¡Echando de menos la edición radiofónica!

¡Echando de menos la edición radiofónica!
"Sólo unos pocos prefieren la libertad; la mayoría de los hombres no busca más que buenos amos" (Salustio)

miércoles, 10 de agosto de 2011

TEMA 16: LA GUERRA FREDA 1945-1989


1. Introducció: Les teories interpretatives
 Culpabilitat de l'adversari, incomptabilitat dels sistemes o "síndrome de 1941"
 Les conferències inter-aliades: Jalta i Postdam
 Els acords sobre Alemanya: la divisió i el procés de Nuremberg
 Els acords sobre les Nacions Unides (institucions i tasques)

2. Les bases del sistema 1945-1953

2.1. Característiques:
 Enfrontament mai directe, sovint “per poders”
 Cada superpotència controla una zona d’influència (bloc)
 Cursa d’armaments i “equilibri del terror”
 Riscos calculats: és impossible arribar al final.

2.2. Europa:mútua desconfiança entre noves superpotències
 Democràcies populars: el teló d’acer
 Les interpretacions: Churchill a Fulton, y Telegrama Kenan
 Per què aquesta visió occidental? Guerres civils de Grècia i Xina
 Instruments de la reacció americana: Doctrina Truman i Pla Marshall
 Berlín, 1948: el començament tècnic (Alemanya, NATO, Corea)

2.3. L’escenari asiàtic
 Davant Xina i Indoxina, el nou Japó (de McArthur)
 Corea 1950-1953 (fins l'acord de Panjumon)
 Els acords de Ginebra sobre Formosa, Vietnam i Corea.
 Conseqüències als USA: la cacera de bruixes

2.4. Europa i les seves colònies
 El “miracle europeu”: característiques, motius, i casos
 La tasca de la Democràcia Cristiana a Itàlia i Alemanya
 El cas anglès: la proposta de Clement Atlee
 El cami cap a la unió: primeres mesures fins al Tractat de Roma (1957)

2.5. La descolonització, una definició polèmica (i el neocolonialisme)

Causes llunyanes: la gestació de la voluntat d’independència (fins 1914)
 Reacció xenòfoba i projectes imitatius de les societats indígenes
 Com havia reaccionat la societat colonial a la presència europea?

Causes properes: l’acceleració de la consciència nacional (1914-1945)
 Els estímuls d'entreguerres: soviètic, wilsonià i irlandès
 Actitud de les superpotències i de les Nacions Unides
 Feblesa metropolitana: el debat sobre la rendibilitat dels imperis
 Acaba el mite de la invencibilitat blanca

Els casos més espectaculars
 Índia: la resistència passiva de Gandhi i els problemes de la Unió Índia
 Palestina: del sionisme a l'estat israelià: el nou mapa del Proper Orient
 Indoxina i Argèlia: conseqüències per a la metròpoli

El resultat, segons Alfred Sauvy (1962): El Tercer Món
• Subdesenvolupament: causes internes o externes? Corrupció o herència?
• La presa de consciència: Bandung (1955). Els casos de Nehru i Nasser

3. La coexistència pacífica 1953-1969

3.1. Els relleus en les cúpules polítiques i l’empat atòmic
 XXè Congrés del PCUS: desestalinització i coexistència pacífica
 Eisenhower: pactes regionals i CIA a Iran (1953) i Guatemala (1954)
 Eisenhower: l'american way of life i els seus exclosos

3.2. Resultat: un món bipolar (amb dret d’injerència)
 Els límits de la desestalinització: Hongria 1956
 La crisi el canal de Suez (1956) i les seves conseqüències
 La complicada naturalesa de la Revolució Cubana (1959)
 L'"any d'Àfrica" (1960): Nkrumah a Ghana i Lumumba al Congo

3.3. Èxits i fracassos de la Dècada Krushev (1953-1963)
Els èxits: cursa espacial, míssils i béns de consum
La pressió de la “vella guàrdia”
• Els aliats incòmodes (1): Mao, nostàlgic d'Stalin, i el Gran Salt Endavant (1958-1963)
• La crisi de Taiwan, 1958
• La crisi de l’avió espia, 1960
• El aliats incòmodes (2): Ulbricht i la segona crisi de Berlín, 1961
• La crisi dels míssils (1962) i les seves conseqüències

3.4. La crítica a la prosperitat occidental
Un jove a la Casa Blanca: contrainsurgència o Aliança per al Progrés?
De Kennedy a Johnson: Vietnam, Medicare i drets civils
L’alternativa europea: la França de De Gaulle
La "revolució juvenil": els "maigs" de 1968

3.5. La crítica dins el bloc soviètic
La ruptura amb el Gran Timoner
 Mao: Les Cent Flors (1957) i el Gran Salt Endavant (1958-1963)
 La revolució cultural (1966-1976)
La Primavera de Praga (1968)
El panarabisme cau en 6 dies (1967): relleu en la causa palestina i èxode per Jordània i Líban

4. La distensió 1969-1979

Les causes: despesa militar, surrealisme nuclear i contestació interna
Definició i esdevenimens que la demostren:
 Nixon i Kissinger a Vietnam
 El desarmament (Acords SALT I, 1969)
 La conferència de Hèlsinki (1973-1975)
 La Ostpolitik de Willy Brandt i l’SPD
 Escàndol Watergate i nova presidència Carter
 Anuar-el-Sadat i Carter a Camp David

5. La segona guerra freda 1979-1991

Per què s’acaba la Distensió?
Nous conflictes aliens, autòctons, però de repercusió mundial
• 1973: La Guerra del Yom Kippur i la primera crisi del petroli
• 1979: La revolta fonamentalista iraniana i la segona crisi petrolera
• 1979: Nicaragua i Afganistan

La revolució conservadora: les polítiques neoliberals
• El cas anglès: Margareth Thatcher, el paradigma
• El cas xilè: de Salvador Allende a la dictadura de Pinochet
• El cas americà: Ronald Reagan, un cow boy a la Casa Blanca
• El cas vaticà: el pontificat de Joan Pau II


No hay comentarios:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...