSDVdBwdRXwqyGoeIIQth97HPA3KePAz_tTo8/s277/descarga.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="277" data-original-width="182" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPWnlx1EwWBoWL581R5WPWRzhnm7RLpCr5h3bS_h8nNyBNt1eq7cKtwb1R5YgOSmjWY8HcVloRKPb-EdTvILDuiQBqffBK8KBtsHyZJ6WSDVdBwdRXwqyGoeIIQth97HPA3KePAz_tTo8/w263-h400/descarga.jpg" width="263" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Durant el govern del PSOE semblava haver triomfat la
democràcia: </span></u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">amb l’Estat del Benestar<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>i les autonomies en marxa i el vistiplau de la CEE, semblava haver-se
superat els problemes religiós i territorial. No calien ja tractaments polèmics,
i des del dret constitucional es podia fer una visió tècnica, imparcial,
despolititzada: per a Bartolomé Clavero la constitució de 1931 simbolitzava la
modernització, fins i tot seria un text massa modern per a l’arcaisme espanyol
i el context europeu. Valorava que algunes reformes s’anticipaven al 1945
europeu i que era anacrònic comparar-la amb la de 1978. Javier Corcuera la veia
dins del context constitucional d’entreguerres: sobirania popular, molts drets,
respecte de la pluralitat... i concloïa que “si sucumbió no fue por su
debilidad sino por la rotunidad de la agresión (…) su fracaso no fue atribuible
a los constituyentes”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">A l’ombra del PP, però, la constitució de 1931 es va
començar a veure com un text radical</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">. L’adveniment de
la dreta semblava consolidar una alternança sense ensurts, i Santos Julià
semblava orgullós d’ella quan criticava la constitució de 1931 –des d’un
present bipartidista- perquè atorgava representació a massa partits i poc
centristes, i que això havia provocat la inestabilitat del règim. Joaquín
Varela (1996) seguia situant-la en el context europeu, però veia la de 1978
millor tècnicament (TC, autonomies…) i políticament (més consens i més
integració). Cal recordar que aquestes visions es produïen en el moment en que l’enfonsament
de la URSS privava de referents l’Esquerra, i el triomf del capitalisme permetia
la dreta neoliberal posar-se la medalla que menystenia l’obra republicana.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">La crisi de 2008 ha canviat radicalment les visions del
text de 1931.</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> De l’orgullós bipartidisme s’ha passat a la percepció
dels partits com a enginys corruptes, el sistema autonòmic genera
desequilibris, irriten els privilegis de l’església catòlica i s’han sacrificat
drets socials en mans dels mercats. Per això el debat sobre l’autenticitat (o
no) de la constitució de 1978 ens fa buscar referències en la de 1931. Rafael
Escudero la veu com molt millor que la de 1978</span></p>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-insideh: .5pt solid windowtext; mso-border-insidev: .5pt solid windowtext; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.55pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">1931<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.55pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">1978<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.6pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">1931<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.6pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">1978<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1;">
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.55pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Depurava responsabilitats<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.55pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">“pacte de l’oblit”<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.6pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Sobirania popular<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.6pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Sobirania nacional<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 2;">
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.55pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aborda totes les reformes<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.55pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Línies vermelles<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.6pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Plenitud al referèndum<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.6pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Referèndum, figura diluïda<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 3; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.55pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Poder legislatiu fort<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.55pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Poder executiu fort<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.6pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Facilita la reforma<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 132.6pt;" valign="top" width="177">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Dificulta la reforma <o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aquesta visió tan positiva de 1931 va estar contestada,
en un llibre commemoratiu dels 25 anys de la constitució de 1978, per la
historiadora Carmen Iglesias, de la Reial Acadèmia de la Història: veia en 1931
una ruptura absurda perquè, segons ella, la Restauració avançava ja cap a la
democràcia. Lamenta que les corts no reflectien el poder social de la dreta, i
es va aprovar amb poc consens perquè tenia el conforme d’una assemblea
extremista i confrontada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">No acabo de veure la parcialitat: el text reflectia l’equilibri
de forces del parlament, on ningú podia imposar els seus punts de vista; per
tant va sortir de consensos, transaccions i negociacions. És cert que l’article
26 es va aprovar amb una abstenció molt alta, però, encara que el president del
govern provisional i el ministre de governació van dimitir, Azaña va quedar
president i va demanar al congrés la confirmació com a president de la
República de Niceto Alcalá Zamora, qui, malgrat haver mostrat certa incomoditat
amb el text, va ser escollit amb el 96% de vots favorables de la cambra. També
es va decidir allargar el mandat de les corts per desenvolupar les lleis que permetessin
desplegar la constitució: quan el Partit Radical va sortir, Azaña el va
substituir per ministres d’altres forces polítiques que permetien mantenir la
majoria dins la cambra. Potser aquí sí que cal reconèixer un error polític: les
corts no es van dissoldre per a eleccions a corts legislatives, la qual cosa
hauria reforçat la legitimitat del text. També hauria estat bé sotmetre’l a
referèndum, així s’haurien estalviat debats posteriors i denúncies
d’il·legitimitat. Però també s’ha de dir que el sistema de reforma era prou
obert: un acord de 2/3 parts dels diputats podien fer canvis els primers 4
anys, i després solament calia aprovar canvis per majoria absoluta. Potser
volent evitar aquest error, el 1978 es va aprovar la constitució per referèndum
i, de seguida, es va dissoldre parlament per fer eleccions legislatives.</span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-91273398969541600032021-04-05T03:07:00.003-07:002021-04-05T03:07:36.387-07:00SPACAT2021 (9) – LES FORCES POLÍTIQUES EN PRESÈNCIA <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj0fEeOlVeo7VofPmFo3t3DOzO3nxFddIoBc87DXFQXYx_B6MhWiSs5v-btpxJqYklj5t88AMekE8aS-9i0qG4shZ-GeXFbzc4lyeZATJqlyuVY4ratm6vg4tNlVhukyx61FkPcoJPbSE/s741/e920093e38113a8bc6800dbeb21d0892.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="282" data-original-width="741" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj0fEeOlVeo7VofPmFo3t3DOzO3nxFddIoBc87DXFQXYx_B6MhWiSs5v-btpxJqYklj5t88AMekE8aS-9i0qG4shZ-GeXFbzc4lyeZATJqlyuVY4ratm6vg4tNlVhukyx61FkPcoJPbSE/w640-h356/e920093e38113a8bc6800dbeb21d0892.jpg" width="640" /></a></div><p></p><p><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Vam deixar tres ministres del Govern Provisional volant
cap a Barcelona per encàrrec del president Alcalá Zamora, amb l’objectiu
d’encaixar Catalunya dins de la República. La negociació amb Macià va concloure
amb un pas enrere (“el sacrifici més gran”, diria ell) i una institució
provisional, la Generalitat, que prenia el seu nom dels temps medievals:
s’havia desmuntat amb l’adveniment dels Borbons i reprenia ara el seu camí després
de l’expulsió de la dinastia. A canvi, el Govern Provisional es comprometia a
treballar per tal que la futura constitució republicana encabís les legítimes
pretensions d’autogovern dels catalans. ERC a part, quins partits del període
que cal conèixer?</span></p><div class="WordSection1">
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-insideh: .5pt solid windowtext; mso-border-insidev: .5pt solid windowtext; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="background: #D9D9D9; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 253.5pt;" valign="top" width="338">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">PARTITS D’ESQUERRA<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: #D9D9D9; border-left: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 276.8pt;" valign="top" width="369">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">PARTITS DE DRETA<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1;">
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 253.5pt;" valign="top" width="338">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Adhesió republicana (definitiva, o com un pas més) <o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 276.8pt;" valign="top" width="369">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Antagonisme amb el règim/consideració com “mal menor”<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 2;">
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 253.5pt;" valign="top" width="338">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aspiració de transformacions + o menys intenses<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 276.8pt;" valign="top" width="369">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Defensen velles estructures socioeconòmiques<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 3;">
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 253.5pt;" valign="top" width="338">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Refús de les velles institucions (església, exèrcit...)<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 276.8pt;" valign="top" width="369">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Valoren les velles institucions com a garantia d’ordre<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 4; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: none; border: solid windowtext 1.0pt; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 253.5pt;" valign="top" width="338">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Acceptació de la plurinacionalitat de l’estat<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: solid windowtext 1.0pt; border-left: none; border-right: solid windowtext 1.0pt; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; width: 276.8pt;" valign="top" width="369">
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Incòmodes amb qualsevol descentralització de l’estat<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">ELS PARTITS D’ESQUERRA.</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> <i>Acción Republicana</i> constituiria
el nucli de la coalició republicana del primer bienni; el partit de Manuel
Azaña recollia el vot dels intel·lectuals i la classe mitjana urbana, que tenia
certa empatia per les urgències obreres i els nacionalismes perifèrics. Després
de la seva derrota el 1933 va anar ampliant la base fins a convertir-se en un
partit de masses, que es dirà <i>Izquierda
Republicana</i> i serà el nucli del Front Popular. Gran part del creixement
espectacular experimentat entre aquests dos moments es devia al prestigi
d’Azaña després d’haver estat empresonat a Barcelona malgrat no haver estat
implicat amb els Fets d’Octubre de 1934. <b>Santos Julià</b> n’ha escrit dues biografies,
que destacaven la forja d’un flexible intel·lectual convertit en polític de
centre, i –ja començada la guerra- desbordat pels esdeveniments i en declivi
personal/emocional.</span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFGdwzREt_ZWFT-C3ifkMxeqNSplNFd7O-_Y-q1EDr6SR2ifu_dPs0Nauw_G6cUofMgT5zVZq16yNtA3AD7SBFUifbQltuXRn6BaM-eiy_mJZ1_vmHh7quX3FeaShkDOXxMH1BOxxJmeM/s355/vida+tiempo+manuel+aza%25C3%25B1a.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="355" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFGdwzREt_ZWFT-C3ifkMxeqNSplNFd7O-_Y-q1EDr6SR2ifu_dPs0Nauw_G6cUofMgT5zVZq16yNtA3AD7SBFUifbQltuXRn6BaM-eiy_mJZ1_vmHh7quX3FeaShkDOXxMH1BOxxJmeM/s320/vida+tiempo+manuel+aza%25C3%25B1a.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Si Acció Republicana aportava quadres formats de
referència per al govern del primer bienni, la gran organització obrerista que posava
els vots i guanyarà les eleccions de juny de 1931 va ser el PSOE. La distribució
de les seves “cases del poble” li facilitaven una forta presència electoral a
Astúries, Biscaia, Madrid, Castella la Nova i Extremadura. Des de la seva
col·laboració amb la dictadura de Primo de Rivera en el seu si s’enfronten
vàries faccions: la reformista (encarnada en Julián Besteiro, que renunciava a
qualsevol vel·leïtat revolucionària i aspirava a la lenta transformació
social), la centrista (que simbolitza Indalecio Prieto, de moderada estratègia
social-demòcrata, però creia en la lluita de classes), i una tercera, molt
bel·ligerant, explícita en la seva postura antifeixista, que encarnava Largo
Caballero. La derrota en les eleccions de 11/1933 i el context internacional radicalitzaran
el partit: Luis Araquistaín, estret col·laborador de Largo Caballero al
ministeri de Treball, exercia d’ambaixador a Berlín el 1933 i, -estorat testimoni
de l’ascens del nazisme aprofitant els mecanismes de la democràcia liberal-, va
començar a predicar la necessitat d’una revolució preventiva que pogués aturar
el feixisme. Les joventuts socialistes, que rebien preocupades les notícies de
la violenta resistència de l’esquerra a l’adveniment de Dolfuss a Àustria (i la
terrible repressió que patia), les comparaven amb la submissió patètica amb que
l’SPD es plega, amb romàntica tristesa, a la Llei de Poders Especials que
Hitler dicta després de l’incendi del Reichtag... els joves estendran la
consigna “Abans Viena que Berlín”, mentre es van radicalitzant (encara que
Stanley Payne responsabilitza Largo Caballero del procés). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Encara que la CNT no és un partit, constituïa la primera
força política a l’est peninsular. La mobilització del seu milió d’afiliats condicionarà
resultats electorals, mentre –dins d’ella- el sector revolucionari (la FAI) va
copant els llocs de responsabilitat i marginant els que reneguen de la
violència (als que, per les trenta signatures d’un manifest sobre el tema)
anomenem “trentistes” (com Ángel Pestaña). També hem de recordar la minúscula
presència del PCE, i que Catalunya veurà néixer el 1936 el PSUC (d’ortodox
comunisme, seguint la col·laboració amb els partits burgesos que preconitza la
III Internacional), i el POUM (d’un comunisme llibertari proper a les
formulacions trotskistes).</span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHwWFotrCoo9oQlDUJVgmQhEo-76QT2p-aavYrCbIectA5u6LytJqWAqgGfM_6-bdn_1QrrZxQNsdpgMWSDyzwjH0KDqAIjI8ZffaOyd6ZVjIxD1zmcBjZFKfR0ca1OsOfncg0U_CY5y0/s912/unio+democratica+hilari+raguer.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="912" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHwWFotrCoo9oQlDUJVgmQhEo-76QT2p-aavYrCbIectA5u6LytJqWAqgGfM_6-bdn_1QrrZxQNsdpgMWSDyzwjH0KDqAIjI8ZffaOyd6ZVjIxD1zmcBjZFKfR0ca1OsOfncg0U_CY5y0/s320/unio+democratica+hilari+raguer.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">ELS PARTITS DE DRETA</span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">. La Lliga Regionalista, que es dirà catalana a partir de 1933, estava en
crisi, potser perquè –en temps del pistolerisme- havia guardat al calaix la
reivindicació catalanista i ERC la renovava amb més força. Malgrat el seu
passat monàrquic, va acceptar la República i defensar l’autonomia; tot i que discrepava
en temes de religió o ensenyament. En un estudi clàssic, Isidre Molas afegia
que mai va canalitzar aquesta discrepància cap a les conxorxes, tot i que a les
eleccions de 2/1936 va participar en un Front d’Ordre que fa difícil
encasellar-la com a dreta modèlica civilitzada, una etiqueta atorgada pels politòlegs
a UDC, que, encara que solament va aconseguir un escó en les eleccions de
11/1932, havia descobert, com el PNB, valors cristians en la democràcia. <b>Hilari
Raguer</b> (1976) distingia aquesta democràcia cristiana per ser aconfessional, parlamentarista,
republicana i catalanista; i <b>Joan B Culla</b> (2002) hi veia un catolicisme més
sensible que a l’estat, una actitud de compromís social que potser explicaria
l’afusellament de Carrasco i Formiguera el 1938.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">A més de conèixer Renovación Española, el partit
monàrquic on militava José Calvo Sotelo, hem d’atendre a formacions que es van
formar durant l’any 1933 per plantar cara la coalició esquerrana que venia
governant des de 1931. Falange Espanyola es presentaria en un acte públic al
Teatre de la Comèdia de Madrid l’octubre de 1933, però no aconseguiria cap èxit.
Ja </span><b style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Stanley Payne</b><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">, en un estudi clàssic (1961) es preguntava pel fracàs del
feixisme a Espanya. El subdesenvolupament econòmic impedia una classe mitjana
que li fes suport, i l’estat no havia adoctrinat les masses com per a sembrar
cap angoixa nacionalista. Havent estat neutrals a la Gran Guerra, tampoc no hi
havia cap moviment de veterans de guerra desclassats que servís d’impulsor, i
la tradició catòlica que amarava la societat espanyola impedia el
desenvolupament d’una ideologia secularitzada, vitalista i darwiniana.
Quedar-se fora del poder polític, però, ha permès que el contradictori programa
presentat per José Antonio Primo de Rivera quedés envoltat d’idealisme i entorn
de la seva figura s’hagi construït un aura mític d’intel·lectual original, de
tercera via.</span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZTTpsV4YgoHxvAi1GU7U49wM6lAYl4DDOIoKbWUMN_nytepkA0wfbjmBG1r8Tv2LuVB6dzMVr6cF0VnUR-6uJMFHAY0CBeUxxMEcHTRmepgTmuEQZjbe8y9evBlyDyfKTVPqQgwS-nRk/s499/gil+robles+conservador+republica+alvarez+tardio.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="328" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZTTpsV4YgoHxvAi1GU7U49wM6lAYl4DDOIoKbWUMN_nytepkA0wfbjmBG1r8Tv2LuVB6dzMVr6cF0VnUR-6uJMFHAY0CBeUxxMEcHTRmepgTmuEQZjbe8y9evBlyDyfKTVPqQgwS-nRk/w263-h400/gil+robles+conservador+republica+alvarez+tardio.jpg" width="263" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">El minse resultat també qüestionava la visió marxista del
feixisme com a instrument de defensa del model de producció capitalista en un
context de crisi d’hegemonia. Per això els historiadors debaten si va haver feixisme
fora de Falange España. En la línia culturalista que veu en el feixisme una
cultura política general, capaç d’adaptar-se a diferents especificitats locals
o experiències socials, Ferran Gallego va suggerir que totes les dretes es van
anar radicalitzant i que va ser això el que va permetre unir-les en un projecte
contra-revolucionari comú el juliol de 1936. El debat sobre si el feixisme era
una imitació instrumental de mètodes i símbols per part dels partits de dretes,
o si era l’ingredient polític i cultural dominant en les dretes radicalitzades presenta
alguns problemes, com els xocs de Falange amb les altres dretes sota el
franquisme, o el fet que –ampliant tant el concepte feixisme- al final es
banalitza i perd sentit. Va contaminar el feixisme, doncs, la CEDA, la gran
coalició conservadora de la II República?</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Recentment tornat de Nüremberg, José María Gil Robles
protagonitzava un míting a El Escorial (15-10-1933) on deia que “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Es necesario ir a la reconquista de España
(…) dejar la patria depurada de masones judaizantes (…) para ello se imponen
sacrificios. ¡Qué importa si nos cuesta derramar sangre (…) la democracia no es
para nosotros un fin, sino un medio para ir a la conquista del estado nuevo</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">”.
Com que altres forces polítiques europees confessionals es van feixistitzar –la
Ustacha croata, la Legió de l’Arcàngel San Miquel romanesa, o el Cristus Rex
való- s’ha qualificat la CEDA d’autoritària i possibilista: vol dir que feia
servir els mecanismes que oferia la legalitat per a corregir l’accident
històric que els semblava la república. El problema és que el 1931 Gil Robles parlava
ben diferent: “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">entendemos que el proyecto
constitucional tal como viene redactado es un proyecto de persecución religiosa
y, por consiguiente, nosotros en estas condiciones no podemos aceptarlo.
Afirmamos que, dentro de la legalidad, sin violencias, sin apelaciones a la
fuerza, sin guerras que nuestra doctrina nos prohíbe, declararemos hostilidad
al proyecto</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">”. En aquest segon text Manuel Álvarez Tardío nega qualsevol
feixistització: veu una actitud legalista respecte al règim republicà (la CEDA
defensaria les institucions republicanes malgrat no creure-hi), veu que no van
aprofitar la derrota esquerrana d’octubre de 1934 per a redefinir el règim, que
solament van suspendre (i no suprimir) l’estatut d’autonomia de Catalunya, i que
el mateix Gil Robles es presentaria en les seves memòries (1968) com un líder
moderat. Recorden que el seu ministre d’agricultura, Manuel Jiménez Fernández, va
rebre crítiques de “bolxevic blanc” per no aturar la reforma agrària d’arrel. </span><u style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Són
prou arguments per negar la feixistització de la CEDA?</u></p></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><u><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiroVoCVX6Knte7H6Pg1NbWC2FZFaTlDSkhP5lo-u8mZ_ZDlLB9BmdGsvYnbzHwZksI3FvIqaBxHJWR0dNYKdKu2cta29qDROtT7MqnZCyIKZQdK6pBek2H4VjB0ypst32HRgea4MZZV3U/s853/eduardo+gonzalez+calleja+contra.webp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="853" data-original-width="640" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiroVoCVX6Knte7H6Pg1NbWC2FZFaTlDSkhP5lo-u8mZ_ZDlLB9BmdGsvYnbzHwZksI3FvIqaBxHJWR0dNYKdKu2cta29qDROtT7MqnZCyIKZQdK6pBek2H4VjB0ypst32HRgea4MZZV3U/w300-h400/eduardo+gonzalez+calleja+contra.webp" width="300" /></a></u></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Eduardo González Calleja (2010) creu que no; veu
evolucionar el gir autoritari de les dretes espanyoles entre els dos discursos,
i hi distingeix dues fases: una primera de radicalització –durant la que
s’adopten estructures disciplinades i jerarquitzades, discursos catastrofistes,
excloents i rupturistes, i mobilitzacions agressives, i s’incorpora al seu
ideari el nacionalisme extrem, l’estat totalitari, la filosofia
anti-materialista, l’antiliberalisme i l’anticomunisme sense que cap d’aquests
ingredients ideològics predominin en cap dels casos- i una segona fase de
feixistització, en la que un procés de paramilitarització dóna com<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a resultat un “partit-milícia”. Aquest pas
solament el va fer la Falange, però la cultura feixista havia entrat a totes.
Encara que la tàctica fos legalista i la violència no passés de retòrica, l’objectiu
de Gil Robles era el mateix (fundar un estat corporatiu). Si no observem
aquesta paramilitarizació és perquè les dretes van repartir-se la feina: els
alfonsins preparen el cop a Itàlia, el carlisme es prepara militarment, Falange
violenta el carrer i la CEDA té per funció guanyar les eleccions fent-se la
moderada. Per a demostrar-ho pren expressions dels discursos de Gil Robles que
normalitzen la violència (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">disputar la
calle”, “acabar con los socialistas”, “aniquilar al adversario</i>”...) o
semblen programar un assalt a l’estat per desmuntar-lo en tres fases: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ejercer el poder desde fuera, después desde
dentro, y por último ejercer TODO el poder”</i>. Aquest historiador insisteix
en que quan la CEDA desapareix gran part de les seves joventuts es van integrar
a Falange...<o:p></o:p></span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-84063966002134895462021-04-03T14:32:00.004-07:002021-04-03T14:32:36.294-07:00SPACAT2021 (8) – “RETORN AL TORN” I ADVENIMENT REPUBLICÀ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl82CfZ-Oex8OdoL7WlxxErdBfT1w2o6KAqhn2PPehvUrjwy897mUyPT6IXmKecfb2VWuAtFwAlX1JTaQkkCuEos9epldkKY7zr7ztV-1crDX6jqi5QHOqgZ7qAwCoYkkxy9iaPE2vYB8/s625/El+error+Berenguer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="328" data-original-width="625" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl82CfZ-Oex8OdoL7WlxxErdBfT1w2o6KAqhn2PPehvUrjwy897mUyPT6IXmKecfb2VWuAtFwAlX1JTaQkkCuEos9epldkKY7zr7ztV-1crDX6jqi5QHOqgZ7qAwCoYkkxy9iaPE2vYB8/w640-h336/El+error+Berenguer.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">L’intent de “retorn al torn” no semblava pas fàcil: la
suspensió de la normalitat constitucional el 1923 havia desprestigiat la
monarquia i rovellat les xarxes de cacis, la societat espanyola havia canviat
molt durant els anys vint, i els intel·lectuals trobaven un públic crític:
Unamuno protagonitzava una apoteòsica rebuda a Salamanca, i Ortega publicava en
el diari “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">El Sol</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">” un article –“</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">El error Belenguer</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">”- en el que
parafrasejava Cató acabant-lo amb un “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Delenda
est monarchia</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">”. Davant la dificultat de reconstruir la Restauració, el
sistema polític tampoc no va estar fi: per una banda, no havia líders polítics
valuosos capaços de reorganitzar els vells partits; per altra, la “dictablanda”
semblava incompetent per a restablir la “normalitat constitucional”, i això va
accelerar la descomposició del sistema dinàstic. L’oposició va començar a
coordinar-se amb la signatura del Pacte de Sant Sebastià (17-8-1930): hi van
participar Lerroux, Azaña, Marcel·lí Domingo, Manuel Carrasco i Formiguera,
representant diferents partits republicans, Jaume Aiguader per Estat Català, i
a títol personal el socialista Indalecio Prieto. No es va aixecar cap acta de
la reunió però sabem que, a més de coordinar-se contra la monarquia, van
acordar que buscarien l’encaix de Catalunya en la república per la que
lluitaven. Més tard s’afegirien al comitè revolucionari afegiria, a les
personalitats assistents a Sant Sebastià, a Niceto Alcalá-Zamora, Miguel Maura,
Lluís Nicolau d’Olwer, Fernando de los Ríos (PSOE) y Largo Caballero (UGT). Van
programar una vaga general que no es va arribar a proclamar, i el pronunciament
militar que havia d’acompanyar-la es va precipitar: la revolta a Jaca va acabar
amb els dos capitans insurrectes –Fermín Galán i Angel Garcia Hernández-
afusellats.</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> </span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgot7CnEVDltiHUe_b7lUGB_bA1Sfzin1m5d4BoE8HMppbStezvrbQR-xwGRZIWgWst90tMgLjuHY5vBkYQg_OEx-BVQAZ5BtGuEog4eCIXHOOQGhUXKRmaPK843NJLgnaAnnaE6iXefrk/s485/13_d%2527abril_portada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="485" data-original-width="320" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgot7CnEVDltiHUe_b7lUGB_bA1Sfzin1m5d4BoE8HMppbStezvrbQR-xwGRZIWgWst90tMgLjuHY5vBkYQg_OEx-BVQAZ5BtGuEog4eCIXHOOQGhUXKRmaPK843NJLgnaAnnaE6iXefrk/w264-h400/13_d%2527abril_portada.jpg" width="264" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Després de la dimissió de Berenguer, el rei va nomenar nou
president del consell de ministres l’Almirall Aznar, qui va convocar les
eleccions municipals per al 12 d’abril de 1931. Encara avui ens resulta difícil
conèixer sencers els resultats en vots, però podem conèixer els regidors i
alcaldes escollits: van ser nomenats 40.324 regidors de partits monàrquics,
però 36.282 de partits republicans (a més de 3.310 d’ERC, 1.014 de la Lliga,
267 del PNB i 67 comunistes). Si allò hagués estat un referèndum hauria guanyat
per ben poc la monarquia, però el que va passar és que els partits monàrquics
(liberals, conservadors, agraris, tradicionalistes...) van obtenir més
regidors, però a les capitals de província van guanyar els republicans per
amples majories: els monàrquics solament van aconseguir 10 alcaldies, i 40 van
estar de partits republicans. El resultat és igual d’aclaparador si es comparen
els regidors obtinguts en les ciutats de més de 100.000 habitants, i això va
ser llegit com una gran victòria moral dels partits republicans. A les 6 del
matí del dia 14 d’abril, el flamant nou alcalde socialista d’un poblet basc,
Eibar, va proclamar la república, i les proclamacions es van anar succeint
arreu amb entusiasme, mentre la gent es llençava al carrer per celebrar-les.
Aquella festa popular convertiria el resultat electoral en la sentència de la
Restauració.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">I a Barcelona què va passar? Macià havia tornat de
l’exili el febrer de 1931 envoltat de certa mística, gràcies a la seva
trajectòria personal, d’una honestedat i integrat absolutes. La seva figura
estilitzada i venerable (ja li deien “l’avi”) va ser la peça carismàtica més
important de la campanya electoral: Ventura Gassol el comparava amb Gandhi, qui
s’enfrontava ja als britànics. En una “conferència de les esquerres catalanes”
celebrada a Sants poques setmanes abans de l’inici de la campanya electoral,
diferents forces polítiques havien constituït una gran coalició, ERC, que
incloïa en el seu programa l’exercici del dret a l’autodeterminació com a
mecanisme per a establir un règim confederal a Espanya. Això va permetre que
Estat Català, el partit de Macià, arribés a acords amb altres petites forces
polítiques republicanes, com el Partit Republicà Català en el que destacava un
prestigiós advocat dels temps del pistolerisme, amic de Francesc Layret i
Salvador Seguí: Lluís Companys. Ni ells mateixos esperaven l’aclaparador èxit
del 12 d’abril...</span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht0UiqBZOZpikCrjwtkfZNE75ntiMmzwyFCSQWxDyCOqCB1qjsM94lIvuZi27tCl9ssIoEnzo7xd0u2TLzn5KLBDf1hG_8IWmPUqh1y2eQ0yab0kPZ6JTHd6X51oOw4w0qfl6zMGYQU_8/s547/alfonso-xiii875x1200-482.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="287" data-original-width="547" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht0UiqBZOZpikCrjwtkfZNE75ntiMmzwyFCSQWxDyCOqCB1qjsM94lIvuZi27tCl9ssIoEnzo7xd0u2TLzn5KLBDf1hG_8IWmPUqh1y2eQ0yab0kPZ6JTHd6X51oOw4w0qfl6zMGYQU_8/w640-h336/alfonso-xiii875x1200-482.jpg" width="640" /></a></div><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">L’Almirall Aznar va declarar a la premsa que el país
s’havia “acostado monárquico y despertado republicano”, frase que -en comptes
de destacar el nombre de regidors monàrquics- atorgava al resultat cert
caràcter plebiscitari… el consell de ministres, desbordat, va començar a
negociar la sortida del rei amb el Comitè Revolucionari nascut a Sant Sebastià
l’any anterior. A Barcelona tot es va precipitar: Companys –encoratjat per
l’ambient al carrer i nerviós per l’espera, potser anticipant-se als companys
independentistes- proclamà la REPÚBLICA (a seques) des del balcó de l’Ajuntament
(13:40 h). Macià acudí enfadat per acusar-lo de deslleial i, tot seguit, va
travessar la plaça per proclamar des de la diputació provincial (a les 14:05 h)
la “República Catalana” com a “estat integrant de la Federació Ibèrica. A
Madrid, en saber-ho, el president del del nou Govern Provisional que acabava de
prendre possessió va enviar urgentment tres ministres a parlar amb Macià. Al
vespre el rei marxava cap a Cartagena per sortir del país acomiadant-se dient
que: “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Hallaría medios sobrados para mantener
mis regias prerrogativas, en eficaz
forcejeo con quienes las combaten. Pero resueltamente, quiero apartarme
de cuanto sea lanzar a un compatriota</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">contra
otro en fratricida guerra civil. No renuncio a ninguno de mis derechos, porque
más que míos son depósito acumulado por la Historia</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">”. Suspenia l’exercici
de la monarquia provisionalment, i començava la Segona República. </span><b style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"><u>Com ha estat tractada la República pels
historiadors?</u></b><p></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR-MY42D8KG4XRZEvCnIk22xnAwWXUixfuEgSQnEX-VrAA0mUJTmEvB7QR42nci_neIEhAloYJi_mT0E0rel9jPXmgNmUPaBmCpcnw04Dy3WYIWA-bCjslXTC1PdMyIrfHeU4kc2nhxlI/s500/pla+segunda+republica.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="322" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR-MY42D8KG4XRZEvCnIk22xnAwWXUixfuEgSQnEX-VrAA0mUJTmEvB7QR42nci_neIEhAloYJi_mT0E0rel9jPXmgNmUPaBmCpcnw04Dy3WYIWA-bCjslXTC1PdMyIrfHeU4kc2nhxlI/w258-h400/pla+segunda+republica.jpg" width="258" /></a></div><p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Un dels dos tòpics historiogràfics que dificulten
l’estudi de la Segona República és el “paradigma del fracàs</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">”: seria la tendència –que van iniciar els seus contemporanis més crítics,
com Josep Pla- a presentar-la com un caos, con un símptoma de la crisi política
de llarga durada que venia patint Espanya. A aquesta teoria la pseudociència
impulsada per Ricardo de La Cierva a l’ombra del franquisme tecnocràtic s’hi va
sumar perquè justificava la dictadura, però també perquè quadrava amb les visions
historiogràfiques reaccionàries que –nostàlgiques de l’imperi en permanent
croada- percebien pejorativament els segles XVIII i XIX, quan, presumptament, il·lustració
i liberalisme havien obert el camí a la decadència i la inestabilitat. La
República seria la lògica continuació d’aquest quadre de desgràcies, solament
aturat pel cop de puny sobre la taula que representaria el cop de 1936. Aquesta
visió culpabilitzava la República de la guerra, va justificar alguns silencis
durant la Transició, i encara es manifesta en el llibre de <b>Manuel Álvarez
Tardío</b> i <b>Fernando del Rey</b>, “<i>El laberinto
republicano. La democràcia espanyola y sus
enemigos</i>” (2012), on s’evita lamentar la pèrdua de la República en tant
hauria estat una “democràcia de baixa qualitat” sotmesa a la violència política
que –de la mà de feixistes i comunistes- feia de la República un escenari de
brutalització i intransigència.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’altra paradigma historiogràfic amb que s’ha mirat la
república ha estat el “paradigma de la frustració”</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">. Els vençuts, traumatitzats per l’experiència de la guerra, se la van
mirar com un fracàs personal i col·lectiu, i, embrancats en un agre debat
d’acusacions mútues sobre les responsabilitats de la derrota, van llegar
aquesta visió als hispanistes anglosaxons que –amb ulls liberals, però
conservadors- volien explicar la guerra civil espanyola –que havia impactat amb
dramatisme en les seves opinions públiques- buscant-ne l’explicació en la
República. Aquesta mirada, també condicionada per la guerra civil posterior, buscava
explicacions menys moralistes partint del context: valorava les dificultats a
que va haver d’enfrontar-se el règim (l’ascens del feixisme, l’impacte de la
crisi econòmica, les notícies de Rússia, la consegüent por de la dreta...). És
una visió molt més científica que l’anterior, ja que busca explicacions més
complexes i profundes, però també està xopa de determinisme. En els Col·loquis
de Pau,<b> Tuñón de Lara</b> veia en la República l’accés dels quadres reformistes als
centres de decisió política (que no al veritable poder) i la reacció del bloc
dominant per a evitar qualsevol canvi: el paradigma de la frustració defineix
la República, amb una tristesa patètica, com el “laboratori imperfecte de les
reformes modernitzadores” que el cop d’estat de 1936 va aturar.</span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4E5g7d56N94tEV8Ct6MPidUkvynIgTeEijmOVrs9uPunZLFnQAhqn8TG4EKR0WejMrVHLtRRxNDG7huTowFDUAKn8unBu0Kx5_Kp8VhhZ6iX2EFmOPGURA7qs_6NZrD04c_2bZljjyHQ/s500/41e-VBy2%252BAL.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="310" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4E5g7d56N94tEV8Ct6MPidUkvynIgTeEijmOVrs9uPunZLFnQAhqn8TG4EKR0WejMrVHLtRRxNDG7huTowFDUAKn8unBu0Kx5_Kp8VhhZ6iX2EFmOPGURA7qs_6NZrD04c_2bZljjyHQ/w248-h400/41e-VBy2%252BAL.jpg" width="248" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">És cert que la República va atrevir-se a abordar tots els
problemes estructurals que patia el país: el desigual repartiment de la terra,
la tradicional ingerència militar en política, la difícil separació d’església
i estat, l’encaix dels nacionalismes perifèrics. En un article inclòs en el
llibre ¿Es España diferente?, coordinat per Nigel Thowson, Edward Malefakis
deia que “<i>fue un régimen admirable,
superior a sus contemporáneos, que sin duda sobresale dentro de la
desafortunada historia espanyola</i>” i fa una relació exhaustiva de les seves
virtuts, des del sufragi femení als estatuts d’autonomia: “<i>hubo una preocupación mucho mayor que ningún otro régimen político
contemporáneo por elevar el nivel cultural del pueblo (...) Fue más sensible a
las necesidades de reforma social que ninguna de las nuevas repúblicas,
incluida la de Weimar</i>”. Alhora, però, el veterà historiador ens prevenia
evitar el que anomenava la “republicolatria”, l’adoració a un mite
historiogràfic, recordant que el seu principal problema va ser la seva major
virtut: la seva extraordinària ambició, la seva “<i>determinación a transformar de forma inmediata buena parte de los
aspectos fundamentales de la vida española. Abordaron más tareas de las que ni
siquiera el más poderoso y eficiente de los regímenes políticos podría haber
llevado a cabo por medios parlamentarios y pacíficos. Al abordar de forma
simultánea casi todos los problemas, la república suscitó expectativas que
luego no pudo satisfacer, aumentando así de forma innecesaria las filas de sus
desafectos</i>”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> </span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Sobre la presumpta malaptesa o radicalitat dels
polítics republicans, Stanley Payne (“<i>La
primera democràcia espanyola: la Segunda República</i>”, 1995) deia que va
fracassar “<i>por una</i></span><i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: AR-SA;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: AR-SA;">dirección incompetente, por la
torpeza de unos políticos cuya retórica sectaria y cuya intransigencia carente
de tacto provocó una polarización exagerada</span></i><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">”. Santos Julià preferia veure-hi polítics nous, amb experiència en la
lluita clandestina, però no en el govern. En molts casos, intel·lectuals
carregats de grans principis i projectes, però poc especialistes en deliberar:
veien en la discussió política una caduca xerrameca monàrquica perquè eren
crítics amb el vell parlamentarisme, i per això començaran legislant per
decret. Vigilem, doncs, la interpretació de la República com un “pla inclinat”
cap a la guerra que –des de les memòries que Gil Robles va titular “<i>No fue possible la paz</i>”- se’ns ha repetit
ignorant que, sense cop d’estat, no hi hauria hagut guerra i que cap violència
política pot quedar justificada per la naturalesa presumptament incompetent
d’un sistema polític.</span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-6849243415069707512021-03-31T11:22:00.009-07:002021-03-31T11:22:57.563-07:00SPACAT2021 (7B) – OPOSICIÓ A LA DICTADURA. BALANÇ D’ALFONS XIII<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg97j-BkRELw3-_x3gJc1VQdgY8x0r_CsiEZhW33tIZmtjEjNEuk4m3yLrES4GdCubvme7dFUAypJetyKC7S0_81WMhh3opADdIikQ0hzR-SSULPBbnlk1GHg9Og417Qo-8Wwrx7v2UofQ/s620/isla-viento-krQD--620x349%2540abc.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="620" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg97j-BkRELw3-_x3gJc1VQdgY8x0r_CsiEZhW33tIZmtjEjNEuk4m3yLrES4GdCubvme7dFUAypJetyKC7S0_81WMhh3opADdIikQ0hzR-SSULPBbnlk1GHg9Og417Qo-8Wwrx7v2UofQ/w640-h360/isla-viento-krQD--620x349%2540abc.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(191, 191, 191); font-size: 11pt;">L’OPOSICIÓ A LA DICTADURA</span><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">. Ben Ami veia esquerdar-se ja “l’aliança de 1923” des del mateix pronunciament,
que havia agradat a les burgesies perifèriques (fins que les va sorprendre la
repressió del catalanisme), l’empresariat (progressivament incòmode amb el
paternalisme amb que es volia acontentar els obrers) i els Intel·lectuals (que
al principi havien callat, expectants). Quan es va insinuar el projecte d’institucionalitzar
la dictadura després de l’èxit colonial, la vella classe política va començar a
conspirar; veien que l’Assemblea Consultiva Nacional que es preparava
s’escolliria parcialment per sufragi, i, en transcendir que l’Estatut
Fonamental de la Monarquia que redactava José María Pemán no parlava de divisió
de poders ni drets individuals, alguns d’ells van passar a l’oposició: Niceto
Alcalá-Zamora i Miguel Maura van fundar aleshores la Dreta Liberal Republicana;
i el Comte de Romanones va col·laborar amb el vell general Weyler en un projecte
de cop el 24-6-1926 (la “Sanjuanada”) que va ser descobert i els seus
inspiradors detinguts. El silenci dels intel·lectuals també va acabar: Unamuno
va ser desterrat a Fuerteventura per un article contra el Directori (1924) i
–amnistiat mesos després- va preferir marxar a París, on va trobar Vicente
Blasco Ibáñez publicant <i>Alphonse XIII
demasqué</i> (1925).</span></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSDmut8cv0_NOfuc6ykvt8l4hR529Wc3F9JKGffDimPAaos_3EQXuGQ_EK8H3mQf5w-CkDmWV23Qaw2Z0_p_2VKkHxjwLyiML2TbL_GMCJCkc8YyiS0dbO4Ux8U_9-AjbRd_ZDPFB-aAw/s785/alfonso+13+desenmascarado.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="785" data-original-width="546" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSDmut8cv0_NOfuc6ykvt8l4hR529Wc3F9JKGffDimPAaos_3EQXuGQ_EK8H3mQf5w-CkDmWV23Qaw2Z0_p_2VKkHxjwLyiML2TbL_GMCJCkc8YyiS0dbO4Ux8U_9-AjbRd_ZDPFB-aAw/s320/alfonso+13+desenmascarado.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">L’oposició a la dictadura es va desenvolupar en 2 fases: els primers assajos violents els van protagonitzar les forces més reprimides pel règim, la CNT i el catalanisme. Més endavant s’integrarien en grans
aliances cíviques. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo2; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La Federació Anarquista
Ibèrica (1927)</span></u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> va sorgir de la voluntat cenetista de
respondre amb contundència a la persecució impulsada per la dictadura. Contra
Joan Peiró o Angel Pestaña, que proposaven participar en les eleccions als
Comitès Paritaris creats per l’Organització Corporativa Nacional amb que la
dictadura volia fer de mitjancera en els conflictes socials, els “anarquistes
purs” defensaven l’acció violenta. Deien que participar en institucions violava
els principis apolítics que definien la CNT des de la seva fundació, i, sense
estructura pròpia, volien anar prenent llocs orgànics dins de la CNT per a ser
la seva Vanguardia inspiradora.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo2; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Desenganyat del
parlamentarisme espanyol i inspirat per la independència irlandesa de 1921,
Francesc Macià va optar per la via insurreccional fundant ESTAT CATALÀ (1922).</span></u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> Instal·lats a la Catalunya Nord, per mediació d’un jove cenetista (Andreu
Nin) van viatjar a buscar finançament a Moscou, però no van aconseguir-lo
perquè els devien veure interclassistes i allunyats ideològicament. Aleshores,
Estat Català va crear els escamots i, buscant complicitats entre nacionalistes bascos,
va planejar matar el rei, però el COMPLOT DEL GARRAF (1926) va fracassar.
Aleshores van impulsar una invasió de Catalunya des d’un llogaret francès,
Prats de Molló. També va fracassar: l’italià Ricciotti Garibaldi, agent doble
de Mussolini, va trair-los i van ser detinguts per la policia francesa. Macià
seria jutjat a París i desterrat a Bèlgica. <o:p></o:p></span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5x3JlCOIVhVmgASuN6okuPQgmmSMkkrpj3nXVSLbCmn0W1UBMhOxwWXZhErZYV2bErxAkLctl7FVLHw1Mjoel6WX5M8-o2MXVPWuuhjsIsRu-H4FoqoGW1mPklC888xAqDagIBKBmjgg/s999/josecalvosotelo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="353" data-original-width="999" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5x3JlCOIVhVmgASuN6okuPQgmmSMkkrpj3nXVSLbCmn0W1UBMhOxwWXZhErZYV2bErxAkLctl7FVLHw1Mjoel6WX5M8-o2MXVPWuuhjsIsRu-H4FoqoGW1mPklC888xAqDagIBKBmjgg/w640-h226/josecalvosotelo.jpg" width="640" /></a></div><br /><p class="MsoBodyText"><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">Per si fos poc, des de 1929 es van acumular les vagues
d’estudiants universitaris contra la Llei Callejo que aquell any permetia
estendre títols a les universitats privades. La Cambra de Comerç a Madrid va
demanar cessions, però els estudiants van continuar manifestant-se. El malestar
va créixer empentat per la crisi econòmica: el règim venia cantant les
excel·lències de la seva política econòmica com si d’un “símbol del
ressorgiment de la nació” es tractés, però la puixança es devia (a més de la
confiança dels inversors en les polítiques de mà dura de la dictadura) en
l’especulació dels grans capitals financers internacionals. La fortalesa de la
divisa havia anat creixent: el 1923 un dòlar costava 7,5 pessetes, i el 1927
5,18 pessetes; el ministre d’Hisenda, José Calvo Sotelo, i el dictador anaven
presumint dels resultats macroeconòmics fins que, de cop, la inversió va perdre
expectativa de creixement i el crack de Wall St va obligar a repatriar
capitals. La fortalesa de la divisa va caure en picat i el descrèdit per als
qui cantaven les excel·lències del règim va ser majúscul. El ministre va
dimitir (1/1930) perquè també havia fracassat la seva proposta d’impost
directe: de cop, l’empresariat es distanciava de la dictadura, que no cauria
per la força de l’oposició, sinó per anar perdent suports. <u>També van tenir
importància en aquest ràpid enfonsament:</u> que </span><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; text-indent: -18pt;">s’havia esvaït
l’aura del dictador com a pacificador social i vencedor al Marroc, que </span><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; text-indent: -18pt;">la burgesia li va
retirar tot suport, incòmoda amb les polítiques socials paternalistes, i que </span><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; text-indent: -18pt;">el rei li va perdre
la confiança. Alfons XIII veia que la monarquia entrava en perill si sostenia
l’aliança inconstitucional amb la dictadura. Si el règim s’institucionalitzava,
ell quedava apartat del joc polític i s’acabaria la vella pràctica de vetar
l’executiu que no li agradés.</span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPtxEYhVSufuDN6PkLxgikIfUHueIBZjyn5Gmz9BMbcOlPzgqQedD_mjUp_O70lLeTsRpYsTJ3YMHhzSiYiCoA5OfxzlXvV0zscU_EXNF_HvLgkcyBz8HzwZW_SObVR_1AlfxHF_6dZ2c/s363/CARLOSSECOSERRANOPRESENTANDO.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="363" data-original-width="180" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPtxEYhVSufuDN6PkLxgikIfUHueIBZjyn5Gmz9BMbcOlPzgqQedD_mjUp_O70lLeTsRpYsTJ3YMHhzSiYiCoA5OfxzlXvV0zscU_EXNF_HvLgkcyBz8HzwZW_SObVR_1AlfxHF_6dZ2c/w199-h400/CARLOSSECOSERRANOPRESENTANDO.jpg" width="199" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Davant de l’oposició el govern desplegava un allau de
multes, prohibicions i un nou Codi Penal que convertia les vagues en
rebel·lions, i considerava atemptat contra l’autoritat una agressió al sometent.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Finalment, Primo va pensar en una sortida
ordenada a la dictadura que salvés el seu llegat publicant el projecte
constitucional (corporativista) redactat per l’Assemblea Consultiva, però el
PLA LHARDY (12/1929) que va discutir amb els seus ministres en el restaurant on
va anunciar la seva intenció d’abandonar tampoc no va comptar amb el suport del
rei. Per a pressionar el monarca, va anunciar una consulta als capitans
generals per tal que valoressin la tasca de la dictadura. Donant veu als
militars, però, humiliava la corona i violava el marc polític en el que el rei
era font de la legitimitat governamental.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Les respostes ambigües que li van enviar els capitans generals
apel·laven a la voluntat del rei, qui va demanar a Severiano Martínez Anido que
suggerís la dimissió al dictador. Esgotat i malalt, va presentar la dimissió i
va marxar del país. Va morir poc després en un modest hotel parisenc. El rei va
encarregar la presidència al general Dámaso Belenguer (cap de la seva casa militar)
amb el projecte de retornar a la “normalitat constitucional”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">UN BALANÇ DEL REGNAT.</span><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> Carlos Seco Serrano (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Alfonso XIII y
la crisis de la Restauración</i>, 1969) qüestionava els polítics del regnat per
dissimular la contínua ingerència del rei en política, i inaugurava el clixé
del suposat patriotisme al marxar, i de l’humanitarisme de la seva oficina Pro
Captius durant la Gran Guerra. Suposo que calia netejar la imatge de la
dinastia, perquè aquell any nomenaven a Juan Carles hereu del franquisme... Durant
els anys 80 s’estudiaven les dues cares de la Restauració –com a règim liberal
que facilitava l’alternança, com a paradigma de la corrupció electoral- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el paper protagonista que la constitució de
1876 atorgava a la monarquia servia per a justificar les “crisis orientals”,
adjectiu amb que es feia referència al Palau d’Orient, i, més subtilment, al
poder omnímode dels sultans otomans.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La
commemoració del centenari (2002) permetia a Carlos Seco Serrano presentar el
rei xop de regeneracionisme quan admetia el paper constitucional que els seus
antecessors s’havien resistit a acomplir: la visita a la comarca extremenya de
Las Hurdes (1922) cridant l’atenció sobre la dramàtica situació que s’hi vivia,
gràcies al doctor Marañón, seria –més que un incòmode viatge en burro- una “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">autèntica iniciativa de regeneracionisme
pràctic”.</i></span></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvLSF3uJ4ETIymvMz3EG74GM7jwKEN-gE6cGU8vWMAyA_rsOwotlqCqrCI8Pf5Nu40seaZ60sBfiqgcQC15ikCunhddP5iisR8ZA79OdgF6_V2VI3p3LSjzSiqmD5RgDnw4XNuSQ35Xr4/s960/53784751.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvLSF3uJ4ETIymvMz3EG74GM7jwKEN-gE6cGU8vWMAyA_rsOwotlqCqrCI8Pf5Nu40seaZ60sBfiqgcQC15ikCunhddP5iisR8ZA79OdgF6_V2VI3p3LSjzSiqmD5RgDnw4XNuSQ35Xr4/s320/53784751.jpg" /></a></span></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Durant els anys que el PP celebrava Cánovas Guillermo Gortázar insistía (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Alfonso XIII, hombre
de negocios</i>, 1996) en l’exemplaritat que els republicans havien volgut
enterbolir amb una Comissió investigadora dels seus negocis que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">después de dos años de intensa búsqueda no
encontró una sóla prueba inculpatoria de enriquecimiento del rey</i>”. Carlos
Seco Serrano en feia una ressenya denunciant que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">los jacobinos empeñados en desprestigiarle, lejos de reconocer su error
y su fracaso, decidieron guardar silencio y ocultar los resultados de aquella
fallida investigación. Las inversiones del monarca en empresas que sus enemigos
imaginaron fuente de fabulosos negocios fueron realmente aportaciones generosas
a la modernización del país</i>”. Seco reivindicava el rei com a “millor
alcalde de Madrid” perquè havia invertit en el Ritz i el Palace, el Metro, i en
el tram de la Gran Via entre l’edifici de Telefònica de 1929 i el gratacels de
la Premsa el 1930. Recordava també com va dedicar un regal en efectiu que, amb
motius d les seves noces de plata li van oferir vàries províncies, per a
construir la Ciutat Universitària, per a la que el rei va cedir Patrimoni Reial
a Moncloa. Així, Madrid, segons Seco Serrano, va passar de ser un “poblachón
manchego” a ser “<i>una de les ciutats més modernes d’Europa</i>”.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Pel que fa a les crítiques al rei, giraven entorn al seu
tic militar. Maria Cristina l’havia envoltat de professors militars, casernes i
desfilades, com si fos un rei germànic. I envoltat d’aduladors en un entorn
reaccionari, encara el 1931 rentava els peus de dotze pobres el dia de Dijous
Sant. Hem vist com en el consell de ministres del dia de la seva jura es va
enfrontar al ministre de la guerra, com el ministre d’Hisenda Raimundo
Fernández Silvestre va haver de dimitir (1899) perquè el rei es va oposar a les
restriccions de la despesa militar que els seus pressupostos recomanaven, o com
Maura, sentint-se desautoritzat perquè el rei li imposava el General Polavieja
com a ministre de Defensa, va haver de dimitir (1904). Segons Carolyn O. Boyd
(1979), el rei sempre es va sentir més segur com a cap militar que com a cap
d’estat, i el seu intervencionisme va desvirtuar l’ordre jeràrquic de l’exèrcit
fixant el costum d’adreçar-se directament al rei, marginant el govern. Sempre
es va posar del costat de l’exèrcit davant del poder civil, permetent-nos
qüestionar si la Restauració va ser un règim tan civilista com presumíem...</span><span style="font-size: 11pt;"> </span></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfGe4E_ekaTHEppE33sMtmCDBf7hHQvhSlGeVts-JU3u1fdRZz8IE8fkaQaCtgppYTlyEX-dq4QL5kO5afaaHl0d6KHA-SwQsj4x0gKKPHxLE_lKVQfqiLccguU22KibH7Qw1xXAGpVV4/s1286/JAVIER+MORENO+LUZON+ALFONSO+POLITICO+TRONO.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1286" data-original-width="852" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfGe4E_ekaTHEppE33sMtmCDBf7hHQvhSlGeVts-JU3u1fdRZz8IE8fkaQaCtgppYTlyEX-dq4QL5kO5afaaHl0d6KHA-SwQsj4x0gKKPHxLE_lKVQfqiLccguU22KibH7Qw1xXAGpVV4/s320/JAVIER+MORENO+LUZON+ALFONSO+POLITICO+TRONO.jpg" /></a></span></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Podríem parlar també de la seva malaltissa obsessió en
intervenir a Portugal que, gràcies a<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>HIpólito de la Torre Gómez (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
imperio del rey. Alfonso XIII, Portugal e Inglaterra</i>, 2002), ens
proporciona suculentes anècdotes de malaptesa diplomàtica, de la seva presumpta
responsabilitat a Annual, o de com va mantenir el seu exili a Roma mentre els
reis d’Holanda o Noruega es refugiaven dels nazis a Londres. Durant la guerra
civil mai va pronunciar una declaració explícita d’empatia pel patiment del
poble espanyol, suposo que esperant una resolució favorable a la monarquia. Es
més: contra el mite del patriotisme marxant el 1931 per a evitar “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">lanzar a un compatriota contra otro</i>”, cal
dir que era l’única alternativa quan va constatar desolat, just abans de pujar
al vaixell a Cartagena, que les forces de seguretat l’havien abandonat i ningú
no estava disposat a lluitar per la monarquia. Així ho explica Martínez Calleja
en el recopilatori d’articles “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un
político en el trono</i>”, en el que Mercedes Cabrera afegeix que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">poco importa que el rey hubiera conocido, o no,
los preparativos del golpe, el hecho es que recibió el juramento de Primo como
si de un relevo en el gobierno se tratara</i>”. Aquell dia havia traït el seu
propi jurament...<o:p></o:p></span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-19519964274832198562021-03-21T08:29:00.008-07:002021-03-21T08:29:49.542-07:00SPACAT2021 (7A) – LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTEnllhsg5cFKu65kZuT_WakdVU_quAeEXsIsFQmcZHjYmD1MNYDZdU6It-GNhzIQNGThvIuQyGYrQ0m_BiPmzFyaLDvrdSXtGXQ7xfsowV8XvMlODre5QcZkCAmRkbWJTFKYn2ISq7o0/s1968/general+annual.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1216" data-original-width="1968" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTEnllhsg5cFKu65kZuT_WakdVU_quAeEXsIsFQmcZHjYmD1MNYDZdU6It-GNhzIQNGThvIuQyGYrQ0m_BiPmzFyaLDvrdSXtGXQ7xfsowV8XvMlODre5QcZkCAmRkbWJTFKYn2ISq7o0/w640-h396/general+annual.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoBodyText"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">CAUSES I NATURALESA DEL RÈGIM.</span></b><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> La proximitat del cop a l’esperada presentació a les corts dels resultats
de l’Informe Picasso semblen suggerir que l’objectiu de la dictadura havia
estat protegir l’exèrcit (i potser el rei) de l’exigència de responsabilitats
que impulsava el parlament. Quan <b>Raúl Morodo</b> (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los orígenes ideológicos del franquismo: Acción Española</i>, 1975) va
interpretar la dictadura com si fos un bonapartisme regeneracionista, arribant
a definir 1923 com una espècie de “Brumari espanyol”, volia dir que el seu
principal objectiu havia estat la protecció de la burgesia d’aquella “revolució
en marxa” que, des dels seus ulls espantats, podria significar el pistolerisme.
La teoria de que la dictadura recollia la idea costiana del “cirurgià de
ferro”, però, planteja molts dubtes, ja que la regeneració no sembla a primera
vista la pràctica política de la dictadura: amb prou feines servia de
justificació ideològica. L’allau de decrets publicats per la dictadura mai no
va qüestionar el sistema, per molt que la proclama del pronunciament contingui
referències al 98 i a l’angoixa per un “<i>próximo fin trágico y deshonroso</i>”. És
cert que el Directori militar constituït el 1923 es presentarà com un “breu
parèntesi en la marxa constitucional d’Espanya”, una espècie de “dictadura a la
romana”, i que la persecució de la CNT i el comiat a l’estació de França per
part del president de la Mancomunitat quan el dictador marxa a Madrid semblen
indicar aquesta funció bonapartista, però el discurs –i la ràpida reacció del
rei, que ha mantingut obert el debat sobre si coneixia prèviament el moviment-
contenien més corporativisme militar quan considera urgent alliberar el país
“dels professionals de la política” que cap altra cosa.</span></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwDTjC5juub0eieQWq2y8-RJSp2-qUj1ZC7kkrHlRIjomgqXqtU7T4XxVx_YWV3KxQiidLjVYVYT4w0SFZmtVGPESL2nZTvI2ORUahn08ECop6Sx1QfACtHWPqchd4H5IufhD92guN4Cs/s800/primo+rivera+alfonso+directorio.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="620" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwDTjC5juub0eieQWq2y8-RJSp2-qUj1ZC7kkrHlRIjomgqXqtU7T4XxVx_YWV3KxQiidLjVYVYT4w0SFZmtVGPESL2nZTvI2ORUahn08ECop6Sx1QfACtHWPqchd4H5IufhD92guN4Cs/w310-h400/primo+rivera+alfonso+directorio.jpg" width="310" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Negant les causes socials i econòmiques,<b> Javier Tusell</b> i <b>Genoveva
García Queipo de Llano</b> van preferir definir la dictadura com un parèntesi
polític. A “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Radiografia de un golpe de
estado</i>” (1987) descartaven estudiar la dictadura des del posterior model
franquista i reclamaven fer-ho atenent els antecedents: les crisis política
(des de 1917) i la colonial (des de 1921). La debilitat de l’estat quan
s’esquerden els partits,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i els problemes
català i colonial fan tremolar l’estructura del sistema, havien fet urgent una
nova eina de continuïtat. Descartada la definició de la dictadura des de la
dreta revolucionària, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Alfonso XIII, el
rey polémico</i>” (2001) quedaria retratat com un convençut liberal
pragmàticament disposat a acceptar reformes tant com a suspensions autoritàries
jutjades com a necessàries. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-size: 11pt;">No totes les interpretacions polítiques del
pronunciament, però, són tan benèvoles: la que ja suggeria <b>Raymond Carr</b> en el
seu manual clàssic deia que, lluny d’haver acabat amb un règim corrupte i
obsolet, el pronunciament va escanyar un nadó, referint-se a que just en aquell
moment es provava de democratitzar el sistema dinàstic. La dictadura hauria
estat una reacció contra el govern de la Conjunció Lliberal presidit per Garcia
Prieto, que plantejava objectius democratitzadors: reforma agrària, refermar el
poder civil a Catalunya i el Marroc, reforma fiscal progressiva, participació
obrera en els beneficis de les empreses i reforma de la constitució introduint
la llibertat de cultes i la democratització del senat. Aquesta Conjunció
Liberal havia obtingut 220 diputats davant dels 121 conservadors, majoria que
li estava permetent, en paraules que <b>Shlomo Ben Ami</b> prenia dels socialistes
coetanis, desenvolupar “</span><i style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-style: normal;">una función
democrática que hasta entonces había sido un simulacro sarcástico</i><span style="font-size: 11pt;">”. Aquest
mateix historiador veu a Catalunya els orígens immediats de la dictadura: “</span><i style="font-size: 11pt; mso-bidi-font-style: normal;">fue allí donde la burguesía creó la
atmósfera histérica que rodeó a Primo de Rivera con la aureola de salvador</i><span style="font-size: 11pt;">”,
diu, quan relaciona la dictadura amb la reacció anti-bolxevic que s’havia posat
en marxa a Europa. Resulta atractiu relacionar la diada celebrada dos dies
abans amb el pronunciament del 13 de setembre de 1923: la Lliga havia convidat
els nacionalistes bascos i gallecs per a presentar un acord estratègic per a
actuar conjuntament en el Parlament, GALEUSCA, i la tradicional ofrena floral a
l’estàtua de Rafael Casanovas va acabar amb crits a favor d’Abdelkrim.</span></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7qKZ98O8BcSaU_WGMfmrD5JbX75gp8jLasxnMtktiNhlNZ1BWvRBUPngWJP_WDZFL6czVnVhDafPXPgoWwy6RX7llsAhraODE851snV5JhHnEKjt83gIeNrxwmAdIe-0tkqUzZZ6BM5o/s1546/71TE50e3LRL.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1546" data-original-width="1051" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7qKZ98O8BcSaU_WGMfmrD5JbX75gp8jLasxnMtktiNhlNZ1BWvRBUPngWJP_WDZFL6czVnVhDafPXPgoWwy6RX7llsAhraODE851snV5JhHnEKjt83gIeNrxwmAdIe-0tkqUzZZ6BM5o/s320/71TE50e3LRL.jpg" /></a></span></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">L’hispanista israelià també contribuïa a analitzar la
naturalesa del règim quan descartava que la coincidència cronològica amb
l’ascens del feixisme italià fos casualitat, encara que l’etiqueta “feixista”
no sembla encaixar en la descripció del règim primoriverista. És cert que
ambdós règims comparteixen una visió corporativista de la societat, l’ús de
forces paramilitars (el Somaten i els fasci), la constitució d’un partit únic,
la intervenció estatal en economia, i l’anticomunisme. La famosa presentació
que Alfons XIII faria del dictador al rei d’Itàlia –“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vittorio Emmanuelle, éste es mi Musssolini”</i>- durant una visita a
Roma, però, no camufla les profundes diferències entre els dos règims: en la
dictadura primoriverista falten un programa i ideologia clars, la violència
sistemàtica contra l’oposició, i el protagonisme del partit en la vida quotidiana
de la població. Hi ha centralisme, però –lluny del totalitarisme- es manté un
estat mínim consagrat a tasques policials que no es planteja ocupar totes les
parcel·les vitals de la quotidianitat. I el més important: lluny de mobilitzar
les masses, encarnant a la nació, pel camí de la utopia nacionalista, la
dictadura pretenia més aviat desmobilitzar-les, que res no canviés.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Si no podem qualificar el règim de 1923 com a feixista...
què era? En una síntesi subtitulada “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
modernización autoritària</i>”, l’historiador <b>Eduardo González Calleja </b>recollia
totes les causes que van impulsar el cop: la crisi estructural del sistema, la
crònica ingerència militar, l’ordre públic a Barcelona, i els models europeus.
En aquests últims incloïa més aviat les dictadures conservadores nascudes en
molts estats de l’Europa de l’Est durant el període d’entreguerres. El règim
primoriverista s’assemblaria més a ells que al feixisme<o:p></o:p></span></p>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoNormalTable" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-insideh: .5pt solid windowtext; mso-border-insidev: .5pt solid windowtext; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="background: rgb(191, 191, 191); border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 118.8pt;" valign="top" width="158">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">DIFERÈNCIES<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: rgb(191, 191, 191); border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 205.55pt;" valign="top" width="274">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">DICTADURES CONSERVACIONISTES<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="background: rgb(191, 191, 191); border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 205.95pt;" valign="top" width="275">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">DICTADURES FEIXISTES<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 118.8pt;" valign="top" width="158">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Bases socials <o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 205.55pt;" valign="top" width="274">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Les elits privilegiades<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 205.95pt;" valign="top" width="275">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Són interclassistes<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 2;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 118.8pt;" valign="top" width="158">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Actitud davant la massa<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 205.55pt;" valign="top" width="274">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La reprimeixen i controlen<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 205.95pt;" valign="top" width="275">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La sedueixen i mobilitzen<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 3;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 118.8pt;" valign="top" width="158">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Model d’estat <o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 205.55pt;" valign="top" width="274">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Mínim: fa de policia, garanteix la propietat<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 205.95pt;" valign="top" width="275">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Totalitari: controla tots els àmbits de la vida pública
i privada<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 4; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 118.8pt;" valign="top" width="158">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Objectius <o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 205.55pt;" valign="top" width="274">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Reaccionaris: mantenir l’ordre<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 205.95pt;" valign="top" width="275">
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Utòpics: projecte de futur<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoBodyText"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(191, 191, 191); font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">LES POLÍTIQUES</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">.</span></b><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> Davant de la crisi de
credibilitat del sistema, i la fragilitat dels partits, la dictadura va suspendre
la constitució i va nomenar els ajuntaments a dit (malgrat que l’Estatut Municipal
redactat per Calvo Sotelo el 1924 es referia a un horitzó de municipis
democràtics). En realitat mai es va impulsar el pluralisme ni les eleccions: les
úniques experiències de mobilització tutelada de les masses van ser el somaten (1923)
i la Unió Patriòtica. Pel que fa a la milícia civil armada que s’havia
recuperat durant l’època del pistolerisme a Barcelona per a ofegar l’obrerisme,
es va provar d’instituir fora de Catalunya i no va quallar. I a la UNIÓ
PATRIÒTICA, el partit únic (1924) que havia d’avançar la institucionalització
de la dictadura, dotant-la d’una base ciutadana de suport, amb prou feines s’hi
van apuntar carlins, mauristes, exliberals, oportunistes i exconservadors
autoritaris.</span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF_bOK0jx9IrVLqo-9w2vkb2WnSyj0oR43143YIS0dkv90CWx3reRJHGRW14DOGCMBQnyBRqsNF1wRK688xHMgR61FnYkb_an_5VFWq9rgu3DQ7cadV3LuQCsN9R2q6lO0IuAsWyz2EXI/s297/edificio+madrid+primo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="297" data-original-width="200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF_bOK0jx9IrVLqo-9w2vkb2WnSyj0oR43143YIS0dkv90CWx3reRJHGRW14DOGCMBQnyBRqsNF1wRK688xHMgR61FnYkb_an_5VFWq9rgu3DQ7cadV3LuQCsN9R2q6lO0IuAsWyz2EXI/w269-h400/edificio+madrid+primo.jpg" width="269" /></a></div><p class="MsoBodyText"><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Pel que fa al problema territorial</span></u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">, la dictadura va basar la seva política en la repressió. Es va prohibir
l'ús públic del català en actes, escoles, esglésies i mitjans (els JJFF es van
haver de celebrar a França), així com l’ús dels símbols nacionals. Es van
tancar les institucions: en un primer moment es va nomenar per a la presidència
de la Mancomunitat el comte d’Egara, Alfons Sala (1923), i, finalment, es va
clausurar (1925). La duresa d’aquesta repressió s’il·lustra en què va afectar
fins i tot les entitats excursionistes, en l’enderrocament de les quatre
columnes aixecades per Puig i Cadafalch (1928), o la famosa anècdota del
14-6-1925, quan, en un partit amistós entre el FCB i el CD Júpiter que
homenatjava l’Orfeó Català, part important dels 14.000 espectadors van xiular
la Marxa Reial que va interpretar, després del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">God save the King</i>, la banda de la marina anglesa que la directiva
blaugrana havia convidat. El dictador va decidir tancar el camp durant sis
mesos, malgrat les gestions del president fundador del club, el suís Joan
Gamper, qui, aclaparat per la pressió política, va marxar a Suïssa.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Pel que fa a la situació econòmica</span></u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> no solament cal parlar de la creació de les Confederacions Hidrogràfiques
per a impulsar el regadiu, seguint les recomanacions costianes. Cal dir també
que la recuperació de l’ordre públic amb mà dura va afavorí les inversions i va
crear llocs de treball, sobre tot gràcies a grans inversions en
infraestructures ferroviàries. La dictadura també va voler aturar la força
obrera fent de mitjancera entre obrers i patrons en el si de l’Organització
Corporativa Nacional creada pel ministre de Treball Eduard Aunós. La dictadura
alternava la mà dura amb mesures de protecció social, com el Pla Nacional de
Cases Barates, i certa col·laboració amb la UGT (que alhora va servir per a
dividir el moviment obrer). Aquest paternalisme aniria decebent la classe
empresarial, malgrat que els aranzels, la creació de grans monopolis d’estat
(com la CTNE i CAMPSA) o l’organització de grans esdeveniments (com l’Exposició
Internacional de Barcelona o la Iberoamericana de Sevilla el 1929) van
constituir ocasions excepcionals per a fer negocis. El divorci s’explica també
per l’intent de creació d’un impost progressiu per part del ministre d’Hisenda,
José Calvo Sotelo.</span><span style="font-size: 11pt;"> </span></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixUFNQjGFyOFwAS5BC90CU5jgU1tvShj3jUzoP4qF8onOJhv6DQShs3lnqD1CgYGeTAhI1h1MZNqWDeJc00uY1qHcolVpOfRQGGuRWp1I6Ef1794aHbiE3mQ_TheJJy5iiXENyJBqdk4k/s1024/1024px-14._La_playa_de_Morro_Nuevo_en_los_d%25C3%25ADas_del_desembarco.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="567" data-original-width="1024" height="354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixUFNQjGFyOFwAS5BC90CU5jgU1tvShj3jUzoP4qF8onOJhv6DQShs3lnqD1CgYGeTAhI1h1MZNqWDeJc00uY1qHcolVpOfRQGGuRWp1I6Ef1794aHbiE3mQ_TheJJy5iiXENyJBqdk4k/w640-h354/1024px-14._La_playa_de_Morro_Nuevo_en_los_d%25C3%25ADas_del_desembarco.jpg" width="640" /></a></span></div><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Amb el problema colonial</span></u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> també es va actuar amb contundència. Coordinant esforços amb els francesos
es va fer una forta ofensiva que –partint d’un massiu desembarcament a
Alhucemas- va pacificar la colònia. Abdelkrim es va lliurar a les autoritats
franceses, que el van deportar a l’illa de Reunió. La popularitat que va
aportar l’èxit colonial a la dictadura li va permetre impulsar la seva
institucionalització. Aquell mateix 1925 va substituir el Directori Militar per
un Directori Civil (on encara hi havia la meitat de militars, i ocupaven carteres
clau, com la de governació, en mans de Severiano Martínez Anido). La presència
de José Calvo Sotelo en la cartera d’Hisenda o d’Aunós en la de Treball va
permetre començar a preparar l’Assemblea Nacional Consultiva. </span><span style="font-size: 11pt;">La preparació d’aquest simulacre de parlament, que
equivalia a institucionalitzar la dictadura, i la redacció d’un simulacre de
constitució, l’Estatut Fonamental de la Monarquia, aixecarien totes les
alarmes. A la rabiosa oposició de la CNT i el catalanisme d’esquerres se
sumarien aviat sector provinents de tots els racons de la política.</span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-65007878000312320592021-03-07T17:49:00.011-08:002021-03-07T17:49:55.293-08:00SPACAT2021 (6) – TEMPS DE PISTOLERS (1918-1923)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVuTjL2P52ZszB-U0oGGlwJpQhgZ8yN_jzBKG6RRNtVkQLT83-iygYSwtoQ9oIZE3NRgc6t-3d3H6MQL4Si7dbwCK_QmgfH7oyOA7iq5yQzO7VF5t_4G-F62uu1MX8HE7rwZ2Jr0BktyU/s1200/ximeneies+canadenca.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="374" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVuTjL2P52ZszB-U0oGGlwJpQhgZ8yN_jzBKG6RRNtVkQLT83-iygYSwtoQ9oIZE3NRgc6t-3d3H6MQL4Si7dbwCK_QmgfH7oyOA7iq5yQzO7VF5t_4G-F62uu1MX8HE7rwZ2Jr0BktyU/w640-h200/ximeneies+canadenca.jpg" width="640" /></a></div><br /> <span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">En un ambient d’eufòria col·lectiva, milers d’obrers
barcelonins participaven el 19 de març de 1919 en un multitudinari míting a la
plaça de toros Les Arenes, on la CNT buscava el consens entorn dels acords
negociats amb el govern. El públic, enardit, reclamava l’immediat alliberament
dels presos: volia mesures urgents. El darrer orador de l’acte, després de
tantes intervencions interrompudes des de les grades, va evidenciar la
inconsistència de tanta fanfarronada i oferia acceptar l’acord i fixar tres
dies per al seu compliment abans d’assaltar Montjuïc. El discurs d’aquest
personatge, Salvador Seguí, apaivagà els ànims, però alhora demostrava que –encara
que la CNT havia demostrat molta força per doblegar la burgesia-, tenia dins seu una pulsió radical que –mitificant el passat terrorisme com a l’única
manera d’enfrontar la intransigència patronal- s’estava radicalitzant.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2wW2MeF4puRRee7Mtj9aOy-_tNqtCQoPZVKjqTqErUS2REwxQhJLmfAtm9c2Y6QFGA-I5F7kTgfczmwDV9yeJ4RuoWcy4GtfOQLGesGY7YGycKy9vMIowitqwTDn4YZ-zSjv_oYGdOcg/s514/segui+salvadorrrrrrr.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="514" data-original-width="360" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2wW2MeF4puRRee7Mtj9aOy-_tNqtCQoPZVKjqTqErUS2REwxQhJLmfAtm9c2Y6QFGA-I5F7kTgfczmwDV9yeJ4RuoWcy4GtfOQLGesGY7YGycKy9vMIowitqwTDn4YZ-zSjv_oYGdOcg/s320/segui+salvadorrrrrrr.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">A més del “noi del
sucre”, també s’enfrontà a aquesta tendència en el si de l’anarcosindicalisme
el jove Àngel Pestaña, que aquell 1918 havia assumit la direcció del diari
Solidaritat Obrera. Fins aquell moment, el diari anarquista més potent havia
insinuat activitats d’espionatge enemic durant la Gran Guerra, i ara passaria a
publicar documents que la provaven. Quan el diari “El Sol” va entrevistar un
ebenista de la CNT, Miguel Pascual (9-3-1918), que demostrava amb cartes del
secretari de l’ambaixada alemanya que s’havien pagat campanyes contra ROmanones
per desbancar-lo quan plantejava l’acostament a l’Entesa, i també s’havien
finançat vagues, calia netejar la cara de la CNT. Per això el nou director de
“Solidaritat Obrera” va publicar les proves que demostraven com el cap policial
Miguel Bravo Portillo havia participat en l’assassinat pocs mesos abans del
president de la Societat d’Industrials Metal·lúrgics Josep Albert Banet, perquè
l’empresa subministrava municions a França.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">Alhora, Pestaña advertia del desprestigi que els
atemptats projectarien sobre la CNT i insistia que terrorisme i anarquisme eren
conceptes antitètics. Deia que els culpables de la violència eren els pistolers
de la patronal i els agents provocadors, que la CNT s’havia vist obligada a
defensar-se del terrorisme patronal (tot i que més endavant, a “Lo que aprendí
en la vida”, va escriure que “<i>Por duro, por violento y doloros que sea para
nosotros confesarlo, hay que decir que los hombres que entonces mataban, que
los autores morales, los que inducían (…) vivían en los medios anarquistas y
sindicalistas, eran miembros visibles de la organización y de los grupos</i>”.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">El context internacional també va afavorir la violència
cenetista, perquè el Congrés de la Komintern de 1920 suggeria buscar compromisos
amb els partits burgesos, i sectors de l’anarcosindicalisme volien encarnar
l’essència de la radicalitat revolucionària mentre veien socialdemòcrates i ara
comunistes entrar en el joc electoral del parlamentarisme liberal. Per què el
moviment obrer obria aquesta via pragmàtica? Perquè les revolucions iniciades a
Europa amb l’ensorrament dels vells imperis (a Baviera, Eslovàquia i Hongria,
però també pels carrers de Berlín i Viena) havien estat durament reprimides. De
les aspiracions a la revolució mundial amb prou feines quedava un espantall,
perquè arreu s’havien organitzat unions cíviques, milícies patriòtiques i grups
paramilitars que havien destruït tota esperança revolucionària: els<i> freikorps</i>
que van assassinar Rosa Luxemburg en serien el prototip, però –quan els
veterans llicenciats organitzats en <i>fasci di combattimento </i>van acabar el <i>biennio
rosso</i> italià (1918-1920)- qualsevol contagi revolucionari quedava tallat.
Gramsci escriuria que a Rússia havia triomfat la revolució perquè el despotisme
del tsarisme tenia ben pocs suports socials i la seva intransigència cohesionava
l’oposició, però els règims constitucionals occidentals tenien instruments per
a reconduir la protesta popular: eren societats civils més complexes a les que,
combinant consentiment i recurs a la força, es podia complaure o desmobilitzar
amb certa facilitat. Segons la intel·lectualitat marxista, doncs, la revolució
havia triomfat per les peculiaritats russes, i, convertida en un instrument de
l’estat soviètic que ara necessitava consolidar-se, la <i>Komintern</i> va fixar les
“21 condicions” d’ingrés, fent dels partits comunistes –com el
fundat a Espanya el 1921- titelles de Moscou.</span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Z1DC6QyWmW5m0tOdndyg3Irf4JKaxvJp6gWL2oJtf9w6ML97aI9bV2JNPcot6fkO0vb7NJ8p60RK0ecTZwTIACtpayS681pJrXl8ixahr1-PlzYexoWiF9BJxNm5DIzPmWRxB9_vf1o/s1021/ojoxojo%25C3%25A7.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="342" data-original-width="1021" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Z1DC6QyWmW5m0tOdndyg3Irf4JKaxvJp6gWL2oJtf9w6ML97aI9bV2JNPcot6fkO0vb7NJ8p60RK0ecTZwTIACtpayS681pJrXl8ixahr1-PlzYexoWiF9BJxNm5DIzPmWRxB9_vf1o/w640-h214/ojoxojo%25C3%25A7.jpg" width="640" /></a></div><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;"><p class="MsoBodyText"><span style="font-size: 11pt;">La por patronal no era, però, cap invent: la vaga de la
Canadenca no espantava la burgesia per la violència desfermada ni pels
objectius dels obrers (encara poc revolucionaris), sinó la disciplina
demostrada. També el ressò de la revolució mundial en el “trienni bolxevic” al
món rural (1918-1921) durant el que es van cremar collites, destruir màquines i
produir xocs violents entre vaguistes i latifundistes. FTN va definir
l’actuació de Romanones com a una indignant claudicació: recompensava els
criminals amb la jornada de 8 hores. En connivència amb la Patronal, el capità
general Milans del Bosch, conscient que la debilitat de la CNT era aquella
tensió que s’havia mostrat en el míting de Les Arenes, es va negar a alliberar
els presoners. La CNT va provar de convocar una nova aturada, mentre el capità
general declarava l’estat de guerra (sense consultar Romanones, en un acte de
sedició en tota regla contra l’autoritat civil). Després de la recent vaga, la
nova convocatòria no va prosperar, i la violació de l’acord per part del capità
general va donar protagonisme als sectors radicals de la CNT, que –deixant
enrere els atemptats protagonitzats per solitaris individus que executaven
espectaculars accions amb dinamita contra personalitats- es van convertir en
professionals de la pistola que protagonitzaven assassinats selectius contra
l’enemic de classe: propietaris, fabricants, capatassos, esquirols, etc. Així
va començar el PISTOLERISME, una espiral de violència protagonitzada per
provocadors, confidents, aventurers, espies aturats després de la Gran Guerra i
joves radicalitzats (sovint immigrants del sud que havien importat el record de
la Mano Negra i el radicalisme més primitiu) que, a sou del millor postor,
provocaven la resposta del bàndol contrari, impossibilitant cap solució
política.</span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk-1q3Yh_P2XKPOMBA4guWmmcge6c-Fg4I_rgP6CNf_TAyvnLB7vjR4NV14XJnSbDF5rRpD_4tzuq5UaKqa-M7xLLWcJIjW6hpOOeszboKyWmt1n7RjNIIU_OttRxiHRiYOWkqfZ9lUFs/s521/quien+mato+eduardo+dato+romero+salvado.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="521" data-original-width="369" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk-1q3Yh_P2XKPOMBA4guWmmcge6c-Fg4I_rgP6CNf_TAyvnLB7vjR4NV14XJnSbDF5rRpD_4tzuq5UaKqa-M7xLLWcJIjW6hpOOeszboKyWmt1n7RjNIIU_OttRxiHRiYOWkqfZ9lUFs/w284-h400/quien+mato+eduardo+dato+romero+salvado.jpg" width="284" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span style="font-size: 11pt;">La percepció patronal de la impotència de l’estat per
mantenir l’ordre va conduir-la substituir-lo per una aliança amb la milícia que
acabaria definitivament amb l’autoritat de l’estat. Quins instruments va
utilitzar? Primer de tot, la CONFEDERACIÓ PATRONAL ESPANYOLA, una Associació de
patrons i guarnició que suggereix la sindicació forçada (esperit gremial) com
una eina per a superar els conflictes laborals en tribunals estatals (així
debilitarien la CNT). Alhora que patrocinava aquesta idea, però, també
pressionava les autoritats per demanar mà dura, i es coordinava amb l’exèrcit
per impulsar altres mesures de força:</span></p></span>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">SOMATÈN. Milícia catalana
rural medieval contra el bandidatge que s’havia recuperat durant les carlinades
i que ara es convertia en una força paramilitar urbana de la “gent de bé”,
presumptament interclassista (tot i que comandada pel Marquès de Comillas, o el
Comte de Godó). Patrullava carrers amb armes llargues (fusells o escopetes)
sota l’autoritat militar amb finançament patronal, dedicant-se a arrestar, fer
llistes negres o registres domiciliaris.´<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">El LOCKOUT (tancament
empresarial) de les fabriques, tallers i comerços per temps indefinit, deixant
al carrer i sense sou milers d’obrers i les seves famílies<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Un nou sindicat per
competir amb la CNT, el SINDICAT LLIURE, dirigit per carlins i
tradicionalistes. No va tenir l’èxit que tenien a França o Itàlia, la
col·laboració entre classes en un entorn paternalista no va despertar simpaties
entre la classe obrera.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La LLEI DE FUGUES
(1921), és una expressió aplicada accions extralegals contra empresonats, als
que es posava en llibertat i a la sortida de la presó se’ls matava a trets amb
la justificació que volien escapar-se. El 1921, dels 22 cenetistes morts, 12 ho
van ser amb aquest proceidment. Com a represàlia, assassinen Eduardo Dato (3
anarquistes catalans: Mateu, Nicolay i<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Casnellas, que van disparar des d’una moto amb sidecar contra
l’automóvil oficial) oficial.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-size: 11pt;">Aquesta múltiple ofensiva y la violència sistemàtica impulsada
pel governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido, explica que el
nombre de víctimes del pistolerisme sigui majoritàriament obrera. El llibre d’Amàlia
Prada situava tots els assassinats en el mapa per a demostrar que la violència
es produïa sobre tot en els barris obrers (Poble Nou, Poble Sec, Sant Martí,
Casc Antic, o Sants) i, encara que en la identificació de les víctimes s’hi
detectaven policies, pistolers, patrons, encarregats o obrers anti-sindicals,
la major part de les víctimes van ser obrers anarcosindicalistes.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVy3tH7Oly_Dk1LL_JHfFBr75SehYjeXMdPR-lV1c9VCcgbhPZlPGFmve0u5tGus4xpYl9Z9-RYs8n_2Y9zjbrJKMvXDU0ppM8zjbW75k8pzvhP6IHz4Rg9aFZFx1HIIAkRObHj7hKz_E/s553/juan+pando+historia+secreta+annual.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="553" data-original-width="369" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVy3tH7Oly_Dk1LL_JHfFBr75SehYjeXMdPR-lV1c9VCcgbhPZlPGFmve0u5tGus4xpYl9Z9-RYs8n_2Y9zjbrJKMvXDU0ppM8zjbW75k8pzvhP6IHz4Rg9aFZFx1HIIAkRObHj7hKz_E/s320/juan+pando+historia+secreta+annual.jpg" /></a></span></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Sobre aquesta espiral de violència creixent va caure el
1921 una mala notícia provinent del Marroc. La guerra colonial venia marcant
l’evolució de l’estat, perquè –a més d’augmentar la distància entre el sistema
polític i una part considerava de la societat espanyola que no participava dels
interessos colonials- anava accentuant la divisió interna de l’exèrcit i va
estimular les ja per si perceptibles inclinacions autoritàries del rei. El
conflicte s’havia cronificat en una contínua guerra de guerrilles, tímides
ocupacions de noves posicions, i reaccions violentes de les cabiles... fins que,
que, a Annual, una ofensiva mal planificada i una confusió inesperada van
generar una retirada confosa i massiva que va deixar 9.000 cadàvers al desert.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 11pt;">L’opinió pública va quedar en shock i en el parlament
bullien les exigències de responsabilitats. Així que el ministre de la guerra
va haver d’encarregar un informe sobre el que havia passat al Marroc. La
investigació va estar encapçalada pel general Juan Picasso (un familiar del
pintor), i per això el coneixem com l’Expedient Picasso. L’informe qualificava
de negligent l’actuació del general Berenguer (l’Alt Comissari al protectorat)
i de temerària la del general Fernández Silvestre, que semblava havia estat en
relació contínua amb el rei. L’exigència de responsabilitats per part de la
classe política va incomodar molt l’exèrcit i, probablement, Alfons XIII. Però
el ple del parlament en què s’havia de parlar de l’Informe redactat pel general
Picasso no es va arribar a reunir mai, perquè pocs dies abans es va posar en
marxa el pronunciament militar que va convertir –gràcies al vistiplau reial- al
capità general de Catalunya, el general Miguel Primo de Rivera, en el cap del
govern. El rei acceptava una dictadura!</span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-18727977191499896162021-03-06T10:44:00.004-08:002021-03-06T10:44:32.877-08:00SPACAT2021 (5B) – IMPACTE DE LA GRAN GUERRA. CRISI DE 1917<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMgnM10damKNlN8Bjl3TUr1mcmNMrcAXijJYKR_g7OYqkNe5h82i3hN1kGNJJJLwFNZ7DBfAylo9tVm09meWA4d6noUSVlHq3XlwecWQ12hOkF0YjEZ46ZwWx8r-gJvyxOPEEvfx8uaVU/s800/Un_parroquiano_neutral%252C_de_Tovar.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="583" data-original-width="800" height="466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMgnM10damKNlN8Bjl3TUr1mcmNMrcAXijJYKR_g7OYqkNe5h82i3hN1kGNJJJLwFNZ7DBfAylo9tVm09meWA4d6noUSVlHq3XlwecWQ12hOkF0YjEZ46ZwWx8r-gJvyxOPEEvfx8uaVU/w640-h466/Un_parroquiano_neutral%252C_de_Tovar.jpg" width="640" /></a></div><p><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-size: 11pt;">ESPANYA, NEUTRAL!</span><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;"> La solemne declaració de neutralitat anunciada pel govern d’Eduardo Dato
l’agost de 1914 no deixava de ser una declaració d’impotència, perquè implicava
admetre que no hi havia els mitjans militars necessaris per afrontar una guerra
moderna (tal i com demostraven les dificultats al Marroc). La marginalitat en
el context europeu havia mantingut Espanya fora de les aliances: l’acostament a
l’Entesa pel Marroc tot just havia impulsat la construcció de cuirassats el
1908, però –com que Itàlia va romandre neutral perquè la Triple Aliança era
defensiva i havia estat Àustria la que havia atacat Sèrbia- la neutralitat espanyola es va consolidar.
Així doncs, Espanya no va entrar a la guerra, però la guerra sí va entrar a
Espanya. De fet el podem considerar un estat manipulat pels contendents:</span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Hi van crear xarxes de
centenars d’agents de (contra)espionatges que feien seguiments,
identificacions, vigilàncies en hotels, carrers i ports. Espanya es converteix
en el principal escenari de la guerra d’espies (que procura un "modus vivendi" a pescadors, recepcionistes
d’hotels, personal de neteja de les ambaixades o cantants famoses).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Alemanya mirava de
dificultar la producció, venda i transport de les exportacions, finançant
vagues, pagant centenars d’informadors ocasionals i enfonsant vaixells. Quan el
liberal Romanones va publicar l’article “<i>Neutralidades que matan</i>” demanant
prendre partit (18-8-1914), van finançar una campanya a la premsa que
l’acusava d’afavorir<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els seus interessos
miners involucrant Espanya en les aliances... va haver de dimitir!</span></p><p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l1 level1 lfo2; text-indent: -18pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj4G2XemIol0jIIBWJ-DsF00fk2cCdgfifWPVT3eAllRnGqutzu__gteiZemsnCmGnuY9Vc74ENKdmAOI6NfUxly5Xrqb2fjvMi1g75qGiJvIBXszfHaFq9Q26yl6qMryI0eRdZp6z-hg/s1138/neutralidad+espa%25C3%25B1ola+revista+espa%25C3%25B1a+1915+bagaria.jpg" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center; text-indent: -18pt;"><img border="0" data-original-height="1138" data-original-width="800" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj4G2XemIol0jIIBWJ-DsF00fk2cCdgfifWPVT3eAllRnGqutzu__gteiZemsnCmGnuY9Vc74ENKdmAOI6NfUxly5Xrqb2fjvMi1g75qGiJvIBXszfHaFq9Q26yl6qMryI0eRdZp6z-hg/w281-h400/neutralidad+espa%25C3%25B1ola+revista+espa%25C3%25B1a+1915+bagaria.jpg" width="281" /></a><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt; text-indent: -18pt;"> L’article va obrir un cru debat entre aliadòfils i
germanòfils que demostrava la profunda divisió de la societat espanyola:
sectors de la noblesa i l’exèrcit desitjaven la victòria d’Alemanya, l’església
criticava la França laica i la Itàlia “usurpadora”. El món anarquista era
fervent partidari de la neutralitat, i el republicà era obertament francòfil
(encara que Lerroux, a més, era partidari de la intervenció). El PSOE va passar
de la inicial condemna de la guerra burgesa al suport a la democràtica Entesa. Els
liberals eren neutralistes, però Romanones volia anar més enllà de la
benevolència amb els aliats. Fins i tot el carlisme es va trencar: el
pretendent, Don Jaume, era aliadòfil, però les bases dirigides per Juan Vázquez
de Mella eren germanòfiles. I els sopars de Nadal de la família reial no devien
ser més unànimes: el rei admirava el militarisme alemany, la seva mare era
austríaca i, alhora, era anglòfil –malgrat Gibraltar- per matrimoni.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">El caràcter de “guerra total” de la contesa, que obligava
els participants a consagrar totes les seves forces i recursos a l’esforç
bèl·lic, els feia aprovisionar-se en els estats neutrals. Així va ser com les
exportacions espanyoles es van disparar, però, lluny de
procurar una època de prosperitat generalitzada, van disparar la conflictivitat
social perquè els fabricants van reservar la major part de la producció a
l’exportació (que els procurava alts beneficis ràpids) i en els mercats interns
(mal proveïts) es van disparar els preus. El poder adquisitiu de la classe
obrera va caure en picat i les conseqüències d’aquesta inflació no es van fer
esperar:</span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Els extraordinaris
beneficis comercials i industrials van estimular un procés corporativista que
xocava amb l’encotillada classe política dinàstica (més vinculada a sectors
tradicionals de l’economia)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">L’espectacular augment
del pes de l’economia catalana va estimular la Lliga a superar el torn
dinàstic. El 1916 arrasa en les eleccions amb l’eslògan “Per Catalunya i
l’Espanya Gran” i –liderant els interessos industrials- impedeix l’aprovació
d’un impost sobre els “beneficis extraordinaris” que el ministre d’Hisenda
Santiago Alba volia impulsar per a finançar cobertures socials. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Violents episodis de
protesta popular (motins de subsistències, assalts a comerços i fleques,
baralles als mercats) desborden el PSOE-UGT, que es van radicalitzar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Els preus també van
afectar els funcionaris, inclosa l’oficialitat castrense, que van buscar
solucions corporatives en sector com les duanes, correus, telègrafs... o
l’exèrcit.</span></p><p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxJAcDGzvXsTuwL9V5YDZUsLvjJUQBy94oC5Rb0EF2XjFoy6AecWfDeTTptVsLzx6ZwNN-Fix67CdTQx0CFz7o1tiHOuce_kz5esVP4fHqMKDjZQbMgf_ImVgCsESfNLodW3OPz8sn0v0/s499/juan+antonio+lacomba+crisis+1917.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="334" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxJAcDGzvXsTuwL9V5YDZUsLvjJUQBy94oC5Rb0EF2XjFoy6AecWfDeTTptVsLzx6ZwNN-Fix67CdTQx0CFz7o1tiHOuce_kz5esVP4fHqMKDjZQbMgf_ImVgCsESfNLodW3OPz8sn0v0/s320/juan+antonio+lacomba+crisis+1917.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La situació va empitjorar quan els alemanys van anunciar
la “guerra submarina sense restriccions” (1917): Espanya, que abans de la
guerra tenia la desena marina mercant del món, perdrà el 25% en 128 atacs
alemanys en els que moriran un centenar de mariners. Mentre la premsa
aliadòfila hi veia “una declaració de guerra alemanya”, exigia “contundència en
la resposta” i advertia que Espanya era “econòmicament bel·ligerant”, la premsa
germanòfila justificava els enfonsaments com a resposta la bloqueig naval
britànic i celebrava que, sense exportacions, els preus baixarien. Aquell any
1917 el règim iniciaria la seva definitiva dissolució mitjançant una triple
crisi: així ho explicaria el periodista coetani Fernando Soldevilla a “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tres revoluciones. La Junta de Reforma, la
asamblea parlamentaria y la huelga general</i>” (1918) i amb aquesta estructura
arribaria a la historiografia quan Juan Antonio Lacomba va mantenir aquesta
idea del cicle revolucionari amb tres fases: pretoriana (juny), burgesa (juliol)
i proletària (agost).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">LES JUNTES DE DEFENSA</span><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> La primera crisi va girar entorn d’aquestes organitzacions corporatives
militars que van exercir pressió sobre el poder civil. Amb llenguatge
regeneracionista que representava els militars de guarnició, les Juntes criticaven
els seus companys africanistes, defensant l’ascens per antiguitat davant del
favoritisme regi dels ascensos “per mèrits” al Marroc. Ja una primera Junta de
l’Arma d’Infanteria va començar aquesta crítica el 1916 a Barcelona, però quan
va ser arrestada a Montjuïc (5/1917) una Junta suplent va exigir la posada en
llibertat dels oficials detinguts, amenaçant trencar la disciplina si no
s’acceptaven les seves demandes. El rei –recordant Rússia, Grècia o Portugal-
va desautoritzar el seu govern i va encarregar-ne un de nou al conservador Eduardo
Dato, qui va claudicar davant dels militars. Pensava que les concessions
permetrien recuperar la disciplina militar, però, ben al contrari, les Juntes
es van veure legitimades per interferir en la vida política, demostrant-se (com
el 1905) que el centre de decisió política es desplaçava del parlament al palau
i les casernes, i que la ingerència militar es consolidava (tot i que no
encarnat en espadones, com al segle XIX, sinó en l’exèrcit com a corporació).
El nou govern Dato va suspendre les garanties constitucionals i va tancar les
corts temen un cop d’estat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">L’ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS</span><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">. Cambó, el líder de la Lliga Regionalista, va prendre la iniciativa amb un
manifest que denunciava el tancament de les corts i exigia una reforma de la
constitució que inclogués el reconeixement de les identitats regionals. Va
reunir a l’ajuntament de Barcelona tots els diputats y senadors catalans, que
van fer una crida als parlamentaris espanyols a assistir a una convocatòria de
corts constituents. A la reunió del 19 de juliol van venir 71 diputats
republicans, lligaires, reformistes i socialistes. Van ser detinguts pel
governador civil, que va dissoldre la reunió, i es van citar per a una segona
sessió a l’Ateneu de Madrid, durant la que el rei va citar Cambó. De tots dos
sorgí aquella nit a palau la idea d’un “govern de concentració”, presidit per
García Prieto, que comptaria amb 2 ministres de la Lliga (excloent els conservadors
de Dato i els liberals d’Alba, que seguien defensant el torn).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjflvJrO8DoRjiA5HQWVGvlcqvSqLsOEe6EE5l_I2f4Y3kV9Qx4f5cXp2SaJYH6dS1CIZ6S4MRlc_wsry0lnfhEJ8_TQcd4Ur6LQZp8bKaOJDgJkwaKs3Ity8MpU1Kq1w4ZTv116ouZBEQ/s900/HUELGA+AGOSTO+17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="557" data-original-width="900" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjflvJrO8DoRjiA5HQWVGvlcqvSqLsOEe6EE5l_I2f4Y3kV9Qx4f5cXp2SaJYH6dS1CIZ6S4MRlc_wsry0lnfhEJ8_TQcd4Ur6LQZp8bKaOJDgJkwaKs3Ity8MpU1Kq1w4ZTv116ouZBEQ/w640-h396/HUELGA+AGOSTO+17.jpg" width="640" /></a></span></div><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">LA VAGA GENERAL D’AGOST</span><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> va ser convocada pel PSOE i la UGT de manera indefinida “fins no haver
obtingut garanties suficients d’iniciació del canvi de règim”, posant com
exemple juntes militars i assemblea de parlamentaris de les “ànsies de
renovació existent en tot el país”. Es van parar totes les zones industrials,
les grans ciutats i les zones mineres, però solament una setmana. En ciutats
petites i zones rurals no va tenir repercussió, però va acabar amb 71 morts,
156 ferits i 2000 detinguts. El comitè de Vaga va acabar a la presó, el PSOE els
inclouria en les llistes de les eleccions de 1918, quan va caure el govern de
García Prieto: al ser escollits, van ser amnistiats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Per què va fracassar?</span></u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"> La infraestructura organitzativa era dèbil, l’escassa concreció dels
objectius, i la divisió del proletariat van ser decisius. Però també la
desmobilització de la pagesia, que no iniciaria el seu “trienni bolxevic” fins
el 1918, dels republicans (més pendents de la transformació democràtica del
sistema que en la seva destrucció) i de l’exèrcit (més pendent d’interessos
corporatius).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwW65-khrfN5zHbv-vz_RWn3hJKF1xryOYYmCzov2hPcTOgV89Nt0aOT7-ovp_rX8hH9tZAbp9fD88jLJwONHhu0Tu3RpCbCp9W9Oz7eSa55e-52qkDqGFQY9H2weJKtkPqFz79OyEbt0/s700/pesta%25C3%25B1angel.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="503" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwW65-khrfN5zHbv-vz_RWn3hJKF1xryOYYmCzov2hPcTOgV89Nt0aOT7-ovp_rX8hH9tZAbp9fD88jLJwONHhu0Tu3RpCbCp9W9Oz7eSa55e-52qkDqGFQY9H2weJKtkPqFz79OyEbt0/w288-h400/pesta%25C3%25B1angel.png" width="288" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Les conseqüències</span></u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">. La por dels propietaris va fer claudicar l’estat davant de l’exèrcit que
havia de protegir-los de la revolució: una Llei de bases de la reorganització
de l’exèrcit (6/1918) va fixar plantilles, va aturar els ascensos per mèrits i va
augmentar les retribucions. El “govern de salvació nacional” no va satisfer el
moviment obrer: el PSOE avançà cap al republicanisme, la CNT obrí un dur debat
en el seu si sobre com encarar la lluita pels drets dels obrers. L’anarcosindicalisme
havia deixat enrere el terrorisme individual per abraçar la combinació d’acció
directa i participació en la política burgesa, d’acord amb una direcció
centralitzada. L’arribada d’immigrants andalusos i murcians havia importat,
però, cert radicalisme. En el debat semblen guanyar primer noves veus, com la
del lleonès Àngel Pestaña (que assumeix el 1917 la direcció del diari “Solidaritat
obrera”), o el jove pintor lleidatà Salvador Seguí, escollit secretari general
de la CNT en el Congrés de Sants (1918), on es va decidir deixar enrere la
vella organització típica del sindicat d’ofici per abraçar la del sindicat únic
que englobaria tots els treballadors d’un sector. Seguí, conegut com “el noi
del sucre”, s’havia format prop de l’Escola Moderna i defensava la formació
dels obrers en el sindicat: la preparació intel·lectual i tècnica dels
treballadors s’entenia com una arma revolucionària.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La força d’aquesta nova forma d’organització sindical es
provaria ben aviat, en la vaga de la Canadenca, el moviment iniciat contra
l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, una filial de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Barcelona Traction Light and Power</i></span></u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">, que abastia de llum i energia la ciutat de Barcelona. La vaga es va
originar en solidaritat amb 8 oficinistes acomiadats que protestaven per
l’intent de l’empresa de baixar-los el sou a canvi de fer-los fixos en
plantilla. Quan 120 treballadors de facturació s’hi van sumar, la direcció va
trucar la policia per desallotjar-los, i la vaga es va estendre –gràcies al nou
format de lluita sindical- a tot el sector energètic. Barcelona va veure com
s’apagava la indústria i el transport. Encara que el govern va nacionalitzar
temporalment la companyia i va militaritzar el servei i declarar l’estat de
guerra, la caixa de resistència recaptada per la CNT va permetre resistir. Romanones
va enviar plenipotenciaris, un nou cap policial i un governador civil, que
aconseguirien un acord: llibertat dels detinguts, readmissió dels acomiadats,
augment general de salaris i... jornada de 8 hores. Després de 44 dies de vaga
els obrers tornaven a la feina en un clima d’eufòria sindical. El 14 d’abril de
1919 es publicava el decret que fixava a tot l’estat la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>jornada de 8 hores...</span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-59683527146424677332021-03-04T12:22:00.002-08:002021-03-06T05:43:51.824-08:00SPACAT2021 (5A) INTERPRETAR PRAT DE LA RIBA (I TOT PLEGAT)<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-9KNY7vH_ydEGbv9_6MnvApck1QRcqHZnu11OBxXSCwe0Ij57edNTHOssgdlovmguzc9WwWY9e-M-hBHlzIM58TArVdiPPdc3613d4t3lT86nrx65p4f8N2t6u8qnLI9g7SkocqiYX-4/s920/MANCOMUNITAT+CATALUNYA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="605" data-original-width="920" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-9KNY7vH_ydEGbv9_6MnvApck1QRcqHZnu11OBxXSCwe0Ij57edNTHOssgdlovmguzc9WwWY9e-M-hBHlzIM58TArVdiPPdc3613d4t3lT86nrx65p4f8N2t6u8qnLI9g7SkocqiYX-4/w640-h420/MANCOMUNITAT+CATALUNYA.jpg" width="640" /></a></div><p><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Vam deixar Prat de la Riba desplegant amb enginy i
tenacitat les competències de la Mancomunitat de Catalunya, que, encara que no
eren superiors a les d’altres diputacions generals, actuaven per primer cop
sobre tot el territori català. Enginyers, bibliotecàries, filòlegs,
meteoròlegs, infermeres o arqueòlegs que encarnaven el projecte representen
l’arribada al poder d’una nova generació xopa de valors noucentistes. En certa
manera, la mort </span><u style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">de Maragall el 1911 havia simbolitzat el final del
modernisme, i, poc abans, el 1906, l’inici de la publicació del Glossari
d’Eugeni d’Ors a la premsa </u><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">(i “<i>La nacionalitat catalana</i>”, de Prat de la
Riba) ja consagraven el relleu generacional que vivia el catalanisme. Enrere
queden la fascinació per l’edat mitjana, la imaginació, la mística, els
edificis de formes retorçades, la consagració de la natura i del geni
individual pròpies del modernisme; el noucentisme representa la nova aposta,
respectivament, pel món clàssic, l’academicisme normatiu, la raó, la línia
recta i l’equilibri constructiu, la civilització i el poble entès com a
col·lectiu. Les musses bohèmies i delicades, desconsolades, que havia esculpit
Josep Llimona deixaven ara pas a les “Ben Plantades” virtuoses i solemnes que ens
llegaria Josep Clarà. A les formes retorçades de les façanes modernistes
succeïen els edificis simètrics, equilibrats i mesurats propis del noucentisme.
I en aquest context s’entén l’aposta de la Mancomunitat per crear “estructures
d’estat”. En la institució, el traspàs de Prat de la Riba com a president
deixaria pas a Puig i Cadafalch (1917). Tocaria, doncs, fer balanç de la figura
de Prat de la Riba; i a tal efecte és molt útil el llibre de Giovanni Cattini.</span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj771FVpDEz5l5-j120xOmlIKl2bi7FdCTHJSzzC43Jik0OLd4BwhHVddbrsVl20aIPLLG9CK9509dffo7HLGtnwoe6bYe5dRbx7Cto5GSdwatmciPgcIw0EO9tEwg2RD_5sUtGBhCs1JQ/s280/50ANYSSENSEPRAT.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="280" data-original-width="180" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj771FVpDEz5l5-j120xOmlIKl2bi7FdCTHJSzzC43Jik0OLd4BwhHVddbrsVl20aIPLLG9CK9509dffo7HLGtnwoe6bYe5dRbx7Cto5GSdwatmciPgcIw0EO9tEwg2RD_5sUtGBhCs1JQ/w257-h400/50ANYSSENSEPRAT.jpg" width="257" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">PRAT COM A REACCIONARI</span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">. Els intents d’apropiació de Maragall per les elits del franquisme (1960)
també afectarien el cinquantenari de la mort de Prat el 1967. Les elits
presumptament aperturistes del franquisme volien integrar els “regionalismes”
en la pervivència del règim fent servir l’argument que Espanya era “<i>una, pero diversa</i>”. En aquest context presentarien Prat com un reaccionari que caldria
celebrar perquè les seves aspiracions reformistes constituïen una crítica de
l’estat liberal corrupte que el franquisme també denigrava quan preferia
emmirallar-se en altres moments històrics. En aquesta visió crítica coincidiria
Jordi Solé Tura quan creava el referent marxista que identificava nacionalisme
i burgesia, subtitulant el seu llibre “la síntesis de Prat de la Riba” (1967).
Encara que hi trobava regeneracionisme positivista en el seu pensament, també
hi veia una visió de la societat com a suma de col·lectius, en definitiva
corporativista, que també el feia atractiu per a sectors que definien el règim franquista com una “democràcia orgànica”. Solé Tura també hi veia nostàlgia per la
tradició rural davant la modernitat urbana, i és que aquella Catalunya feudal
de senyors i pagesos ja l’havia reivindicat Prat en la seva apologia de les
colònies, típic exemple del paternalisme amb què volia tractar el problema
social.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> </span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">PRAT COM A PRAGMÀTIC DINAMITZADOR.</span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> L’adveniment de la Generalitat autonòmica el 1980 va permetre començar a
veure-hi en Prat de la Riba el pragmàtic dinamitzador del fet nacional. Quan un
jove Ferran Mascarell carregava a <i>L’Avenç</i>
contra Prat en el 75è aniversari de “<i>La
nacionalitat catalana</i>” (1906), Jordi Pujol responia prologant el llibre d’Enric
Jardí: eren temps en què el
neoliberalisme menystenia les ideologies i Pujol es presentava com una espècie
de tecnòcrata ideològicament eclèctic, fent així de Prat l’antecedent
il·lustre. Prat havia supeditat els interessos de partit als de la nació, per a
ell la política no era doctrina, sinó eficàcia, i per això havia acostat a
treballar amb la Mancomunitat persones de diferents procedències ideològiques.
