¡Echando de menos la edición radiofónica!

¡Echando de menos la edición radiofónica!
"Sólo unos pocos prefieren la libertad; la mayoría de los hombres no busca más que buenos amos" (Salustio)

sábado, 9 de junio de 2007

TURQUIA I PACO VEIGA, DIMARTS VINENT A LA CASA ELIZALDE



Dimarts vinent, 12 de juny, a les 19 hores, l'associació Fent Història presenta una conferència de rabiant actualitat amb un ponent d'etiqueta. Aquest cop serà a la sala d'actes de la Casa Elizalde, i per difondre l'acte hem comptat amb el talent (i el talant) de la meva estimada Eva Garcia. Li he d'agrair el disseny del cartell, atrevit i valent, que no és solament infografia: hi ha també un plantejament suggeridor en ell. L'Eva és així: la conversa més divertida va farcida de reflexions amb una voluntad d'escorcollar la realitat. I té raó al barrejar l'estrella que acompanya el creixent de la bandera turca amb les estrelles de la UE... Perquè segur que un dels temes que sortirà dimarts serà la polèmica entorn de si Turquia ha d'entrar a la Unió.

Aquesta discussió s’està produint en uns termes que mostren el profund desconeixement per aquest etern veí. Encara que la lluita pel laïcisme el converteix sovint en focus d’atenció dels nostres mitjans, no sembla que anem coneixent Turquia millor. Què dificulta el nostre acostament, la nostra comprensió del món turc? Quin procés ha viscut Turquia en els darrers anys?

Francisco Veiga acaba de publicar "El turco" (Debate, 2006). Aquest historiador i periodista és professor d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre assessor del CIDOB. Fruit dels seus viatges per països l’Europa de l’Est i del coneixement d’algunes de les seves llengues, han estat alguns dels seus llibres més coneguts, com Els Balcans, la desfeta d’un somni (1994) o La trampa balcánica, una crisis europea de fin de siglo (1995). És autor també, juntament amb Enric Ucelay Da Cal i Angel Duarte, de La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría (1997).

Sobre aquest tema tractava l'assignatura que vaig cursar a primer de periodisme amb Paco Veiga. Ja fa força anys, però recordo que va ser tan estimulant que no em va costar massa decidir-me a traslladar l'expedient acadèmic a la facultat d'Història. Quan, també fa temps, vaig tenir oportunitat d'entrevistar-lo amb motiu de la publicació dels seus llibres, dins el magazine cultural que vaig presentar a Ràdio Gràcia, "El dilluns pot esperar", va ser aclaridor seguir amb ell les notícies que ens arribaven del conflicte balcànic. Segur que aquest dimarts serà també apassionant...

2 comentarios:

nimue dijo...

hola, company!

Avui t'he descobert gràcies a l'artista de l'insti.

Evidentment arribe tard a la conferència que segurament seria la mar d'interessant però aprofite per saludar-te! Ja et tinc enllaçat al meu blog (prou diferent del teu, jeje...) i aniré passant-me de tant en tant a veure quines cosetes expliques.

Anónimo dijo...

Hola amics, bé, a continuació comentaré unes quantes coses que m'han quedat en el tinter sobre la conferència d'en Paco Veiga.
1ª) Va quedar-me clar que el Sr. Veiga volia vendre el seu llibre -en el millor estil de Paco Umbral- a tota costa. Va agradar-me molt saber les motivacions que l'havien portat a escriure'l, els obstacles... va ser molt honest en comentar l'esgotament comercial de la temàtica balcànica i, en conseqüència, la reorientació de la seva recerca.
2ª)Pel que fa a la història de les negociacions de Turquia per tal d'ingressar a l'UE va semblar-me interessant el fet de posar-les en context, ja que això no és gens corrent. Es nota que ens trobem davant d'una persona informada, lector de prensa estrangera, investigador de pro a qui fascina aprofundir en un tema -una realitat geopolítica en aquest cas- fins al moll de l'os (Això no abunda, com bé saps).
3ª)Va decepcionar-me més la darrera part de l'exposició del sr. Veiga. Vaig trobar-la, sincerament, panfletària, no per ser proturca, que ja m'está bé, sino pel fet de no aportar arguments sólids. Veiga, el meu entendre, va delectar-nos amb una colla de tòpics que giraven entorn al progrés assolit per la República Turca: progrés econòmic, laicisme, gresol de cultures,... però la "guinda" ens la tenia reservada per al final, i concretament, en el torn de preguntes quan afirmà que la UE podia dilatar-se indefinidament com un xiclet. De fet, va oferir-nos una definició del fet europau ben "postmoderna": una simple unió d'interessos econòmics i comercials en el millor estil britànic. Un gran "mercat" que aplega socis de diferents continents i cultures. En fi, aquesta és la meva opinió sempre amb intenció constructiva. La conferència va estar bé, però encara millor, per a mi, el sopar posterior. Em refereixo als comentaris, obviament!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...