Un espacio para el encuentro con historiadores y apasionados por la Historia. Con los que se emocionan con la polémica historiográfica, con la divulgación o la investigación. Y creen en la Historia como instrumento de compromiso social. Porque somos algo más que ratones de biblioteca o aprendices de erudito. Porque nuestro objeto de estudio son personas.
Ferran Sánchez: Història. Divulgació. Docència.
lunes, 20 de abril de 2009
EL MITE DEL COMERÇ GLOBAL (4)
Pàg. 90: en Xavier ens explica les seves aventures fent negocis a un país Sudamèrica. El text encara guanya més color quan descriu com, a la nit, els indis baixaven a la ciutat a vendre productes (ponxos, barrets, artesania) a preus irrisoris: “El barco que había de transportarlas a Europa no ha podido salir porque no se ha obtenido el permiso de importación por parte de las autoridades europeas”, li van dir. Aquell dia, escriu en Xavier, “vaig veure plasmada la demostració d’una certesa”. Tot sembla apuntar que ens explicarà a continuació un episodi d’enlluernament davant la veritat eterna, una cosa semblant a Sant Pau caient del seu cavall. Però que en comptes d’un senyor amb barba blanca sostingut misteriosament sobre el cel, en Xavier es va trobar aquell dia amb la Vulgata neoliberal. Alguna cosa així com Adam Smith envoltat d’angelets encorbatats i so de flautes. Efectivament, en Xavier va veure “la desesperació que suposa que no et deixin guanyar-te la vida per poder tirar endavant, i a mi aquesta injustícia em colpeja molt més que veure un individu que demana almoina. També vaig poder veure que amb les traves al comerç, hi perd tothom”.
Quina explicació ens ofereix “la dictadura de la incompetència” de la tragèdia d’aquells productors de plàtans? Doncs que aquella gent deixaven de guanyar diners perquè no ens podien vendre les seves bananes, molt millors que els plàtans de Canàries que la política agrària comunitària protegeix. L’alliçonament queda ben clar: “la veritable solidaritat amb els països necessitats –pontifica- consisteix a comprar-los allò que tenen per vendre’ns i que a nosaltres ens fa falta. La solidaritat real amb els pobres, la que els ajuda a sortir de la misèria igual com n’hem sortit nosaltres, no és l’almoina del 0,7%, sinó practicar el comerç amb ells”. No comprenc per què en Xavier està segur que aquells indis sortirien de la misèria venent els plàtans a la companyia multinacional intermediària. Tantes estadístiques que mira, i no ens presenta quin és el preu que aquella gran empresa occidental paga per cada plàtan al seu productor. Probablement perquè sap que ell va pagar els plàtans molt més cars i que, gràcies al seu petit sacrifici d’aquell dia, de ben segur inferior al 0,7% del seus ingressos mensuals, aquell indígena, aquella nit, va menjar alguna cosa... Si el comerç amb Occident per aquella via fos tan enriquidor, aquell indígena aquell dia no hauria baixat desesperat a corre-cuita a vendre els plàtans a la carretera, no? Hauria esperat un altre dia a veure si els “amos” blancs els hi compraven.
Tampoc no em queda tan clar per què hi ha oposició entre els productors de matèries primeres al Tercer Món quan s’implanten tractats de lliure comerç, si és que aquest intercanvi resulta tan beneficiós per a tothom... Però, es clar: sóc un incompetent i no entenc les grans aportacions que la lliure circulació de capitals i mercaderies suposa per a tothom.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario