¡Echando de menos la edición radiofónica!

¡Echando de menos la edición radiofónica!
"Sólo unos pocos prefieren la libertad; la mayoría de los hombres no busca más que buenos amos" (Salustio)

LA CASA D'ÀUSTRIA (CURS 2015-2016)




(1) ¿TANTO MONTA? (1469-1479)

La crisi de la Baixa Edat Mitjana a Catalunya
- L'impacte rural de 1348: Pesta, masos rònecs i mals usos (la Dansa de la Mort)
- L'impacte urbà de 1401 i 1453: la Busca contra la Biga
Com interpretar la guerra civil catalana de 1462-1472
- Una monarquia filobuscaire i filoremença (1455): el rei busca suports contra els nobles
- La noblesa opta pel Príncep de Viana: una república oligàrquica coronada (1462)
- De la Concòrdia de Vilafranca a la Capitulació de Pedralbes

La dinàmica monarquia vs. noblesa en la Castella medieval: "hidalgos que son pecheros"
Després de Montiel (1369), "Mercedes Enriqueñas"
El lobby dels "Infantes de Aragón", després del Compromís de Casp
El "Manifiesto de agravios" de la noblesa contra Enric IV
- Juana la Beltraneja, segons Gregorio Marañón
- La "Farsa de Ávila" (1465)
- El Pacte de los Toros de Guisando: Isabel, Princesa d'Astúries, però... amb condicions.
- Valladolid, 1469: Un matrimoni il·legal entre cosins desconeguts amb falsa butlla de dispensa
- La darrera reacció d'Enric IV, proclamació d'Isabel i la Concòrdia de Segovia

La segona guerra civil castellana (1475-1479): “Santa Hermandad” i Pau d'Alcaçovas
Els suports socials d'Isabel i Ferran:
- La noblesa, malgrat el que digui “Fuenteovejuna” i altres propagandes
- Demostracions: la Mesta i el Mayorazgo
- Règim senyorial, però apartant la noblesa del poder polític: el cas de les Ordes Militars.
- Un nou clergat: els exemples d'Hernando de Talavera i Cisneros.

Com hem estudiat els Reis Catòlics?
- La visió de Maquivel i Baltasar Gracián: "príncep nou" o croat cristià?
- El romanticisme mitifica Isabel i critica Ferran, culpable de la "desnacionalització" de Catalunya
- Jaume Vicens Vives i la seva polèmica amb Rovira i Virgili. El "redreç" de Catalunya
     - El redreç polític: la Constitució de l'Observança (1481)
     - El redreç institucional: del lloctinent al virrei, el Consell d'Aragó i la insaculació
     - El redreç rural: la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486). "Matar lo rei" (1492)
- Canonització d'Isabel i la unitat d'Espanya: el "tanto monta" com a emblema heràldic de Ferran


(2) UNA NOVA MONARQUIA (1480-1497)

Una unió dinàstica entre regnes desiguals.
Les corts "gairebé constituents" de Toledo (1480): consell, justícia, ciutats

La inquisició
- Definició, objectius i etapes
- El debat sobre les causes: Netanyahu, Escudero, Domínguez Ortiz (1 y 2)
- La resistència dels regnes i dels conversos, i la resposta del Rei
- La historiografia
   Els càlcus de José Antonio Llorente
   Henry Charles Lea i la visió dels liberals del segle XIX
   Vigilar la Leyenda Rosa tant com la Leyenda Negra
   D'instrument de control social a instrument de confessionalització
El procès inquisitorial
   Edicte de fe i període de gràcia
   Fases indiciària, acusatòria i provatòria de la instrucció d'un procès
   Veredicte i acte de fe: els relaxats al braç secular
L'impacte (intolerància burocratitzada i omnipresent, por quotidiana i autocorrecció de la llibertat de pensament)

- Les pàries d'un estat dividit
- Les razzies d'una noblesa indòmita
- A Santa Fe, capitulacions americanes, expulsió dels jueus i Gramàtica de Nebrija
- La competència amb Portugal durà els castellans a Amèrica

- De 1348 a 1391: l'estigma de la usura i la tesi de la “lluita de classes”
- Conversions violentes i “estatutos de limpieza de sangre”
- Una ruptura de la convivència medieval? Américo Castro vs. Sánchez Albornoz
- El decret d'expulsió: assimilar els conversos, o evitar un “estat dins l'estat”?

La política dinàstica
Dos instruments: la política matrimonial i els terços.
- El debat sobre la "revolució militar": trace italianne, "foc continu" i impacte polític
- Els mòbils de la política matrimonial:
      Protegir l'exportació de llana: els matrimonis borgonyons
      L'ideal goticista: matrimonis portuguesos i política navarresa
      Aïllar França: la projecció italiana heredada de la Corona d'Aragó

Els actors en presència (conèixer el mapa europeu del Renaixement)
* El miratge de Borgonya: Nancy (1477) i la desposseïda Maria
* Imperi germanic, prínceps electors i patrimoni Habsburg
* Els darrers Valois augmenten el "domini reial" a França
* Anglaterra, de les "Dues roses" a la "rosa Tudor"
* Escòcia, monarquia fallida davant la força dels clans
* Senyors a Nàpols, condottieros a Milà, oligarques a Venècia
* L'ascens dels Médici a Florència i l'oposició oligàrquica (Pazzi, 1478)
* El Papa ALexandre VI Borja, un príncep del Renaixement

Les Guerres d'Itàlia amb Carles VIII (1493) i Lluís XII (1500)
      El príncep maquiavèlic, el Gran Capità a Nàpols i les característiques dels terços




(3) CRISI DINÀSTICA I ADVENIMENT CAROLÍ (1497-1521)

Desequilibris econòmics a Castella i programa comuner
La Reina Joana,  víctima de l'ambició masculina, o practicant del “recogimiento”
L'adveniment de Carles de Gant: un “cop d'estat” des de Flandes
L'oposició castellana a la política dinàstica: les Corts de Santiago-La Coruña.
El significat de Villalar: triomf de l'absolutisme i silenci de les Corts
Els agermanats valencians, l'Encobert i la virreina Germana de Foix.
L'herència diversa i dispersa de Carles de Gant
   - Interpretar l'Emperador Carles: cavaller medieval o precoç europeísta?
   - No és cap "imperi espanyol": les "monarquies compostes" de John Elliott
   - Els intruments de govern d'una herència complicada:
     El viatge, la família i els consells.
     Consells temàtics i territorials
     Característiques i defectes de la polisinòdia



(4) UN IMPERI UNIVERSAL (1519-1544)

Els adversaris de l'Emperador Carles
La fase de Borgonya (1517-1529)
- Gattinara i la Universithas Christiana. Hi ha Káiser-idee?
- El cercle erasmista.
          Cisneros fa reformes, però... Non placet Hispania!
          Marcel Bataillon: "Erasme i Espanya"
          "El hábito no hace al monje": Aquí també s'elogia la follia
          La conferència de Valladolid protegint Erasme (1527)
          Com s'aborda el tema indígena?
- Les Dietes: conciliació per evitar la ruptura a Alemanya
          1510: Un monjo agustí que visita Roma
          1517: Contra les indulgències, 95 tesis
          1520: La trilogía de Martí Luter i la seva teologia.
          1521: La Dieta de Worms (1521)
- Paraula de cavaller? L'enemistat francesa
          1525: Francesc I derrotat a Pavía
          Per què Francesc I és l'arxienemic de Carles V?
          1526: El matrimoni portugués i la visita a Granada
          1527: El Sacco di Roma i la crisi de l'erasmisme
          Clement VII, presoner: coronació a Bolonia i divorci anglès
          Els Intel·lectuals orgànics: Alfonso de Valdés y "las cosas que sucedieron en Roma"
          La Pau de Crambrai (1529) o de les Dames:  
Un viatge urgent: Bolonya, Florència, Mohacz, Viena

La fase mediterrània (1530-1544)
- La llarga ombra de la Sublim Porta: Belgrad, Rodas, Buda...
- L'èxit de Tunis (1535) i el fracàs d'Argel (1541)
- La crisi de l'erasmisme: un nou personal polític
- La campanya de Güeldres



(5) LA RUPTURA (1545-1563)

La fase alemanya de la política carolina (1545-1556)
- La formació de l'hereu (1): les Instruccions de Palamos
- Des de la dieta d'Spira (1526), els prínceps són els agents de la Reforma.
- Véncer i convéncer: la batalla de Mülbherg segons Tizià
- La reforma catòlica, segons Pau III: el Concili de Trento
- Primer període de sessions tridentines i Ínterim d'Augsburg (1548)
- La reunió familiar d'Augsburg: rivalitats per l'herència, el pressupost, el govern i la reputació
- La reacció dels prínceps al principi hereditari: Maurici de Saxònia
- Els fracassos de Parma, Insbruck i Metz: fallida de la Hisenda i matrimoni anglès
- Les Abdicacions deBrusel·les: fallida econòmica i Pau d'Augsburg
- La difícil transició a la Corona d'Aragó

La política heredada per Felip II: batalla de Sant Quintí i el Monestir de El Escorial
- Cateau-Cambresis, la pax hispánica
L'esperit de Yuste: Carles V a l'òpera Don Carlo, de Verdi

Conèixer l'hereu:
- Una formació pràctica de regències, matrimonis, "Instrucciones", viatges i Joyeusse Entrée
L'Escorial no és Versalles, però tampoco el temple místic de René Taylor: vol fer "memoria y sepulcro"
- Compte amb la "Leyenda Negra" (Fox, Orange, Rafael Pelegrino, Las Casas)... i amb la "Rosa"!
- Prudent, indecís o condicionat per les distàncies? El "débil con poder" de Marañón
- El retrat humà de G. Parker: passió pels palaus, sentit del deure ("el rei paperer") i col·lecció de relíquies.
- Suposa el seu adveniment un "viratge conservador"? Les prohibicions, processos i detencions de 1558-1560. Valladolid i Sevilla, Carranza.



(6) LA CORT DE FELIP II (1563-1579)

Els primers anys no permeten detectar pretensions d'encapçalar la Cristiandat ni cap subordinació de l'interès patrimonial/dinàstic al religiós.

La cort, des de Norbert Ellias, es més que la "Casa del Rei" o "l'antre de corrupció" que veien els liberals del segle XIX. És l'espai de debat polític informal mitjançant la competència entre faccions (que no partits) per la gràcia del Rei.

Margarita de Parma (1559-1567): importància de les XVII Províncies i impacte de l'absentisme (amb la hispanització de la monarquia)
Exportació de llana, París vulnerable, origen de la dinastia, transmissió intacta de l'herència per mantenir la reputació

Els ebolistes: Ruy Gómez, cortesà ideal, de sensibilitat "recogida", partidaris de transigir pactant/integrant les nobleses dels regnes.

Els albistes: el Gran Duc, milites ideal, castellano viejo, partidari d'imposar la voluntat règia i de la preeminència castellana.

Les conclusions del Concili
- Bisbes residents i formats, fent tasca pastoral
- Dogma centralitzat i didàctica/propaganda
- Els "Soldats del Papa", agent actiu de la Reforma Catòlica
El dilema que planteja per als catòlics el procès de confessionalització: un conflicte de lleialtats.

1568, any dramàtic
- La cort feliç, despreocupada gràcies a les Guerres de Religió a França, s'acaba amb Isabel de Valois.
- Els nobles flamencs "diputats" a la cort, prop del Príncep Don Carlos, un invent del Verdi liberal
- Les campanyes de Selim II (1566-1574)
     La salvació de Malta (1566) fa del rei l'esperança dels "catòlics de frontera"
     ... però el 1569 cau Tunísia i el 1570 Xipre.
- A Flandes, fúria iconoclasta, però -sense hereu, de dol, angoixat per la Mediterrània- s'aplaça el viatge.
- Pius V (1566-1572), les "Tres Gràcies" i el relleu en les faccions: Mateo Vázquez i Antonio Pérez.
- L'aixecament de les Alpujarras
     - Antecedents: Capitulacions (1492), Cisneros (1502) i Carles V de viatge de nuvis (1526)
     - El fracàs de l'evangelització: causas demogràfiques, econòmiques, polítiques, internacionals...
     - La nova estrella de Joan d'Àustria, una figura de difícil encaix/interpretació
          - La publicística imperial, fins Franco, li adjudica els valors del pare per exaltar la família.
          - Excel·lència o Altesa Reial? El conflicte pel títol durant la minoria del príncep Ferran
          - L'heroi de Lepant (1571), una victòria moral que redueix l'amenaça otomana

Els homes del rei

- Un nou governador a Flandes (1567-1572): el triomf de l'albisme i el Consell dels Tumults
- El significatiu destí de Montigny i Egmont
- Catalina de Mèdicis tracta de reconciliar França casant Margot amb l'hugonot Enric de Navarra
- La matança de 1572: França, sense Coligny, no ajudarà els súbdits rebels del Rei
- Lluís de Requesens (1573-6) proposa un príncep de sang reial i aturar el "tribunal de la sang"
Fallida de 1575 i difícil suport a Joan d'Àustria (1576-1578), que signa l'Edicte Perpetu
- Pérez sospita traició i que els diners que busca Escobedo són per alliberar Maria Stuart.


(7) EL GIR ATLÀNTIC (1580-1598)

La crisi de 1578: moren el príncep FerranEscobedo, Joan d'Àustria i Sebastià de Portugal.
Detenció d'Antonio Pérez i la Princesa d'Èboli

Els èxits d'Alejandro Farnesio
- Unió d'Utrecht i Unió d'Arras: les XVII Províncies queden dividides
- Acta de revocació (1579): els calvinistes busquen rei
- Els drets d'Isabel Clara Eugènia al tron de França

La incorporació de Portugal a la Monarquia Hispànica
- Teoria i pràctica: candidats i mètodes.
- Les Corts de Thomar (1581)
- El sebastianisme polític i el "pastisser d'El Madrigal"

- Els corsaris d'Isabel Tudor: Drake, 1587
- Facció belicista a Londres: Tractat de Nonusch
- El detonant: l'execució de Maria Stuart després del Complot de Babington
- Les raons del Desastre: l'opinió de Ribadeneyra

Un balanç de la Gran Armada

- No hi ha relleu de l'hegemonia marítima
Lents, fràgils i particulars establiments colonials
L'Armada torna gairebé intacta: el mite de la Invencible
La Contraarmada de 1589: objectius i resultats

- Indicis de contestació a la pressió fiscal: "Si el rey no muere, el reino muere"
Les Corts de 1593: "si se quieren perder, que se pierdan"
Els somnis de Lucrecia de León
Las "Alteraciones de Aragón":
   - Conflictes previs: els moriscos, el comtat de Ribagorça i el Duc de Villahermosa
   - Un programa centralista d'agressió als furs? Les Corts de Tarazona (1592)
   - Canvis en les figures jurídiques del dissentiment, el Justicia Mayor i el virrei

- Esgotament dels contendents i estratègica desescalada del conflicte
"París bé val una missa": la Pau de Vervins amb Enric IV
Isabel Clara Eugenia i el Príncep Albert, Arxiducs a Brussel·les
Tractat de Londres (1604) al morir la Reina Verge.


(8) EL REGNAT DE FELIP III (1598-1621)

Què és el "valimiento"? El que no és: ni una institució ni un adulador.
El cas de Francisco Gómez de Sandoval, duc de Lerma: Reial Cèdula de 1612
Per què?

a) Un estadi del desenvolupament de l'estat modern?
Elliott i els altres casos europeus: l'absurda teoria de l'epidèmia d'indolència
Noves exigències del poder polític i repartiment de la càrrega burocràtica
La permanent representació (barroca) del poder reial

b) El retorn de la noblesa, segons Tomás y Valiente
Petita noblesa i burgesia ennoblida pels serveis a la corona
Venalitat d'oficis

c) La difícil administració de la gràcia règia
Un exèrcit de pidolaires: de l'equilibri entre faccions al triomf d'una facció
Els crítics argumenten segrest, corrupció i monstruosa bicefàlia.

Generació pacifista o pau estratègica? La Raó d'Estat i els politiques

L'expulsió dels moriscos: la tragèdia explicada per Domínguez Ortiz (1978)
- Les deportacions de 1566 generalitzen la desconfiança cristiana
- El retrat robot: professionals submisos, opositors silenciosos, protecció nobiliària, difícil persecució.
- La resistència a l'assimilació serviria per excusar la "sol·lució final"

"Heroicas decisiones" (Rafael Benítez Sánchez-Blanco, 2001)
- Una decisió populista: desapareix l'artesà competidor, el deutor, el propietari rival...
- Una comunitat nativa, minoritzada, mestissa, discriminada, en procès d'aculturació, i que practica el sincretisme
- El marketing polític del Duc de Lerma: Treva dels 12 Anys i operació compensatòria del Rei Catòlic
- De pas, el valido debilita els nobles crítics i la capacitat valenciana de resistir-se a l'absolutisme

El fenomen bandoler
- La visió de Cervantes a la segona part del Quixot, l'any de l'assalt de Pere Barberta
- L'heroi galant dels romàntics: Víctor Balaguer vs. Joan Cortada
- N. Sales: la noblesa feudalitzant, relegada políticament, precaritzada, incapaç d'entrar en les xarxes de patronatge
- Xavier Torres: Nyerros, cadells i nobles "fautors de bandolers"



(9) "REFORMACIÓN" I "REPUTACIÓN": EL REGNAT DE FELIP IV (1621-1644)

Els "arbitristes": "el daño universal" i "el único remedio"
   - Patètics pidulaires o testimoniatges lúcids de la crisi
   - Diagnòstic "Decadència", oposició al "valimiento" i nova generació política
El Segle d'Or, segons Bartolomé Bennassar
Adveniment de Gaspar de Guzmán, Conde Duque de Olivares, i revisió del regnat anterior.

La "REFORMACIÓN"
  • Reforma administrativa i visita del Príncep de Gales "por ver mi estrella María"
  • Reforma financera: nous banquers portugesos i procuradors a Corts
  • Reforma "constitucional": la "Instrucción Reservada" de 1624 (el Gran Memorial Secreto)
  • Com fer corts a Catalunya: proposició de la "Unión de Armas"
  • Richelieu i Olivares, en comparació
La "REPUTACIÓN"
  • Els jesuïtes com a instrument de la Reforma Catòlica i absolutisme a Bohèmia
  • El nou conflicte a Alemanya i venciment de la Treva dels Dotze Anys
  • La guerra, instrument de l'absolutisme contra els privilegis: nou armament, allotjament i fiscalitat
  • 1625, Annus Mirabilis de la monarquia i "Un palacio para un rey"
  • Edicte de Restitució i intervenció de Gustau Adolf de Suècia
  • Nordlingen (1634), “guerre ouberte” francesa i impacte de Rocroi
  • Court vs Country: Las “revoltes de la terra” per Europa
  • 1640, “Annus horribilis”: Portugal, Nàpols, Andalusia, Aragó... i Catalunya
  • Cap a la Guerra dels Segadors: el Corpus de Sang com a revolta de subsistències
  • L'actitud dels Ciutadans Honrats, segons Elliott a "La revolta dels catalans"
  • Comparar les crisis de 1640: Castella es manté fidel gràcies a un "pactisme virtual
La "ENMIENDA"
  • Contra Olivares i "la sinagoga" (1627): crisi de "los Infantes", Mantua, fallida i segrest de la flota
  • Quevedo, el "Memorial de la servilleta", Pragas Chincollos i Marco Bruto
  • La crisi successòria, després del traspàs d'Isabel de Borbó (1644) i el príncep Baltasar Carles (1646)
    • Un matrimoni d'urgència i un nou pintor de cort
    • Mariana d'Àustria: el drama de les princeses
  • Luis de Haro, "primer ministre" al Tractat dels Pirineus: olivarisme sense Olivares
  • La influència de Sor Maria de Ágreda
  • El dogma de la Immaculada Concepció com a instrument polític
  • El Perdón de los Catalanes

10. UN REI ENCANTAT (1665-1700)

Neoforalisme? Circumstàncies que van impedir la repressió prevista.
El regnat de Carles II, la decadència definitiva?
- La polèmica sobre la recuperació comercial. L'ascens de Cadis
- El "millor rei", segons Narcís Feliu de la Penya (el "lobby" dels assentistes)
El testament de Felip IV, manifest absolutista, i la Junta de Regència (lletrats > aristòcrates)
Sense formació, partidaris a la cort ni fortalesa militar: els refugis de Marina d'Àustria
Els problemes polítics de la Regència (1665-1675)
  • La llarga ombra del Rei Sol: Guerra de Devolució
  • Un "príncep periodista": el currículum de Joan Josep d'Àustria
  • Les ambicions estrangeres: el primer Tractat de Repartiment
  • El cop de 1669 i les reaccions de la Regent: Chamberga, caiguda de Nithard i nova destinació del príncep
La majoria d'edat del Rei (1675-1679)
  • La fràgil salut de Carles II i les seves conseqüències
  • (conxorxes cortesanes, expectatives successòries estrangeres i dificultats per representar la Majestat)
  • "Cubríos, Valenzuela" (1676)
  • "Huelga de Grandes" i "Manifiesto de Grandeza"
  • El govern del germanastre: corts aragoneses, reclusió de la reina mare, Junta de Alivios i matrimoni francès
El rei enamorat (1679-1











No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...