En què consistirà el curs?
Una panoràmica de la literatura victoriana, en novel·la, poesia, assaig i teatre.
Com va impactar l'experiència imperial en la literatura?
Doncs d'una manera determinant: la literatura va assolir la vocació d'universalitat romana que de fet tenia des de Shakespeare, però al mateix temps va fer que els escriptors fossin conscients dels problemes socials i polítics que l'expansió comportava.
Podem dir que hi ha obres que legitimen els valors de l'imperialisme?
Hi ha de tot: obres que ho legitimen, que l'impugnen. El període és tan vast que costa molt de reduir a una fórmula. Hi ha Kipling, però també Conrad. I ni l'un ni l'altre es poden reduir a una ximpleria ideològica.
Una altra de les experiències que sovintegen la literatura victoriana sembla ser la fam. Per què?
Senzillament perquè n'hi havia molta. La vida de millions de persones, des de la revolució industrial, era molt dura i les diferències de classe molt notòries.
Bé, tota obra literària és producte de la imaginació, però Dickens s'encara al seu temps i treu material de la seva experiència periodística i de l' observació.
Hi ha algun personatge literari que recordi / representi la reina Victòria? Com es tracta la seva figura?
No em vé al cap cap exemple. Crec que en general, els millors escriptors parlen de qüestions socials, íntimes i familiars, més que de la figura de la reina, que va ser tractada amb més llibertat pels eduardians i el grup de Bloomsbury.
Lytton Stratchey va escriure que va ser “una era en què les línies mestres eren esplèndides, i els detalls sòrdids”. La biografia que va escriure de la Reina Victòria, era una crítica? Com es pot interpretar “Eminentes victorianos”?
Stratchey és un gran assagista i fa la primera gran lectura crítica del període, tant de la figura de la reina com de les principals figures intel.lectuals de l'època. Crec que Eminent Victorians és un treball exemplar. És com si algún, avui en dia, s'atrevís a ver un llibre titulat "Eminents personatges de la Transició" i les examinés amb detall. Però ningú no ho ha fet.
El regnat de Victòria és molt llarg, i en una cronologia tan llarga hi ha escriptors, obres i estils ben diferents... És una categoria vàlida, doncs, l'etiqueta “victoriana”?
És una manera de simplificar i acotar un terreny d'estudi.
Per què hi ha tantes dones escrivint novel·les, des de Jane Austen? Les germanes Brontë, George Eliot?
Bé, Jane Austen no pertany pròpiament a l'era victoriana, però es veritat que hi ha moltes dones escrivint i llegint. I no només a Anglaterra. El fet té a veure amb l'extensió i problematització de la lectura, el culte a la lletra impresa i a la sublimació de la represió pròpia de la moral d'aquell temps.
Benjamin Disraeli, a més de primer ministre, va ser l'autor de “Dos nacions”. Quina importància té aquesta obra?
És important com a document, més que com a literatura. Disraeli volia mostrar les terribles condicions en què vivia la clase treballadora.
Va
contribuir la novel·la en la formació del codi de valors que
anomenem “moral victoriana”? (deure, treball, moral, virtuts
domèstiques…)No, si de cas, el que va fer és examinar la moral, explorar-la, expressar-la, confrontar-la, que és el que ha de fer la literatura.
Una recomanació raonada per a algú que vulgui començar a gaudir de la literatura victoriana?
Hi ha molt per on començar: els contes de Nadal de Dickens, que donen idea de la caritat, Cims borrascosos, d'Emily Brontë, la millor expresió de la sexualitat oculta i transgresora del temps. I Kipling i Conrad com a narradors de l'expansió colonial.
La seva obra preferida d'aquest període. Per què ho és?
Probablement "Cims borrascosos": es una relectura de Shakespeare i la Bíblia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario