 |
| Vam dedicar una estona a classe a desmentir la imatge que les pel·lícules protagonitzades per Romy Schneider donaven del personatge de Sissí. |
REGNE UNIT. L’èxit de la industrialització necessitava garantir
la provisió de matèries primeres i mercats reservats que implicava l’imperi. L’hegemonia
marítima que ho permetia exigia un pacifisme que evités l’alteració de
l’equilibri entre potències, per això mantenia una actitud neutral que la
distanciava dels assumptes continentals, l’splendid
isolation. L’estat sobre el que regna Victòria (1837-1901) era una monarquia
parlamentària estable amb dues cambres: la dels comuns (escollida per sufragi
censatari) i la dels lords (hereditària). Alternen en el poder dos partits, que
respecten la tasca política del contrari.
- Dins
dels TORIES: Benjamin Disraeli (1874-1880) és substituït per Lord Salisbury (primer
ministre de 1886 a 1892, i de 1895 a 1901)
- El
nom que hem de conèixer dels WIGHS és William Gladstone (primer ministre de
1868-1874, de 1880 a 1886 i de 1892-1895). Impulsen la reforma electoral de
1867 (que amplia el cens fins 1,5 milions de persones) i la de 1884 (que inclou
totes les persones amb vivenda pròpia donant el dret al sufragi a 5 milions de
persones)
 |
| També vam parlar dels dos cops que l'actriu Judi Fench ha fet de la Reina Victòria: a Mrs Brown (1997) i, enguany, a Victoria & Abdul |
ALEMANYA. El Segon Imperi nascut del procés d’unificació
és la primera potència industrial de l’Europa continental: el 1880 la seva
producció industrial supera l’agrícola, arriba als 50 milions d’habitants i es
converteix en el primer productor de carbó del continent. L’alt índex de
capitalització, afavorit per les indemnitzacions de guerra franceses, la
converteix en una superpotència industrial. L’estructura política no és tan
moderna: el rei de Prússia és Káiser
d’Alemanya i de canceller continuarà Otto von Bismarck (fins 1890). Els estats
estaran representats en una de les cambres del parlament, el Bundesrat (un
consell federal en el que Prússia pot vetar), i el Reichtag (el parlament
imperial, escollit per sufragi universal masculí)
- Els liberals,
fascinats per la força del nou estat i l’ampliació del “mercat nacional”, estan
enlluernats per Bismarck.
- Els catòlics, més conservadors, s’agrupen en un nou
partit –el Zentrum, antecedent de la
CDU- contra la Kulturkampf, la lluita
per separar església i estat que impulsa Bismarck amb el suport dels liberals:
llei de control de l’ensenyament (1872), lleis de maig prohibint la política a
missa i imposant l’examen de capacitació al clergat (1873), matrimoni civil
(1874)
- Respecte dels
socialistes, Bismarck va aprofitar els atemptats que va patir l’emperador
passejant per l’avinguda Unter der Linden
l’any 1878. Les Lleis Antisocialistes, en vigor entre 1878 i 1890, obliguen l’SPD
a lluitar en la clandestinitat. Però les prohibicions no són l’única estratègica
de Bismarck contra el moviment obrer; també implanta assegurances que cobreixen
els accidents de treball (1894), la malaltia (1893) i la vellesa i la
invalidesa (1889). Encara que s’ha vist com a motor d’aquestes polítiques la
tardana unificació –que l’obligava a buscar legitimitat- i encara que les polítiques
proteccionistes garantien beneficis, la causa principal era la por a la
revolució.
Els problemes del Segon
Imperi.
- - La
divisió religiosa (majoria protestant, però catòlics a Baviera i Renània) és
també econòmica: est, centre i sud són molt rurals, Renània i Baviera molt
industrialitzades.
- - La
plurinacionalitat: dins el Reich hi ha també danesos, polonesos i francesos.
- - Hi ha
un cert malestar en els principats incorporats, que deleguen en el Reich la
gestió econòmica i les relacions internacionals.
- - Finalment,
la necessitat d’aïllar a França i les seves ànsies de revenja obliga Bismarck a
una aliança amb Àustria-Hongria i Rússia, el Tractat dels Tres Emperadors
(1872)
Aquestes aliances
-associacions formals entre estats per a l’ús/renúncia de la força militar, en
circumstàncies específiques- no són organismes internacionals, però el seu
mòbil és la pau. El problema és que ni aturen la cursa d’armaments, i que
sovint són secretes (i amaguen compromisos contradictoris)
El primer
sistema d’aliances (1872-8) entra en crisi quan els otomans reprimeixen
revoltes camperoles a Sèrbia, Montenegro i “Rumèlia”, i els russos surten en defensa dels eslaus
ortodoxos. El tsar, victoriós, fa signar al Soldà el Tractat de Sant Stefano
(3-3-1878) que satel·litza en els Balcans una Gran Bulgària. Tement l’expansió
russa, un Congrés a Berlín (1878) desfà l’èxit rus: Àustria-Hongria “protegirà”
Bòsnia, els russos una “Petita Bulgària”, Sèrbia i Montenergro seran
monarquies, França arranca definitivament a l’imperi otomà Tunísia, i Itàlia sobre
Líbia. Els russos, decebuts de la manca de suport alemany, trenquen l’acord que
els lligava a Viena i Berlín.
Per reconstruir
un sistema de seguretat internacional que mantingués França aïllada i evités una possible lluita
en 2 fronts, Bismarck va posar en marxa el que es coneix com a segon sistema
bismarckià. Partint d’una Doble Aliança (1879) estreta amb Àustria...
- - Reedita
el Tractat dels 3 emperadors (1881): a
costa de prometre la seva neutralitat en cas d’enfrontament entre russos i
austríacs als Balcans, aconsegueix la neutralitat russa pel cas que Alemanya
s’hagi d’enfrontar a França
- - Busca
aliats contra França prometent colònies al Nord d’Àfrica, on França està
creixent, als Italians (1882): aquest compromís, la Triple Aliança, arribarà a
1914...
Quan la Bulgària filorussa
creix a costa de l’imperi otomà el nou estat es configura com a monarquia: el tsar hi entronitza Alexandre I, que es
llença a ampliar territoris fent la guerra contra Sèrbia. Però la tutela russa
fa virar les elits búlgares cap a Àustria, que hi entronitza Ferran I (tsar de
Romania el 1908). Rússia torna a perdre la influencia sobre la nova Bulgària, que
queda sota influencia austríaca: per això busca satel·litzar Sèrbia i trenca
–per segon cop- l’aliança amb Berlín.
Bismarck intenta
un “tercer sistema bismarckià” (1885-1887) per aïllar França... A
l’anterior Triple Aliança afegeix un tractat secret amb Rússia garantint-se
mútuament la neutralitat en possibles conflictes contra França o Àustria
(1881). Era Bismarck un “mestre d’escacs
que domina el tauler per defensar la pau” (William L. Langer, 1939) o
la tupida xarxa de compromisos que va crear era “un nyap de pedaços”, com diu Bruce Waller (1999)?
 |
| El Congrés de Berlín, de 1878 |
No hay comentarios:
Publicar un comentario