En diferents llibres, Cassasses, Ucelay i Termes, en parlaven com si fos el
pragmàtic dinamitzador de xarxes culturals, i Agustí Colomines (<i>Les Bases de Manresa i els orígens del
catalanisme</i>, 1992) el definia com a l’essència del catalanisme que volia
reformar/modernitzar l’estat espanyol, fent servir l’autonomia com un
mecanisme de modernització. Prat es convertiria així en un pas cap al model que l’estat de les
autonomies havia fet realitat, i ho havia fet (com figurava que feia Pujol)
mitjançant un ideal democràtic, doctrinalment nacionalista però políticament
regionalista. Quan Òmnium proposava (1985) celebrar el centenari de les Bases
de Manresa, Pujol inaugurava els actes reclamant “avançar en l’autogovern” en
un moment en que els pobles “<i>poden adquirir la seva plenitud, no solament a
l’Europa de l’Est, sinó també aquí</i>”. Prat de la Riba hauria estat un pas
endavant en aquest sentit. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTGGyQ5KhJvzKX6hyphenhyphenrDCmjXSkR_ND1WL-4o65qn_T_hATk83vgWNPf0oNbYrPK3nkTrxvoOq9QFiTV0ndoHOzdVfSnh5fGL5CGpTpt27WM6gKRM4-0gis7ldtItIlMq2VcBg00YwCaNGk/s975/marfany+libro.jpg" imageanchor="1" style="font-size: 11pt; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="382" data-original-width="975" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTGGyQ5KhJvzKX6hyphenhyphenrDCmjXSkR_ND1WL-4o65qn_T_hATk83vgWNPf0oNbYrPK3nkTrxvoOq9QFiTV0ndoHOzdVfSnh5fGL5CGpTpt27WM6gKRM4-0gis7ldtItIlMq2VcBg00YwCaNGk/w640-h250/marfany+libro.jpg" width="640" /></a><br /><br /></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="background: #BFBFBF; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">PRAT COM A REFORMADOR D’ESPANYA (SERVEIX
PER DENUNCIAR ACORDS AMB MADRID).</span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> El 1995 CiU guanyava
les eleccions sense majoria absoluta i l’any següent el PP d’Aznar necessitava
el seu suport. Les polèmiques sobre la Llei de Normalització Lingüìstica del
primer, i el “plan de Mejora de la Enseñanza de las Humanidades” del segon van
desfermar un terrible debat que feia trontollar la relació entre tots dos
governs. Sectors de l’esquerra que van voler denunciar el pacte dels
convergents amb el PP, i sectors espanyolistes incòmodes amb el “gir català”
d’Aznar, van incloure en el seu argumentari la vella visió del catalanisme com
a moviment conservador. Va ser en aquest context que Joan Lluís Marfany va
publicar “<i>La cultura del catalanisme</i>”
(1995). Aquest estudiós del modernisme literari, preocupat per l’origen del
nacionalisme català, negava que tingués arrels populars i, abraçant l’invent de
la tradició que havia predicat Hobsbawn, descrivia l’ascens del catalanisme a cop
d’excursionisme, cant coral i wagnerianisme. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO9kVt319jIA8kmVNRtqh6VcAIg394VRjmxZuTiPqj-nqTGKjagvczQXMGMQtkHJfPvIjasILAfyUID6cG5qReOCIb2RUZtPAbz5CzbFR9pUEDkqpAKnt4NMIrhc4vb2rNHisqZbmh5TQ/s800/PRAT+CATINI.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="525" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhO9kVt319jIA8kmVNRtqh6VcAIg394VRjmxZuTiPqj-nqTGKjagvczQXMGMQtkHJfPvIjasILAfyUID6cG5qReOCIb2RUZtPAbz5CzbFR9pUEDkqpAKnt4NMIrhc4vb2rNHisqZbmh5TQ/s320/PRAT+CATINI.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">L’acord entre convergents i PP suggeria que ambdós
comptaven amb el suport de la petita burgesia de professionals liberals;
desmentir la visió interclassista que s’havia donat del catalanisme històric i
encasellar el catalanisme com un moviment burgès servia, doncs, per
desqualificar els acords Pujol-Aznar com un pacte d’elits per al seu propi
benefici. I, efectivament, Marfany veia els principals suports del catalanisme
històric en la petita burgesia de professionals liberals: per això havia estat
un moviment ideològicament moderat, antipolític (perquè criticava el torn),
difusament antiliberal, amb un imaginari catòlic, paternalista pel que fa a les
polítiques socials. La cultura del catalanisme incloïa també una visió
pejorativa d’Espanya (davant del presumpte dinamisme català), </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">una visió orgànica de la nació i una
comprensió medievalitzant de la història.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Solament el diari </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">ELMUNDO</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">
en va parlar bé: Ainaud de Lasarte li responia (</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Avui</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">, 13-8-1995) que havia simplificat un fenomen interclassista i
Borja de Riquer (</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Avui</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">, 7-12-1995) que
havia exclòs els republicans del sexenni i la restauració (el sector democràtic,
laic, progressista i popular del catalanisme). L’autor responia (</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">El triangle</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">, 2/1996) que es volia
diferenciar dels historiadors que “<i>estudiaven la història de Catalunya com un
acte de fe nacionalista</i>” i, quan </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">ELPAIS</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">
l’asseia amb Pere Anguera (que reivindicava les arrels republicanes del
catalanisme amb motiu de la publicació d’”<i>El català al s. XIX</i>”), Marfany menystenia
el paper de les classes popular custodiant la llengua, fent de la recuperació
per part de la burgesia vuitcentista professional emergent l’essència de la
Renaixença. El debat va continuar a la revista </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">L’Avenç</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> i s’anava empantanant quan Jordi Casasses (</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Afers</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">, X, 1995) desqualificava el llibre
dient que solament ressuscitava els vells improperis lerrouxistes de 1900. En
el volum VIII de la </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Història dels Països
Catalans</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> que dirigia, ell mateix s’encarregava del capítol dedicat a la
Mancomunitat: reconeixia que podia sorprendre el contrast en el tarannà
conservador dels protagonistes i el sentit modern de la tasca de govern, però
tancava el tema identificant el noucentisme com l’instrument amb que la nova
generació de catalanistes havia superat el vell nacionalisme. Aquell any Albert
Balcells i Ainaud publicaven l’obra completa de Prat mentre el primer –en una
voluminosa història de la Mancomunitat- definia el seu resultat com un “estat
regional” (1996). La visió d’una modernització de Catalunya a cop de carreteres,
telèfons, escoles i biblioteques populars semblava triomfar també a Madrid quan
Vicente Cacho Viu –el gran especialista en la Ilustración Libre de Enseñanza-
publicava el 1998 “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">El nacionalismo
catalán como factor de modernización</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">” (1998). Així l’aliança del PP amb
Pujol quedava justificada.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYqvHMjQNwcgXv-QA49-Rp15amZ24CeBZmfbH1OswHtsPjmRnYDwrrO16PMySRKpTfNfgxHUA1aFolYaaRYaZXOKKX4LpY7AajyfSQ1qhTRWOJFVqCVqdade8NUUaS9nycMNUz3Vywj5A/s499/imperialismo+catalan+prat+cambo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="347" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYqvHMjQNwcgXv-QA49-Rp15amZ24CeBZmfbH1OswHtsPjmRnYDwrrO16PMySRKpTfNfgxHUA1aFolYaaRYaZXOKKX4LpY7AajyfSQ1qhTRWOJFVqCVqdade8NUUaS9nycMNUz3Vywj5A/s320/imperialismo+catalan+prat+cambo.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">PRAT, INSPIRADOR DEL FEIXISME? LA
DESQUALIFICACIÓ DEL CATALANISME COINCIDEIX AMB LA MAJORIA ABSOLUTA DEL PP.</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> El mateix Vicente Cacho havia publicat, però, una “<i>Revisión de Eugenio
d’Ors</i>” que definia el referent de la intel·lectualitat catalana del noucentisme
com si del primer feixista espanyol es tractés: els seus anys al París de la <i>Belle Epoque</i>, deia, li van permetre
conèixer l’extrema dreta francesa (George Sorel, Charles Maurras…) a la que
l’historiador Zeev Sternhell venia considerant l’origen del feixisme. Cassassas
va respondre recordant la seva ruptura amb Prat, afirmant que les idees de d’Ors
mai havien estat hegemòniques en el nacionalisme català: es volia preservar
Prat, per a qui Andreu Alfaro va dissenyar (1996) l’escultura que es va instal·lar en
la plaça que, des de 1979, porta el seu nom.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Encara que la visió del reformador de l’estat
espanyol en clau autonomista seguia en peu en Josep Termes (</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">La història del catalanisme fins el 1923</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">,
2000), l’adveniment del Tripartit (2003) va coincidir amb una nova crítica de
Prat. Enrique Ucelay-Da Cal va publicar </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">El
imperialismo catalán; Prat de la Riba, Cambó, D’Ors y la conquista moral de
España. </i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Denunciava “una veritat oculta”: l’aportació del catalanisme al
nacionalisme espanyol i al falangisme per la via de les propostes imperialistes,
que, segons Ucelay-Da Cal, havien estat ignorades per un tabú col·lectiu nascut
del clima antifranquista i de l’aplicació de les visions sobre l’alliberament
nacional que durant la Guerra Freda havien vingut del Tercer Món. Ambdós
haurien contribuït a blanquejar el catalanisme, venia a dir. Es més: s’havia
callat que Cambo havia finançat Franco, que D’Ors van rebre content el
franquisme, i que Prat va proposar l’imperialisme (una metàfora de l’hegemonia
cultural dins de l’estat amb que la dreta catalana volia contribuir a refundar
Espanya sobre noves bases plurinacionals (idea que adaptarien alguns joves
falangistes com Jiménez Caballero, Sánchez Mazas, Primo de Rivera). Aquesta
desqualificació genèrica del catalanisme va ser secundada ràpidament pels
intel·lectuals a sou del PP que, un cop guanyada la majoria absoluta (2000),
quan ja no necessitaven cedir en cap dels seus argumentaris. Encara que Albert Balcells
(<i>Historia de Cataluña</i>, 2004) va respondre que l’antiliberalisme de Prat no es
podia comprar amb el carlisme i l’integrisme, perquè feia servir arguments
secularitzants i una voluntat col·lectiva, després es va fer el silenci. Per
això vam llegir Jordi Pujol lamentar-se (amb motiu del centenari de la mort de
Prat de la Riba) que ningú no el reivindiqui...</span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-60041487573324172782021-02-28T08:43:00.001-08:002021-02-28T08:43:05.542-08:00SPTACAT 2021 (4) LES CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6OUetHLpLVpFta0iJV5AIEpoDpINCT70L1f6qZiqC2UyC9bejIw9BmlgqjVLCAkYuKhif8qqSWR9HrQmw08xnV2cJopJv5RMpbsuDXl418IyNlX8VbxXEl06KFWcqlVgCiN9yWRCsQWg/s1600/5470177.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6OUetHLpLVpFta0iJV5AIEpoDpINCT70L1f6qZiqC2UyC9bejIw9BmlgqjVLCAkYuKhif8qqSWR9HrQmw08xnV2cJopJv5RMpbsuDXl418IyNlX8VbxXEl06KFWcqlVgCiN9yWRCsQWg/w640-h360/5470177.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">VA SER UNA REVOLTA REPUBLICANA?</span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> Darrerament s’ha criticat que la dificultat per interpretar els
esdeveniments vindria de l’apropiació per part de l’església d’un relat que
impedeix veure la veritable complexitat del què va passar, i que caldria
superar substituint la denominació tradicional per la de “revolució de 1909”,
que encaixaria millor en un context internacional: les reclamacions que acaben
amb el Diumenge Sagnant a Rússia (1905), l’assassinat del rei i l’hereu de
Portugal el 1908 que desemboca en la proclamació de la república el 1910,
l’adveniment dels Joves Turcs que expulsen el soldà otomà (1908), la revolució
mexicana (1910) i la revolució xinesa que tanca el jove Pu Yi a la Ciutat
Prohibida (1911) constituirien una “onada revolucionària” de continguts
republicans. És cert que la revolta sembla animada per valors republicans a les grans ciutats catalanes:
antimilitarisme, anti-imperialisme, drets socials garantits,
defensa del que és comú, protecció dels més desvalguts, i, a Barcelona, l'anticlericalisme. Però evitant complicitats
dels obrers catalans amb els republicans de la resta de l’estat, el ministre
Juan de la Cierva va acusar el moviment que omplia els carrers barcelonins de
“separatista”, desactivant el potencial revolucionari. Josep Pich i David
Martínez Fiol expliquen contactes entre polítics republicans per aprofitar
l’avinentesa, però la desaparició de Lerroux va impedir que ningú no encapçalés
el moviment. Una altra demostració d’aquesta valoració dels esdeveniments dins
d’aquesta constant republicana que apareix esporàdicament en la història i que
el discurs liberal ignora/menysté per a fer-se valer com a única alternativa
vàlida de futur, és que les publicacions republicanes mai van recordar els
esdeveniments com una “setmana tràgica”, sinó com un moment d’orgull de classe
i demostració de la capacitat de força del poble.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><b><u><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">LES CONSEQÜÈNCIES</span></u></b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">. Primer de tot, una implacable repressió: hi van haver gairebé 3.000
detinguts, dels quals 1700 van ser processats per la justícia militar, desenes
de sentències de cadena perpètua, i 17 penes de mort, de les que 5 van ser
executades: és el cas del jove carboner discapacitat Clemente García, a qui
havien vist ballar amb el cadàver d’una monja i que palesa la injustícia de
l’escarment. La que va aixecar més polseguera va ser la del pedagog Francesc
Ferrer i Guàrdia, jutjat en mig d’una gran tensió: encara que s’havia mostrat
partidari de la vaga general, s’havia interessat pels esdeveniments, i s’havia
entrevistat amb líders republicans, però finalment s’havia retirat al Maresme
fins a la seva detenció. Connelly Ullman veu “poques dades fermes” per a una
“condemna tan severa”.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4zNPlvRkTR9VzYL0aQK0NdUNDJCOIhkw9pFE5C5knXM4Pb7Yi85LMFpYpwniqBg14oiYLp-CmO3sjNA3LrLhakYpgBfhHSythEV0i-5nm9a7Fc4X_eC-_2tqDno2lXm3b2Hn2q38DzSg/s700/consejo+guerra+contra+ferrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="478" data-original-width="700" height="438" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4zNPlvRkTR9VzYL0aQK0NdUNDJCOIhkw9pFE5C5knXM4Pb7Yi85LMFpYpwniqBg14oiYLp-CmO3sjNA3LrLhakYpgBfhHSythEV0i-5nm9a7Fc4X_eC-_2tqDno2lXm3b2Hn2q38DzSg/w640-h438/consejo+guerra+contra+ferrer.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Qui era Ferrer i Guàrdia?</span></u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> El món llibertari l’ha reivindicat en tant cara visible de la renovació
pedagògica que, des dels canvi de segle, venia reclamant un ensenyament actiu i
experimental, menys memorístic i disciplinari, tal i com demostren les figures
coetànies de Maria Montessori o Rosa Sensat. Josep Termes no va ser tan amable
amb la seva figura en la “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Història de Catalunya</i>”
que Pierre Vilar va coordinar durant els anys vuitanta: encara que veia en el
Butlletí de l’Escola Moderna coeducació, treball actiu, coneixement de
l’entorn, laïcisme, trobava un “marcat biaix anarquista i ateïsta”. Criticava
que Ferrer menystenia l’ensenyament en català amb prejudicis presumptament
cosmopolites, i recollia el testimoni crític del geògraf Pau Vila, que
recordava l’escola com un negoci que convertia les publicacions escolars en una
mercaderia més. Juan Avilés l’ha desqualificat també fent servir complicades
relacions familiars, o que un ex-alumne seu, Mateo Morral, havia atemptat
contra Alfons XIII durant el seu casament (1906). Per moltes ombres que pugui
tenir la figura de Ferrer, però, sembla prou clar que el seu judici no va tenir
cap garantia: Francisco Bergasa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">(“¿Quién
mató a Ferrer y Guardia</i>?”, 2009) hi veu un atemptat contra les mínimes
normes processals. El jutge instructor li va presentar una terna d’oficials de
l’escala activa, desconeguts, per tal que escollís defensor, una obligació que
ells es prenien com una obligació més del servei, com unes maniobres o un
exercici de tir. L’escollit, el capità Francesc Galceran Ferrer, es va
comprometre activament, però solament aconseguiria un correctiu que figuraria
per sempre en el seu expedient...<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’afusellament va provocar una onada de protestes en
diferents ciutats</span></u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">, i el seu nom es va convertir en
símbol de les víctimes de la intolerància. A París neix un <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Comité de Defense des victimes de la repressión espagnole</i>, i la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Societé Astronomique de France</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>va expulsar el rei per «assassí». Ferrer és
l’únic espanyol que té estàtua a Brusel·les, i va haver manifestacions a
Amsterdam, Roma, Lisboa, Berlín, Viena, Ginebra, Trieste, Buenos Aires i
Montevideo. A París els manifestants van assaltar l’ambaixada, i a Londres
proposaven el boicot als productes espanyols. Els intel·lectuals van criticar
la manca de garanties del judici i l’actitud inclement de les autoritats: el cas
més important seria l’article “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La ciutat
del perdó</i>”, que Joan Maragall va escriure per a La Veu de Catalunya, i que
Enric Prat de la Riba, aleshores director del diari, va deixar inèdit (com
lamentaria Josep Benet a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Maragall i la
Setmana Tràgica</i>”, el 1963) perquè la burgesia, i la patronal que la
representava, volien càstigs exemplars. El text, una emotiva i enèrgica crítica
de la pena de mort, proposava que, per un cop, la ciutat coneguda arreu com “La
ciutat de les bombes” ho fos del perdó! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaO9kz2D5C4yVN8ZtW0DgCECQ5kM70y00387akVEXrTF57XAi-bKGGwRDulWQMeydLNM5RrKi0y4Ao1Z7YfbMbxU-ytL7EhIvY2XtpU7h2JxJ_NJpqK8OQRrVQx1T1a4IncOJgMai87pw/s752/primer+manuscrit+ciutat+del+perdo+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="752" data-original-width="538" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaO9kz2D5C4yVN8ZtW0DgCECQ5kM70y00387akVEXrTF57XAi-bKGGwRDulWQMeydLNM5RrKi0y4Ao1Z7YfbMbxU-ytL7EhIvY2XtpU7h2JxJ_NJpqK8OQRrVQx1T1a4IncOJgMai87pw/w286-h400/primer+manuscrit+ciutat+del+perdo+2.jpg" width="286" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Una tempesta política. </span></u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">La censura de l’article de Maragall en el diari orgànic de la Lliga
Regionalista ja suggereix que les classes dirigents catalanes farien costat al
govern Maura. Això trencaria la Solidaritat Catalana, ja que els partits
republicans s’afegirien al crit de “Maura, no” amb els liberals. I aquesta
protesta generalitzada contra Maura no solament és important perquè forçaria el
govern a dimitir només 8 dies després de l’execució de Ferrer y Guàrdia, sinó
perquè – en condemnar la repressió també el partit liberal- es trencava aquell
“pacte d’El Pardo” entre Cánovas i Sagasta (1885) que havia constituït fins
aleshores el motor del règim de la Restauració, abocat a una llarga agonia
sistèmica. Els partits encara sobreviurien gràcies al liberal Canalejas i el
conservador Dato, però la convivència se’ls faria des d’aquí gairebé
impossible.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Una darrera conseqüència és
el descrèdit d’Alejandro Lerroux a Catalunya. El seu silenci durant els
esdeveniments de juliol el va allunyar del favor dels obrers. El proletariat
havia après la importància d’organitzar-se i evitar l’espontaneïtat: així va
apostar per un sindicat que condicionarà la vida política del país fins al
1939: la CNT (1910).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">EL REGENERACIONISME DEL PARTIT LIBERAL</span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">. José Canalejas va provar de superar el drama recentment viscut. Potser
provant de reduir la omnipresència de l’església en la vida pública del país,
que havia provocat una reacció airada del món obrer, va impulsar la LLEI DEL
CANDAU, que prohibia l’establiment de nous ordes religiosos. Ja quan es va
atorgar permís per anunciar-se a les confessions no catòliques (1910) va
aparèixer ella l’Associació Catòlica Nacional de Propagandistes de l’advocat i
periodista Àngel Herrera Oria dient que contravenia la constitució.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">A<u>ltres mesures de Canalejas volien millorar la situació
del proletariat.</u></span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> L’abolició dels impostos sobre els
productes de primera necessitat que anomenàvem “consums” acabava amb el que
deien era un “espoli del proletariat”. El govern va aprovar la jornada de 9 h
per alguns sectors, com el miner, va impulsar contractes d’aprenentatge per
acabar amb els nens obrers, va prohibir el treball nocturn per a les dones, i
va impulsar la “llei de la cadira” per garantir que totes les operàries en
tinguessin una. Era el paquet de mesures socials més importants de la història
del règim.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Coneixent la impopularitat del reclutament,</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> que havia estat el nucli de la protesta de 1909, Canalejas va aprovar
també una Llei de reclutament que feia obligatori el servei militar, tot i que
solament en temps de guerra. No va aconseguir desfer la redempció en metàl·lic
que els rics pagaven per evitar-se’l, però va deixar exempts els fills únics de
les famílies pobres. Canalejas va aturar la guerra aprofitant que els francesos
prenien Fes: va fixar la zona d’influència espanyola controlant Larache i
Alcasarquivir, i la pacificava amb una visita oficial acompanyant el rei
(1911): Alfons XIII, fascinat pel Marroc, va conèixer allà l’aleshores tinent
coronel Manuel Fernández Silvestre.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Les polítiques de Canalejas van quedar brutalment
interrompudes pel seu assassinat</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">: el 12 de novembre de
1912 mirava l’aparador d’una llibreria a la Puerta del Sol quan l’anarquista
Manuel Pardinas li disparava un tret i, instants després, es suïcidava. La
situació seria recreada en la pel·lícula que, afegint imatges del funeral,
rodaven Enrique Blanco i Abelardo Fernández aquell mateix any, amb un jove Pepe
Isbert com a momentani figurant de Pardinas.</span></p>
<p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAeakC_SI15z5hzuqo2IvcheCShH8VCjWomwfnxwrUN1mSUBEVtreUitdMkuQE_XZ43GeCRSE4D-Rdd21Z3gPqq2Y7q0bAj0KnTLZO8TObJA-JV9aKokhdHiKE_ENtusjAdQyVa8MhFK4/s960/canalejas+con+alfonso+xiii.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAeakC_SI15z5hzuqo2IvcheCShH8VCjWomwfnxwrUN1mSUBEVtreUitdMkuQE_XZ43GeCRSE4D-Rdd21Z3gPqq2Y7q0bAj0KnTLZO8TObJA-JV9aKokhdHiKE_ENtusjAdQyVa8MhFK4/s320/canalejas+con+alfonso+xiii.jpg" /></a></div><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Canalejas deixava tramitada una llei que signaria el
govern conservador d’Eduardo Dato, ja el 1913</span></u><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">: es tracta del Real Decret de Mancomunitat de Municipis i Diputacions, que
oferia la possibilitat que dues o més diputacions provincials quedessin unides
en una sola, estructurant-se administrativament sota una sola presidència. En
demanar-ho les 4 diputacions catalanes naixeria la primera institució d’autogovern
de Catalunya des del 1714, la MANCOMUNITAT. Mantenia les mateixes competències
que les diputacions, però les podia aplicar sobre tot el territori: camins i
ports, cultura e instrucció, agricultura i serveis forestals, beneficència i
sanitat... El seu president, Prat de la Riba, dinamitzaria el procés de
reconstrucció nacional mitjançant una institució amb finalitat purament
administrativa, centrant-se en<u> les infraestructures i la cultura</u>. No em
refereixo solament a la xarxa de telèfons i biblioteques, sinó a que els homes
que la van posar en marxa eren gent del positivisme científic de finals del
segle XIX i per això es van consagrar a formar els tècnics, els científics i
els funcionaris que necessitava l’estat català que somniaven. Això explica la
posada en marxa de l’Escola d’Administració Pública, l’Escola del Treball i
l’Escola Industrial en l’antic recinte de la Fàbrica Batlló, l’Escola Superior
d’Agricultura. Aquesta aposta per modernitzar el sector primari explica la
fundació del Servei de Meteorologia de Catalunya, les granges escola o el
suport als grans cellers cooperatius. Pel que fa a la cultura, cal recordar
l’Escola de Bibliotecàries, la d’Infermeres, la Biblioteca de Catalunya i
l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. La percepció de que la llengua era una
infraestructura més d’aquest estat científic va ser que l’Institut d’Estudis
Catalans (1907) es va dotar de seguida d’una secció filològica que permetria a
Pompeu Fabra, amb la gramàtica de 1918, iniciar la nissaga de publicacions que
culminaria amb el diccionari de 1932. Per la seva part, la Secció Arqueològica
es va consagrar a restaurar les runes romanes de Barcelona, i a excavar
Empúries. Poder traçar un llaç emocional amb el món clàssic permetia la Mancomunitat
lligar-se als valors del noucentisme.</span><p></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">L</span></u></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-2048306221105697932021-02-27T10:24:00.003-08:002021-02-27T10:24:18.407-08:00SPACAT2021 (3): MAURA I LA SETMANA TRÀGICA<p> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8kiO5ZEnyLEiotk4K9spy9Bj6qeiFWyOhX0iK3gXinbDc26LVafS5dj4evpue9QBS91QBAVHH9Lu_3pNN_Wib9y-dW6oJt4j-MdMyFYy1l8Sp7x2ncdYl4tyGukHtF6cobTGs9UVePRU/s510/maura+alfonsin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="295" data-original-width="510" height="370" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8kiO5ZEnyLEiotk4K9spy9Bj6qeiFWyOhX0iK3gXinbDc26LVafS5dj4evpue9QBS91QBAVHH9Lu_3pNN_Wib9y-dW6oJt4j-MdMyFYy1l8Sp7x2ncdYl4tyGukHtF6cobTGs9UVePRU/w640-h370/maura+alfonsin.jpg" width="640" /></a></p><p><span lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">EL REGENERACIONISME CONSERVADOR: ANTONIO
MAURA</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> havia substituït Silvela el 1903 en la direcció del
partit conservador i aquell mateix any havia arribat a la presidència del govern.
Durant la visita reial que havia organitzat a Barcelona, de la que vam parlar,
va patir un atemptat anarquista en el que va ser ferit lleu. Irònic i
carismàtic, el polític mallorquí era un vehement orador: conscient del que anys
després Ortega definiria com a “divorci entre l’Espanya real i l’Espanya
oficial”, demanava autenticitat a l’Espanya oficial (sinceritat electoral) i
esperit cívic (participació activa) a l’Espanya real. Volia dignificar les
institucions i revitalitzar el parlament, res de “cirurgians de ferro” ni
mesures excepcionals. Va dimitir quan el rei va voler imposar-li el general Polavieja com a Ministre de l’Exèrcit (1904), però
tornaria a la presidència de 1907 a 1909, el període que els seus apologistes
van anomenar el “trienni gloriós” perquè va presentar a les corts 264 projectes
de llei. A més del de Descentralització Administrativa (1907) cedint
competències als ajuntaments, va presentar una Llei d’Administració Local que
es convertiria en l’esdeveniment més important de les corts revisionistes: en
dos anys que es va estar discutint es van produir més de 2.000 intervencions i
gairebé 3.000 esmenes. Ell deia que serviria per “desencaixar el caciquisme”, i
probablement per això es va empantanar en el congrés i va comptar amb
l’oposició dels seus propis companys de partit. També per a superar la
indiferència es va redactar la llei del sufragi (1907), que feia del dret al
vot un deure cívic per acabar amb el sistema de cacics i volia atraure a la
política una massa neutra que, desenganyada, veia en el sistema una farsa
(provant, així, de reforçar la legitimitat del règim). Encara que traslladava
la determinació de la validesa de les actes del parlament al Tribunal Suprem,
no tothom ha vist en la llei un projecte de democratització, perquè les esmenes que van proposar els republicans –retribució per als diputats, adequació de les circumscripcions al pes urbà,
introducció del vot i la cabina- van ser ignorades malgrat que sí haurien contribuït a democratitzar el sistema. A més, l’article 29 prescrivia
que “en els districtes on no resultin proclamats candidats en major nombre dels
cridats a ser escollits, la proclamació de candidats equival a la seva
elecció”. Allà on no hi havia competència, doncs, no caldria celebrar
eleccions. Es volia incentivar la presentació de candidatures, però a la pràctica
desposseïa molts ciutadans del seu dret al sufragi.</span></p><p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Influït per la doctrina social de l’església, també va
impulsar lleis que volien millorar la situació de les classes treballadores. Ja
el 1900 un ministre de governació de Silvela, Eduardo Dato, havia aconseguit una
Llei d’accidents de treball. Maura va continuar aquesta política amb la Llei de
Descans Dominical (1904) i la creació de l’Institut Nacional de Previsió (1908):
aquest organisme, prehistòria de l’Estat del Benestar, es va adscriure al Ministeri
de Governació, prova de que la qüestió social es considerava un tema d’ordre
públic. Maura volia així neutralitzar la via revolucionària fent “una revolució
des de dalt ... abans que no ens la facin des de baix”, deia.</span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhutBSvY3omepJTZklJ0-PHzFSK_JaMGUGdVph8YynwBynhnjLd2fLEQtNg4frzT87OdMJBCRgfF75M8itjNWrE3_CFgGbApIxYHXB9a5z8-BEQSp0so8G_LbrD7H_hlYwWHuEmHq9Ugig/s1451/semanatragicadolorsmarin.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1451" data-original-width="977" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhutBSvY3omepJTZklJ0-PHzFSK_JaMGUGdVph8YynwBynhnjLd2fLEQtNg4frzT87OdMJBCRgfF75M8itjNWrE3_CFgGbApIxYHXB9a5z8-BEQSp0so8G_LbrD7H_hlYwWHuEmHq9Ugig/w269-h400/semanatragicadolorsmarin.jpg" width="269" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Les polítiques de Maura també van anar orientades a
ingressar en la cursa colonial ocupant el Marroc. Aprofitant l’ensurt que la
visita del Kàiser a Tànger (1905) va provocar en els francesos –que amb la
signatura de l’</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Entente</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Cordiale</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> amb els britànics (1904) tenien
mà lliure al Marroc- va convocar la Conferència d’Algesires (1906). La campanya
iniciada des de Melilla el 1907 volia ampliar la franja septentrional de
territori rifeny, muntanyenca i pobra. Ho feia sense una opinió pública
favorable a l’imperialisme, sense tècnics colonials ni preparació bèl·lica ni
coneixement de l’adversari. Les cabiles berbers havien assassinat uns
treballadors espanyols del ferrocarril que havia de transportar el ferro de la
Companyia Espanyola de Mines del Rif, vinculada a Güell i Comillas, fins al
port de Melilla. Les tropes enviades per posar-hi ordre, però, van acabar
malament en una escaramussa al Barranco del Lobo. Aleshores Maura va voler
enviar reforços cridant a files els reservistes, homes que ja havien acabat el
servei militar i havien tornat al món laboral. El reclutament, ja
classista de per sí, trencava sentimental i econòmicament les famílies. L’onze
de juliol de 1909 començaven a embarcar a Barcelona... El dia 19 de juliol es
van produir ja les grans protestes, que van comptar amb suport de socialistes i
radicals. A Terrassa, Solidaritat Obrera omplia un míting en que el periodista
socialista Antoni Fabra i Ribas suggeria una vaga el 26 de juliol,
incorporant-se ell mateix a un comitè per coordinar-la amb anarquistes i altres
líders obrers no destacats. La vaga seria un èxit que acabaria amb violència
contra l’escola marista i els tramvies, però provocaria dos morts i alguns
ferits. El ministre de governació, Juan de la Cierva, va declarar l’estat de
guerra i va suspendre les garanties constitucionals a la província. L’endemà Barcelona s’omplia de barricades. Durant els dies 27 i 28 van cremar més de 60
edificis religiosos, es van profanar sepultures i es van generalitzar les
barricades. El dia 29 desembarcaven les tropes que el govern havia enviat des
de València: no els va costar vèncer la resistència popular, desorganitzada i
anàrquica. El dia 30 quedava restablert l’ordre: s’havien produït cent morts, i
400 ferits.</span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">HAVIA ESTAT UNA REVOLTA OBRERA CONTRA EL
RECLUTAMENT?</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> Des de Joaquín Maurín (<i>Los hombres de la</i> <i>dictadura</i>,
1930), que veuria en la Setmana Tràgica una “pàgina brillant de la història del
proletariat”, fins al llibre de Dolors Marín, aquesta teoria ha celebrat
la capacitat de mobilització dels obrers, malgrat veure-hi un moviment
incoherent, acèfal i caòtic. Les
memòries de Fabra i Ribas veuen en el seu origen una espontània protesta contra
la guerra en forma de vaga, amb un comitè central que podria haver-la convertit
en revolució. Si no va arribar, conclou, va ser perquè ni els radicals ni cap
grup republicà va voler oferir lideratge polític, perquè els obrers barcelonins
van quedar aïllats i denunciats per separatistes, i perquè la UGT no va ser
capaç d’estendre la vaga general a una escala nacional. Aquesta interpretació
va arribar exitosa a la Transició, com demostra el llibre de Joaquín Romero
Maura (1975), o la pel·lícula d’Antoni Ribas. El problema és que –com que els
obrers van respectar fàbriques, palauets i centres oficials- no resulta fàcil
entendre el conflicte com a exemple de la lluita de classes.</span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU-OpOjfDGEf98v3balV2Wg7z3S4EjbVgsavEurEMn_6yx_CkbiilHbt4PhKvE7JqqKsmgeA0ZBu-lVLY1tpT1zaq0xH7uNaFaZ2Epx4ptppEyQvUMl6s4h7vMotzSGFW6eknvDLHUH68/s360/jean+connelly+ullman.webp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="250" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU-OpOjfDGEf98v3balV2Wg7z3S4EjbVgsavEurEMn_6yx_CkbiilHbt4PhKvE7JqqKsmgeA0ZBu-lVLY1tpT1zaq0xH7uNaFaZ2Epx4ptppEyQvUMl6s4h7vMotzSGFW6eknvDLHUH68/s320/jean+connelly+ullman.webp" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">VA SER EL DARRER MOTÍ ANTICLERICAL?</span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> La selectivitat destructiva va impulsar la historiadora nord-americana
Joan Connelly Ullman a interpretar els fets com si fossin el darrer motí
anticlerical a “<i>La Semana Trágica.
Estudio sobre las Causas Socioeconómicas del Anticlericalismo en España
(1898-1912</i>)” (1972). La pastoral que Torras i Bages va titular “<i>La glòria del martiri</i>” (18-8-1909)
definiria de manera maniqueista els fets com una “persecució del cristianisme”
i aprofitaria per carregar contra la maçoneria, l’escola laica i la llibertat
de premsa que, segons ell, calumniava l’església. Ullman, en canvi, recordava com la protecció estatal que l’amparava
des del concordat de 1851 havia malmès la imatge de la institució, que semblava
beneir la injustícia social... Encara que la recent inauguració de l’edifici
del Seminari ens recorda l’ofensiva “recatolitzadora” impulsada per l’església
contra les ideologies materialistes, la seva omnipresència s’explicaria també
amb la repatriació dels clergues provinents de les colònies perdudes, o la
massiva arribada de capellans francesos que fugien de la legislació laïcista de
la III República (1905). Explicaria això que la protesta espontània contra un
reclutament injust –basat en la quinta i la redempció en metàl·lic- derivés en
la crema d’esglésies? Potser hi va caler també la presència d’un actor
especialment polèmic: Lerroux.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> </span><span lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">VA SER UNA CRISI POLÍTICA, DERIVADA DE
L’ACTUACIÓ DEL PARTIT RADICAL?</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> Qui veu en Lerroux un
instrument de l’estat contra el catalanisme finançat amb el “fondo de reptiles”
suggereix que va derivar l’odi popular cap a l’església per salvar el
sistema... Defensant la jornada de 9 hores, i atiant l’odi contra l’església,
Lerroux s’havia convertit en l’ídol dels obrers, “l’Emperador del Paral·lel”.
Ell havia sistematitzat les crítiques a l’església: connivència amb els rics,
oposició a la modernitat, suport a un estat militarista, obscurantisme,
privilegis fiscals i educatius... Els seus vehements discursos feien confluir
l’anticlericalisme popular amb el de les elits liberals (Canalejas),
republicanes (Lerroux) o intel·lectuals (Galdós, o Blasco Ibáñez), potenciant
la seva mobilització. Joan B. Culla no
li atorga aquest paper tan protagonista en la direcció de les seves masses: més
que manipular-les, diu, el seu paper va ser normalitzar l’anticlericalisme,
donar-li carta de naturalesa a una cultura política reconeguda que ja existia.
