Ferran Sánchez: Història. Divulgació. Docència.

Ferran Sánchez: Història. Divulgació. Docència.
"Sólo unos pocos prefieren la libertad; la mayoría de los hombres no busca más que buenos amos" (Salustio)

L’INFERN A LA TERRA


UNA HISTÒRIA DEL S. XX



 “1871”, unes “Torres Bessones” del s. XIX (S1)
Els combatents (1): el Segon Imperi Francès
Els combatents (2): Prússia, unificant Alemanya. L’impacte de Sedan.
Les conseqüències de la Comuna de París. Repressió, ruptura del moviment obrer, III República (S2)

Conèixer els agents polítics del mapa de 1871-1914 (S3)
La Tercera República Francesa: laïcisme, venjança i Affaire Dreyfus
Itàlia. Els problemes, després de la Unificació
Rússia: la guerra de Crimea i la novel·la realista
Àustria: Sissí i la monarquia dual (S4)
El Regne Unit: splendid isolation, alternança de tories i wighs
Alemanya: les polítiques de Bismarck respecte els socialistes
Bismarck com a “mestre d’escacs”: l’equilibri d’aliances continentals.

L’emergència de potències no europees (S5)
Japó. El shogunat Tokugawa tardà i la “visita” americana.
Naturalesa de la Revolució Meiji.
Estats Units. Del primer al segon sistema de partits. El debat evolucionista.
La naturalesa de la guerra de secessió (1861-1865) (S6)
Les conseqüències: societat civil negra i “segona revolució americana”
La pulsió imperialista: les teories de la frontera i el Destí Manifest. El “navalisme”

Característiques de les grans potències (1871-1914) (S7)
Són estats nacionalistes. La nacionalització de les masses.
Són estats en plena Segona Revolució Industrial. Taylorisme i metròpolis (com Chicago)
Són estats imperialistes. Naturalesa del nou imperialisme, i fases a Àfrica
La Conferència de Berlín (1884-1885) (S8)
EL debat historiogràfic: causes econòmiques o polítiques?
Els casos del Congo i Egipte
Impacte de l’imperialisme: reacció dels colonitzats i derrotes blanques (S9)

Són estats científics, que es legitimen amb el darwinisme social.
El positivisme: ciència i tècnica, instruments de progrés i felicitat.
Són estats militaristes. El simbòlic adveniment del Kàiser i les “proves de força”

Les causes de la Gran Guerra (S10)
Les causes properes de la Gran Guerra: els conflictes balcànics
L’atemptat de Sarajevo, i les aliances com a mecanisme
El debat historiogràfic sobre les responsabilitats: La Gran Guerra com a cigne negre

Les fases de la Gran Guerra (S11)
De la guerra e moviments a la guerra de posicions (agost a novembre 1914)
La guerra de posicions (1914-1915). Conseqüències de la paràlisi.
(Renovació tecnològica, el traspàs de la guerra al mar, i els “fronts interns”)
Les perspectives de nous aliats: Gallípolli pressiona sobre Grècia i Itàlia.
Les grans batalles de 1916. Els “fronts interns”: el cas irlandès i la revolta àrab (S12)
La “crisi de 1917”: defalliment dels contendents, polítiques autoritàries i amenaces a la cohesió nacional (els casos de Rússia i Mèxic) (S13)
Les darreres ofensives. Per què entren els Estats Units? Els 14 punts de Wilson (S14)
La naturalesa de la Gran Guerra. Conflictes que resten oberts, guerra total  i industrial, brutalització i crisi de l’optimisme (un altre símbol, l’enfonsament del Titanic).

Les negociacions de pau: dificultats i actituds dels vencedors (S15)
Saint Germain i Trianon. Característiques dels nous estats a Europa Central.
El tractat de Sevrès: els Mandats al Proper Orient i Ataturk a Turquia.
El tractat de Versalles: clàusules territorials, militars, morals i econòmiques.
La Societat de Nacions: els problemes.

La Rússia de Nicolau II: els endarreriments, la intelligentsia i l’oposició política (S16)
La derrota davant del Japó (1905) i les seves conseqüències
La Gran Guerra: malestar polític (Rasputin) i econòmic (ascens dels soviets).
La revolució de febrer i el poder dual.
Les Tesis d’abril, les Jornades de Juliols i l’intent “Kornílov” de reacció (S17)
L’assemblea constituent i el congrés dels soviets

La revolució d’octubre.
Les interpretacions:
                                El dogma marxista: res no es torça
                                La resposta occidental: tot es torça l’octubre
                                La visió trotskista: 1929 s’acaba de torçar
                                El discurs revisionista: la guerra civil ho torça tot
                                L’impacte de 1991: ja estava torçat el 1848
                                La resposta revisionista al discurs neoliberal
La guerra civil russa (S18)
                                Com salvar la revolució? Comunisme de guerra, Txeca i Exèrcit Roig
                                Les resistències: “exèrcits verds”, Kronstatd i exèrcits blancs
                                La petjada de la guerra: militarització ´de la política i legalització de la violència

La Nova Política econòmica (1921-1929): els grans debats (S19)
El debat sobre la successió de Lenin
            El debat sobre el futur: “revolució permanent” o “revolució d’un sol país”
            Les pors dels anys vint i l’ascens de l’estalinisme
            Economia mixta o planificada? Col·lectivització i Plans de Desenvolupament
            La guspira que condueix cap a la Gran Purga: l’assassinat de Kírov
            Què va ser l'estalinisme? (S20)

L'economia del període d'Entreguerres (S20bis)
Els problemes de la postguerra: el pagament de les reparacions
            Del Pla Dawes (1924) al Pla Young (1929)
            La Prosperity nord-americana
                 Una societat consumista, mediàtica, opulenta i autocomplaent
                 Una política reaccionària: proteccionisme econòmic
                 Quotes contra l'immigració. El cas de Sacco i Vanzetti (S21)
                 El fonamentalisme protestant: contra l'evolucionisme i el consum d'alcohol
            El crack: crisi financera i contagi a altres sectors
            Les causes del crack: especulació o hiperproducció?
            La insensibilitat de l'administració Hoover: Marxa de la Fam i marxes dels veterans
            Les tesis de Keynes
            Els primers cent dies de l'administració Roosevelt: subsidi, recuperació i reforma
            El segon New Deal (S22)
            Les crítiques i el balanç

El feixisme clàssic
Les diferències entre el feixisme i les altres dictadures d'entreguerres
La definició de Robert Paxton
Els orígens: la importància de la Segona Guerra Mundial
L'aparició (1): Els veterans italians i el programa del Santo Sepolcro
L'aparició (2) (S23)
                  El difícil part de la República de Weimar: espartaquisme i Freikorps
                  La normalització de les Relacions Internacionals: Rapallo i Locarno
                  El difícil personatge: Hitler segons Allan Bullock i Joaquim Fest
Fonaments ideològics: Nietzsche, Chamberlain, Spengler, Ratzel, Galton, Sorel


Un corpus ideològic de "negacions" (S24)
Un corpus ideològic de "negacions" (S24)
(antiliberalisme, irracionalisme, anticapitalisme, anticomunisme, antisemitisme)
De l'antijudaisme (religiós) a l'antisemitisme (pressumptament científic)
La política racial dels nazis: intimidació i discriminació
- La Nit dels Miralls Trencats
- Les Lleis de Nuremberg
El camí cap a l'Holocaust: la Conferència de Wansee.


El debat sobre l'Holocaust (S25)
Els precursos: Raul Hilbert i Hannah Arendt
El debat entre intencionalistes i funcionalistes
Les biografies sobre Hitler
L'aportació d'Ian Kersahw: "treballar en la direcció del fürher"
La "Controversia (Daniel) Goldhagen": els "alemanys corrents", botxins voluntaris
La resposta de Christopher Browning: "alguns homes grisos"


Arrelament, arribada i presa del poder (S26)
Els esquadristes italians durant el "biennio rosso"
De la insignificància a l'ascens electoral: els nazis entre 1929 i 1933
El cas francès: les Lligues del 6 de febrer de 1934 i el Front Popular al poder
El debat sobre els orígens francesos del feixisme
El cas britànic: per què fracassa?
L'arribada al poder: ni èxit electoral ni cop d'estat (s27)
El cas italià: la Marxa sobre Roma (octubre 1922)
El cas alemany: com la dreta alemanya convidà Hitler a la cancelleria
La veritable presa del poder: incendi del Reichag i les mesures d'excepció
El cas italià: la llei electoral i el cas Matteotti


El feixisme, historiogràficament parlant (S27)
Els intel·lectuals liberals de l'Europa burgesa veuen una "malaltia moral"
Durant la postguerra sovintegen interpretacions psicològiques
El marxisme l'interpreta com "el braç armat del capitalisme"
La CIA divulga la "teoria (freda) del totalitarisme". La resposta d'Enzo Traverso
El debat sobre la modernitat del feixisme. La resposta (cultural) de Roger Griffin

L'exercici del poder (S28)
Els instrument: partit únic i jerarquitzat
Forces para-militars paral·leles a les de l'estat
Monopoli de la propaganda
Utilització de les masses mitjançant organitzacions parapolítiques de mobilització permanent
Terror irracional per a atemorir l'oposició
El debat sobre la GESTAPO
El cas italià: Llei Rocco, Pactes del Laterà i Lleis Feixistíssimes
L'incendi del Reichtag, excusa per a lleis d'excepció
Les polítiques econòmiques aspiren a l'autarquia
Italia, 1927: Carla dil Lavoro i batalla dels naixements 
Acostar-se al capital ofèn els primers activistes: la Nit dels Ganivets Llargs
El mite de l'eficàcia (econòmica) nazi

La política exterior i el viratge de les relacions internacionals d'Entreguerres
Qüestionar Versalles i aconseguir Lebensraum
Etiòpia: els problemes de la SDN i l'acostament Roma-Berlín
La importància de la guerra civil espanyola
Una estratègica planificada cap al domini mundial? A.J.P. Taylor deia que no.
Àustria, del pseudofeixisme socialcristìa (1920) a l'Anschluss
L'ambient als Sudets, la Conferència de Munich i el destí de Txecoslovàquia
La política d'apaivagament: sintonia ideològica o pragmatisme per salvar l'imperi?

El cas francès: les Lligues del 6 de febrer de 1934 i el Front Popular al poder
El debat sobre els orígens francesos del feixisme
El cas britànic: per què fracassa?
L'arribada al poder: ni èxit electoral ni cop d'estat (s27)
El cas italià: la Marxa sobre Roma (octubre 1922)
El cas alemany: com la dreta alemanya convidà Hitler a la cancelleria
La veritable presa del poder: incendi del Reichag i les mesures d'excepció
El cas italià: la llei electoral i el cas Matteotti







No hay comentarios: