Aquesta setmana comença per a Fent Història un cicle de conferències molt especial. Està inclòs dins la programació d’hivern del Programa Altaveu de les Cultures que –com cada semestre- organitza Amics de la UNESCO. En aquesta ocasió, la seu del cicle serà la de l’IEMED, al carrer Girona núm. 20 de Barcelona, i el cicle inclourà set firmes de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics, a més de tres reconeguts professors universitaris.
De fet, la conferència inaugural (demà, 1 de febrer) anirà a càrrec del dr. José Enrique Ruiz-Domènec, catedràtic d’Història Medieval a la UAB. L’autor de “El Mediterráneo: historia y cultura” ens proposarà un viatge iniciàtic per ciutats com Antioquia, Alexandria, Salònica, Atenes, Venècia, Nàpols, Palermo, Gènova, Barcelona, Màlaga i Cadis; des de la mítica i poètica guerra de Troia fins els problemes d’integració cultural dels nostres dies, buscant episodis rellevants i acostant-nos a la Història, la literatura i l’art.
Per la seva banda, el catedràtic de Prehistòria de la UB i Director del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques SERP-UB, Josep Maria Fullola, ens parlarà de “El sueño de una generación: el crucero universitario por el Mediterráneo de 1933”. I és que aquell any, un grup de quasi 200 estudiants i professors universitaris de tot Espanya van fer un viatge d’estudis al voltant del Mediterrani a bord del “Ciudad de Cádiz”. Hi havia professors catalans, com Lluís Pericot o un jove Jaume Vicens Vives, i futurs celebritats intel•lectuals del país. Aquella aventura els va marcar per a tota la vida; per això val la pena rememorar com va anar aquell viatge!
Finalment, el 22 de febrer ens anirem fins al segle XVI, quan –disputant-se el Mediterrani i els Balcans- els imperis de Solimà i l’Emperador Carles s’observaven com a enemics i alhora s’enfrontaven en els camps de batalla. Els turcs, de fet, van tenir la iniciativa militar fins la batalla de Lepanto; per això van omplir la imaginació de l’Europa cristiana de pors i distorsions. Quina imatge es tenia del otomans a la península i com es va manifestar en el teatre, l’òpera, la festa? D’això ens parlarà Josep Maria Percebal, professor agregat de la facultat de Ciències de la Comunicación UAB, Dr École des Hautes Etudes en Sciences Sociales de París, en la seva conferència “Miradas dobles”
Arqueologia FH
L’arqueologia també serà protagonista important del cicle de les Històries mediterrànies. Tenim la sort de comptar amb Victòria Medina, investigadora del SERP-UB, que ens passejarà el 15 de febrer pels jaciments de Pompeia, Herculà i Oplntis, declarats per la UNESCO Patrimonis de la Humanitat. Coneixent-la, segur que “Estiueig, banys públics i oci a la Pompeia romana. Del Jardí dels Fugitius als frescos de la Villa dei Misteri” constituirà un viatge apassionant. Un altre soci de FH, l’Oleguer Biete, ens acostarà fins a Empúries l’1 de març. De la ciutat de fundació grega, des de la que els romans van iniciar la conquesta de la península ibèrica, queda un jaciment que encara ens ha ofert recentment interessants troballes cent anys després de l’inici de la recerca; per això val fer una repassada de la seva història. L’impacte de l’arribada de grecs i romans també es nota en l’escultura i la ceràmica dels pobles ibèrics. Per això la doctora en Història Antiga i Arqueología, Laura Devenat, ens parlarà el 22 de març de “La imatge a la cultura ibèrica, fusió de cultures mediterrànies”.
Més lluny
Altres cites del cicle mediterrani ens faran viatjar molt més lluny. La historiadora i antropòloga Maria Ángeles Torrente, per exemple, ens acostarà fins a Ses Illes el 15 de març per a parlar-nos dels xuetes, un grup social mallorquí, descendent dels jueus que es van convertir al cristianisme, i que fins ben entrat el segle XX es van veure obligats a un estricta endogàmia per l’estigmatització social que patien.
Camí de la Mediterrània oriental, pararem el 29 de març a Dubrovnik, l’Atenes eslava, de la mà de l'historiador Octavi Mallorquí, que ens parlarà d’aquesta “perla de l’Adriàtic”. I Núria Castro, especialista en vida quotidiana del Museo Egipci de Barcelona i també sòcia de FH, ens retratarà el 8 de març –ben a proa del dia de la dona- “Cleopatra, una reina egípcia a l’Alexandria dels Ptolomeus”. Aquella nissaga de costums gregues vivia ben allunyada de la realitat del regne mil·lenari que governaven; solament Cleopatra VII va tenir plena coneixença de la cultura del seu poble i va convertir Alexandria en un gresol mestís de civilitzacions.
I per acabar el viatge, tancarà el nostre cicle el dimarts 5 d’abril la doctora Dolors Soriano, sòcia també de FH. Ens parlarà de dues peces molt interessants del patrimoni del Museu Etnològic de Barcelona, com a conservadora que n’és, que van ser exposades amb motiu de la inauguració de la Biblioteca d’Alexandria l’any 2003: “El llibre del pelegrí”, manuscrit de Kabul, Afganistan, del s. XIX, i un “Tractat d’oració” del nord d’Àfrica (Marroc) del segle XIX. Són peces que, en el seu viatge, demostren la contínua interconnexió entre les mil i una ribes de la Mediterrània.
Són 10 històries que parlen d’aquestes trobades. De persones d’un costat que es van trobar amb persones de l’altre. En tots aquests casos les aigües de la Mediterrània van estar testimonis presents; per tant part d’aquelles històries que s’hi van reflectir encara resten d’alguna manera en tots aquells que estimen aquest mar. Podrien haver estat unes altres 10, perquè els contactes –feliços o no- entre gent i cultures i músiques i menjars en aquest racó del món han estat infinits i perpetus. Però he seleccionat aquests per curiositat, plaer o amistat. Tant de bo sigui possible ampliar el cicle –si té èxit, si agrada- i explicar d’aquí uns mesos 10 històries més... amb la Mediterrània de fons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario