Un espacio para el encuentro con historiadores y apasionados por la Historia. Con los que se emocionan con la polémica historiográfica, con la divulgación o la investigación. Y creen en la Historia como instrumento de compromiso social. Porque somos algo más que ratones de biblioteca o aprendices de erudito. Porque nuestro objeto de estudio son personas.
Ferran Sánchez: Història. Divulgació. Docència.
viernes, 25 de octubre de 2013
jueves, 24 de octubre de 2013
domingo, 13 de octubre de 2013
CECILIA SIN CENSURA
Evangelina Sobredo, Cecilia, desafió la censura franquista cantando en una ocasión "Mi querida España" sin los cambios que le habían impuesto al grabarla, según el diario Público.
miércoles, 9 de octubre de 2013
CRONOLOGIA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA D'ESPANYA (2n BAT)
1788-1808 - REGNAT DE CARLES IV
1808-1813 - GUERRA DEL FRANCÈS. Tres legitimitats rivalitzen:
Josep I Bonaparte, amb el suport de Napoleó
Junta Central, que convocarà Corts a Cadis
Ferran VII (El Desitjat), en un dolç retir a França, aliè a la resistència
1813-1833 - REGNAT DE FERRAN VII
Primera Restauració, o Sexenni Absolutista (1814-1820)
Trienni Liberal (1820-1823)
“Década Ominosa” (1823-1833)
1833-1868 - REGNAT D'ISABEL II
Regència de Maria Cristina de Borbó, i 1ª guerra carlina (1833-1839)
Regència del General Espartero (1840-1843)
Dècada Moderada (1844-1854)
Bienni Progressista (1854-1856)
Governs del General Narváez (1856-1858)
Quinquenni unionista (1858-1863)
Alternança de governs Narváez i O’Donnell (1863-1868)
1868-1874 - SEXENNI DEMOCRÀTIC
1868-1871 Revolució de La Gloriosa i govern provisional del General Serrano
1871-1873 Monarquia democràtica d’Amadeu de Savoia
1873-1874 Primera república
1875-1931 - SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
1875-1885 Regnat d’Alfons XII
1885-1902 Regència de Maria Cristina d’Habsburg
1902-1931 Regnat d’Alfons XIII
* 1923-1930 Dictadura del general Primo de Rivera
1931-1936 - SEGONA REPÚBLICA
04/1931 - 07/1931 Eufòria i consens republicà
07/1931 - 11/1933 Bienni reformista / revolucionari / social-azañista
11/1933 - 02/1936 Bienni Negre / rectificador / radical-cedista
02/1936 - 07/1936 Govern del Front Popular
1936-1939 - GUERRA CIVIL ESPANYOLA (BÀNDOL REPUBLICÀ)
07/1936 - 09/1936 Govern Giral
09/1936 - 11/1936 Govern Largo Caballero (PSOE) amb comunistes
11/1936 - 05/1937 Govern Largo Caballero (PSOE) + comunistes + anarquistes
05/1937 - 04/1939 Govern Negrín (PSOE, continua a l’exili)
1939-1975 - DICTADURA DEL GENERAL FRANCO
1936-1945 – Fase Falangista
1945-1956 – Fase nacional-catòlica
1957-1969 – Fase tecnocràtica o desenvolupista
1969-1975 – Tardofranquisme
* 1969-1974 – Governs monocolor
* 1974-1975 – Govern Arias Navarro
1975-1982 – TRANSICIÓ
06/1976 - 06/1977 – Govern Suárez per encàrrec de Joan Carles I
06/1977 - 03/1979 – Govern Suárez per encàrrec corts constituents
03/1979 - 02/1981 – Govern Suárez, per victòria eleccions legislatives UCD
02/1981 - 10/1982 – Govern Calvo Sotelo
1982-2013 – ETAPA DEMOCRÀTICA
1982-1996 – Governs PSOE presidits per Felipe González
1996-2004 – Governs PP presidits per José María Aznar
2004-2011 – Governs PSOE, presidits per José Luis Rodríguez Zapatero
2011-> Governs PP presidits per Mariano Rajoy
domingo, 6 de octubre de 2013
PRÀCTICA 1: "EL PACTE DELS LLOPS"
Títol original: Le pacte des loups Producció: Canal +, David Films, Davis-Films, Eskwad, Natexis Banquest Populaires Images, Studio Image Soficas i TF1 Films, 2001 (França i Canadà) Direcció: Christophe Gans Durada: 142 minuts Guió: Christophe Gans i Stéphane Cabel Fotografia: Dan Laustsen (Durocolor) Música: Joseph LoDuca Intèrprets: Samuel Le Bihan (Grégoire de Fronsac), Vincent Cassel (Jean-François de Morangias), Émilie Dequenne (Marianne de Morangias), Monica Bellucci (Sylvia), Jérémie Renier (Thomas d'Apcher), Mark Dacascos (Mani)
Sinopsi: La pel·lícula explica la història, mig llegenda i mig realitat, del monstre de Gévaudan, un animal que va terroritzar la població francesa d'Aveyron, a mitjan segle XVIII. Durant tres anys la bèstia va causar més de cent víctimes i les autoritats locals no van poder capturar-la. L'assumpte va ser tan greu que el rei de França va enviar uns experts perquè matessin l'animal. El protagonista, Grégoire de Fronsac, arriba acompnayat del seu vell amic Mani, un indi iroquès de la tribu Mohawk
|
- Busca a la xarxa alguna informació sobre la pel·lícula. Compara crítiques negatives i positives, i redacta un text de deu línies que confirmi o rebati les opinions dels crítics. Pots incloure-hi la teva opinió com a espectador.
- Busca al diccionari el significat de la paraula “superstició”, i apunta actituds supersticioses i providencialistes que vegis a la pel·lícula.
- Apunta les referències a Amèrica que es fan durant el metratge i descriu l’escena molt breument. Dedueix quina imatge es dona del continent americà a cadascuna. Explica tot seguit quins territoris americans romanien en poder de les principals potències europees per a la seva explotació en règim de monopoli.
- Descriu com és la vida dels nobles identificant-ne diferents actituds entre la noblesa cortesana, la noblesa provincial i la noblesa togada. Fes servir referències a la pel·lícula
- Busca informació sobre un dels personatges reals que apareixen a la pel·lícula, el Comte de Buffon. Quan apareix? Qui era? Si enténs les característiques de la il·lustració no et costarà redactar una petita biografia del personatge, destacant aquells aspectes o actituds que et permetin demostrar que era un il·lustrat.
- El protagonista és qualificat com a “llibertí” es diferents moments. Descriu en quines escenes, el significat del terme, i les seqüències que et permetin descriure'l com a tal.
- Quant cops apareix a la pel·lícula la paraula “filòsof”? Com fan servir la paraula, o què creus que pensa qui la pronuncia en cada escena?
- Com decideix intervenir el rei davant la por creixent que hi ha a províncies per culpa de la bèstia de Gevaudan?
- En el moment en què es desenvolupa l'acció de la pel·lícula, qui regnava? Podem dir que era un dèspota il·lustrat? Quines polítiques feien aquests monarques? Raona si aquest rei ho era i descriu, segons la pel·lícula, com era la seva relació amb els il·lustrats.
- Qui hi havia darrere la bèstia de Gevaudan, segons la pel·lícula, i amb quin objectiu?
- Segons la pel·lícula, qui eren els enemics de la il·lustració? Per què creus que aquests col·lectius eren tan crítics amb les noves idees?
- Com era la situació de la dona a l'Antic Règim? Per respondre aquesta pregunta compara la situació de dos personatges: la jove acusada de bruixeria que apareix sempre al costat del seu pare, i la filla de la família noble, la Marianne de Morangias. Què tenen en comú les seves respectives situacions? I de diferent?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)