Els joves lerrouxistes que atacaven els mítings de la Solidaritat Catalana legitimaven
la violència com a estratègia.</span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx56lJi4aOURk0QjUSMbtRXGN75FTC68gkoM2hB_MKYAENy0ZmhVHwKQBMQr07EXMys23g0NlcJT4pSqGxQwT2tDrW3LjX4QQNfRWZ7KHxeconGmbzQ-KDE4nH-YqWAmoflKVWJH0uaw8/s1024/verano+mil+julios+estaciones.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="674" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhx56lJi4aOURk0QjUSMbtRXGN75FTC68gkoM2hB_MKYAENy0ZmhVHwKQBMQr07EXMys23g0NlcJT4pSqGxQwT2tDrW3LjX4QQNfRWZ7KHxeconGmbzQ-KDE4nH-YqWAmoflKVWJH0uaw8/w264-h400/verano+mil+julios+estaciones.jpg" width="264" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="background: rgb(217, 217, 217); font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">EPISODI D’UNA LLUITA (CULTURAL) PER
L’ESPAI PÚBLIC?</span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">. Al capdavant de l’Ajuntament, la Lliga Regionalista
havia aprovat el Pla de Reforma Interior (1902), que contemplava
l’enderrocament de 2.000 habitatges (desplaçant més de 10.000 veïns) per obrir
la Via Laietana. Ja l’aprovació del Plau Jaussely (1902) havia coincidit amb una
vaga obrera, però el malestar es va accentuar quan el 1909 van començar els
enderrocaments. Els desnonats augmentaven la densitat de població de la ciutat
antiga, perquè no podien permetre’s viure a l’Eixample. És més: al reduir el
nombre d’habitatges disponibles en un espai minoritzat, pujava el preu dels
lloguers. La nova Via Laietana havia de ser un centre de negocis que facilités
els desplaçaments entre els despatxos burgesos de l’Eixample i el port, on es
materialitzaven els negocis. Per això es va monumentalitzar al servei de la
burgesia: hi podem trobar Correus i el Banc Hispano Colonial a baix, i La Caixa
en un edifici modernista dalt del tot; i entremig la seu de Foment del Treball
(a la Casa Cambó), i un escenari de sociabilitat burgesa, el Palau de la
Música. Queda clar que la burgesia s’està apropiant d’un espai en el què fins
ara vivia el proletariat, tal i com demostra la croada moral contra la
mendicitat, la prostitució, l’alcoholisme i la vagància que també va emprendre
la Lliga amb un discurs classista que percebia l’ús que feia el proletariat de
l’espai que ocupava com una espècie d’anarquia improductiva. Dient que cal
higienitzar, moralitzar i regular la vida, la burgesia imposava un model de
sexualitat i família, però també de productivitat. La crítica de l’oci
proletari ofereix com a alternativa fer rendible temps i espai. Per tant,
darrera d’ambdós polítiques amaga una lluita pel control de l’espai públic: per
a la burgesia, ha de servir per accelerar la producció econòmica, facilitant
desplaçaments de mercaderies, decisions i treballadors. I aquests han
d’abandonar activitats improductives i consagrar-se als valors presumptament
modèlics dels burgesos (treball, esforç, família, estalvi, imperi). Es tracta,
doncs, d’una lluita cultural: l’espai públic s’ha de dedicar a produir, o a
viure? La barricada es converteix així en el símbol de la recuperació, per part
del proletariat, de l’espai que li ha estat furtat.</span></p><p><br /></p><p><br /></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-42569319717521473132021-02-21T13:51:00.009-08:002021-02-21T13:53:34.597-08:00SPACAT2021 (2) INICIS DEL REGNAT D'ALFONS XIII. ELS FETS DEL CU-CUT<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho-U6pJBFgwi28ovSoEvRhKd9PD_MiekEWqcf-CQpHKeZd8CiJFVZqTyxCoKxEZ6ETR7lBVT8mxuED_aJS6wim0IHeeMG_vnkaXP3mcoOTGSmq73hsyWQ0qjmAMFmYvcSn4HdZLgpjOq4/s1600/crono+alfonso+13.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1180" data-original-width="1600" height="472" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho-U6pJBFgwi28ovSoEvRhKd9PD_MiekEWqcf-CQpHKeZd8CiJFVZqTyxCoKxEZ6ETR7lBVT8mxuED_aJS6wim0IHeeMG_vnkaXP3mcoOTGSmq73hsyWQ0qjmAMFmYvcSn4HdZLgpjOq4/w640-h472/crono+alfonso+13.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-family: georgia; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">En altres cursos havíem explicat el llarg regnat d’Alfons
XIII com a moment de crisi de la Restauració. Per ordenar la gran quantitat de
fets que es van produir durant el regnat, partíem de tres aspectes positius de
la Restauració que, progressivament, s’anirien espatllant en el llarg camí cap
a l’enfonsament definitiu del sistema. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: georgia;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La tradicional
ingerència vuitcentista de l’exèrcit en la vida política, teòricament superada
per la figura del “rei-soldat”, reapareixeria amb la resposta que el règim
donaria als Fets del Cu-cut (1906).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: georgia;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">L’atàvica discrepància
entre moderats i progressistes que havia impedit la convivència política durant
tot el segle XIX s’havia superat amb el torn pacífic/pactat, que s’enfonsaria quan
els liberals van posar-se en contra de Maura després de la brutal repressió de
la Setmana Tràgica (1909)<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: georgia;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal;">
</span></span></span><!--[endif]--><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">I l’aparent pau social
que (atemptats apart) havia permès la “febre d’or” s’cabaria amb la crisi
oberta el 1917 per la vaga general (i la seva extensió en el pistolerisme).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-family: georgia; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Aquesta visió del regnat intercalava 4 intents
regeneracionistes: el conservador (impulsat per Maura entre 1904 i 1909), el
liberal (encarnat en Canalejas, entre 1910 i 1912), el de la Mancomunitat
(entre 1914 i 1923), i el que –presumptament- impulsaria l’exèrcit amb la
dictadura (1923-1930)... Com que aquesta pressuposar un tarannà regeneracionista en l'exèrcit i el catalanisme conservador és molt pressuposar, enguany hem devidit el regnat en 4 fases: la que
atorga protagonisme als regeneracionismes encarnats per Maura i Canalejas
(1902-1914), la que provoca l’impacte dels grans esdeveniments mundials (la
Gran Guerra, els tractats de pau, i la revolució russa) i es desenvolupa entre
1914 i 1923, la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930) i, finalment,
el frustrat intent de “retorn al torn” que acabarà conduint el país cap a la
Segona República (1930-1931).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTS0SSDARUJMMM7XRlTjGgQv0QlfNycVJnemxaVOFrMgJDtEO3nhbJ-o21f0ZY3QGgQegspVNzfRT7VXbG5kthKyx5qzDj5dHHzZmK4Goj_aJeBMA0HmOAjnd0aARHcul5mJAl0LeBkL8/s465/diario+alfonso+13.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="311" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTS0SSDARUJMMM7XRlTjGgQv0QlfNycVJnemxaVOFrMgJDtEO3nhbJ-o21f0ZY3QGgQegspVNzfRT7VXbG5kthKyx5qzDj5dHHzZmK4Goj_aJeBMA0HmOAjnd0aARHcul5mJAl0LeBkL8/s320/diario+alfonso+13.jpg" /></span></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span style="font-family: georgia;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">Hi ha qui també veia amarat de regeneracionisme l'adolescent que rebia la corona el 1902 prenent com a font principal el que escrivia en el seu diari personal: “</span><i><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt;">En este año me
encargaré de las riendas del Estado, acto de suma trascendencia tal como están
las cosas, porque de mí depende si ha de quedar en España la monarquía
borbónica o la república; porque yo me encuentro el país quebrantado por
nuestras pasadas guerras, que anhela por un alguien que lo saque de esa
situación (…). Yo puedo ser un rey que se llene de gloria regenerando a la
patria, cuyo nombre pase a la Historia como recuerdo imperecedero de su
reinado, pero también puedo ser un rey que no gobierne, que sea gobernado por
sus ministros y por fin puesto en la frontera. (…) Yo espero reinar en España
como Rey justo. Espero al mismo tiempo regenerar la Patria y hacerla, si no
poderosa, al menos buscada, o sea, que la busquen como aliada. Si Dios quiere
para bien de España</span></i><i><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">”. </span></i><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">La preocupació per fer efectiu el paper que la
constitució de 1876 atorgava a la monarquia, contra el model del rei “governat
pels seus ministres”, farà d’Alfons un “polític en el tron”, en expressió de
Javier Moreno Luzón.</span></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: georgia;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">Val a dir que el moment era extremadament delicat: la
desaparició de Cânovas (1897) i la bellesa de Sagasta provocaven certa
inestabilitat en el si dels seus partits. I per si fos poc, les eleccions de
1901 –com ja vam dir- havien deixat tocats els partits dinàstics i presenciat un turbulent ascens republicà. Silvela havia format un govern
regeneracionista (1899) que s’havia trencat en abandonar-lo Polavieja i els
catalanistes, i, encara que Sagasta havia guanyat les eleccions amb una majoria
confortable (233 escons davant dels 159 de l’oposició), el partit liberal obria la lluita per
la seva successió. La incertesa no solament es projectava sobre els dos grans
partits: el retrat que Sorolla havia fet del jove rei podria transmetre
optimisme i color, però hi ha qui hi ha vist la voluntat d’amagar una fràgil
salut. Vicente Blasco Ibáñez havia publicat un article (<i>Al pasar</i>) en el diari <i>El
pueblo</i> (27-7-1903) insinuant la fragilitat del jove adolescent: “</span><i><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt;">Los ojos brillaban , empañados y macilentos, en lo más
hondo de unas ojeras que invadían gran parte de las mejillas; la piel (…)
amarillenta y mate (…) y la mandíbula inferior pendía inerte, colgaba como
muerta, sin esa energía instintiva que nos hace apretarla y mantenerla pegada
al cráneo a todos los seres de buena salud. La boca siempre abierta, respirando
por ella y no por la nariz, con el ansia de tragar mayo cantidad de vida, de
absorber más aire, de dar más alimento a los aparatos heridos de muerte</span></i><i><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">”. </span></i></span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd83NWZoEbTGkWYk_UdDdBnbJvMwm30k9ynKPdRnsz1dv1r3EuYwojZDS4b2D3pw15XQ1uaMs94I-nvx7sVSOU2IAwPH4tic2U8yIWWpzXQm7IRQ8u089xmd3yb5wzcSbEH4YYReGm8-A/s600/sorolla+alfonso+13.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="306" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd83NWZoEbTGkWYk_UdDdBnbJvMwm30k9ynKPdRnsz1dv1r3EuYwojZDS4b2D3pw15XQ1uaMs94I-nvx7sVSOU2IAwPH4tic2U8yIWWpzXQm7IRQ8u089xmd3yb5wzcSbEH4YYReGm8-A/s320/sorolla+alfonso+13.jpg" /></span></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span style="font-family: georgia;"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">El tarannà d’aquest fràgil jove, però, va demostrar des del primer moment
un tic autoritari, perquè el mateix dia de la proclamació va voler improvisar
un consell de ministres del que, encara que no tenim documentació oficial
clara, i per això hi ha qui l’ha volgut negar, tenim testimoni en les memòries
del Comte de Romanones: «</span><i><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt;">Tras breves palabras
de salutación de Sagasta, dichas con voz apagada, reveladora de su fatiga, el
Rey, como si en vida hubiera no hecho otra cosa que presidir ministros, con
gran desenvoltura, dirigiéndose al de la Guerra en tono imperativo, le sometió
a detenido interrogatorio acerca de las causas motivadoras del cierre decretado
de las Academias militares. Amplia explicación, para su acostumbrado laconismo,
le dio el general Weyler; no quedó satisfecho Don Alfonso, opinando que debían
abrirse de nuevo. Replicó D. Valeriano con respetuosa energía, y cuando la
discusión tomaba peligroso giro, la cortó Sagasta, haciendo suyo el criterio
del Rey, resultando con esto vencido el ministro de la Guerra. Después de breve
pausa, el Monarca, tomando en su mano la Constitución, leyó el caso octavo del
artículo 54, y, a manera de comentario, dijo: Como ustedes acaban de escuchar,
la Constitución me confiere la concesión de honores, títulos y grandezas; por
eso les advierto que el uso de este derecho me lo reservo por completo. Gran
sorpresa nos produjeron estas palabras. El duque de Veragua, heredero de los
mas ilustres blasones de la nobleza española y de espíritu liberal probado,
opuso a las palabras del Rey sencilla réplica: pidiéndole su venia, leyó el
párrafo segundo del artículo 49, que dice: Ningún mandato del Rey puede
llevarse a efecto si no está refrendado por un ministro. Aunque la materia no
entrañaba importancia, sin embargo, en aquel brevísimo diálogo, se encerraba
una lección de derecho constitucional</span></i><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;">». L’anècdota
demostra el tarannà intervencionista del rei i la seva inclinació militar, una
actitud que caldria haver aturat aquell mateix dia.</span></span></p>
<p class="MsoBodyText"><b><span style="font-family: georgia;"><u></u></span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><u><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9jwmDN2W_X78Fe8zldNLVyh-ZxDf2DjF2QMs6MI4WMGC1LUuqZdU3ecuNiBPzD1OUzfo65BmHtLNcXj7x08FHHPrps4tVNWNDw22hXjRM8HHlFQkE4gE3QtlHga7SclRSdCdzTcZP-MY/s480/Cu-Cut%25281905%2529.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="472" data-original-width="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9jwmDN2W_X78Fe8zldNLVyh-ZxDf2DjF2QMs6MI4WMGC1LUuqZdU3ecuNiBPzD1OUzfo65BmHtLNcXj7x08FHHPrps4tVNWNDw22hXjRM8HHlFQkE4gE3QtlHga7SclRSdCdzTcZP-MY/s320/Cu-Cut%25281905%2529.jpg" width="320" /></span></a></u></b></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span style="font-family: georgia;"><b><u><span face=""Calibri",sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">ELS FETS DEL CU-CUT I EL FINAL DEL CIVILISME DE LA RESTAURACIÓ.</span></u></b><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-size: 11pt;"> El 18-11-1905 gairebé tres mil
persones assistien al Banquet de la Victòria per commemorar, amb l’àpat i uns
parlaments polítics, la victòria de la Lliga Regionalista en unes municipals. El
dibuixant Joan Junceda publicava en el <i>Cu-cut</i>,
el setmanari satíric que acompanyava <i>La
Veu de</i> <i>Catalunya</i>, un acudit que
feia burla de l’exèrcit. Què s’hi celebra?, deia un militar a un senyor que
passava veient entrar tanta gent al Frontó Condal (on havia de començar l’àpat).
I el senyor contestava: “El banquet de la Victòria”. I el militar rematava:
“Doncs seran civils”, fent mofa de les derrotes espanyoles. L’acudit va servir
d’excusa a la indignada guarnició, ja incòmoda amb el creixent catalanisme, per
assaltar les redaccions de la revista, i de <i>La
Veu</i>. La destrucció de màquines i arxius va durar hores, i va quedar impune
perquè els diputats catalans que la van criticar van ser acusats de
separatistes i el govern va anular les garanties constitucionals a Catalunya. Els
militars de tota la península es van solidaritzar unànimement amb la guarnició
de Barcelona, solament el coronel d’enginyers Francesc Macià es veurà obligat a
abandonar l’exèrcit per solidaritzar-se amb la llibertat d’expressió. L’acte
d’insubordinació, un delicte amb el codi penal a les mans, no solament no va
ser sancionat, sinó que va comptar amb l’aplaudiment de la classe política
espanyola, que va impulsar la <b><u>LLEI DE
JURISDICCIONS (1906)</u></b>, que atribuïa a tribunals militars les causes per
ofenses a la “unitat de la pàtria” que poguessin fer els civils. Segons la
llei, qualsevol atac a l’exèrcit ho era contra l’estat, i per això va provocar
un ampli moviment de protesta. <b><u>D’aquesta
freqüent col·laboració va sorgir la idea de presentar una gran coalició electoral
catalana a les eleccions</u></b>: en aquesta aliança, la SOLIDARITAT CATALANA,
en la que van participar la Lliga, els nacionalistes republicans escindits
d’ella, els federals, la Unió Catalanista, i els carlins. Solament van quedar
al marge els partits dinàstics (en procés de desintegració a Catalunya), i el
Partit Radical. Alejandro Lerroux havia mostrat el seu suport als militars, en
un polèmic article que el 9 de desembre de 1905 havia titulat “<i>El alma en los labios</i>”, veritable peça
antològica de l’anticatalanisme. </span></span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDz_m0azy8KtHSFmr94JtSYBteEqb3bW0UrpaDhQHh5fDacfWFyZd24mN_G6W1MZQNQEa_QN6grdwKFmHYN9KpGyXgFz-IM3PGupj5BhSU9phxrROyprRaVa7F8uSwF92qt7XZbNjBmGI/s631/solidaritat+catalana+3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: georgia;"><img border="0" data-original-height="631" data-original-width="424" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDz_m0azy8KtHSFmr94JtSYBteEqb3bW0UrpaDhQHh5fDacfWFyZd24mN_G6W1MZQNQEa_QN6grdwKFmHYN9KpGyXgFz-IM3PGupj5BhSU9phxrROyprRaVa7F8uSwF92qt7XZbNjBmGI/s320/solidaritat+catalana+3.jpg" /></span></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span face="Calibri, sans-serif" lang="CA" style="font-family: georgia; font-size: 11pt;">El 20 de maig de 1906, els “solidaris” van convocar
una gran Festa de l’Homenatge als diputats que s’havien oposat a la llei de
jurisdiccions: van aplegar més de cent mil persones al passeig de Sant Joan, i van
omplir la plaça de toros de les Arenes l’onze de novembre de 1906. En resposta
al president del govern, Antonio Maura, que havia declarat al congrés que
aquell projecte de coalició amb prou feina li semblava “un montón”, Joan
Maragall va publicar (13 d’abril de 1906) un famós article que tiloà “<i>L’alçament</i>”: “<i>solidaritat és la terra (…) que s’alça en el seus homes (…) I la terra
no és carlina, ni republicana, ni monàrquica, sinó que és ella mateixa, que
crida, que vol ser un esperit propi per reegir-se, i ho crida en tots els seus
fills, republicans, monàrquics, revolucionaris, conservadors, pagesos,
ciutadans, blancs i negres, rics i pobres. I mentre’s duri’l crit de la terra,
no hi ha pobres, ni rics, ni ciutats, ni pagesies, ni partits, ni res més sobre
d’ella que un gran afany d’acallar-la i satisfer-la; perquè sols quan ella sia
en pau podrà cadascú ser republicà, carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric
(…) No es un montón, senyor Maura. Que no ho veu? És un alçament</i>”.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: georgia;"><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;">L’èxit electoral de la Solidaritat representa el final
definitiu del sistema dinàstic a Catalunya, i permetrà la participació activa
dels polítics catalans en l’oposició política al règim: dels 44 escons en joc a
Madrid, va aconseguir-ne 41 (1907): de l’alta participació (58%) els
“solidaris” van aconseguir el 41% dels vots, mentre que un 17% van anar a parar al Partit Radical de Lerroux. Durant la campanya contra la llei de jurisdiccions havia
destacar un dels “fontaners” de la coalició: es deia Enric Prat de la Riba, i
aquell 1906 va publicar un llibre decisiu en la història del catalanisme: “</span><i style="font-size: 11pt;">La nacionalitat catalana</i></span><span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 11pt;"><span style="font-family: georgia;">” distingia
entre la “nació” (descrita com una entitat natural lligada per una història,
una llengua i una cultura comunes), i l’estat, una organització política,
administrativa i jurídica (una realitat, doncs, artificial). Superant el
regionalisme assumit fins aleshores pel catalanisme, concloïa que Catalunya,
com a nació, tendeix a convertir-se en estat. Al constatar la integració de
Catalunya en l’estat espanyol com a fet històric incontestable, recomana –diferenciant
entre un centre improductiu, i una perifèria dinàmica- que els valors rectors
de l’estat siguin els d’aquesta perifèria industrial i comercial. A més de
defensar la creació d’una Espanya moderna, capaç d’assumir tasques imperials,
està recomanant la necessitat de que l’estat escolti el programa que ofereix la
Lliga Regionalista per a reformar-se i impulsar-se. En certa manera, és una
recomanació regeneracionista</span>.</span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-59788885663276035122021-02-19T11:55:00.001-08:002021-02-19T11:55:21.166-08:00SPACAT2021 (1B) LES CONSEQÜÈNCIES DEL 98<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLPglINjHhD6uiXkA657qJdTo3y3cIxCG5aRnqInu-lyzcmoHAjNwKglB7bQVD45w4Fqm9VNG8muDTrejcrd6-wlpGahzXZwkmmgcSO7Q4s-Fx_BCt9VJwBRoZOy9ZS-2NGWnhW8rqjVA/s273/franciscosilvela.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="185" data-original-width="273" height="434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLPglINjHhD6uiXkA657qJdTo3y3cIxCG5aRnqInu-lyzcmoHAjNwKglB7bQVD45w4Fqm9VNG8muDTrejcrd6-wlpGahzXZwkmmgcSO7Q4s-Fx_BCt9VJwBRoZOy9ZS-2NGWnhW8rqjVA/w640-h434/franciscosilvela.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p><b><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">(i 4) EXASPERACIÓ DELS NACIONALISMES PERIFÈRICS</span></b><b><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">.</span></b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> Ja el poema que Joan Maragall va titular “<i>Oda a Espanya</i>” demanava explícitament menys banderes i més canvis,
i suggeria la ruptura si Espanya no "arrencava el plor de mare". Així doncs, el catalanisme polític va superar
la fase de presa de consciència política per passar a implicar-se en la reforma
d’Espanya participant en el sistema dinàstic. En un to més reivindicatiu que
fins aleshores, aprofitava el primer intent de regeneració política per
sumar-se a la reforma del país. Primer ho va fer amb els partits dinàstics,
concretament amb el govern regeneracionista i conservador que Francisco Silvela
va presidir des de març de 1899. L’article “<i>Sin
pulso</i>” li havia ofert certa transcendència, tot i que aquell lament líric
per l’estat de prostració del país no arribava a aprofundir en l’anàlisi de les
causes ni en les propostes alternatives. Ara posava en marxa un govern en el
que, a més del prestigiós heroi de la resistència a Filipines, el general
Camilo Polavieja com a Ministre de la Guerra, nomenava a Manuel Duran i Bas, un
catalanista, com a Ministre de Gràcia i Justícia. Aquesta influència en els
nomenaments va permetre entrar a les institucions de noves veus del
catalanisme com l’alcalde de Barcelona Bartomeu Robert, el bisbe Josep Morgades
a Barcelona i, de retruc, Torras i Bages a Vic. El
problema és que les reformes s’havien de finançar amb impostos, i el ministre d’Hisenda Raimundo Fernández
Villaverde impulsava una reforma fiscal que gravava la riquesa, les rendes del
treball i els beneficis de les societats.</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7N6_KSPYX0PFrdkvKTqEVKr0nHfXhNNVKu9cjXmMqPF4ImWK2KLyw_2g0BjxbRWj1UvcBBjpEnuRf7VNvaThhdGA_49ofbJQXa8Kqe0eyVjQuWmVk4ebPoXCwgN-oK631LE73DmoGwVE/s899/Monument_a_Bartomeu_Robert_a_Sitges.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="899" data-original-width="681" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7N6_KSPYX0PFrdkvKTqEVKr0nHfXhNNVKu9cjXmMqPF4ImWK2KLyw_2g0BjxbRWj1UvcBBjpEnuRf7VNvaThhdGA_49ofbJQXa8Kqe0eyVjQuWmVk4ebPoXCwgN-oK631LE73DmoGwVE/s320/Monument_a_Bartomeu_Robert_a_Sitges.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Aleshores va esclatar la crisi del TANCAMENT DE CAIXES</span></u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> (1899). Va ser la protesta dels botiguers i industrials de Barcelona que,
donant de baixa els establiments comercials per deixar de pagar la contribució,
es va organitzar entorn de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial. Quan
alguns comerciants van ser empresonats per no haver pagat les contribucions,
l’alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert, va negar-se a signar els embargaments
i va dimitir. L’estat va dissoldre per la força la Lliga, i els comerciants van
respondre amb una vaga de comerços que, encara que va fracassar, podem llegir
com una victòria: va demostrar que darrera el catalanisme hi havia un públic
disposat a fer-li un pols a l’estat, per una banda; per altra, va fer pensar
que els partits dinàstics no havien estat el medi més idoni per implicar-se en
la reforma de l’estat. <u>D’aquesta conclusió sortiria la voluntat d’impulsar
un partit polític propi, la LLIGA REGIONALISTA (1901).</u> Aquell mateix any es
presentava a dues convocatòries electorals amb força èxit. A les eleccions
municipals aconseguia 11 regidors, mentre els diferents partits republicans
n’acumulaven 10 i els dos partits dinàstics solament 4. L’èxit encara seria més
important a les eleccions al Congrés dels Diputats: dels 7 diputats que
s’havien d’escollir a la província de Barcelona, la Lliga Regionalista
n’aconseguia 4, deixant dos als partits republicans i un al partit liberal.
Semblava que el caciquisme no havia funcionat! <u>Per què va aconseguir aquest
èxit la Lliga?</u> Primer de tot perquè presentava una candidatura carismàtica,
“la dels 4 presidents”. Hi havia Bartomeu Robert (exalcalde i expresident de la
Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País), Sebastià Torres (ex president
de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial), Lluís Domènec i Montaner (ex president
de l’Ateneu Barcelonès i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Director de
l'Escola d'Arquitectura), i Albert Rusiñol (ex president de Foment del Treball
Nacional). Un altre motiu que explicaria l’èxit de la Lliga és que va ser el
primer partit amb una organització moderna i eficaç, amb afiliats, una xarxa de
centres, secretaria ... i una publicació orgànica, el diari “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Veu de Catalunya</i>”.</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;"> </span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOT5lZlMyXHtgNUkCKBKWbgowyAIF8v5xlVfmE6ZXBDxxknbxbWvQ-mnpm6FDBtaZrvuoeZcKdow4X81K3YYa8Tqo-GCFt1_miMEh5bYlWS9qI6zyqO_ilVzCRX0kYA5dj0DdGvHYu0Ew/s500/Verdaguer_1926.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="320" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOT5lZlMyXHtgNUkCKBKWbgowyAIF8v5xlVfmE6ZXBDxxknbxbWvQ-mnpm6FDBtaZrvuoeZcKdow4X81K3YYa8Tqo-GCFt1_miMEh5bYlWS9qI6zyqO_ilVzCRX0kYA5dj0DdGvHYu0Ew/w256-h400/Verdaguer_1926.jpg" width="256" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Hem de pensar també que l’èxit de la Lliga era expressió
també de la politització d’una societat de masses que participava amb
entusiasme de les mostres de reconeixement col·lectiu: així ho demostraria el
1902 l’assistència multitudinària al funeral del poeta Jacint Verdaguer, que hi
ha qui arriba a xifrar en més d’un milió de persones. Ja el 1901 es va produir
també una populosa ofrena floral a l’escultura dedicada a Rafel de Casanova: des
de 1886 ja es venia commemorant la Diada amb misses, conferències històriques,
dissertacions erudites, lectures de poemes o representacions teatrals que
evocaven els fets de 1714; i des de 1894 que els assistents a aquest actes
acostumaven a sortir dels locals i anar en processó fins a l’estàtua en honor
de Rafael de Casanova per fer-hi acte d’homenatge amb ofrenes florals al Saló
de Sant Joan (ja que l’escultura no arribaria a la Ronda de Sant Pere fins el
1914). Però la commemoració del 1901 va ser molt moguda: es van produir
enfrontaments amb lerrouxistes que volien boicotejar l’acte i, després de
l’ofrena floral, es va xocar amb la policia, que va fer 30 detinguts (entre els
que es va comptar el futur escriptor Josep Maria Folch i Torres). El dia 15, la
Unió Catalanista va convocar una manifestació de protesta per les detencions
que aplegà unes 12.000 persones. Aquesta ebullició explica també l’èxit de la
Lliga.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">La Lliga, però, també presentava alguns problemes</span></u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">. Primer de tot, que dins d’ella hi havia discrepàncies ideològiques entre
els vells puristes (més radicals, crítics amb les actituds pidolaires), i els
més pragmàtics (disposats a aprofitar febleses de l’estat per aconseguir rèdits
polítics). Les diferències van esclatar amb motiu de la primera visita oficial
que va fer el jove Alfons XIII el 1904. Maura va convèncer el rei de que era
més important seduir l’opinió pública catalana que rebre les despulles de la
seva àvia, traspassada aquell any a París. Mentre els puristes de la Lliga volien
fer boicot, els pragmàtics esperaven aprofitar l’avinentesa per a presentar
noves reivindicacions al rei. La visita va ser un èxit de públic, i a
l’ajuntament de Barcelona el va rebre amb un discurs improvisat de benvinguda una
jove promesa de la Lliga: Francesc Cambó. Això va trencar la Lliga: els
puristes van marxar per a constituir partits republicans, com el Centre
Nacionalista Republicà (1906) de Lluís Domènec i Montaner, que deixava la Lliga
convertida en un coherent partit de quadres. <u>El segon problema de la Lliga
seria un poderós adversari polític, el nou PARTIT RADICAL, amb qui constituiria
el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">sistema de partits propi</b> de
Catalunya fins el 1923</u>. Aquesta formació política, dirigida per Alejandro
Lerroux, seria un partit de masses per als obrers crítics amb el catalanisme –“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ellos propietarios, nosotros proletarios</i>”,
deia- que amb certa demagògia recollia velles reivindicacions obreres, com la
jornada de 8 hores, i el seu tradicional anticlericalisme. Els qui no veuen en
ell un agitador foraster que finançaria els “berenars fraternals” amb el “fons
de rèptils” (els fons reservats del Ministeri de Governació), ha recordat la
coetània aparició d’un republicanisme radical i populista, del que Vicente
Blasco Ibáñez seria exemple a València.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><br /></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxEXeBlajgjQltGxjUPZix_FXo9MJQnowV00kUZ1aFf4Wk25f1y1kA3urDCbfMKtFb5vJvsJLf4x3N0yfQcN7Q8jovT7PF0mqYnKUVWeO8UtLE19wDEmlikLRl-yzY7VKZhnsXZwXl2Jc/s848/cambo+al+rey+el+1904.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="477" data-original-width="848" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxEXeBlajgjQltGxjUPZix_FXo9MJQnowV00kUZ1aFf4Wk25f1y1kA3urDCbfMKtFb5vJvsJLf4x3N0yfQcN7Q8jovT7PF0mqYnKUVWeO8UtLE19wDEmlikLRl-yzY7VKZhnsXZwXl2Jc/w640-h360/cambo+al+rey+el+1904.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoBodyText"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">APÈNDIX SOBRE LES CONSEQÜÈNCIES DEL 98</span></u></b><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">. El llibre de Tomàs Pérez Viejo que vam treballar a classe atorgava un
especial impacte a la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, si les comparava
amb la pèrdua de les altres colònies americanes: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">nadie habló de ningún desastre de 1821</i>”, diu, perquè en aquell
moment els veritables derrotats són americans com l’Exèrcit Reial del Perú,
sectors de la societat americana que s’havien beneficiat de la dominació
colonial espanyola. En la primera pèrdua de l’imperi, afegeix, ni el perdedor
havia estat el mateix subjecte polític (les declaracions d’independència
fixaven clarament que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">trencaven vincles
amb els reis d’Espanya</i>”, perquè eren una propietat patrimonial), ni els
territoris perduts havien acomplert el mateix paper dins de l’estructura
imperial: Cuba havia acomplert un paper en la defensa de les comunicacions, i
l’organització de les flotes, i solament al XIX s’havia convertit en una
colònia sofisticadament explotada per la metròpoli, part d’ella, i per tant la
pèrdua del 98 havia estat més important. La prova d’aquest canvi de paper dins
de l’organigrama imperial era que havien arribat més esclaus durant el segle
XIX (fins el final del tràfic el 1867) que en els tres segles virregnals. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqSwHBXdkAxmVYibXb2GYXfdpZkjwBhLVRPMBQekX317Om5NhvI1sV2mBUlrPUcSbASZZd1Yq6c8U17TlXN2IIMFXPWwFTHU8JAudQ0VMTONp5tntGMcd3nkzYvauVCcbm_u1pO_u0t_0/s2048/9788430622658.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1238" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqSwHBXdkAxmVYibXb2GYXfdpZkjwBhLVRPMBQekX317Om5NhvI1sV2mBUlrPUcSbASZZd1Yq6c8U17TlXN2IIMFXPWwFTHU8JAudQ0VMTONp5tntGMcd3nkzYvauVCcbm_u1pO_u0t_0/s320/9788430622658.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quan mira de concretar l’impacte, però, el llibre recorda
que no havia estat econòmic: ben al contrari, la repatriació de capitals
impulsarà un sector financer modern, com demostren les fundacions del Banc
Hispà Americà (1901), el Banc de Biscaia (1901), el Banc Espanyol de Crèdit
(1902) i el Banc Central (1919). <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Tampoc
no hi ha cap impacte polític: Joaquín Costa diria (1906) que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">tras Sedán los franceses se sacaron a
Napoleón III, nosotros aplaudimos a uno pequeñito</i>”. L’autor sí que apunta
al mateix canvi d’autopercepció que hem assignat als militars, i afegeix com a
conseqüència una profunda reacció anticlerical (malgrat el tradicional anticlericalisme
que s’havia manifestat altres vegades). És cert que algunes veus de l’església
havien presentat la lluita a Cuba com una espècie de croada, i que la
repatriació dels capellans des de Cuba hauria contribuït a augmentar
l’omnipresència de l’església en la societat espanyola. Però aquesta voluntat
de figurar i competir amb les “ideologies materialistes” ja l’hem explicat a
classe, per si sola explica cert rebuig social i costa relacionar-la amb el 98
encara que hi hagués un projecte de partit catòlic dirigit per Camilo García de
Polavieja (el veterà de Filipines conegut com el “general cristiano”), encara que
Gumersindo de Azcárate lamentés la decadència del segle XVII a la defensa del
catolicisme i Galdós estrenés <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Elektra</i>
el 1901, un dur al·legat contra la influència social del clergat. Aquesta obra
teatral sobre una jove obligada a entrar en un convent amb l’oposició de l’home
que l’estimava va tenir estrena polèmica, perquè Pío Baroja va cridar “Abajo
los jesuitas”, i va coincidir amb l’arribada al Tribunal Suprem d’un cas que
enfrontava una rica jove de Bilbao, Adelaida de Ubao, que havia decidit
ingressar en un convent per influència d’un jesuïta i sense coneixement de la
seva mare vídua. La família havia denunciat que ho havia fet mal influïda, per
captar la frugal herència de la jove, i va contractar el veterà Nicolás
Salmerón d’advocat, qui va aconseguir que el tribunal anul·lés la sentència a
favor del convent que havia aconseguit l’advocat de la jove, un polític que es
deia... Antonio Maura. El debat sobre la influència de l’església va tenir
importants figures compromeses en contra durant aquest canvi de segle, com
Lerroux o Blasco Ibáñez. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">El 98, finalment, té un valor simbòlic com a inici del
segle XX perquè posa sobre la taula molts dels drames que el caracteritzaran:
l’aïllament i irrellevància internacional, el mai resolt problema dels
nacionalismes perifèrics, la polarització política, el militarisme
corporativista, el desastrós imperialisme al Nord d’Àfrica...</span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-32245792715955197052021-02-18T21:03:00.001-08:002021-02-18T21:03:21.413-08:00SPACAT2021 (1A) LES CONSEQÜÈNCIES DEL 98<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn-eRXK2s9swQct3KPStM6dwZmQTGT0DXyYqjzEcEz3Debl9c90j-AgUqbyPh7gr4aL_QIBgjWMfyb5jZMBRgplHK_gVA06ifPNv5sazQ8OyNPyhpDBfzSQ6p3iPLRU1-uBpvWxr11vdE/s2048/9788430622658.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1238" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn-eRXK2s9swQct3KPStM6dwZmQTGT0DXyYqjzEcEz3Debl9c90j-AgUqbyPh7gr4aL_QIBgjWMfyb5jZMBRgplHK_gVA06ifPNv5sazQ8OyNPyhpDBfzSQ6p3iPLRU1-uBpvWxr11vdE/w241-h400/9788430622658.jpg" width="241" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Tomás Pérez Vejo començava el seu llibre (2020) amb el
discurs que l’Almirall Pascual Cervera va adreçar als mariners que havia format
a la coberta del vaixell que estava a punt de dirigir l’armada espanyola fora
del port de Santiago de Cuba per enfrontar-se l’armada nord-americana: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">He querido que asistáis conmigo a eta cita
con el enemiga luciendo el uniforme de gala. Sé que os extraña esta orden
porque es impròpia del combate, però es la ropa que vestimos los marinos de
España en las grandes ocasiones, y no creo que haya un momento más solemne en
la vida de un soldado que aquel en que se muere por la patria</i>”. En aquell
combat moririen 350 d’aquests mariners i solament un nord-americà. El paper
jugat en la guerra no podia ser més humiliant. </span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">En el tractat de París (1898) que hi posava fi, Espanya renunciava a la
sobirania sobre Cuba, Puerto Rico i Filipinas. Què havia passat? Tomás Pérez
Vejo presenta els Estats Units com una forta potència imperial en expansió, tal
i com demostraria –després de l’assassinat del president MacKinley per un
anarquista el 1901- l’administració Roosevelt: si el mateix 1898 havien
ocuparien Guam i Hawaï (fixant un pont geo-estratègic cap al sud-est asiàtic),
el 1899 es produiria una intervenció a Nicaragua, i el 1900 a Costa Rica. El
1903 Panamà acabarà convertit en un satèl·lit</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">
</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">quan se separa de Colòmbia: el 1914 s’hi inaugura el Canal. La visió
dels EEUU com a força imperialista en expansió permet entendre l’historiador
José María Jover (“</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Teoria y pràctica de
la redistribución colonial</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">”,1979) quan feia constar que –amb el pastís colonial ja
repartit, en el que les grans potències continuen necessitant matèries primeres
barates i mercats reservats per a una industrialització en permanent creixement-
quan s’esgoten els territoris a colonitzar solament queda l’opció
d’arrencar-les als seus adversaris més dèbils, generant les rivalitats que
conduiran Europa cap a la Gran Guerra (igual que la projecció americana cap al
Pacífic iniciarà una clara competència amb el Japó).</span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">El darwinisme social d’aquell temps explicava el que
havia passat en altres termes: el “discurs de les nacions vives i les nacions
moribundes” que Lord Salisbury havia pronunciat al Royal Albert Hall el 3 de
juny de 1898, tres dies abans de la derrota espanyola a Cavite, distingia entre
unes nacions en ascens i permanent rivalitat (que s’hauria de “dirimir en un
arbitratge sagnant”, predeia) i altres nacions cada cop més dèbils, gairebé
agonitzants. El darwinisme social, aquella lectura errònia o interessada de la
“selecció natural” sobre la que el naturalista britànic havia teoritzat anys
enrere (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’origen de les espècies</i>”,
1859), preconitzava l’aplicació d’aquests principis a les societats humanes,
considerava les nacions com a organismes vius subjectes per tant a la mateixa
“lluita per la vida” que la natura imposava a tots els altres. Així quedava
legitimat el control polític de l’estat per part de la burgesia (més apta), el
domini imperial blanc (tecnològicament superior), o la guerra com a instrument
natural amb què dirimir la supervivència... Aquest discurs angoixaria tot
seguit els espanyols que –davant del shock de la derrota - percebrien Espanya
com una nació malferida que apurava els seus darrers dies. I és que, incapaços de
replegar les tropes, els espanyols van haver de confiar a l’armada americana el
seu retorn fins als ports cantàbrics des dels que –malferits, malalts,
mutilats, demanat caritat per desplaçar-se fins a casa-, oferien un espectacle
patètic. Així ho descrivia el periodista Fernando Soldevilla (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El año político</i>, 1898): “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eran espectros más que personas vivientes, y
su cuerpo flácido y escueto cubierto con andrajos les daba un aspecto a la vez
repugnante hasta el horror y tristísimo hasta hacer derramar lágrimas. Después
de llegados, se morían por docenas, algunos se cayeron desmayados en las
calles, y era un espectáculo verdaderamente descorazonador que partía el
corazón contemplar a aquellos infieles</i>”. Aquella invasió de “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">palúdicos, enfermos, anémicos, tuberculosos,
tifoideos, heridos e inútiles, que apenas podían sostenerse</i>” trencaria la
moral del país.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">CONSEQÜÈNCIES (1): PLANTEJA LA DECADÈNCIA</span></u></b><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">. El debat sobre quin diagnòstic descrivia els mals del país i quin
tractament terapèutic calia imposar-li per intentar salvar-lo d’una agonia
irreversible va omplir des d’aquell mateix moment l’opinió pública. En els
ateneus obrers i els clubs de la burgesia, en els partits i el Parlament, en els
diaris i la universitat, es discutia sobre la malaltia que havia provocat tan
humiliant derrota, i sobre quins remeis es podrien aplicar per a curar-la.
Aquesta corrent de pensament angoixat i pseudocientífic es diu regeneracionisme
i tindria una de les seves primeres expressions en l’article “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sin pulso</i>”, que Francisco Silvela, el
nou president del partit conservador des de la mort de Cánovas, va publicar en
el diari madrileny “El tiempo” el 16-8-1898: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Los doctores de la política (...) discurrirán sus remedios, però el más
ajeno a la ciència que preste alguna atención a los asuntos públicos (...)
observa este singular estado de España: donde quiera que se Ponga el tacto no
se encuentra el pulso (...) todos cuantos tengan algun interès en que este
cuerpo nacional viva es hora que se alarmen (...) los que tienen por oficio y
ministerio la dirección del estado no cumplirán sus más elementales deberes si
no acuden con apremio y con energia al remedio, procurando atajar el daño con
el total cambio del régimen (…) si esa dignificación no se logra, la
descomposición del cuerpo nacional es segura</i>”. En aquest fragment de
l’article no solament trobem referències mèdiques que ens remeten al context
biologista; també sorprèn la urgència amb què demana que es posin a fer
reformes per salvar el país. El nom de referència del regeneracionisme, però,
va ser Joaquín Costa: <o:p></o:p></span></p><p class="MsoBodyText"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTJ_wDVz30IQ9nPi0xP-n9ocNcG7ewf5uv_UirnxGMQ1xm042ADZxgGLplIYW40ZjV5BQV4zCB_0lacto4EtxzR-5FLQHoWT6KTKqwtTx7luW5fAZ9PmUN_rZqidNQykXYqG-_fDWRklY/s538/costaseguncalasanz.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="538" data-original-width="320" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTJ_wDVz30IQ9nPi0xP-n9ocNcG7ewf5uv_UirnxGMQ1xm042ADZxgGLplIYW40ZjV5BQV4zCB_0lacto4EtxzR-5FLQHoWT6KTKqwtTx7luW5fAZ9PmUN_rZqidNQykXYqG-_fDWRklY/w238-h400/costaseguncalasanz.jpg" width="238" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; text-indent: -18pt;">-<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal;">
</span></span><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; text-indent: -18pt;">En un exitós llibre, “<i>Oligarquía y caciquismo como la fórmula
actual de gobierno en España: urgència y modelo de cambiarla</i>” (1899)
suggeria la fórmula “escola i rebost” com a mecanisme de superació d’aquell
estat de prostració nacional.</span></p><p class="MsoBodyText"><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; text-indent: -18pt;">- Escola bàsica per a
crear una opinió pública capaç de conjurar el caciquisme, aposta pel regadiu
per crear una capa productiva d’agricultors competents que qüestiona el segrest
de les institucions per part de l’oligarquia terratinent.</span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">Cal dir, però, que com a
home del seu temps Costa va mostrar tics imperialistes quan va participar de la
fundació de la Societat d’Africanistes i Colonialistes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin-left: 36.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">En la conferència que va
pronunciar a l’Ateneu de Madrid (1901) va incidir en la figura que havia
d’impulsar totes aquestes reformes, un “cirurgià de ferro”. Per això Enrique
Tierno Galván (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Costa y el regeneracionismo</i>,
1961) havia fet del que anomenava el “costismo” un «<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sentimiento difuso de admiración por la dictadura totalitaria
nacionalista</i>» que hauria inspirat “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">los
fundamentos [ideológicos]» de la sublevación militar</i>” de 1936. Se li va
contestar que alguns sectors del franquisme van desqualificar Costa i que la
decepció profunda que sentia Costa per la situació del país, lluny d’acostar-lo
a l’autoritarisme, el va fer evolucionar cap al republicanisme. Malgrat això, la
crida al “cirurgià de ferro” seria llegida amb interès per sectors de
l’exèrcit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><b><u><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">CONSEQÜÈNCIES (2): UN NOU PAPER DE L’EXÈRCIT</span></u></b><span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">. En el capítol “<i>La escopeta sin
blanco</i>” del seu llibre, Balfour escrivia que la Restauració havia destinat
a l’exèrcit un paper tutelar, però 1898 havia evidenciat la seva ineficàcia. El
resultat havia estat una profunda frustració de la casta militar, que es va
manifestar en un fort ressentiment cap als polítics (als que responsabilitzaven
del fracàs) que permetia intuir cert menyspreu per la societat civil. L’exèrcit
se sentia una espècie de boc expiatori, i per això va començar a elaborar una
subcultura victimista (centrada en menystenir l’autoritat civil) i un cert messianisme.
La pròpia percepció de salvaguarda dels valors patriòtics, gairebé en règim de
monopoli, no solament amagava el seu corporativisme, sinó tots aquells
problemes que el règim no havia abordat com a compensació al paper protector de
la moderació política que havia vingut exercint. Així doncs, era un exèrcit
hipertrofiat pel que fa als comandaments (500 generals, 23.000 oficials, 80.000
suboficials) i no massa professional. I que –per a justificar-se davant de la
societat que el mal pagava- es va assignar la vigilància del país per evitar
que no es repetís el Desastre. Espanya podia semblar una caserna gegantina, en
la que els obrers i els catalanistes –els crítics del sistema, doncs- estan
permanentment sota sospita. Si França havia resolt la seva crisis “final de
segle”, el Cas Dreyfus, amb la supremacia dels valors civils, aquí no havia
passat igual.</span></p><p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlROcnbCXAULoqEwxvKzqSrWBu8skkR1UOXVWOh6a0mCymWCw0GuSk_8cDsk52g7BRSXNkprBE7_sTD_9qUiSqLp32PWLhtHWLL9dh8gijbWvSs0g5YhmkmM2OmUSG10SQhrk14njFGI0/s500/balfourlibro.webp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="360" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlROcnbCXAULoqEwxvKzqSrWBu8skkR1UOXVWOh6a0mCymWCw0GuSk_8cDsk52g7BRSXNkprBE7_sTD_9qUiSqLp32PWLhtHWLL9dh8gijbWvSs0g5YhmkmM2OmUSG10SQhrk14njFGI0/w288-h400/balfourlibro.webp" width="288" /></a></div><p></p><p class="MsoBodyText"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">CONSEQÜÈNCIES (3): UN NOU TIPUS D’INTEL·LECTUAL</span></u></b><span lang="CA" style="background: #D9D9D9; font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;">.</span><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"> El desenvolupament d’un
nou mercat cultural de masses gràcies a l’escolarització, l’alfabetització i la
mesocratització va permetre molts creadors independitzar-se dels vells
patronatges de la cort, la noblesa o l’església, i començar a viure dels
productes que escrivien per a un públic lector creixent. Aquesta independència
els va permetre posicionar-se críticament com Zola contra la sospitosa condemna
contra Alfred Dreyfuss a França (en el famós article “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jo acuso</i>”), o la tasca de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">intelligentsia</i>
a Rússia, o el que farà la Generació del 98 al criticar els Processos de
Montjuïc. Quan Unamuno escriu el 1895<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">“¿con qué derecho me llevan ustedes contra
mi voluntat a la guerra? ¿Que se pierde Cuba? ¡Que se pierda!</i>” està trencant
amb els valors del positivisme científic, igual que la relativitat d’Einstein,
la crítica de Nietzsche de les religions, o la recerca freudiana de la veritat
en el món dels somnis demostren buscar la veritat més enllà de l’aparença. Més
endavant, el Titanic o les trinxeres demostraran que ciència i tècnica no
necessàriament ens condueixen cap al progrés i la felicitat. Per tant, la confiança
en la veritat objectiva i el mètode científic sembla esgotar-se i deixar pas al
dubte i l’angoixa, al pessimisme, a l’esperit crític, a la inseguretat pel què
vindrà. Intuïció, passió, vitalisme i subconscient seran els valors puixants...
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoBodyText"><span lang="CA" style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 11.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Així ho descriurà Azórín en els articles d’ABC publicats
el febrer de 1913 per donar forma al concepte “generació del 98”. 13). Deia: “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Allá por 1896 vinieron de provincias a
Madrid algunos muchachos con ambiciones literarias y se reunieron aquí con otros
que comenzaban a escribir (...) la generación se ha iniciado en la vida
intelectual teniendo ante su vista un espectáculo tremendo: el del Desastre”.</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">
I els presentava criticant “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">las
corruptelas administrativas, la incompetencia, el chanchullo, el nepotismo, el
caciquismo, la verborrea, el `mañana´, la trapacería parlamentaria, el atraco
en forma de discurso grandilocuente, todo el denso e irrompible ambiente</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">”.
Sembla que avui els especialistes qüestionen el criteri classificador que
reconeix “generacions”, però sí que es pot dir que compartien origen perifèric
(Unamuno, Maeztu i Baroja són bascos, i Azorín valencià), prosopogràficament de
classe mitjana (Baroja treballava en el forn d’una tieta a Madrid), i tots
sovintegen la premsa d’opinió i les revistes. Amb cert pessimisme, o angoixa
vital, reflexionen sobre Castella (Unamuno a la “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">Vida de Don Quijote y Sancho</i><span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">” el 1906) i, malgrat que exalten el
seu paisatge, també reclamen modernitzar-la. Pedro Laín Entralgo escriuria més
tard que no sabia si “</span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt;">havia existit mai
una ciutat amb tant nombre d’escriptors per metre quadrat”</i></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-15201572075352555382021-01-27T12:50:00.001-08:002021-02-05T10:59:43.452-08:00UNAMUNO EN SU LABERINTO ¡Y NOSOTROS EN EL NUESTRO! (y 3)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4GSE0_nFpTOfi028tMX2ZfwC9BpgCor4jp8-IZmGE1T1YVFUYx5xdZmRU7CIn-7iHsABPF1bzV-A3lifh9wPX-g-lbmCDnW5Vj5veub9VUaM2hmMt_tZRmDwtBxjXfd2n3ksUkF2KmlE/s1200/Palabras_para_un_fin_del_mundo-132427599-large.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="840" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4GSE0_nFpTOfi028tMX2ZfwC9BpgCor4jp8-IZmGE1T1YVFUYx5xdZmRU7CIn-7iHsABPF1bzV-A3lifh9wPX-g-lbmCDnW5Vj5veub9VUaM2hmMt_tZRmDwtBxjXfd2n3ksUkF2KmlE/w280-h400/Palabras_para_un_fin_del_mundo-132427599-large.jpg" width="280" /></a></div><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">El reciente estreno en Filmin de “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Palabras para el fin
del mundo</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">” me ha permitido volver a visionar el documental reflexionando con
tranquilidad y comprobar que –aunque nos hemos concentrado en el acto del
paraninfo y la sospechosa muerte de Miguel de Unamuno- la cinta contiene muchos más
elementos de análisis que son interesantes. El documental selecciona cuidadosamente,
por ejemplo, aquellos pasajes que harían de Unamuno un intelectual
estrechamente comprometido con la república: cuando volvió del exilio en 1930
declaró que “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">en España hay una consciencia que empieza a despertar</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">” y abogó por
una república civil, social, laica. Cuando fue nombrado alcalde honorífico perpetuo en 1931, felicitó el ejemplo de la ciudadanía que había
mantenido el orden tras el hundimiento de la monarquía, y
en Salamanca saludó el advenimiento de la República apelando a los comuneros
que, desde su punto de vista, ya habían significado “la soberanía popular”. Manuel Menchón añade en su metraje unas imágenes de la manifestación del 1 de mayo, que Unamuno parecer presidir junto a los políticos. Sin embargo, también explica cómo la primera quema de conventos en mayo de
1931, por la que su hermana monja se lamenta en una carta, provocaron que emitiera una primera reprobación: acabaría diciendo que la República le dolía, pero al mismo tiempo
también se mostró inquieto por el ascenso del fascismo, escribió que Hitler era un “deficiente mental y espiritual” y llamó a Mussolini “trágico polichinela”. Aunque
se felicitó porque “no nos ha llegado la tontería de la esvástica” también lamentó que tuviéramos “a Millán Astray”, que en aquellos momentos debía parecer una
especie de Gabriele D'Annunzio.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">No debemos precipitarnos: Unamuno era un liberal conservador, y como liberal se sintió incómodo con las quemas de conventos, o con la Ley de Defensa de la República. Pero queda claro que estaba mucho más lejos del fascismo ascendente. </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">De hecho,
el régimen le reconoció públicamente nombrándole rector, presidente del Consejo
Nacional de Instrucción Pública, alcalde honorario de Salamanca, diputado … y
muchas de las críticas que él pronunció tienen más que ver con la polarización
política (que no sería fruto de la república en sí, sino del mal uso que pudieron
hacer los “hunos y los hotros” participando de la espiral de radicalizaciones). Cuando leo aquellos tirones de orejas me parecen referencias a la derecha, ya que criticaba a quien patrimonializaba el amor a España, porque, según él, “<i>nadie tiene la exclusividad del
patriotismo</i>”, proponiendo como alternativa la mano extendida que muestra la
estatua de Fray Luis de León a la entrada de la Universidad de Salamanca como símbolo de
calma y meditación. Apoyó el golpe, sí, pero porque sus protagonistas lo presentaron en sus primeros momentos como "netamente republicano y de lealtad absoluta al régimen", una especie de dignificación de la República; y porque la sabiduría no te libra del error. Así que los </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">golpistas pudieron presumir del donativo
de cinco mil pesetas que les cedió (quizá coaccionado, como tantos otros, ya
que era la mitad de su sueldo anual y en su casa no sobraban). Declaraciones y
donativos explican que –como se escucha en el documental- el presidente Azaña
dijera que “<i>el gobierno veía con dolor que don Miquel de Unamuno, para quien la
república había reservado las máximas expresiones de respeto y devoción, no
haya respondido en el momento presente a la lealtad a la que estaba obligado
sumándose de modo público a la facción en armas</i>”. La República actuó en
consecuencia: en agosto de 1936 destituyó a Unamuno como rector de la
Universidad.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq-FAm4bOsXlQ0x2_IzStOkg3kUeqZMUH-eeHXRQ_wheTCTjp6WjZMhobxO27wXXDr0rq7AfcT6cZYMHUpUTD9zQJQjWQOu6cB_sRicNZ02SDJ9aZArLkNn47QxlmxAa91g3mpHojr6Wo/s587/fray+salmantino.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="587" data-original-width="440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq-FAm4bOsXlQ0x2_IzStOkg3kUeqZMUH-eeHXRQ_wheTCTjp6WjZMhobxO27wXXDr0rq7AfcT6cZYMHUpUTD9zQJQjWQOu6cB_sRicNZ02SDJ9aZArLkNn47QxlmxAa91g3mpHojr6Wo/s320/fray+salmantino.jpg" /></a></div><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Fue entonces cuando </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">las tribus del golpe vieron su
oportunidad y le restituyeron en el rectorado. Él debió sentirse en un primer
momento muy halagado, pero seguro que a los pocos días debió empezar a notar
que aquel nuevo traje de rector le tiraba la sisa. Probablemente sin quererlo,
se había convertido en rehén de los sublevados, y durante las seis escasas
semanas que duró en el cargo se vio obligado a ensuciarse las manos. Y no
me refiero solamente a que asistirá desconcertado a la depuración de la
universidad, y al espectáculo impúdico de la violencia sumaria, sino a otros
sapos concretos que deberá tragarse como “intelectual orgánico”:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 0px;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; text-indent: -18pt;">* Se verá obligado a pedir disculpas al
general Martínez Anido por un artículo de 1920 en el que –criticando la
represión a la que por entonces venía sometiendo al movimiento obrero en
Barcelona- le había llamado “ganso histérico”.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 0px;"><span style="line-height: 107%; text-indent: -18pt;"><span style="font-size: xx-small;">* </span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; line-height: 107%; text-indent: -18pt;">O a que, cuando el claustro de profesores
aprobó por unanimidad una declaración de adhesión al Movimiento, su texto fue publicado como si Unamuno fuera su autor, lo que –según una carta al director
del ABC en Sevilla- le molestó profundamente.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">El mayor marrón que debió comerse, sin embargo, son
las violencias. Y en ese contexto podemos entender que alzara la voz en el acto
del paraninfo en octubre. El documental se suma a la tesis del matrimonio Rabaté,
que ve en el enfrentamiento con Millán Astray una gran tensión escénica, tal y
como parece sugerir que la prensa reprodujera al día siguiente los discursos
del acto obviando las aportaciones de Millán Astray y Unamuno. Los acontecimientos
inmediatamente posteriores parecen confirmarlo: la retirada del título
honorífico de alcalde perpetuo al día siguiente, el claustro votando su
destitución como rector el 14 de octubre, la ejecución de su discípulo el día
23 de octubre, y el 8 de diciembre –día de la Inmaculada Concepción, dogma que
los protestantes niegan- lo será también su buen amigo, el pastor evangélico.
Él mismo autoriza “<i>a difundir ampliamente en mi nombre que vivo bajo llave y
cerrojo (…) me sorprende que aún no me hayan fusilado</i>”.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><br /></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 107%;"><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvnJAT4mYsXgG2a4v4N4Sqyg9k_p9VgAGni5QGtKpfM_zEQv0nkIC1J71jwYT7BjlZ7zjGaYr71bEX3vvWPNXnJID7uegzYAKKszR6B7x4cnSG64s8E_C9U4ggNbGMQ3bWaGScKcsOP5M/s1256/ByCGBOl4x_1256x620.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="620" data-original-width="1256" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvnJAT4mYsXgG2a4v4N4Sqyg9k_p9VgAGni5QGtKpfM_zEQv0nkIC1J71jwYT7BjlZ7zjGaYr71bEX3vvWPNXnJID7uegzYAKKszR6B7x4cnSG64s8E_C9U4ggNbGMQ3bWaGScKcsOP5M/w640-h316/ByCGBOl4x_1256x620.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Manuel Menchón ya había tratado el acto del paraninfo en la ficción: al final de "La isla del viento"</span></td></tr></tbody></table><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Es cierto que esas medidas vengativas (o preventivas, en el caso que estuvieran destinadas a evitar la trascendencia del acto del Paraninfo) no implican necesariamente que Bartolomé Aragón acudiera al
domicilio de Unamuno a asesinarle; pero también lo es que los críticos del
documental ignoran el contexto cultural en que se produce el fallecimiento,
como si fuera absolutamente ajeno. Me refiero al creciente irracionalismo del
fascismo que se estaba desplegando. El mismo anciano asustado, recluido y
vigilado por los funcionarios de propaganda (ansiosos de subsanar el error para la imagen del golpe que podrían significar las declaraciones de Unamuno el 12 de octubre), describió con la misma quirúrgica capacidad descriptiva que se le aplaude
cuando critica a la república, que “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">toda esta gente está contra la inteligencia
(…) están disparando contra los intelectuales (…) si triunfan España se
convertirá en un país de imbéciles</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”. Si con los expedientes de depuración y el
asesinato sistemático de los maestros no hay suficientes pistas para darle
forma a ese contexto, Manchón demuestra con un buen número de imágenes –y esa
creo que es su gran aportación, la que sus críticos descuidan para reprenderle por apropiadas pero banales zarandajas documentales- que se organizaron grandes
quemas de libros. Estos bibliocaustos venían acompañados de rituales
iniciáticos tras la toma de importantes localidades; en ellos se incluían
lecturas de grandes pasajes de las “buenas lecturas” y se maldecía a los
intelectuales y escritores objeto de persecución. El fenómeno ha sido estudiado
por Ana Martínez Rus, quien confesaba hace poco a </span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Eldiario.es</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"> que contamos con
pocas imágenes “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">porque la dictadura duró mucho, tuvo tiempo de borrarlo</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”. Todos
los que asistimos a congresos hemos escuchado lamentarse a importantes
historiadores sobre la eficaz tarea de destrucción documental que acometió el
régimen, y –aunque pueda ser casual el incendio que en agosto de 1945 destruyó
los laboratorios Cinematiraje Riera de Madrid, donde se almacenaban las
películas y negativos del NO-DO producidos hasta entonces- resulta cansino
comprobar la decisiva influencia de esta casualidad en la conformación del
régimen franquista: sabemos que es casualidad que Sanjurjo y Mola se
estrellaran y Franco nunca cogiera un avión, ya sabemos que es casualidad que
el almacén (y sólo el almacén) de esos estudios se quemara mientras el régimen probaba de disimular su estrecha alianza con el Reich agonizante, y sabemos que es
casualidad que Bartolomé Aragón visitara a Unamuno la tarde en que murió.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiVAmOU6bLfoURQ3oruYpotl3D9iVsShQyg3ty86_W8pguZr_GOGDaCaj_igHzbR3op5FTDvJx_zJkGXw4neNcIH0Ak4mdry6sJ0sbo1QZM1Ji16giFcrV1CNxv3EW7s6vc3vLCxuJqOE/s2048/libro+causto.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiVAmOU6bLfoURQ3oruYpotl3D9iVsShQyg3ty86_W8pguZr_GOGDaCaj_igHzbR3op5FTDvJx_zJkGXw4neNcIH0Ak4mdry6sJ0sbo1QZM1Ji16giFcrV1CNxv3EW7s6vc3vLCxuJqOE/s320/libro+causto.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Así pues, también será casualidad que el deceso coincidiera con una agresiva ofensiva coordinada contra la cultura por
parte del Nuevo Estado en formación, que, además de la depuración de la universidad
y la ejecución de los maestros, incluía también las quemas de libros en las que
–oh, por dios, otra casualidad- con tanta efectividad participaba Bartolomé
Aragón. En una ceremonia de quema de libros en Huelva, el Jefe de Falange había advertido –por si alguien buscaba sutiles semejanzas con lo que había ocurrido en
Alemania- que aquella ceremonia que iba a producirse no era un acto de
importación, sino que formaba parte de la más gloriosa tradición propia.
Quienes crean que eso de quemar libros lo habían inventado los nazis, parecía
decir, <i>“no conocen lo mejor de nuestra literatura</i>”: y tomaba el Quijote en sus
manos para acudir al pasaje en que –cuando el barbero y el cura se proponen
apartar de la biblioteca los libros que, presuntamente, habían enturbiado la
mente de Alonso Quijano- la sobrina sugería que “<i>no hay para qué perdonar a
ninguno porque todos han sido los dañadores, mejor será arrojarlos por las
ventanas y prenderles fuego</i>”. <b>Ana Martínez Rus</b> ha explicado cómo fueron
destruidas las bibliotecas de Castelao, o la del presidente Casares Quiroga en
La Coruña, la de Max Aub en Valencia, o la de Juan Ramón. Y cómo el diario <i>Ya</i>
daba cuenta de la ceremonia con la que se festejó el Día del Libro en Madrid ese
1939 de ingrata memoria: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“con un
simbólico y ejemplar auto de fe. En el viejo huerto de la Universidad Central
(…) se alzó una humilde tribuna, custodiada por dos grandes banderas
victoriosas. Frente a ella, sobre la tierra reseca y áspera, un montón de
libros torpes y envenenados</i>”. Parece ser que un tal Antonio Luna,
catedrático de derecho, discursó sobre el orgullo de quemar los libros “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">separatistas, liberales, marxistas, los de
la leyenda negra, los anticatólicos, los del romanticismo enfermizo, los
pornográficos, los de un modernismo extravagante, los cursis</i>”, y se
felicitaba porque, entre ellos, los había de Rousseau, Marx o Sabino Arana. La
crónica terminaba diciendo que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">prendido
el fuego al sucio montón de papeles, mientras las llamas subían al cielo con
alegre y purificador chisporroteo, la juventud universitaria, brazo en alto,
cantaba con ardor y valentía el Cara al sol</i>”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Vamos a suponer que ni la depuración universitaria, ni
el exterminio de los maestros, ni los bibliocaustos, ni las amenazas que
encerraron a Unamuno su casa, tuviesen nada que ver con la casual defunción de
Unamuno. Supongamos que el “Muera la intelectualidad traidora” que
presuntamente Millán Astray pronunció en el acto del paraninfo nos parece poco
creíble porque en la foto que publicó la prensa al día siguiente se nos aparecen
ambos en medio de una cordial despedida. Caso de que esas fuentes nos parezcan insuficientes para considerar sospechoso el contexto en el que Unamuno falleció, podemos acudir a las
palabras que, durante el primer acto que celebró después del 12 de octubre,
pronunció Millán Astray: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ay de aquellos
intelectuales que marchen por las sendas tenebrosas y los que emplean caminos
sutiles, disfraces, juegos de palabras (…) serán fulminados</i>”. Puede que
Bartolomé Aragón no lo fulminara, pero el secuestro y el silenciamiento de la
voz de Unamuno constituyen, aunque figuradamente, un asesinato. La culminación
de ese proceso de apropiación del personaje culminó cuando los falangistas se
presentaron en el funeral y cargaron a hombros el féretro. Uno de los nietos del finado,
Miguel de Unamuno Adagarra, recuerda cómo la mañana del primer día de 1937 “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">sin previo aviso, se presentaron algunos
falangistas (…) agarraron el féretro y se lo llevaron sin más (…) sin pedir
permiso ni nada</i>”. En el documental, este señor manifiesta recordar la
angustia de un pequeño primo que le preguntaba a su tía Felisa si lo iban “a
tirar al río”. Un familiar de Unamuno califica aquello como un “robo violento” que
culminaba el proceso de apropiación del personaje para hacer un uso
propagandístico presentándolo como si alguna vez hubiera sintonizado con Falange.
Aunque <b>Francisco Blanco Prieto</b> se sirve de la fotografía de la salida del
féretro para negar esa afirmación, el nieto de Unamuno censura el “<i>abusivo protagonismo de los
falangistas</i>”, que lo presentaron como uno de los suyos “<i>sin tener en cuenta la
dureza con que los había despreciado</i>”. Por el momento hemos de creer que la
rapidez con la que intelectuales orgánicos próximos a Falange se presentaron
en el velatorio fue también casualidad.<o:p></o:p></span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-23443087382363029352021-01-26T14:41:00.003-08:002021-02-05T10:40:09.038-08:00UNAMUNO EN SU LABERINTO ¡Y NOSOTROS EN EL NUESTRO! (2)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQPTNsjRdUN8rHdbkD5zRssNbaQb3LdP_g0dzyN1aMNQ49FklbNuw1wVvpab3lsx4LW7ZKSCZ0psxluPvenShLL326wA0CLmWgg4C6Q95p2w9tUdE_7v4UtPDhj_MVeb8wl_TB8IPHBLE/s1280/PROPAGANDA+PALABRAS+MUNDO.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQPTNsjRdUN8rHdbkD5zRssNbaQb3LdP_g0dzyN1aMNQ49FklbNuw1wVvpab3lsx4LW7ZKSCZ0psxluPvenShLL326wA0CLmWgg4C6Q95p2w9tUdE_7v4UtPDhj_MVeb8wl_TB8IPHBLE/w640-h360/PROPAGANDA+PALABRAS+MUNDO.jpg" width="640" /></a></div><p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">La discusión sobre el contenido de la participación de
Unamuno en el acto celebrado en el paraninfo de la universidad de Salamanca el
12 de octubre de 1936 puede parecer bizantina porque especula más que concluye,
pero la que ha seguido al éxito del documental “<i>Palabras para el fin del mundo</i>”
supera todas las expectativas porque sugiere que la versión oficial de la
muerte del escritor es falsa. En el post anterior me refería a la carta que el
jefe de la falange salmantina había escrito al hijo mayor de Unamuno después
del “grave incidente” del Paraninfo, aconsejándole que su padre “evitara
actuaciones públicas”, no fuera que “<i>pudiera sucederle algún incidente
desagradable</i>”. Esas inquietantes palabras, escritas por uno de los impulsores
de la represión, remiten al exterminio que se estaba practicando allí donde el
golpe había triunfado. En el caso de Salamanca fueron más de mil asesinados, a
pesar de que la provincia fue controlada a las pocas horas del golpe: entre
ellos se pueden contar –además de maestros y jornaleros- a algunos amigos de
Unamuno, como su discípulo Salvador Vila, el pastor protestante Atilano Coco, y
el alcalde Casto Prieto. Sabemos que Unamuno había sido abucheado en el casino pocas
horas después del acto del paraninfo, que el Ayuntamiento le cesó del cargo de
concejal y que el claustro de profesores de la Universidad votó su destitución
como rector. Todo apunta a que se estaba tejiendo la venganza. El capítulo 7 de
“<i>Arqueología de un mito</i>” describe la situación de Unamuno después del 12 de
octubre como una especie de confinamiento sin detención oficial, pero con
vigilancia constante. Los periodistas que lo visitaron en esos días lo
describieron cansado y canoso; más que viejo, envejecido. El día 31 de
diciembre falleció mientras hablaba con un joven profesor que le visitaba,
quien, según dijo, se dio cuenta cuando notó que las zapatillas del maestro se
quemaban en el brasero. Afuera… ¡caía la nieve! (Y los republicanos como
chinches, todo sea dicho de paso).</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN0VnUi0yZMiyD7EYK2yijhZaElsfGKf4jA5bxpbzZd9a1llocpql_R9yyu0smSWdWWhbpv95xtyi3EoRd59X6fxA1ka6y-yXFb25Zrb6O9FnRCp-RFl-w3FwcwfDye2_dGOutrj0qGz0/s600/PORTADA+ARQUEOLOGIA+MITO.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="450" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN0VnUi0yZMiyD7EYK2yijhZaElsfGKf4jA5bxpbzZd9a1llocpql_R9yyu0smSWdWWhbpv95xtyi3EoRd59X6fxA1ka6y-yXFb25Zrb6O9FnRCp-RFl-w3FwcwfDye2_dGOutrj0qGz0/s320/PORTADA+ARQUEOLOGIA+MITO.jpg" /></a></div><p></p><p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">El relato de aquella tarde de fin de año es idílico, a
pesar de que se produjo en mitad del infierno. Y por eso Manuel Menchón se ha
atrevido a llamarlo con ironía “un cuento de Dickens”. No sólo ha cuestionado
el discurso onírico que –ignorando la lluvia de sangre que estaba cayendo sobre
Salamanca- parece mecer la plácida muerte de Unamuno. También ha proyectado
algunas dudas sobre la naturaleza del extraño visitante para el que Unamuno
pronunció sus últimas palabras. Para empezar, Bartolomé Aragón –que así se
llamaba la criatura- no había sido alumno suyo, y les separaba un abismo
ideológico: este solícito joven había estudiado en la Universidad de Pisa, la
meca intelectual del fascismo (si es que el fascismo puede tener algo intelectual).
