TEMES 9 i 10: LES POTÈNCIES BURGESES // REPARTIR-SE EL MÓN

1. Característiques comunes de les grans potències

Nacionalisme (Nacionalització de les masses)
 Cap al sufragi universal masculí: la lluita de les sufragistes
 La simplificació dels missatges polítics
 Cap a la societat de masses: premsa, esportisme, oci
 Servei militar, ensenyament i símbols nacionals

Industrialisme (Segona Revolució Industrial)
 Diferències respecte a la primera revolució industrial
 La concentració empresarial: holding, trust i cartel
 El taylorisme aplicat a la indústria: el Ford T com a símbol
 Les metròpolis
• Els gratacels de ciment, ferro i vidre: l’Escola de Chicago
• Els grans events: les exposicions universals

El militarisme: cuirassats i cursa d'armaments

L’imperialisme

 Definició i diferències amb el model anterior
• De ritme, de bel•licositat, de geografia, de presència
 Les causes (els discursos justificadors)
Econòmiques (pacte colonial i mercats reservats)
Ideològiques (racisme, cartografia, evangelitzar)
Estratègiques (geopolítica de l’imperi continu)
Tècniques (superioritat armamentística)
Socials (migracions i prosperitat)
 Les formes de dominació colonial
• Les colònies d’explotació: el repartiment d’Àfrica (1885)
• Les colònies de poblament: els dominis
• El protectorat, o “imperi informal”.
• Les concessions: el cas de Xina i les guerres de l’opi
 Les resistències
Conseqüències per als colonitzats
L’Índia (1857): els sipais
La Xina (1900): els bòxers
Àfrica negra (1902): els zulus i els bóers
El món àrab: Al-Mahdi en Sudán (1884-1885)
Amèrica: els indis

2. El context social i cultural

 Els valors de la burgesia: la consideració de la família
 El context cultural: la reacció contra l’idealisme romàntic
• La novel•la realista / científica: Conan Doyle, Kipling, Verne...
• Madame Bovary (1857), sàtira del romanticisme o denúncia de l’opressió?
• La crítica de la societat burgesa: Freud i Wilde
• L’origen de les espècies (1859) de Darwin
• Com la llegeixen els darwinistes socials?

3. El mapa d’Europa el 1870

 Alemanya: el Segon Imperi de Bismarck (1870-1890)
 La IIIª República Francesa i el Cas Dreyfuss
 Rússia: les incompetències demostrades a Crimea
 L’imperi austrohongarès: Sissí i Francesc Josep
 L’Anglaterra Victoriana (1837-1901)
Els imperialismes no europeus:
 Els Estats Units: direccions de l’expansio imperialista
 El Japó Meiji, de l’obertura (1853) a la modernització Meiji (1868)