¡Echando de menos la edición radiofónica!

¡Echando de menos la edición radiofónica!
"Sólo unos pocos prefieren la libertad; la mayoría de los hombres no busca más que buenos amos" (Salustio)

viernes, 21 de marzo de 2014

ANDREU JAUME: "A L'ÈPOCA VICTORIANA HI HAVIA MOLTA FAM"

A Fent Història acabem d'enviar als socis el butlletí núm. 23. Corresponia al segon semestre de l'any 2013, però fins ara no hem pogut superar totes les gestions d'impremta, correcció, maquetació i estilisme que comporten tenir a punt una publicació. Treballem amb professionalitat, però des del voluntariat. Fa molts anys que ho estem fent, i -malgrat que la nostra revista no és Past&Present- la veritat és que es deixa veure, fa goig i demostra que som constants, rigorosos i apassionats per la Història. El dossier d'aquest exemplar tracta sobre l'època victoriana, i s'hi pot trobar l'entrevista a la que -tant amablement- va accedir Andreu Jaume (Palma, 1977), editor de Lumen i Llicenciat en Filologia romànica per la Universitat de Barcelona. Aquest inquiet professor de literatura no solament ha editat la correspondència de Jaime Gil de Biedma; també algunes de les obres d'Oscar Wilde. Per això, i perquè des del proper mes d'abril impartirà un curs sobre la literatura victoriana a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ens hi hem adreçat.



En què consistirà el curs?
Una panoràmica de la literatura victoriana, en novel·la, poesia, assaig i teatre.

Com va impactar l'experiència imperial en la literatura?
Doncs d'una manera determinant: la literatura va assolir la vocació d'universalitat romana que de fet tenia des de Shakespeare, però al mateix temps va fer que els escriptors fossin conscients dels problemes socials i polítics que l'expansió comportava.

Podem dir que hi ha obres que legitimen els valors de l'imperialisme?
Hi ha de tot: obres que ho legitimen, que l'impugnen. El període és tan vast que costa molt de reduir a una fórmula. Hi ha Kipling, però també Conrad. I ni l'un ni l'altre es poden reduir a una ximpleria ideològica.

Una altra de les experiències que sovintegen la literatura victoriana sembla ser la fam. Per què?
Senzillament perquè n'hi havia molta. La vida de millions de persones, des de la revolució industrial, era molt dura i les diferències de classe molt notòries.

Com s'ha tractat, durant el recent bicentenari, la figura de Dickens? Sabem què li va inspirar les seves obres?
Bé, tota obra literària és producte de la imaginació, però Dickens s'encara al seu temps i treu material de la seva experiència periodística i de l' observació.

Hi ha algun personatge literari que recordi / representi la reina Victòria? Com es tracta la seva figura?
No em vé al cap cap exemple. Crec que en general, els millors escriptors parlen de qüestions socials, íntimes i familiars, més que de la figura de la reina, que va ser tractada amb més llibertat pels eduardians i el grup de Bloomsbury.

Lytton Stratchey va escriure que va ser “una era en què les línies mestres eren esplèndides, i els detalls sòrdids”. La biografia que va escriure de la Reina Victòria, era una crítica? Com es pot interpretar “Eminentes victorianos”?
Stratchey és un gran assagista i fa la primera gran lectura crítica del període, tant de la figura de la reina com de les principals figures intel.lectuals de l'època. Crec que Eminent Victorians és un treball exemplar. És com si algún, avui en dia, s'atrevís a ver un llibre titulat "Eminents personatges de la Transició" i les examinés amb detall. Però ningú no ho ha fet.

El regnat de Victòria és molt llarg, i en una cronologia tan llarga hi ha escriptors, obres i estils ben diferents... És una categoria vàlida, doncs, l'etiqueta “victoriana”?
És una manera de simplificar i acotar un terreny d'estudi.


Per què hi ha tantes dones escrivint novel·les, des de Jane Austen? Les germanes Brontë, George Eliot?
Bé, Jane Austen no pertany pròpiament a l'era victoriana, però es veritat que hi ha moltes dones escrivint i llegint. I no només a Anglaterra. El fet té a veure amb l'extensió i problematització de la lectura, el culte a la lletra impresa i a la sublimació de la represió pròpia de la moral d'aquell temps.

Benjamin Disraeli, a més de primer ministre, va ser l'autor de “Dos nacions”. Quina importància té aquesta obra?
És important com a document, més que com a literatura. Disraeli volia mostrar les terribles condicions en què vivia la clase treballadora.

Va contribuir la novel·la en la formació del codi de valors que anomenem “moral victoriana”? (deure, treball, moral, virtuts domèstiques…)
No, si de cas, el que va fer és examinar la moral, explorar-la, expressar-la, confrontar-la, que és el que ha de fer la literatura.

Una recomanació raonada per a algú que vulgui començar a gaudir de la literatura victoriana?
Hi ha molt per on començar: els contes de Nadal de Dickens, que donen idea de la caritat, Cims borrascosos, d'Emily Brontë, la millor expresió de la sexualitat oculta i transgresora del temps. I Kipling i Conrad com a narradors de l'expansió colonial.

La seva obra preferida d'aquest període. Per què ho és?
Probablement "Cims borrascosos": es una relectura de Shakespeare i la Bíblia.


















Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...