No parece que fuera un conocido cercano, ni desde luego un apreciado antiguo
alumno, como decía la versión que él mismo contaría.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">“<i>Palabras para el fin del mundo</i>” no sólo cuestiona a
la última persona que vio con vida a Unamuno. También proyecta algunas dudas
sobre los documentos que certifican la defunción del prestigioso escritor,
tratándolos de irregulares. No es que cuestione al médico que firmó el certificado:
el doctor Núñez era amigo de Unamuno y un prestigioso cirujano. Había sido
concejal por Acción Republicana, por lo que había tenido que pagar una elevada
multa unos días antes. Menchón dice que falló un diagnóstico que no se podía
conocer sin autopsia, y, aunque no dice textualmente que mintiera, sugiere que
el médico estaba “<i>bajo el yugo de los sublevados</i>”. No concreto las otras
presuntas irregularidades documentales de las que se extraña, porque <a href="http://www.todoslosnombres.org/content/noticias/francisco-blanco-prieto-la-muerte-unamuno-fue-natural-imprevista-repentina#:~:text=Mientras%20no%20se%20demuestre%20con,que%20termin%C3%B3%20con%20su%20vida.">un artículo de Francisco Blanco Prieto las ha desmentido de forma razonable.</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Una tercera sombra que el documental proyecta sobre los
hechos tiene que ver con la censura que, a partir del acto del paraninfo,
sufrió el escritor. Si en la advertencia de que callara para que no pudiera
sucederle “algo desagradable” que, tan amablemente, le envió a su hijo un
reconocido falangista no reconocemos una amenaza en toda regla, podemos
escuchar al propio Unamuno: en una entrevista concedida al periodista George
Sadoul confesaba que estaba “<i>vigilado y no me dejan salir, pero sin embargo aún
no me han fusilado</i>”; también escribió al director del ABC en Sevilla, Juan
Carretero, que “<i>si me han de asesinar, será aquí en mi casa</i>”. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Pocos académicos ofrecen a estas palabras la
misma consideración que las críticas que Unamuno dispensó a la República, quizá
porque nos llevan a un camino sin salida por el que el documental se ha
atrevido a caminar sirviéndose de las incoherencias del relato oficial. No
explicita ninguna acusación, pero sugiere hipótesis de gran envergadura
difíciles de contrastar. Hay que decir, sin embargo, que los desmentidos
tampoco parecen mucho más consistentes…<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqWqzIGYdunhs49yHuj59StRrqwMGcmIy9LjinM42t4_fjMGvx5-8VoKQryRCCLWOkGs0V4ZiMs4NhuaXv2thl5IOPZA7UsTw1ELoB2J87_vUy-NQ4yjdHYsa_7aYHrHjAV4pdOHFg7IQ/s1600/3805891.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqWqzIGYdunhs49yHuj59StRrqwMGcmIy9LjinM42t4_fjMGvx5-8VoKQryRCCLWOkGs0V4ZiMs4NhuaXv2thl5IOPZA7UsTw1ELoB2J87_vUy-NQ4yjdHYsa_7aYHrHjAV4pdOHFg7IQ/w640-h360/3805891.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Menchón ya había tratado el acto de paraninfo en "La isla del viento", ficción a la que pertenece este fotograma</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Un ejemplo de la gravedad de las apuestas del
documental tiene que ver con la censura sufrida por Unamuno… que vendría de
largo, y de lejos. Para poder presentar a Unamuno como archienemigo del
fascismo y diseñarle así un perfil de víctima propiciatoria, se habla de las
presiones nazis a la Fundación Nobel para que no le concediera el Premio Nobel
de Literatura. Usando documentos oficiales alemanes y recordando que Unamuno
había firmado junto a Marañón y Ortega un “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Manifiesto contra la Alemania nazi”</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">
que publicó el diario </span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">El Sol</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"> en junio de 1933, se puede mezclar el choque del
paraninfo con el hecho de que el galardón sueco quedara desierto en 1935. Y por
todo ello Severiano Delgado se lleva las manos a la cabeza: el sesudo
investigador que le hizo la prueba del algodón a la crónica del acto del
Paraninfo escrita por Luis Portillo (un mito, titulaba) no advierte nada
sospechoso en el idílico final de Unamuno. Aunque ha reconocido la espléndida
factura estética del documental, también ha escrito un artículo en el que llama
“</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Ramón Mercader de pacotilla</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">” al ambicioso falangista que visitó al escritor
aquella última tarde del año. Se quiere desacreditar cualquier sospecha que nos
acerque al asesinato dando –como sugiere que hace Menchón en el documental- “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">martillazos
a la historia</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”. ¿Con qué argumentos responde Delgado a la provocación
audiovisual que significa “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Palabras para el fin del mundo"?</i></p>
<p class="MsoNormal"><u><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Sobre el misterioso visitante</span></u><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">,
afirma que no hay nada en la biografía de Bartolomé Aragón que pudiera decidir
una participación dolosa en la muerte de Unamuno. Aunque miles de militantes
como él estaban demostrando ser de “gatillo fácil”, a Aragón se le presenta más
bien como un mediocre con ambiciones, dispuesto a medrar para ascender. Tiene razón
en cuanto a que parece raro que ejerciera –como dice el documental- de Jefe
Provincial de Prensa y Propaganda de la Falange en Huelva, y a la vez, se
enrolara en las filas del Requeté que protagonizó la matanza de Nerva. Ser a la
vez falangista y tradicionalista puede costar de masticar, pero un buen
aspirante no desprecia ningún ascensor. Y en alguno de ellos es plausible que
coincidiera con el general Millán Astray a su paso por Huelva, al que Franco
acababa de encargar tareas de propaganda. Que un fontanero especializado en
estas lides visite a Unamuno la tarde de Nochevieja, como si no hubiera más
días que longanizas, a pocas semanas del acto del paraninfo, mientras el
veterano intelectual condenado al silencio concedía entrevistas a la prensa
extranjera en su casa, muy normal no es. ¡Pero oye, cada uno le dedica la
última tarde nevada del año a lo que más le gusta! Lo que me parece más difícil
de tragar es que el bendito de Bartolomé quisiera mostrarle al maestro un
ejemplar de <i>La Provincia</i>, el periódico que dirigía en Huelva, y mucho menos un
estudio sobre el fascismo italiano, en tanto a Unamuno –a juzgar por el
reciente acto del paraninfo, algunos feos a José Antonio y los manifiestos que
había firmado- el fascismo le daba más bien pereza. Que aquel no era el día
apropiado, a no ser que se tenga algún interés urgente, y que el motivo no era
el confeso, creo que entra dentro del sentido común. No podemos decir que iba a
matarlo, porque fue casualidad que se quedara a solas con él, pero el caso es
que Aurelia –la sirvienta- le escuchó gritar dos veces. En la segunda Aragón
también gritaba que no lo había matado, por tanto, podemos creer que lo que pasó
durante su reunión con Unamuno a Aragón (pobrecillo, ¿eh?) le daba, cuando
menos, coraje. Ahora bien: aunque creamos en su angustia tras percibir el
fallecimiento inesperado del maestro, podemos dar por cierto que (1) el tema que
traía bajo el brazo al rector se la traía al pairo, y (2) los gritos que se
escucharon nos permiten concluir que no hablaron. ¡Discutieron! Y que la
discusión podría haber precipitado la tan oportuna –para los fascistas- ruptura
del sobado bulbo raquídeo de Unamuno que llevamos meses manoseando. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxMHOR0sqxvn3k8rHqZB07A1p5DVmecn3uQWA2VYCPZgO86Sj3Fx4aQQYa7seS3ORCkMpOmEs62QlOy958GB8tDPgbvugMJfbXebir-QpASLWKJxTNpUBxc4k6VLeVr3ZPGqaRFdEMXiY/s727/entierro+unamuno.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="468" data-original-width="727" height="412" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxMHOR0sqxvn3k8rHqZB07A1p5DVmecn3uQWA2VYCPZgO86Sj3Fx4aQQYa7seS3ORCkMpOmEs62QlOy958GB8tDPgbvugMJfbXebir-QpASLWKJxTNpUBxc4k6VLeVr3ZPGqaRFdEMXiY/w640-h412/entierro+unamuno.jpg" width="640" /></a></div><u><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;"><p class="MsoNormal"><u><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;"><br /></span></u></p>Severiano Delgado también cuestiona que la
documentación generada por el óbito sea irregular</span></u><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">,
y mete el dedo en la llaga cuando se fija en el análisis que el documental hace
del acta de defunción. En el momento en que el metraje muestra ese documento,
cubre una parte de él con un destacado que insiste en que la muerte se produjo
por “hemorragia bulbar” y parece que lo haga estratégicamente para que el
espectador no vea que, a continuación, el diagnóstico escrito continúa diciendo
“<i>causa fundamental asterioesclerosis e hipertensión arterial</i>”. El espectador se
ve obligado a aceptar, puesto que no conoce las dolencias previas, que –según
dice la voz en off- “<i>cuando una hemorragia bulbar producía muerte súbita había
que realizar una autopsia judicial por ser muerte sospechosa de criminalidad,
ya que puede provocarse sin dejar señales externas</i>”. Severiano Delgado tiene
razón en que esa fuente no se debería haber cubierto; lo que se sugiere entre
líneas es suficientemente importante como para que el uso de la fuente sea lo
más transparente posible. Pero eso no quiere decir que el médico que escribió
el diagnóstico actuara exclusivamente con criterios profesionales.</span><div><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRvHwSRkP0yCqx_H9HTDEbJsjsLj2NX2vpKHNu8lBVOTvGgln1rcyvRs8V0s8dhw82S8UjhYXTziIGIn3RZNbxIOAFkLECkbY5eC8utH9foisM426uCiKARyZoLwJsouj-o-dJSMIOAow/s1280/monumunamuno.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="720" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRvHwSRkP0yCqx_H9HTDEbJsjsLj2NX2vpKHNu8lBVOTvGgln1rcyvRs8V0s8dhw82S8UjhYXTziIGIn3RZNbxIOAFkLECkbY5eC8utH9foisM426uCiKARyZoLwJsouj-o-dJSMIOAow/w225-h400/monumunamuno.jpg" width="225" /></a></div><p class="MsoNormal"><u><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Por lo que respecta al doctor Núñez</span></u><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">,
Delgado lo retrata como parte del pequeño círculo liberal salmantino vinculado
a la universidad. Además de médico de Beneficencia Municipal había sido elegido
concejal el 14 de abril de 1931 y, ese mismo año, presidente de la agrupación
local de la nueva Acción Republicana. Los alzados le multaron por eso, y fue
militarizado como cirujano con el grado de teniente. Francisco Blanco Prieto ha
disipado cualquier duda sobre su trabajo, diciendo que, por mucha hemorragia
bulbar que hubiera diagnosticado, la autopsia no era legalmente obligatoria
porque la Ley de Enjuiciamiento Criminal vigente entonces decía que el juez
podía evitarla si el médico forense dictaminaba la causa del fallecimiento. Así
que no hacía falta autopsia porque el doctor Núñez, con experiencia acreditada
y conocedor del estado clínico de su amigo, no pensó que aquella hemorragia
bulbar fuera “sospechosa de criminalidad”. Los críticos del documental
consideran que, a pesar de que aquel día se inscribieran once fusilados en el
registro, a pesar de que acabaran de asesinar al alcalde de Salamanca, que era
de su propio partido, a pesar de que el doctor hubiera tenido que hacer una
generosa “suscripción patriótica” para hacerse olvidar su pasado político, y a
pesar de que hubieran militarizado su función médica, nada nos permite pensar
que el médico certificara una causa de la muerte dictada por otras razones que
no fueran sus conocimientos.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>O lo que es
lo mismo: nos intentan convencer de que si, en el momento de entrar en el
domicilio de Unamuno, el doctor hubiera encontrado en el cadáver un orificio de
bala entre ceja y ceja, hubiera podido pasear su indignación hasta el juzgado
de guardia para denunciarlo.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><u><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Por lo que respecta a la censura,</span></u><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">
se nos dice que sólo en dos de las entrevistas que Unamuno concedió a
periodistas extranjeros hubo presentes censores militares y que en el resto no
se advierte intervención del Servicio de Prensa y Propaganda. Delgado también
descalifica el documento presentado como prueba de la censura alemana. Dice que
es un informe fechado en mayo de 1935 por la sucursal madrileña del Servicio Alemán
de Intercambio Académico, no de la Embajada, para enviarlo al Ministerio de
Asuntos Exteriores. También niega injerencias nazis en el Premio Nobel de
Literatura de ese año, basándose en un artículo de Carmen Villar Mir, la
corresponsal del ABC en Estocolmo: en 2001 cubrió la publicación de un libro de
la Academia Sueca que testimoniaba que el premio se declaró desierto por
discusiones internas entre los académicos, no por la situación mundial. Al no
lograr ponerse de acuerdo declaraban desierto el premio, lo que privó a Unamuno
–el autor más veces nominado de la primera mitad del siglo pasado- de optar al
galardón. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsoRZhHV8TfMpi8qsQZg8gdf2RaqqUmWG86Bx2tuAJ5C63ytlEkcIvWKVTjZk5WZAv7KEQj6s7eT_6Xemp-iDj8aq4khFH20thajZakSn04fSQWDgwiby21ejHgMmrZpCWyMbLn4QVdQE/s420/recorteunamuno.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="224" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsoRZhHV8TfMpi8qsQZg8gdf2RaqqUmWG86Bx2tuAJ5C63ytlEkcIvWKVTjZk5WZAv7KEQj6s7eT_6Xemp-iDj8aq4khFH20thajZakSn04fSQWDgwiby21ejHgMmrZpCWyMbLn4QVdQE/w214-h400/recorteunamuno.jpg" width="214" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Creer que sin un censor presente una entrevista no se
corrige a interés de una autoridad, que las discusiones en el seno de la
Fundación Nobel estaban movidas exclusivamente por la calidad literaria, y que
un organismo menor de un estado científico/burocrático no actúa de acuerdo con
las instrucciones más centralizadas, a mi entender, es olvidar la naturaleza de
los estados totalitarios y cómo movían sus tentáculos. Me jugaría algo a que
los finos analistas que critican a Menchón precipitar conclusiones con
documentación incompleta también certifican (sin que podamos contar con el
mismo nivel de exigencia documental que le exigen) que Stalin
satelizaba a la República. Puedo llegar a aceptar que los mecanismos
controladores del precario Nuevo Estado español sufrieran fugas informativas, o que
el Torrente de turno que vigilaba el domicilio de Unamuno ejerciera su función
con poco celo y algunas entrevistas se colaran, pero me cuesta aceptar que la
circulación de la información en un estado burocrático centralizado como el
<i>Reich</i> no funcionara como un reloj, tanto para comprar voluntades como para
llamar a Estocolmo (menuda neutralidad la de los suecos durante la posterior guerra
mundial, todo sea dicho de paso). El documento en alemán que se muestra en
“<i>Palabras</i>” demuestra con incomodidad que alguien en Berlín ha preguntado por Unamuno
y que se le responde que “tanto por motivos de interés nacional como de
política cultural, se ha de rechazar la candidatura presentada por la
Universidad de Salamanca”. Otra cosa es si aquel consejo cayó en saco roto, y
si las conclusiones para las que se utiliza el documento quedan automáticamente
validadas por su existencia. En ese caso, si se trata de criticar los castillos
de naipes levantados con ellas, habrá que poner también en cuestión las fuentes
que sugieran lo contrario (si no llegan a permitirnos una explicación
completa). Y reconocer que, al margen de si el doctor podía ejercer su profesión con garantías
y el finado estaba más o menos amenazado, lo que queda claro es que aquel
falangista consagrado a la propaganda –ni tesorero de las ursulinas, ni
vendedor de enciclopedias- estaba de más aquella tarde en el domicilio de
Unamuno.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">El frágil anciano al que iba a visitar estaba aislado
y deprimido, y se le había privado, con su destitución, de toda tribuna. Quizá
no constituyera una amenaza inminente, pero mantenía interés mediático y el
acto del Paraninfo había mostrado su progresivo desvelamiento, más o menos
arrepentido, porque –de saludar el alzamiento- había pasado en poco tiempo a la
condena explícita, o, cuando menos, al “vencer no es convencer”. El asesinato
de Lorca pocos meses antes debía pesar como una losa en la percepción de la
imagen que los golpistas proyectaban al mundo; había conmocionado la opinión
pública internacional, así que había una cierta prisa en que el viejo rector
liberal no sembrara más opiniones en la pluma de los periodistas que pudieran
entrevistarle sin la eficaz mediación del Servicio de Propaganda que le tenía
vigilado. Por si fuera poco, los falangistas, encargados de instaurar el nuevo
orden en los territorios controlados por los golpistas, necesitaban el apoyo de
alguna firma de referencia, puesto que la intelectualidad (desde Londres a
Hollywood) venía abrazando la causa republicana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Aragón no iba a hacer una visita cualquiera, aunque
eso no quiere decir que matara a Unamuno, desde luego. Es cierto que ni sus
hijos manifestaron públicamente dudas sobre la versión oficial de la muerte, ni
vecinos, colegas o amigos la cuestionaron jamás. Pero la verdad es que el
contexto no se prestaba a ponerle comas a las versiones oficiales de aquella
dictadura sanguinaria; y –conociendo las puyas políticas que cualquier traspiés
podía sembrar en aquellos frágiles tiempos- tampoco parece que la Transición
estuviera para muchas revisiones: que aún no hayamos podido sacar de las
cunetas a nuestros muertos apunta a que no. <o:p></o:p></span></p></div>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-26139390628968019182021-01-24T11:44:00.006-08:002021-02-05T10:21:25.465-08:00UNAMUNO EN SU LABERINTO ¡Y NOSOTROS EN EL NUESTRO! (1)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1lzOYf4RPo_hvPRrb-lJB9aq1EvLpLKcUYhV3nyv-fdbO0aNX_9ILh0I4eywtLg98223ejMiBvz0XjN61DZHoWvKKBSV8weTjP0Eo9wJ_ijbLATjqJvh160e2M9WamJDt-fymBaNv3c/s512/PUBLIPELI.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="216" data-original-width="512" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp1lzOYf4RPo_hvPRrb-lJB9aq1EvLpLKcUYhV3nyv-fdbO0aNX_9ILh0I4eywtLg98223ejMiBvz0XjN61DZHoWvKKBSV8weTjP0Eo9wJ_ijbLATjqJvh160e2M9WamJDt-fymBaNv3c/w640-h270/PUBLIPELI.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Desde que Alejandro Amenábar estrenó “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Mientras dure la guerra</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">” estamos
envueltos en una espiral de dimes y diretes sobre el acto celebrado en el
Paraninfo de la Universidad de Salamanca el 12 de octubre de 1936. Ya durante
el rodaje de la película, los Veteranos de la Legión amenazaron con denuncias
si el director no tomaba como fuente una fotografía publicada por el diario “<i>El
Adelantado de Salamanca</i>” dando cuenta de la conmemoración de aquel “Día de la
Raza”: inmortalizaba una despedida aparentemente relajada y sonriente entre
Miguel de Unamuno y el general Millán Astray, cuyo presunto “Muera la
inteligencia” había que olvidar como lugar común de nuestra memoria en tanto
era una invención que Luis Portillo incluyó en el artículo publicado en 1941
bajo el título </span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Unamuno’s Last Lecture</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">.
Para descalificar ese relato, recogido con posterioridad por <b>Hugh Thomas</b> y
Ricardo de la Cierva, los neofranquistas se han servido del libro publicado por
<b>Severiano Delgado</b>, bibliotecario en la Universidad de Salamanca, donde se
precisa que la versión canónica de lo ocurrido aquel “Día de la Raza” había
sido creada con más ínfulas literarias que historiográficas y, por tanto, no
era veraz. De hecho, Luis Portillo no estuvo allí: el profesor de derecho civil
en la Universidad salmantina recogería de varios testimonios el dramático
enfrentamiento entre Unamuno y Millán Astray, y, tiempo después, ejerciendo
como periodista en el servicio exterior en español de la BBC, se sirvió de
aquellos recuerdos cuando George Orwell le pidió un artículo para la revista
<i>Horizons</i>. Al escribirlo, embelleció el relato de lo ocurrido aquel día con
“vivas a la muerte”, mueras a la inteligencia, y “venceréis pero no
convenceréis” que en realidad no se produjeron. ¿Qué ocurrió entonces en el
paraninfo de la Universidad aquel 12 de octubre de 1936?</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYomCimmssIxxHp_vrsVlhkP6H0EXN6haviXpZ4RY4oqXVlXCV08gCJTH5c_ADg22M6-sTuhNDtark9JBijc_Jc0gBKME-L25zTdE43x5AX0BLEGHKAXxNoKTofKhwyU_Z7NRrh9UtaT8/s670/revistahorizon.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="670" data-original-width="503" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYomCimmssIxxHp_vrsVlhkP6H0EXN6haviXpZ4RY4oqXVlXCV08gCJTH5c_ADg22M6-sTuhNDtark9JBijc_Jc0gBKME-L25zTdE43x5AX0BLEGHKAXxNoKTofKhwyU_Z7NRrh9UtaT8/s320/revistahorizon.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Que el acto tenía caspa a toneladas, parece una
obviedad. En la mesa presidía, junto a Unamuno y la esposa de Franco, el
General Millán Astray, presidente honorario de la Legión Española. Además de
esa importante representación del ejército, la había de otras fuerzas
político-sociales que venían apoyando el golpe: la universidad (sometida), la
iglesia (que se apuntaba al bombardeo) y los monárquicos (simbolizados por José
María Pemán). Por lo que respecta a los discursos que se pudieron escuchar durante
el acto, repasaban el pasado nacional para culminar en el Alzamiento como si de
una promesa de reposición de aquel pasado glorioso se tratara, y condimentaban
toda esa propaganda chabacana con retóricas neo-imperialistas que vindicaban a
España como Descubridora del Nuevo Mundo, evangelizadora de la mitad del orbe,
y un largo etcétera de idioteces muy alejadas del pensamiento de Unamuno. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;"><a href="https://conversacionsobrehistoria.info/2019/10/03/unamuno-revisitado-12-de-octubre-de-1936-agonia-y-fin-de-unamuno-ii/">Cinco días antes se había constituido en Guernica elprimer gobierno vasco bajo la presidencia de José Antonio Aguirre</a>, después de
que las cortes, reunidas en Valencia, aprobaran el estatuto de autonomía. Así que para aquella
turba de carneros España se estaba rompiendo, y, por tanto, la ceremonia del
Paraninfo, la primera del Nuevo Estado emergente, constituía la ocasión ideal
para celebrar el pasado histórico imperial aderezándolo con ínfulas
cientifoides basadas en la consideración de la hispanidad como una raza. Unamuno
nunca había defendido la diversidad cultural y lingüística de España, pero
había acabado votando a favor del estatuto catalán. Él había rechazado ya la
noción de Raza como “categoría zoológica”, asociaba la Hispanidad a la lengua, y
desechaba la noción de “anti-España”. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Podemos pensar, pues, que todos aquellos
discursos, seguramente, debieron incomodarle. El desasosiego aumentaría cuando
uno de los oradores, el catedrático de literatura Francisco Maldonado de Guevara,
pronunció una ponencia sobre la oposición entre Oriente (como símbolo del comunismo)
y una presunta “civilización occidental” en la que España sintonizaba por la
vía del cristianismo. Como visión historiográfica es tan sencilla y didáctica
como estúpida, pero el principal problema que presenta es que choca con otras
formas de sentir España y, sobre todo, con quienes no la sienten, lo que
obligaba metodológicamente (y ojalá sólo hubiera sido así) a identificar al
País Vasco y a Cataluña como la “anti-España”, dos cánceres en el cuerpo de la nación que el ejército -en tanto cirujano de hierro- estaba dispuesto a extirpar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Si a cualquier persona con sentido común toda esa
basura carpetovetónica le sulfura, imagínese a un coco del calibre Unamuniano.
Así que, mientras José María Pemán peroraba sobre la vocación de España como
“defensora de la civilización cristiana”, Don Miguel empezó a tomar notas en el
reverso de una carta que llevaba en el bolsillo. En ella, Carmen Carbonell,
esposa de su amigo el pastor protestante Atilano Coco, le pedía intercesión
para que los militares excarcelaran a su marido. ¿Con qué estado de ánimo
articuló su intervención precipitando unas palabras en el dorso de aquella
carta doliente? Para empezar, hemos de recordar que no estaba previsto que
hablara; por tanto, lo hizo como reacción a lo que escuchó. Los testimonios
parecen sugerir que su actitud se movía entre el dolor, la desesperanza y la
indignación. No podemos concretarlo, pero sí podemos meter en la olla de
cocción historiográfica los datos que nos describen el contexto en que vivía:
aunque en Salamanca no se estaba viviendo la guerra, sí se estaba viviendo el
exterminio; Unamuno carecía de noticias de sus dos hijos, que servían en el
frente republicano;
y algún tipo de arrepentimiento por su inicial justificación del golpe debía
estar zarandeándole. Que escribiera precipitadamente cuatro argumentos al vuelo
en el dorso de aquella carta olvidada en su bolsillo no es baladí: la
impotencia que debía provocarle no poder dar respuesta a las llamadas
desesperadas de familiares de detenidos cercanos debía aumentar su incomodidad.
Según Delgado, el bombardeo de Bilbao que había ordenado el general Mola pocos
días antes pudo traer a su memoria los recuerdos infantiles de la guerra
carlista allí vivida (1874) y supuso un punto de inflexión.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2fITxMLQq-G5LeKfo0B9cSf8od0uLTcfnNwBgPARJ773iJtaiISdrxlYkBlnPMBajizx9cHGHQOK7BYhZ6UQHBVzPO7LCcUUIs6PO3DiU-Mcnq2IIaLqNlYlZoZ3CrtShACJ2nyVGMLU/s600/PORTADA+ARQUEOLOGIA+MITO.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="450" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2fITxMLQq-G5LeKfo0B9cSf8od0uLTcfnNwBgPARJ773iJtaiISdrxlYkBlnPMBajizx9cHGHQOK7BYhZ6UQHBVzPO7LCcUUIs6PO3DiU-Mcnq2IIaLqNlYlZoZ3CrtShACJ2nyVGMLU/s320/PORTADA+ARQUEOLOGIA+MITO.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Aunque no podamos meternos en su cabeza o en su
corazón, tenemos un dato objetivo que puede ayudarnos a entenderle. En “Arqueología
de un mito” se nos descubre que, apenas una semana antes, se había reunido con
Franco –recién proclamado Generalísimo de los Ejércitos y Jefe del Gobierno del
Estado por la Junta de Defensa- en el Palacio Episcopal de Salamanca, cedido
por el obispo de la ciudad, Pla y Deniel, como Cuartel General del Ejército
Nacional. Tenemos constancia de ese encuentro porque en el número 52 de la
revista <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Esprit: revue International</i> (1/1937)
un periodista del grupo de prensa católica belga <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ven l’Avenir</i> reproduciría las palabras que, según Unamuno, trasladó
a Franco. Parece ser que el escritor confesaba haber visto excesos y habérselos
hecho constar explícitamente: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Se cometen
crímenes, venganzas, ejecuciones sumarias (…) Esto es inadmisible. He sugerido
a Franco que debía hacer reinar el orden en todas partes. No se trata de
conquistar; hay una diferencia entre conquistar y convertir</i>”. Esta idea
debía ir dándole vueltas durante esos días, porque la podemos reconocer también
en las palabras que, inesperadamente, querrá pronunciar en el paraninfo. En
resumen, tal y como se puede concluir de la comparación de las quince
entrevistas concedidas a periodistas entre agosto y diciembre de 1936, el
Unamuno que pide la palabra aquel 12 de octubre no es el mismo que había
justificado su adhesión al Alzamiento. Ha comprobado su brutalidad y su deriva
fascista, y está, cuando menos, desasosegado. Cuando alza la voz aquel día,
quiere mandar –como un náufrago, en el símil que hace Delgado en el capítulo 8
de su libro, que se titula “Mensaje en una botella”- una condena desde su isla
liberal sacudida por un océano de fascismo.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3G9bE0NKMoF9Xjnsxenhd7CnW7ToFVQyxRN3mjJ272JvZlQRB-L2aaXuBe4eQ-Y9yGRmfb5dju-mUI25NHkJewGwmWA2g9YrKiKnODZP3UQeeOvxnzo6L9huLnYyOjEgHwmCQflYLi-M/s696/notas-de-Unamuno-en-el-acto-del-.-Manuscrit-Paraninf-Universitat-Salamanca.-12-10-1936-696x578.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="578" data-original-width="696" height="533" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3G9bE0NKMoF9Xjnsxenhd7CnW7ToFVQyxRN3mjJ272JvZlQRB-L2aaXuBe4eQ-Y9yGRmfb5dju-mUI25NHkJewGwmWA2g9YrKiKnODZP3UQeeOvxnzo6L9huLnYyOjEgHwmCQflYLi-M/w640-h533/notas-de-Unamuno-en-el-acto-del-.-Manuscrit-Paraninf-Universitat-Salamanca.-12-10-1936-696x578.jpg" width="640" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">¿Y qué dijo, finalmente, cuando tomó la palabra? Él
mismo había descrito la realidad sociopolítica española como una guerra civil,
y, como sinónimo de rifirrafe político (en un contexto polarizado, de
movilización masiva y conflictividad social) se había extendido su uso hasta
sugerir la bondad de tal guerra como mecanismo de superación de los conflictos
pendientes. Era una metáfora, pero muy frívola. Urgido interiormente a
separarse del símil, la primera idea que desgajó frente al auditorio de
carneros que llenaba el paraninfo fue la definición de la pesadilla de 1936
como una “guerra incivil”, en tanto abandonaba las armas de la civilidad,
aquellas con las que él hubiera preferido ver combatir a la sociedad española. No
podemos conocer las palabras exactas que pronunció, pero parece claro que ese
juego de palabras nos permitiría incluir la idea de que no basta vencer para
convencer, ni conquistar para convertir. También negó la idea de la
“anti-España” defendiendo la españolidad de catalanes y vascos, lo que equivale
a identificar a España con la diversidad, y no con la unicidad. Y parece que concluyó
que la Hispanidad giraba en torno a la lengua común, y no a ninguna Raza,
poniendo como ejemplo de ese universo de valores común entorno a la lengua al
poeta José Rizal. La mención del nacionalista filipino fusilado en 1896 debió
ser lo que provocó la reacción de Millán Astray, que había combatido en
Filipinas, quien se empeñó en interrumpirle y a raíz de cuya intervención se
pronunciaron confusos y truculentos gritos. Si no creemos que gritara
textualmente “Mueran los intelectuales”, tendremos que dar por bueno el
recuerdo que el propio general tenía del evento: él diría más tarde que había
advertido brevemente a los jóvenes soldados que llenaban el local para que no
se dejaran embaucar “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">por intelectuales que
hacían juegos malabares de palabras</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”. A ese presuntamente sutil cruce de
palabras se reduciría el altercado que tuvo lugar en el paraninfo, lo que
explicaría que la fotografía que sirve de portada al libro de Severiano Delgado mostrara a Unamuno y Millán Astray despidiéndose amablemente. Es cierto que no parece existir tensión entre ellos,
que se les ve despedirse cortésmente, pero el entorno no parece precisamente
amable. Por mucho que se quiera blanquear el contexto, no atino a ver en la fotografía nada más que a
jóvenes machirulos acosando a un anciano, sin mostrarle la mínima consideración.</span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_RSy7GHSU35p7fHZeUKC6xJApdV78KozKUwYOXqaTCdH5nb0qIYEopeF2J_dWYh3nLPUEdDofmg0DkzIPneW6RLbBQzTPdLaEf357k2jFaofvvusqwn4JQEMCaxgiIaa_cW8UE1R7POE/s852/foto-RABATEUNAMUNO.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="671" data-original-width="852" height="504" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_RSy7GHSU35p7fHZeUKC6xJApdV78KozKUwYOXqaTCdH5nb0qIYEopeF2J_dWYh3nLPUEdDofmg0DkzIPneW6RLbBQzTPdLaEf357k2jFaofvvusqwn4JQEMCaxgiIaa_cW8UE1R7POE/w640-h504/foto-RABATEUNAMUNO.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Es más. Hay otros estudiosos que recogen indicios de
que el incidente fue mucho más incómodo de lo que la nueva versión supone: el
catedrático emérito de la Sorbona <b>Jean-Claude Rabaté</b> y su esposa <b>Colette</b>,
unamunólogos muy respetados, sugieren que el enfrentamiento fue de calado. Y hay otros indicios.
Para empezar, la carta que, al día siguiente, escribió el jefe de la Falange
salmantina, un tal Francisco Bravo, al hijo mayor de Unamuno, que estaba en
Palencia: hacía referencia “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">al grave
incidente suscitado con ocasión del acto del paraninfo</i>” para aconsejarle
que convenciera a su padre de que evitara “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">actuaciones
públicas que alarmen o indignen a gentes que andamos metidos en la guerra</i>”,
no fuera que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://conversacionsobrehistoria.info/2018/08/22/unamuno-en-el-paraninfo-la-espuma-de-la-historia/">pudiera sucederle algún incidente desagradable</a></i>”. Sabemos también que
Unamuno fue abucheado aquella misma tarde en el casino, que su hijo Rafael tuvo
que acudir a protegerle. Y sabemos que las represalias llegaron en seguida: al
día siguiente se le revocó el cargo de concejal, y el día 14 le destituyeron
como rector. También he leído en una <a href="https://contrainformacion.es/el-historiador-raimundo-cuesta-dice-que-unamuno-fue-un-profeta-en-el-infierno-del-1936/">entrevista a Raimundo Cuesta</a> que, para
confirmar la gravedad del enfrentamiento, se puede usar el posterior testimonio de Millán
Astray: el fundador de la Legión escribió que, de no haber sido por su
invitación a que el rector saliera del brazo de Carmen Polo, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">quizá se hubiera tomado alguna medida
violenta contra el señor Unamuno</i>”. El mismo Unamuno escribirá a un amigo
pocas semanas después: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“hubiera visto
usted aullar a esos dementes azuzados por el grotesco y loco histrión que es
Millán Astray</i>”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; line-height: 107%;">Parece claro que la recreación que veníamos dando por
buena mitificaba el choque entre intelectuales y militares, entre las letras y
las armas, entre la persuasión y el insulto, simbolizados, respectivamente, por
un anciano lúcido y sereno, y una horda vociferante de carneros armados. Todo
debió ser más atropellado y confuso, pero, en cualquier caso, el gesto agranda
a Unamuno fueran cuales fueran sus palabras. Es absurdo intentar reconstruirlas
con exactitud porque dependemos de la memoria de fuentes interesadas, aunque
contamos con sus notas para hacernos una idea. Y, en cualquier caso, aquel
gesto, que hace justicia a su acreditado coraje de decir lo que se piensa, le salió
muy caro. Porque el precio que tuvo que pagar no se abonó al contado aquel día
de octubre.</span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-61669775478219246752020-10-04T02:46:00.001-07:002020-10-04T02:46:48.287-07:00EL ABUELO, LA TÍA, Y LOS LIBROS DE CABALLERÍA (y 2)<p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRP09eJcuNlkRh0Ro9gmHTWVhxI3eyYvhCcuTG5WzglFVSuabib_fZNPCs_m-CcLjkGyo7IIlQxXlRMuQfgUZhsEaFlib4v2Fs0bhlNkpqv8zSOK-2zkyWjdCAMOlZNPKTn9Q8BPwzH-U/s1000/abueloscarlos5.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="666" data-original-width="1000" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRP09eJcuNlkRh0Ro9gmHTWVhxI3eyYvhCcuTG5WzglFVSuabib_fZNPCs_m-CcLjkGyo7IIlQxXlRMuQfgUZhsEaFlib4v2Fs0bhlNkpqv8zSOK-2zkyWjdCAMOlZNPKTn9Q8BPwzH-U/w640-h426/abueloscarlos5.png" title="Maximiliano y María de Borgoña, los abuelos de Carlos V, en la serie franco-alemana que lleva su nombre" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Maximiliano y María de Borgoña, abuelos de Carlos V, en la serie que lleva su nombre<br /></span></td></tr></tbody></table><span style="font-size: x-small;"><br /></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">En el post anterior
dejábamos al joven duque de Borgoña y Conde de Flandes bajo la tutela de su tía
Margarita de Austria tejiendo una estrecha amistad con Inglaterra, a la que se
oponía una parte importante de los nobles de su corte. Geoffrey Parker nos
describe esta delicada situación en su último libro, creo que ningún biógrafo
del Emperador habría prestado tanta atención a este período de su vida. El
emperador Maximiliano, su abuelo, regresaba a su patrimonio alemán en 1509 en
ese delicado momento. Y viéndole viajar, y visitar a la familia, nos resulta
fácil ver su influencia en el joven Carlos, que también demostraría ser –como
el famoso discurso de la abdicación en Bruselas demostrará- un infatigable
viajero dispuesto a cuidar los intereses de la dinastía en todos los rincones
de su gigantesco imperio. Maximiliano dirigió personalmente las tropas
austriacas en Guinegate (1513), una derrota de los Valois, a los que siempre se
refería como “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">enemigos históricos y
naturales de la Casa de Borgoña</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”. Después de la batalla, abuelo y nieto
–que representaban el pasado y el futuro de los Habsburgo- visitaron al rey
inglés en Tournai: esta primera visita de estado debió marcar al adolescente,
que durante su reinado frecuentaría las “entrevistas en la cumbre” con los
principales estadistas de su tiempo. Durante esa primera experiencia
diplomática al más alto nivel se acordó su compromiso con María Tudor, que poco
tiempo después su entorno francófilo cancelaría, pero que inauguraría una
férrea voluntad de entendimiento contra Inglaterra durante todo su reinado.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU3SmKjMLDP738wcYsZ3xIDBloOapN8FeiOWL_KPn0ROyPhlU5fX-_HqWhxsF_gfTHTQ6xvwNRDbE44HEnSiyImcIGm2MDcSz3LwyhI0Dl1RS3l_W1QKYEEAG3SDRorIELPD2JHfOOrp4/s722/Bernhard_Strigel_003b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="722" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU3SmKjMLDP738wcYsZ3xIDBloOapN8FeiOWL_KPn0ROyPhlU5fX-_HqWhxsF_gfTHTQ6xvwNRDbE44HEnSiyImcIGm2MDcSz3LwyhI0Dl1RS3l_W1QKYEEAG3SDRorIELPD2JHfOOrp4/w266-h320/Bernhard_Strigel_003b.jpg" title="Maximiliano y María, Felipe el Hermoso y sus hijos Fernando y Carlos." width="266" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Del mismo modo, la
rivalidad con Francia sería la gran constante en la gestión del gigantesco
patrimonio heredado por Carlos. Y no sólo eso: Maximiliano dejó escrito para su
nieto que aquella Borgoña perdida en Nancy, “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">las tierras que con toda razón pertenecen a nuestra dinastía</i>”,
debían ser el norte que guiara su política: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">habiéndote mostrado el camino dejo las cosas en tus manos para que
puedas defender con valentía lo que es tuyo</i>”, le decía, y realmente el
sueño de recuperar Borgoña regiría la política carolina al menos hasta su
coronación por el papa en Bolonia (1530). Es cierto que las conversaciones
entre el emperador y su nieto no están documentadas, pero sabemos que
Maximiliano escribió –como Ana Rosa, supervisando a sus “negros”- cuatro obras
más o menos autobiográficas que enseñó personalmente a su nieto. En ellas recordó
cómo heredó los territorios Habsburgo de su padre (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Historia de Federico y Maximiliano</i>”) y cómo atravesó Europa para
pedir la mano de María de Borgoña (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las
aventuras heroicas de sir Theuerdank</i>”), una historia que una miniserie
coproducida en Alemania y Francia recreó hace un par de años, a la que
corresponde la imagen que encabeza este post. El emperador Maximiliano también
escribió “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Der Weisskunig</i>” –“El rey
sabio”- sobre cómo se debía educar y criar a un príncipe, y “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Freydal</i>”, el relato que documentaba los
74 torneos en que había participado. La biografía de Carlos V reflejaría la
influencia recibida entre 1505 y 1517 de este único modelo de rol masculino que
fue su abuelo. Como él, marcharía al frente de la infantería en más de una
batalla, se coronaría Rey de Romanos en Aquisgrán según una ceremonia diseñada
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">conforme a la investigación en los
archivos que había supervisado su abuelo</i>”, desafiaría en duelo al rey
francés y –cuando Tiziano le pintó cual cruzado en Mülbherg- demostraría la obsesión
por controlar la imagen que nos legaba: así, ambos dictaron memorias, diseñaron
más de mil bustos, retratos y medallas. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0n8t-nwRnRmgCPH7jg0MAP4yZYZ5iuKfs0zZu0C4NKY3G8plCCSF-zQgVUGXk13vgqNNEJrfe5qXma0-4U6vc2haS9KC53ElDE3oUxQgywi_lYv0Wso_gPGFJYlB37CcIOA_QkypMyIE/s1519/Le_chevalier_d%25C3%25A9lib%25C3%25A9r%25C3%25A9_comprenant_la_%255B...%255DLa_Marche_btv1b86001605.JPEG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1519" data-original-width="1024" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0n8t-nwRnRmgCPH7jg0MAP4yZYZ5iuKfs0zZu0C4NKY3G8plCCSF-zQgVUGXk13vgqNNEJrfe5qXma0-4U6vc2haS9KC53ElDE3oUxQgywi_lYv0Wso_gPGFJYlB37CcIOA_QkypMyIE/s320/Le_chevalier_d%25C3%25A9lib%25C3%25A9r%25C3%25A9_comprenant_la_%255B...%255DLa_Marche_btv1b86001605.JPEG" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Carlos siguió el
consejo del abuelo de aprender idiomas, aunque le costaría incluso el holandés
natal: se desenvolvería en buen francés aún en Yuste cuando, al final de su
vida, había aprendido italiano, español y alemán. No cuajó tanto la formación
humanística, pese a que Adriano de Utrecht, teólogo y decano de la Universidad
de Lovaina, intentó hacerle leer a Erasmo, Moro y Juan Luis Vives. Así pues, no
se puede decir que fuera una persona muy formada, porque sus colecciones
literarias parecían más bien gabinetes de curiosidades que bibliotecas
modernas. Y es que Carlos amó las armas más que los libros, quizá por
influencia de Guillermo de Croy, señor de Chievrès: lo digo porque, según
recoge Parker, el biógrafo oficial del rey, Fray Prudencio de Sandoval, escribe
que “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">su ayo, por hacerse dueño del niño y
ganarlo para sí sólo, le quitaba los libros y ocupaba en armas y caballos, lo
que fue fácil por ser más inclinada aquella edad a esos ejercicios y a las
letras</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”. Carlos sería buen atleta, gustaba de la música, pintar, bailar y
cazar, pero digamos sutilmente que sus aficiones literarias nunca fueron muy
exigentes y que apenas sentiría afecto por los libros de caballerías que
recreaban aquella Borgoña de caballeros y damas que había pasado ya. A
diferencia de su hijo Felipe II, que sería un gran bibliófilo, Carlos V apenas
tuvo libros: su fe religiosa no precisaba leer sutilezas teológicas, su torpe
uso del latín no ayudaba a acceder a los clásicos del humanismo y el carácter
itinerante de su corte no facilitaba el coleccionismo. Pero eso tiene una
ventaja: al tratarse de una biblioteca personal, sus libros dicen más de su
poseedor que las profusas librerías de sus familiares. Por eso resulta
especialmente significativo que un ejemplar en francés y otro en castellano de
“</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Le chevalier délibéré</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">” figuren en el
inventario póstumo de sus bienes. Este largo poema épico narrado en primera persona
había sido publicado en 1483 por el cronista Olivier de la Marche, preceptor
del entonces archiduque Felipe, el padre de Carlos. Muestra a un caballero que
se prepara en el otoño de su vida para el torneo final con la muerte, pensando
en enfrentarse a ella para vengar a Felipe el Bueno, Carlos el Temerario y su
nieta María. Y es que –aunque comparte muchas características con los libros de
caballerías- es también un poema moral, una reflexión y preparación para la
muerte, y una apología dinástica. Había tenido un enorme éxito en Francia, tal
y como demuestran las copias manuscritas y los incunables que nos han llegado,
y, ya en el siglo XVI, sería traducido al alemán, al inglés y –por encargo del
emperador a Hernando de Acuña- al castellano (1553). Parker encuentra algunas
inspiraciones en las Instrucciones que Carlos V escribió para Felipe II en
Palamós (1543), y explica que él mismo había empezado a traducirlo al español.
Esa pasión por las caballerías explica que algunos historiadores hayan retratado
al emperador como un anacronismo andante, un caballero fuera del tiempo, un
vestigio medieval caduco en la Europa del Renacimiento, el defensor del imperio
universal en una época de “monarquías nacionales”. A mí me parece mucho más
anacrónico buscar naciones en la gestión patrimonial de Enrique VIII o
Francisco I, pero bueno, ese es otro tema…</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0yPsp90f4V0PhZh09zVLBlbVJZY6nBIMP_R-YDXcUdpLx41BLMKlLKdofENyAyzrrnrkmX13gO4JXwqWbbCtEx9mV9Jw0vWuaXtZW9hNc6ucPt15U0GuI4gUOfupkjFIqZrZsbqyzKxY/s960/librosyelcesar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0yPsp90f4V0PhZh09zVLBlbVJZY6nBIMP_R-YDXcUdpLx41BLMKlLKdofENyAyzrrnrkmX13gO4JXwqWbbCtEx9mV9Jw0vWuaXtZW9hNc6ucPt15U0GuI4gUOfupkjFIqZrZsbqyzKxY/s320/librosyelcesar.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Esa pasión
caballeresca, encendida por su entorno borgoñón, nos alumbra un episodio que
demuestra la creciente tensión entre las facciones nobiliarias que dividían la
corte durante la regencia de su tía. En 1514 el emperador Maximiliano encargó a
la gobernadora que encarcelara a Don Juan Manuel, señor de Belmonte, un noble
castellano que había estado tan partidario de Felipe el Hermoso que había
tenido que huir de Castilla cuando, a la muerte del rey, la regencia de Juana
volvía a Fernando el Católico. Seguramente no esperaba que fueran tan largos
los brazos del “viejo catalanote”, como le llamaba toda esa nobleza levantista
que, desafiando su autoridad, había intentado apoyarse en la fragilidad de
Juana, presuntamente loca, y Felipe, aparentemente corto, para sacudirse del
recio control que los Reyes Católicos habían ejercido sobre la nobleza. El
problema era que, como miembro de la Orden del Toisón de Oro, sólo podían
juzgarle sus iguales, así que la familia de Juan III de Belmonte presentó
demanda ante Carlos como soberano de la Orden. El joven conde de Flandes se
presentó ante su tía para exigir la liberación del cortesano pelota, y
Margarita no sólo replicó indignada que no podía hacerlo sin permiso imperial:
también expresó su malestar porque se había convocado una reunión de caballeros
sin su permiso, y le sugirió desconfiar de quien cuestionara al abuelo. El
pulso entre Margarita y los nobles flamencos llegó tan lejos que los señores presionaron
en los Estados Generales para que rechazaran los impuestos propuestos por
Margarita con el argumento de que se acercaba el final de su regencia, y ella
tuvo que escribir al emperador que la nobleza “se queja de mí y dan malas ideas
en la cabeza de mi señor, que no son buenas tampoco para vos”. Cuando Margarita
se asusta por las presiones con que la nobleza quería precipitar el final de la
minoría de edad de su sobrino, Maximiliano escribe a su nieto para que se
acerque a Insbruck “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">a fin de que podamos
prepararle para recibir el juramento de lealtad de todos mis dominios de
nuestra casa, para mejor garantizar la sucesión</i>”. Parece bastante claro que
quería separarle de la influencia que ejerce sobre el rey adolescente aquella
troupe de flamencos con ínfulas, pero Chievrès y sus colegas, conociendo la
precaria financiación de las campañas imperiales, pagaron al abuelo para poder
forzar la proclamación de la mayoría de edad del conde de Flandes. Así que,
mientras Carlos se sometía a una ronda de proclamaciones y entradas reales en
las ciudades más importante del territorio que conoceríamos como las XVII
Provincias, Margarita se quejaba entre lágrimas al embajador inglés de cómo
CHievrès le había retirado la tutela del príncipe. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Parece que la
influencia de los nobles flamencos parece decisiva, porque Carlos le dio largas
al abuelo para recorrer las posesiones familiares. Así que el emperador tuvo
que escribirle para recordarle la obligación de seguir el consejo de su tía: “<i>seguiréis
su consejo porque por naturaleza y crianza ella se preocupa de nuestros
intereses (…) porque los tres somos uno y lo mismo</i>”. No sirvió: Carlos se venía
apartando de la tutela familiar para abrazar el consejo de los nobles feudales
cuyo ascendente tantos problemas le traería años después en España. Así que,
cuando el 5 de enero de 1515, el joven Carlos de Habsburgo fue proclamado mayor
de edad en la Sala de los Estados de la corte de Bruselas, apartó pronto de su
lado a su tía, y la facción francófila corrió a enviar una representación a la
coronación del nuevo rey francés. Y es que, en Francia, un joven impetuoso se
sentaba en el trono más poderoso de Europa e inauguraba su reinado haciendo la
guerra: en octubre de ese mismo 1515 François se lanzó sobre Milán y lo
conquistó tras vencer en Marignano. Carlos le escribió una felicitación por la
victoria: los cortesanos flamencos que le envolvían insistían en estrechar las
relaciones con Francia. El joven Carlos no sabía en ese momento que pocos meses
después el rey francés se convertiría en su archienemigo: si Batman tiene a Jocker,
Carlos V tendrá a François.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHvUUnTsBUDMXod-AiHkgD_ho8Y-sRsbYAj9fBRlYaNxAQM_fBnx7sXGoU18sTddedU3eGo6-lC1_PNKdd-D4Wb50qJ7UxohsVsM3y80eTgVCiwB31fMYX23yuE9FgbklFAMNRuUylzrY/s655/las-curiosidades-de-los-flamencos-mas-interesantes-655x368.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="655" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHvUUnTsBUDMXod-AiHkgD_ho8Y-sRsbYAj9fBRlYaNxAQM_fBnx7sXGoU18sTddedU3eGo6-lC1_PNKdd-D4Wb50qJ7UxohsVsM3y80eTgVCiwB31fMYX23yuE9FgbklFAMNRuUylzrY/w640-h360/las-curiosidades-de-los-flamencos-mas-interesantes-655x368.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-69297005491073683362020-09-30T08:32:00.005-07:002020-09-30T08:32:28.936-07:00ILUSTRES ILUSTRADOS (y 4): VOLVER A ENCENDER LAS LUCES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLavaOPFHW0mVxxAvyH17-sTgmvzuk-iJXfbtvMcjqpiMLl-HaFi1AMO-tlpK6PKqLL2vqCA90VdQFWJDtoZrAtm_mnTjyyYux-fpMPf1L5HLAppjEuQn3vUG1Pib3p_eN_yvBt4JG6Mw/s712/LIBRO+JONATHAN+ISRAEL.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="361" data-original-width="712" height="324" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLavaOPFHW0mVxxAvyH17-sTgmvzuk-iJXfbtvMcjqpiMLl-HaFi1AMO-tlpK6PKqLL2vqCA90VdQFWJDtoZrAtm_mnTjyyYux-fpMPf1L5HLAppjEuQn3vUG1Pib3p_eN_yvBt4JG6Mw/w640-h324/LIBRO+JONATHAN+ISRAEL.png" width="640" /></a></div><br /><p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">En los cuatro post
anteriores he querido retratar las sucesivas visiones que la historiografía ha
tenido sobre la ilustración. Durante la primera mitad del siglo XIX los
ilustrados fueron vistos como los siniestros conspiradores que habían
desencadenado la orgía destructiva de la revolución, y durante la segunda
mitad, en cambio, pasaron a ser los progenitores de la idea de progreso que
venía empujando Europa a golpe de razón, ciencia y técnica (y saqueo colonial,
todo sea dicho de paso). Aunque alguien advirtió entonces que se estaba
adorando a ese progreso como si de una especie de dios pagano se tratara porque
en el fondo los ilustrados nos habían legado una fe laica, el advenimiento del
fascismo permitió reconciliar a los ilustrados con el imaginario colectivo
gracias a su compromiso ideológico por la libertad contra la tiranía
absolutista, que les emparentaba con los intelectuales que se estaban oponiendo
al fascismo. Apenas hubo un atisbo de crítica después de la guerra: en 1945
Europa era un solar en ruinas infestado de cadáveres, y los filósofos de la
Escuela de Frankfurt –consternados ante aquel cráter todavía humeante-
denunciaron que razón, ciencia y técnica habían permitido industrializar el
exterminio. Sin embargo, aquella crítica a la ilustración como inspiradora de
una razón monstruosa e implacable no llegó a cuajar porque la sostenida
prosperidad de postguerra parecía inagotable y permitía presentar a los
ilustrados como advenimiento de la modernidad. Esa visión optimista abrió
muchas vías de investigación que ampliaban cronológica, geográfica, social y
temáticamente la presencia del fenómeno, hasta consagrar su definición como un
conjunto de valores compartidos, más o menos coherentes. El problema fue que al
rastrear nuevas voces y costumbres buscando una representación del mundo que,
en el ejercicio de la crítica, hubiera contribuido a despertar la tormenta
revolucionaria, la ilustración quedó convertida en un agente menor. Así fue
como, cuando en 1988 <b>François Furet</b> publicaba una síntesis sobre la revolución
francesa, creyó que no hacía falta nombrar a Diderot y Holbach... Por eso, de
todas las ilustraciones que la historiografía ha ido tejiendo sucesivamente –la
culpable, la progresista, la religiosa, la libertaria, la presuntamente
totalitaria, la que parió la modernidad y la que apenas era un conjunto de
valores sutiles- esta última me preocupa especialmente. La búsqueda del
chascarrillo y la receta de las magdalenas como síntomas de cosmovisiones y
representaciones del mundo puede ser interesante, pero –más allá de una recreativa
historia de la vida cotidiana- ni permite comprender una época ni, soterrando
los conflictos, nos ofrece una descripción más verosímil de la realidad pasada.
Es más: me da la impresión de que hemos asesinado la ilustración como sujeto
histórico en el momento en que más falta nos hacía.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy5VEQD201TLo4hPjtzn8I22CpoMcHtB2IEEs7TSeoblYuwZwurWQEb4HLt0w4hY-k6eR03kCbqdZQaIA0n7C8-wzmysbzu4Yy9MgZXYw5JpbPG6CnG1GPFdWwHafD-LAW6pwmp3j3BWc/s1671/1510573180_331868_1510573545_noticia_grande+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1671" data-original-width="980" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy5VEQD201TLo4hPjtzn8I22CpoMcHtB2IEEs7TSeoblYuwZwurWQEb4HLt0w4hY-k6eR03kCbqdZQaIA0n7C8-wzmysbzu4Yy9MgZXYw5JpbPG6CnG1GPFdWwHafD-LAW6pwmp3j3BWc/s320/1510573180_331868_1510573545_noticia_grande+%25281%2529.jpg" /></a></div><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">No digo que no se
tenga que criticar su legado, ni las percepciones idealistas con las que a
menudo se ha trazado su historia. En ese sentido, comparto y entiendo la queja
de Gonzalo Pontón con la que empezaba esta serie de post. Contra la
idealización del movimiento monolítico y homogéneo de héroes nacionales de la
pluma, Pontón nos recuerda que la mayor parte de ellos eran snobs ennoblecidos
y reaccionarios muy pendientes de sus cargos y fortunas. Eran un reducido
número de sabios integrados en el sistema, apenas dispuestos a reformarlo
tímidamente para salvarlo. Como buenos urbanitas, con visión cosmopolita, apenas
se dirigieron a las clases bajas ni a los medios rurales: Gonzalo Pontón dice
que “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-style: normal;">tenían poco que decir para confortar
a los pobres, y no mostraron preocupación por los derechos del pueblo</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”,
puesto que su objetivo no era la democracia, que para ellos sería algo parecido
a la anarquía. ¿Entonces, para quién escribían? Sus ideas ejercieron un gran
atractivo sobre la clase media profesional de funcionarios, abogados, médicos,
periodistas… porque defendían sobre todo las necesidades de la burguesía. Por
eso la Enciclopedia defenderá la libertad de comercio, la unidad del mercado
interior, la abolición de las reglamentaciones gremiales y la igualdad
(natural) ante la ley. Pero desaparecidos los privilegios de la sangre, la
burguesía se comprometerá en la lucha por la desigualdad de su clase respecto a
la del pueblo llano. La claque que envolvía a los divinos le recuerdan, dice Pontón
con sorna, “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-style: normal;">la corte existencialista de
Sartre y Beauvoir doscientos años después, cuando luchaban contra los nazis
sentados en el Café de Flore</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">” o a la “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; mso-bidi-font-style: normal;">gauche
divine barcelonesa de los setenta, que luchaban contra la dictadura desde las
noches del Boccaccio</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuu0J4Fau-keImPu89lYKlWZqhFlzdQTXz17fjT9pYwX_UuNDr8PKCMPZ6BHeuqymTQgnRb3abpcsjj9AvVsOveUFJrnz7oKoxvx3TXS3yrn6Fgn8v7ZMe0y4vyS7rZMIkEUi0H7Ccun4/s2048/f384b34fd115fdbffbb5cda983d6babd889c71c8.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1304" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuu0J4Fau-keImPu89lYKlWZqhFlzdQTXz17fjT9pYwX_UuNDr8PKCMPZ6BHeuqymTQgnRb3abpcsjj9AvVsOveUFJrnz7oKoxvx3TXS3yrn6Fgn8v7ZMe0y4vyS7rZMIkEUi0H7Ccun4/s320/f384b34fd115fdbffbb5cda983d6babd889c71c8.jpeg" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;">Ingenioso. En
circunstancias normales, si nuestros derechos constituyeran ya una plataforma
incuestionada que nos permitiera avanzar en la construcción de mejores marcos
de libertades, yo aplaudiría a rabiar. Pero resulta que, entre Putin
envenenando al disidente con el aplauso de su opinión pública, Trump amenazando
con que no saldrá de la Casa Blanca mientras sus estúpidos partidarios
desenfundan el fusil, con Ayuso negando el coronavirus, VOX repartiendo palizas
y un iluminado en Waterloo trabajando por imponerle al 53% de la sociedad una
república bananera nunca descrita, no sé si nos sobra el sentido común
ilustrado que venimos menospreciando desde que estalló la postmodernidad. Nos
urge la razón para combatir el cambio climático, la pandemia y las campañas de
mentiras que niegan evidencias científicas. Y en ese combate por la
civilización, el planeta y la libertad nos pillan desarmados porque hemos
degradado la ilustración como concepto. Y, por mucho que la izquierda
inteligente me seduzca con su sentido hipercrítico, no me parece el momento más
adecuado para descalificar el racionalismo ilustrado cuando coincidimos en su
deconstrucción con la derecha más carpetovetónica. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;">Es cierto que algunas
mentes sensibles se han puesto ya a reivindicar la ilustración como medicina
preventiva contra el irracionalismo ascendente: <b>Zeev Sternhell </b>se marchó en
junio pasado dejándonos “<i>The anti-enlightnment Tradition</i>”, el cuarto volumen de
la “<i>Contrahistoria de la filosofía</i>” de <b>Michel Onfray </b>se titula “<i>Los ultras de
las luces</i>” y <b>Philip Blom</b> ha subtitulado “<i>Gente peligrosa</i>” recordando “<i>el
radicalismo olvidado de la ilustración europea</i>”. Pero a la cabeza del rescate
de la ilustración está sin duda <b>Jonathan Israel</b>. Yo acabo de leer en diagonal
el resumen que hace de su ingente investigación, que ha publicado bajo el título
“<i>Una revolución de la mente. La ilustración radical y los orígenes
intelectuales de la democracia moderna</i>”, y, pese a mis carencias filosóficas,
no me ha parecido que se le pueda someter a la crítica sistemática que hace de
él Gonzalo Pontón. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXSVQx8L1zwGf7TliedKQ1rGGD5eLgx80qY2RKWGcO5TkfSiplD2OcOhyphenhyphen5WyKu1lbuOsMZxtaHfpgkbg6dBEsS57ZPU0bFuxF0ZRR7fJHkkqEwLQioQJWuFK5MnSXZagyc3BWnwAwIqEo/s348/9788492422302.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="229" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXSVQx8L1zwGf7TliedKQ1rGGD5eLgx80qY2RKWGcO5TkfSiplD2OcOhyphenhyphen5WyKu1lbuOsMZxtaHfpgkbg6dBEsS57ZPU0bFuxF0ZRR7fJHkkqEwLQioQJWuFK5MnSXZagyc3BWnwAwIqEo/s320/9788492422302.jpg" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;">Ambos coinciden en
valorar positivamente los pensadores del siglo XVII –Galileo, Bacon, Descartes,
Kepler, Harvey, Volta, Grocio, Pudendorf…- que habrían puesto las bases del
pensamiento crítico que desarrollarían los ilustrados durante el siglo
siguiente. Uno de los pensadores más importantes de aquel momento, Spinoza, es
para Israel el inspirador del sector más radical de la ilustración francesa. Pero
mientras Pontón descalifica la división de la ilustración en dos sectores
irreconciliables de moderados y radicales, Israel ve tan diferentes sus metas,
sus objetivos, sus instrumentales filosóficos, que nos pide que hablemos de “ilustraciones”
en plural.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Esa división entre
ilustración moderada y radical sería mucho más importante que las particularidades
nacionales de la ilustración que hemos encontrado estas últimas décadas con la
bandera empañándonos las gafas… De hecho, concluye Israel, que cuando estalla
la Revolución Francesa ve competir en el tablero político tres programas
distintos: la ilustración moderada, la radical y la contra-ilustración.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;">Gonzalo Pontón llega
a ridiculizar la apuesta de Jonathan Israel por la ilustración radical como “la
única causa directa importante de la revolución”. Y le responde: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“¿ni la quiebra del estado francés, ni el
atrincheramiento de los dos primeros estamentos en sus privilegios, ni la
angustiosa situación de los campesinos que se lanzaron contra los castillos, ni
la ambición burguesa, ni la radicalización de la sans-culotterie tuvieron nada
que ver?”.</i> No creo que sea eso lo que dice Jonathan Israel, que más bien se
lamenta de que hayamos construido una explicación política del estallido de la
revolución escondiendo las causas ideológicas, y, a modo de demostración nos
ofrece un par de datos significativos: en 1789 la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Histoire Philosophique</i>, a la que llama “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el asalto más devastador de las estructuras existentes de autoridad y
pensamiento del siglo XVIII</i>” llevaba más de 50 ediciones en francés, 20 en
inglés y otras tantas en alemán, holandés y danés. Y en los <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cahiers de doleances</i>, el clero de
Angulema denunciaba que el reino se había inundado “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">de libros impíos y escandalosos</i>” y el de Armañac veía reinar por
todas partes “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">el libertinaje y la
incredulidad</i>”, demostraciones ambas de la extensión de los nuevos valores
ilustrados.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ9rwOljTWFXGwhddJoN9DOOHs2BqKRu0kB19Fd2qXi7leIgpC815p8HlyxySMq8CCrOVAX7WFlkT0TqJfBQarUQ8MXdCIdUsWBKwKANJEFw6I9r-TVKFQQmwHGmg2REU24DOcHKZGIrQ/s2048/32cf9807fddb9748bf37dbd1fffd49533c24ea54.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1306" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ9rwOljTWFXGwhddJoN9DOOHs2BqKRu0kB19Fd2qXi7leIgpC815p8HlyxySMq8CCrOVAX7WFlkT0TqJfBQarUQ8MXdCIdUsWBKwKANJEFw6I9r-TVKFQQmwHGmg2REU24DOcHKZGIrQ/w255-h400/32cf9807fddb9748bf37dbd1fffd49533c24ea54.jpeg" width="255" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;">Es obvio que la
revolución no tuvo sólo causas intelectuales, que los culpables no fueron sólo
los libros, pero también lo es que los presupuestos ideológicos de la última
generación de los ilustrados rompen trágicamente con cualquier intento de
reformar el Antiguo Régimen: esos autores percibían las carencias de la
revolución americana y rechazaban la monarquía mixta británica como modelo porque
apenas veían en ella corrupción electoral. Le criticaban a Rousseau que su
“voluntad general” podía amenazar la libertad individual, y proponían que los
representantes elegidos deben ser supervisados. En su<i> Essai sur les préjugés </i>(1770),
Holbach dice que el hecho sorprendente de que los pueblos del mundo se dejaran
oprimir/explotar en beneficio de dinastías rapaces se debía primero a la
superstición y a la religión crédula que enturbiaba sus mentes. Esa generación
reconoce que el desmontaje del viejo régimen podría traer tragedias, pero se
preguntaba si no serían más beneficiosos para la humanidad unos pocos
disturbios temporales que languidecer eternamente bajo una tiranía sin fin. Es
más: la ilustración radical amplía la definición de tiranía hasta incluir el
ejercicio de cualquier autoridad, legítima o no, que no esté fundada en los
beneficios que procura a aquellos sobre los que se ejerce.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;">Estas obras tendrían,
según Israel, una penetración más profunda que las grandes obras de referencia
de Montesquieu, Rousseau o Voltaire. Sin embargo, parecen olvidados. De hecho,
Philip Blom empieza el libro que les dedicó buscando la <i>Rue Royale Saint Roch</i>,
donde se encontraba el salón del barón d’Holbach, y –aunque encontró la casa en
la Rue des Moulins número 10- ni una placa lo recordaba, y en la cercana Iglesia
de Saint-Roch, Holbach y Diderot descansan en osarios anónimos bajo gastadas losas,
profanados durante la Comuna. Quizá deberíamos recuperarlos: incluirlos en los
manuales, conocer mejor sus propuestas, añadirles al Olimpo de las plumas
ilustradas. Precisamente leyendo a Israel he encontrado a un personaje al que
descubría recientemente en una película: Johan Friedrich von Struensse fue el
médico del rey danés Christian VII (1766-1808). Su influencia sobre el
matrimonio real le permitió impulsar, entre 1770 y 1771, un puñado de
ambiciosas reformas, como el primer decreto de libertad de prensa de la historia.
La campaña de injurias que desencadenó la prensa que él había liberado de la
censura estatal provocó su caída: fue juzgado por traición y ejecutado. Pero
más allá de la fuerza de la anti-ilustración, el episodio no solamente nos
permite intuir la fuerza revolucionaria de los panfletos que se publicaron al
amparo de ese decreto, sino el conocimiento popular de Spinoza y la influencia
de la ilustración europea. Eso dice Jonathan Israel, y me parece que su reivindicación
de la ilustración radical merece ser tenida en cuenta. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcpABMr7WGXyN-L2rUnunRaQLGMwxyoGbg1cXF3gIt9urimkma83UHZCpdAe-V0BS7R2FoXOADMbBt4TyD_or6cWGUmUvYIP3sUJSux8LME_0dRIFFy4wgJqqu4kWTgibLrdgVlpsu0Qw/s960/Un_asunto_real-139584183-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="542" data-original-width="960" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcpABMr7WGXyN-L2rUnunRaQLGMwxyoGbg1cXF3gIt9urimkma83UHZCpdAe-V0BS7R2FoXOADMbBt4TyD_or6cWGUmUvYIP3sUJSux8LME_0dRIFFy4wgJqqu4kWTgibLrdgVlpsu0Qw/w640-h362/Un_asunto_real-139584183-large.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span><p></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7053346210894622825.post-35249864513737538872020-09-26T11:46:00.002-07:002020-09-26T11:46:52.455-07:00EL ABUELO, LA TÍA Y LOS LIBROS DE CABALLERÍA (1)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUgbSXD8TiYKppqEh0vMbu2WmaG-MJV7c3OGMYgIKp0diMBcxLO5fdM3q45LPZGxP419jQ138FMNY8YCKX5ORP8H_27sRlo5Tok7F5qVGLdZhJjL8F65ZGt7aABpdgEsne_G-_aXCi4M8/s945/PARKER+DEFINITVA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="496" data-original-width="945" height="336" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUgbSXD8TiYKppqEh0vMbu2WmaG-MJV7c3OGMYgIKp0diMBcxLO5fdM3q45LPZGxP419jQ138FMNY8YCKX5ORP8H_27sRlo5Tok7F5qVGLdZhJjL8F65ZGt7aABpdgEsne_G-_aXCi4M8/w640-h336/PARKER+DEFINITVA.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Haciendo limpieza de
papelotes acumulados me encontré hace unos días las notas que tomé del Carlos V
de <b>Geoffrey Parker</b> durante unas noches de vela hospitalaria. No llegué a
escribir ninguna entrada en el blog porque no pude acabar de leer el libro, a
pesar de que es imposible dudar de la extrema profesionalidad del autor. Ya en
1978 Parker había escrito una pequeña joya sobre Felipe II que, en su voluntad
de humanizarle, usaba la correspondencia con sus hijas, conservada en el
Archivo de Estado de Turín. La pasión por las obras y los jardines de sus
palacios, el sentido del deber que le ataba al despacho, la angustiosa
religiosidad que condicionaba sus responsabilidades corrían por aquellas
páginas, que, sin justificarle, matizaban la imagen del tirano monstruoso repetida
hasta entonces por la historiografía protestante. Parker ha sido, pues, un
historiador importante, cuya comprometida dedicación a Felipe II le permitió
subtitular el estudio sobre el rey que publicó en 2012 con una expresión tan
provocadora –“<i>la biografía definitiva</i>”- como comercial. Aquellas mil
trescientas páginas, suculentas y apasionantes, constituían un retrato
fehaciente del rey y su reinado que consiguió un merecido éxito. Sin embargo,
hay que decir que aquel subtítulo fue una temeridad o algo peor, porque apenas
dos años más tarde Geoffrey Parker publicaba otro libro al que incorporó una
llamativa banda: “<i>la biografía esencial</i>” (2015). Es cierto que trabajaba nuevas
fuentes primarias, concretamente cerca de tres mil documentos encontrados entre
los fondos de la <i>Hispanic Society of America</i> y que, en tanto se trataba de
documentación de despacho del rey y sus secretarios privados, parecía
especialmente interesante.</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Sin embargo,
cualquier vistazo al libro ya dejaba claro que no parecía ampliar nuestros
conocimientos sobre el reinado; y que reclamar otra vez la atención de los
lectores me pareció un abuso. Por eso apenas le presté atención, y aún me
duraba el desengaño cuando supe que Parker publicaba un “Carlos V”: como en “la
biografía esencial” pensé que el gran historiador forzaba su trayectoria y que
“<i>una nueva vida del emperador</i>” era apenas un producto comercial.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQzq0VtpJ48zt4l6Fl69ASCYyjJs82z9MLFCg0vd8NmBS8NiZc9SU4O8xi17bgIbFAHpPhKJmoquBigkx592HWetsRY8vG4Kuc3wMljSyAt86EXUh4FiJ0HTqo7Gc8DVvXqfHaRO1Rfw/s2048/81IetkAkwWL.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1344" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfQzq0VtpJ48zt4l6Fl69ASCYyjJs82z9MLFCg0vd8NmBS8NiZc9SU4O8xi17bgIbFAHpPhKJmoquBigkx592HWetsRY8vG4Kuc3wMljSyAt86EXUh4FiJ0HTqo7Gc8DVvXqfHaRO1Rfw/w210-h320/81IetkAkwWL.jpg" width="210" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Descarté terminarlo
durante aquellas largas noches de hospital, pero un buen amigo –“llegidet”,
dice él- se ofreció a prestármelo y, ahora que he tenido que devolvérselo tras
meses secuestrándolo en casa por causa del confinamiento y otros accidentes
vitales, le he echado un vistazo de nuevo, he recuperado las notas que tomé en
su día, y considero que algunas cosas buenas sí se pueden decir de él. No sólo
el ritmo trepidante con que nos lleva de Gante a Laredo, de Barcelona a
Aquisgrán; también las páginas dedicadas a la dieta de Worms me han parecido
muy interesantes, y, sobre todo, el retrato del joven Carlos me ha fascinado
más que nunca; quizá porque el Emperador en marcha permanente, viajero y
viajado, titán en permanente lucha, llama tanto nuestra atención que nos hace
descuidar su infancia. Quizá también quienes antes se habían atrevido con el
período no contaban con la eficaz metodología que Parker ya había usado con
Felipe II para sistematizar las influencias juveniles que marcarían su
personalidad.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Para empezar, creo
que es un acierto marcar el ascendente que significó su tía, Margarita de
Austria. Cuando Felipe el Hermoso se marchó a España presuponiendo
presuntuosamente que arrebataría a su esposa la herencia de la reina Isabel, su
suegra, Carlos tenía seis años y quedó como regente el barón de Chievrès.
Sabemos que a Felipe se le atragantó una partida de tenis, a no ser que demos
por cierto rumores maledicentes que acercan al cardenal Cisneros a la copa de
agua fría que se tomó entre sudores después de colgar la raqueta. Cuando llegó
la noticia a Malinas (1506), los nobles flamencos que ejercían la tutela del
joven Conde de Flandes eran francófilos. Manda cojones ser partidario de Luis
XII años después de la derrota de Carlos el Temerario</span> <span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">en Nancy (1477), la batalla que había dejado las aspiraciones borgoñonas en
un recuerdo entre mítico y fantasmal. Quizá por eso a esa facción nobiliaria
francófila a la que la muerte del Archiduque en España dejaba la tutela de su
hijo se opuso, en los Estados Generales, la fuerza mercantil de las provincias
marítimas, que preferían potenciar las relaciones con Enrique VII de Inglaterra,
a donde su activa clase mercantil dirigía la mayor parte de sus exportaciones.
Tan fuerte era la tensión entre ambas facciones, que mandaron aviso al
emperador Maximiliano, quien encargó a su hija Margarita (hermana del
archiduque fallecido) la tutela de su sobrino Carlos. </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1L3xoTFu1fYkpVpp90vPSA5iCvpyShBXvcGRBSjHsuQEyM8-oWuYQLT2bA1z5YOWmL5iGlGIwvN8nlFy86M8plaVvhkPbdiHlf_DTZOyyy6rp-Nwynj2eFOorSU_THi0ZYyDMSifuDNA/s599/437px-Bernaerd_van_Orley_002.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="599" data-original-width="437" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1L3xoTFu1fYkpVpp90vPSA5iCvpyShBXvcGRBSjHsuQEyM8-oWuYQLT2bA1z5YOWmL5iGlGIwvN8nlFy86M8plaVvhkPbdiHlf_DTZOyyy6rp-Nwynj2eFOorSU_THi0ZYyDMSifuDNA/s320/437px-Bernaerd_van_Orley_002.jpg" /></a></div><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">La Archiduquesa tenía
sólo 28 años, pero tenía a sus espaldas una larga experiencia en el tablero
dinástico: había sido repudiada por Carlos VIII tras ocho años en la corte
francesa porque su prometido francés prefirió casarse con Ana de Bretaña, cuya
suculenta dote había de proporcionarle la presunta fortaleza con la que pretendía
lanzarse sobre Italia, primero, y cruzarse hacia Tierra Santa, después. El
fracaso del enlace (y de la expedición francesa) había dejado en la joven
Margarita la suficiente fobia francesa como para que, años más tarde, se
situara a favor de las ciudades costeras que exportaban piezas de lana hacia
Inglaterra en su lucha contra los nobles flamencos que envolvían a su joven
sobrino. Por eso debió estar encantada cuando, contra los franceses, su padre
el emperador había negociado una alianza con los Reyes Católicos que se
formalizaría con el doble matrimonio de Margarita y su hermano Felipe con dos
de los hijos de Isabel y Fernando: Felipe casaría con Juana (de cuyo matrimonio
nacería Carlos), y ella casaría con el príncipe Juan, que debería heredar todos
los estados de los Trastamara. La cosa tampoco salió bien: si el matrimonio de
Felipe y Juana daría varios hijos, el suyo con Juan acabó con el fallecimiento
del príncipe adolescente y media Europa cuchicheando que el jovenzuelo se había
dejado la salud alargando la noche de bodas mucho más allá de lo razonablemente
recomendable.</span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Las desgracias de
Margarita habían ido a peor, porque, habiendo enviudado en España en 1497, la
habían casado en 1501 con Filiberto de Saboya, quien también había fallecido en
1504. Así que ahora, viuda por segunda vez, se hizo cargo de la tutela de su
sobrino Carlos, siguiendo las instrucciones del emperador Maximiliano, al morir
Felipe el Hermoso. Que Carlos y sus hermanas, -Leonor, Isabel y María- se
encariñaron con su tía no ofrece lugar a dudas. Parker dice que “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Carlos y sus hermanas se convirtieron en el
proyecto de Margarita, la familia que nunca antes había tenido (…) se referían
a ella como su señora tía y querida madre</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”. Lo sabemos porque el emperador
siempre firmó sus cartas diciéndose “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">Tu
humilde hijo y sobrino</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”. Y cuando Margarita falleció, en 1530, el
todopoderoso emperador dirá que “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">su
pérdida a nadie afecta más que a mí porque la consideraba mi madre</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">”. No es
de extrañar: su correspondencia muestra una preocupación tierna y cercana por
sus sobrinos, enseñó a las niñas a coser, bordar y hacer conservas, y cuando ya
adolescentes se habían marchado a casarse se consagró a mantener cálidos
contactos epistolares entre las cortes donde residían.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4365PpDBcVflib18oR7WWD_LAJX-pYV8RR4CV901sxR7kujasTUwUACjyCtBf1OA48_lgHTaum_jnlAG2_HDCPCxgeRZeWvOTPWWJRH2ww8Fl36JOf2ZJ-WyPZAHoJ8rDrfLBiZhX9Lk/s2048/portada_carlos-v_geoffrey-parker_201811261034.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1478" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4365PpDBcVflib18oR7WWD_LAJX-pYV8RR4CV901sxR7kujasTUwUACjyCtBf1OA48_lgHTaum_jnlAG2_HDCPCxgeRZeWvOTPWWJRH2ww8Fl36JOf2ZJ-WyPZAHoJ8rDrfLBiZhX9Lk/w289-h400/portada_carlos-v_geoffrey-parker_201811261034.jpg" width="289" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">¿De qué manera
influyó Margarita en Carlos? Que el futuro emperador vio en ella la profunda
lealtad a la casa/dinastía no hay duda. Pero Parker sugiere también cómo el
joven Carlos presenció el despliegue del mecenazgo, ya que la corte de su tía
Margarita se convirtió pronto en un importante centro cultural: tenía
cuatrocientos libros en la biblioteca, muchos de ellos manuscritos ilustrados,
y había contratado a pintores de renombre, como Jan Vermeyen, y, como tejedor
de tapices, a Peter de Pannemaker. También recibiría a los artistas más famosos
de su época: Durero alabó en su diario la colección pictórica de Margarita “y
muchas otras cosas de valor, además de una muy valiosa biblioteca”. A su muerte
en 1530, la archiduquesa poseía más de cien tapices, cincuenta esculturas y
doscientos cuadros de los mejores artistas neerlandeses, como Roger van der
Weyden, El Bosco, o Jan van Eyck. Parker incluye referencias a la bisagra que
encargó para que las alas del tríptico de “</span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">El
matrimonio Arnolfini</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">” cerraran bien, y recoge que el inventario de sus
posesiones contiene correcciones y anotaciones de su puño y letra, que rebelan
su implicación personal en la creación de la colección. Margarita era, queda
claro, un importante mecenas: las cuentas del tesorero que Parker ha consultado
registran pagos a un joven fraile agustino llamado Erasmo para que se pagase la
universidad, quizá a cuenta del pa</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt;">negírico que había escrito para Felipe el
Hermoso. Aunque Erasmo rechazó ser tutor del príncipe Carlos, sabemos que
mantuvo una activa correspondencia con la casa del Príncipe y le dedicó alguno
de sus libros.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">El caso es que cuando
el emperador Maximiliano se volvía al imperio en 1509 dejó a su hija Margarita
como gobernadora, y contra ella se movía en la sombra la facción de los
señores, alrededor de Chievrès, quien llegará a ser chambelán del príncipe y
por tanto su compañero inseparable. Margarita y los señores competirán “sin
cuartel por ganarse el control y la mente del príncipe huérfano”. Ese pulso
político por la influencia sobre el joven rey permitirá al historiador francés
Jules Michelet referirse a Margarita –en tiempos del romanticismo- como “el
verdadero hombre fuerte de la familia”, aunque fuera una exageración: ella
siempre firmaba “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">por orden del emperador</i>”
y los nombramientos venían confirmados desde Alemania. Fue Maximiliano quien
asentó el poder de la dinastía, y el control que ejercía sobre Margarita queda
claro en las visitas que le hizo desde la muerte de Felipe -de noviembre de
1508 a marzo de 1509, durante la primavera de 1512, durante el verano de 1513 y
en enero de 1517-, para alegría de los niños, que comían, bailaban, jugaban a
las cartas y salían de excursión con el abuelo, quien les cargaba de regalos. La
influencia del abuelo también sería decisiva en la formación del futuro Carlos
V…<o:p></o:p></span></p>ferranhttp://www.blogger.com/profile/09666655958171549617noreply@blogger.com0